Category Archives: Vallés

El Montcau

Aquesta muntanya de 1053 metres no està lluny de Barcelona. De fet està només a uns 15 km de Terrassa. Pertany al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Un dels menys coneguts parcs naturals de Catalunya. Un parent pobre. I potser amb raó. No és espectacular com el Montseny, ni seductor com el Delta de l’Ebre. És un parc senzillet d’estar per casa. Amb una vegetació mediterrània, i més aviat una mica escassa. Malgrat tot, té el seu encant. Pugueu-hi des de Terrassa per la carretera de Matadepera i després per la que va a Talamanca. En arribar al Coll d’Estenalles podeu anar al centre d’interpretació i fer-vos amb bona informació. Hi ha excursions per tota la família. Curtes, llargues i molt llargues. Porteu aigua, perquè n’hi ha poca. i un bon barret i crema solar si fa sol, perquè l’ombra, en aquest Montcau (muntanya calva), no abunda. Podeu anar fins el Montcau en poc més d’una hora, sense presses. Podeu visitar també la cova Simanya, tancada d’octubre a juny. Fins podeu anar a Sant Llorenç del Munt. Si no us agrada tan caminar, després de fer un volt pel parc, aneu fins a Mura i dineu allà.

Esta montanya de 1053 metros no está lejos de Barcelona. A unos 15 km de Terrassa, dentro del Parque Natural de Sant Llorenç del Munt y Serra de l’Obac. Uno de los menos conocidos parques naturales de Cataluña. Un pariente pobre. Y quizas con razón. Es un parque senzillito. Con vegetación muy mediterrània, y escasa. A pesar de ello tiene su encanto. Al llegar al Coll d’Estenalles id al centro de interpretación y os daran información. Hay excursiones para toda la família. Cortas, largas, eso si, llevad agua, porque hay poca. Y un buen sombrero y crema solar, porque de sombra, en este Montcau (montaña calva), no abunda.

This mountain of 1053 meters it’s not far from Barcelona. To approximately 15 km from Terrassa, inside Sant Llorenç’s Nature reserve. It is a natural park but with a narrow mediterranian vegetation. In spite of this, it’s wonderful. On having the Estenalles coll’s go to the center of interpretation and get your map. There are some trips for the whole família. Take water with you, because there it is not water in Montcau. And a good hat and suntan lotion, because the shadows in this Montcau, (bald mountain), they does not abound. 

El Montnegre

El Montnegre ha tingut sempre el problema de tenir al costat un vei esplendoròs i amb bona prensa: el Montseny. El Montnegre, més baix, menys conegut i menys glamuròs, s’ha quedat com empetitit pel seu company majestuòs. Però el Montnegre te racons esplèndits, com l’esglèsia de Sant Martí, a la imatge. Podeu accedir al Montnegre des de Sant Celoni, des de Vallgorguina, des d’Olzinelles o des de Pineda o Calella de la costa. I encara més: podeu travessar-lo. Els camins son bons. la senyalització acceptable. Només cal tenir una mica d’esperit aventurer. Passareu experiències dignes del París-Dakar a només 60 quilòmetres de Barcelona. Amb una mica de sort, fins i tot podeu perdre-us. Ara, això si, en indrets molt bonics. Per menjar no cal patir, per tot el Montnegre hi ha restaurants i bars, en cada poble dos o tres. Hi ha àrees de pic-nic i fins i tot algun hotel que podreu pagar!.

Santa Fe del Montseny

novembre07-040.jpg

No hi ha res, si parlem d’espais naturals, tan bonic a tocar de Barcelona. La Vall de Santa Fe del Montseny, amb els seus avets, la seva fageda, les rutes de natura, les esplanades… és tot l’any un encant. Al centre d’informació del parc natural, envoltat d’un parc preciòs amb autèntiques sequoies americanes altíssimes, us informaran de tot el que hi podeu fer i us passaran un audiovisual que no us podeu perdre. Aneu fins a l’escola de natura de Can Lleonart travessant el riuet. Pujeu al Turó de l’Home, 1700 mts, mig en cotxe mig a peu, o baixeu al pantà. Arribeu-vos fins a Sant Marçal, a 7Km,  per la més al·lucinant de les carreteres Catalanes. Santa Fe és un centre turístic per amants de la natura i per famíles, amb zones de pic-nic,  restaurants i un hotel amb encant. Sant Marçal també. Accediu-hi per Sant Celoni, (21 Km) o per Viladrau.

Olzinelles

pict0887-1.jpg

Probablement no havíeu sentit mai a parlar d’aquest minúscul poblet ficat ben endins de la serra del Montnegre. S’hi accedeix per una bucòlica carretera des de Sant Celoni. El poble no existeix. Són quatre masies esparses, al voltant d’una rectoria. Però fer una passejada pels seus molt ben conservats boscos d’alzina i roure val la pena. A més, podeu lligar aquesta visita amb una ruta cap a Sant Martí del Montnegre, o si sou agossarats, amb una travessa des de Vallgorgina fins Calella de la Costa per Hortsavinyà. En tot cas, us recomanem treure el nas pel massís del Montnegre, injustament desconegut. A la foto, un roure a l’esplanada de la rectoria.

