Sant Serni de Tavèrnoles

Leave a reply

Del brillant i poderòs Sant Serni medieval, del monestir on nasqué l’heretgia i el pecat, no en queda gairabé res, només uns absis sense nau, ni claustre, ni edificis, en mig d’un prat, prop del riu Valira, a l’altre costat de la atrafegada carretera que mena a Andorra. La gent ho veu al passar i adonant-se de la mutilació, passa de llarg sense parar-se. Potser fan bé. Tot el que es veu és el que hi ha: una despulla. Però si teniu un minut, pareu-hi, admireu-ne el que encara queda. Si més no, el record. 

La Seu d’Urgell

Leave a reply

La Seu d’Urgell és una ciutat per on es passa per anar a molts llocs: a Andorra, a Puigcerdà, a Lleida… però també és una ciutat que mereix una bona visita. Per exemple per veure el seu casc antic i passejar pels seus carrers comercials. O per anar fins el modern parc del Segre a gaudir de la natura i els esports. O per degustar el romànic maravellòs de la seva catedral, del claustre i de les obres del museu episcopal, el Beatus entre elles. De veritat que imposa tan d’art en un soc lloc.

L’alta vall del Tet

Leave a reply

El Tet, el riu que passa pel Conflent i per Perpinyà, neix al pic del Carlit, prop de l’estany de les Bulloses. Però des de l’estany fins a la població murada de Mont-Lluís, ofereix al visitant una vall bucòlica entre totes les que hagi jo vist, amb pins negres i roigs, amb herba fresca, aigües tortes i tranquil·les i molta pau. No és estrany que sigui un dels llocs preferits pels ceretans per anar-hi a passar el dia. A més les condicions són magnífiques: carretera asfaltada, àrees d’aparcament i de pic-nic amb taules i fonts. I tot això amb espais maravellosos per triar i remenar al llarg de més d’una desena de quilòmetres, entre boscos, prats i rius. Qui pot donar més?

Puigmal

Leave a reply

El Puigmal és una muntanya senyera de Catalunya. S’hi pot pujar, bàsicament per dos llocs: des del Santuari de Núria, agafant el carrilet i després de dues hores de camí, o des de la Cerdanya Francesa, pujant amb el propi cotxe fins les pistes d’esqui del mateix nom. La foto pertany al vall de la vessant francesa. La carretera, en relatiu bon estat puja molt més enllà dels 2000 metres d’altitud. Després, un camí de terra practicable, porta els més agosarats un xic més amunt. La vista és aèria de veritat. La plana ceretana queda a vista d’ocell.

Puigcerdà

Leave a reply

Puigcerdà, la capital ceretana, és una vila bonica. A més de ser el centre de referència per tot, a la comarca i un punt comercial de primer ordre, resulta agradable passejar pels carrers del centre o pujar fins el llac a tirar pa a les oques. És molt reconfortant després d’un dia de neu o d’excursió anar, a no fer res, a Puigcerdà.

Castellbó

Leave a reply

Castellbó fou a l’edat mitjana el centre d’un vescomptat impresionant que abarcava fins Andorra. Ara és un poble perdut entre els cims del Pirineu, en una vall molt ferèstega, que es conserva com si els segles no hi haguessin passat. S’hi arriba des d’Adrall, a pocs quilòmetres de la Seu d’Urgell. Les cases del poble s’apilonen dalt d’un turó coronat pel castell i l’esglèsia, moltes deshabitades, altres convertides en segona residència. Riu amunt trobareu les pistes d’esquí de Sant Joan de l’Erm. Per dinar us recomanem el restaurant del club de golf d’Ansovell, a l’entrada de la vall. Bon preu i un entorn glamurós. També podeu fer uns forats si en sou aficionats.

Gorges del Segre a Llo

Leave a reply

Llo és un poblet de la Cerdanya Francesa que te molts atractius: hi neix el riu Segre, per exemple, formant unes boniques gorges no gens conegudes. També hi ha uns banys d’aigua termal a l’aire lliure per reparar el cos de l’estrés acumulat. El propi poble és magnífic, amb un castell dalt d’una penya i petits carrers amb encant. Hi ha un hotel de la cadena “Relais du Silence” i bons restaurants. El paisatge, per descomptat és una delícia. Es pot demanar més?.

Bastanist

Leave a reply

El Santuari de la Mare de Déu de Bastanist és un d’aquells racons privilegiats del Pirineu on el Cadí se’ns mostra amb tot el seu esplendor, amb neu, un riuet i grans prats. A Bastanist s’hi arriba des de Martinet de Cerdanya per una bona carretera. El primer diumenge de maig s’hi celebra un d’aquells aplecs d’abans, amb missa i ballada. Hi ha taules per menjar-hi, un bar i fins una casa de colònies. Des de Bastanist podeu perdre-us per racons i poblets de postal.

Estany de les Bulloses

Leave a reply

L’estany de les Bulloses, a la Cerdanya Francesa, és a més de 2000 metres d’alçada i, per això, sovint està gelat encara que la primavera ja estigui avançada. Sorprenentment hi ha una carretera magnífica, asfaltada i en bon estat que permet arribar-hi, sortint de la població amurallada de Montlluís. Travessareu la alta vall del riu Tet, que és un petit paradís. Per dinar, allà mateix teniu un petit bar, i a tota la Cerdanya restaurants de totes les categories. D’hotels tampoc us mancaran, així com cases rurals.

Port de la Selva

Leave a reply

Port de la Selva és la millor Costa Brava, la més autèntica, la més salvatge. Port de la Selva no és el glamour de Cadaqués, ni la tendressa de Calella de Palafrugell, però és Mediterrània en estat pur, com Grècia o Sicilia. Aneu a Port, visiteu-la amb calma. És lluny, però pot formar part d’una sortida per l’Empordà, que inclogui Cap de Creus, Cadaqués, Sant Pere de Roda… admireu la llum de Port, la línia fina de la seva badia espectacular, la gràcia de les cases blanques apilades damunt el turó.