El Corredor

pict0894.jpg

Un lloc a prop de Barcelona on disposar d’amplíssims espais per anar amb bici, passejar, fer volar estels o fer anar un avió o un cotxe amb radio control?. El Corredor és el vostre destí. Situat a la serra de marina, a uns 45 Km de Barcelona, 20 de Mataró i 10 de llinars del Vallés, està declarat Parc Natural. S’hi accedeix per la carretera de Llinars a Dosrius, just al mateix coll entre el Maresme i el Vallés, un coll anomenat de Can Bordoi. Hi ha una ermita, aparcament suficient, boscos, esplanades, un restaurant d’embotits i carns a la brasa, burros per passejar-hi i espai, molt d’espai. S’hi poden fer moltes excursions. També és accessible per la carretera de Sant Celoni a Arenys, una mica més avall de Vallgorgina. Aquest accés però, ple de vegetació i orientat al nord, té rampes molt fortes. La pista pel cantó de can Bordoi, més planera i en molt bon estat, permet més alegries.

Rucs del Corredor

rucs.jpg

Qualsevol excusa és bona per anar fins el magnífic parc natural del Corredor. Podeu arribar-hi fàcilment per la pista de terra, en molt bon estat, que surt del Coll de Can Bordoi, a la carretera entre Llinars del Vallés i Dosrius. Podeu pujar-hi per Llinars, per Dosrius o bé per Vallgorguina, però aquesta és la vessant nord, i la pista pot estar més malament. Dalt del cim hi ha una gran ermita, amb restaurant, bar i molt aparcament. També grans espais per jugar i boscos. Però els rucs es troben una mica abans d’arribar a l’ermita, a mig camí. Allà podreu fer una cavalcada sigueu grans o minyons, i us podeu treure el carnet de conduïr “burros”!. Una bona excursió per fer en un matí, o millor encara tot el dia.

Cim d’àligues

aguiles.jpg

Voleu veure rapinyaires volar? Una sortida d’un matí us pot portar fins Sant Feliu de Codines, via Mollet i Caldes de Montbui. Allà hi ha el Cim d’Àligues, un lloc pels amants de les grans aus. Podeu completar l’excursió amb una visita a Sant Miquel del Fai, que està molt a prop, o una parada a Caldes de Montbui, on podreu observar la curiositat natural de les seves fonts d’aigua calenta, com ara la del Lleó.

Cim d’àligues

aguiles.jpg

Voleu veure rapinyaires volar? Una sortida d’un matí us pot portar fins Sant Feliu de Codines, via Mollet i Caldes de Montbui. Allà hi ha el Cim d’Àligues, un lloc pels amants de les grans aus. Podeu completar l’excursió amb una visita a Sant Miquel del Fai, que està molt a prop, o una parada a Caldes de Montbui, on podreu observar la curiositat natural de les seves fonts d’aigua calenta, com ara la del Lleó.

La Vall alta de la Tordera

tordera.jpg

Voleu una vall fresca, amb un riu d’aigua gelada, on mitigar les calors de l’estiu?. Voleu que estigui prop de casa, fàcilment accessible?. Doncs la vall alta de la Tordera, pujant des de Sant Celoni cap a Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera i Collformic és el vostre indret. La foto és del lloc anomenat les piscines del Montseny, amb fàcil aparcament,  fogons per fer carn a la brasa, taules per dinar i unes piscines a tocar. Hi h, però més llocs interessants. Lligeu l’excursió amb una volta pel Montseny, el poble del mateix nom i, potser una pujada a Collformic i, qui sap, si sou aventurers fins el propi Matagalls. Eviteu els diumenges si us agrada massa la solitud. Hi ha força gent!.

Tagamanent

tagamanent.jpg

Aquest turó tel·lúric s’aixeca altiu a l’entrada del congost del Figaró, entre aquesta població i Aiguafreda. S’hi puja per un camí raonable, amb fortes pendents, que surt del poble de Tagamanent, situat a l’autovia Barcelona – Vic. Seguiu les mateixes indicacions que per anar al pla de la Calma. Un cop al collet de Sant Martí, a tocar de les masies de Bellver i l’Agustí, només us quedaran vint minuts curt, de pujada mantinguda però fàcil, per accedir a aquesta ermita gòtica gegant, penjada del cel damunt la plana de Vic i el Vallés. La vista és esplèndida i abasta mig Catalunya. No deixeu de visitar el Pla de la Calma i les masies que hi ha. I si teniu prou calers, aneu a dinar o sopar al Bellver… ho recordareu. Podeu lligar aquesta excursió amb la travessa sencera del Pla de la Calma. 4×4 recomanat!.