Category Archives: Romànic

Talamanca

Aquest poblet medieval, en la carretera que de Terrassa va cap a Navarcles, vei de Mura, i que podeu visitar en el mateix paquet, està dins el parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, que també pot entrar en la torna. És una vila medieval amb tot els requisits: castell, esglèsia romànica, carrers estrets… per dinar, mireu-vos Mura.

Este pueblo medieval está en la carretera que va de Tarrasa a Navarcles, al lado de Mura, y que podéis visitar en el mismo paquete, está dentro el parque natural de Sant Llorenç del Munt y Sierra de l’Obac, que también puede entrar en la cesta. Es una villa medieval con todo los requisitos: castillo, esglèsia románica, calles estrechas… para comer, miraos Mura.

This medieval village, next to Mura, and that you can visit in the same package, is inside Sant Llorenç’s nature reserve of the Munt and l’Obac’s. It is a medieval villa with everything the requirements: castle, Romanesque church, narrow streets … to eat, look at Mura. 

Terrassola

Sant Feliu de Terrassola és l’esforç d’un home, en Joan, que l’ha restaurat durant anys. D’un visionari que, després d’un llarg exil·li a Itàlia, retornà a casa i s’enamorà d’aquesta magnífica esglèsia romànica, llavors aterrada i desfeta, i la refeu amb les seves mans. Ell viu a la curiosa masia annexa. Val la pena fer-hi cap, des de l’Estany anant cap a l’eix transversal, camí de Santa Maria d’Oló. No té pèrdua. Enlairada dalt del seu turó, la veureu tan si veniu de Vic, de Manresa o de l’Estany.

Sant Feliu de Terrassola es el esfuerzo de un hombre, Joan, que lo ha restaurado durante años. De un visionario que, tras un largo exilio en Italia, volvió a casa y se enamoró de esta magnífica esglèsia románica, entonces arruinada. Él la rehizo con sus manos. Vive hoy en la curiosa masía aneja. Vale la pena llegarse  desde l’Estany, como si fuerais hacia el eje transversal, camino de Santa Maria d’Oló. No tiene pérdida. Encima de su cerro, la veréis tanto si venís de Vic, como de Manresa o de l’Estany.

Sant Feliu de Terrassola is the effort of a man, Joan, who has restored it for years. Of a visionary who, after a long exile in Italy, came back home and fell in love with this magnificent Romanesque, at the time ruined church. He lives today in the curious attached farmhouse.

Priorat de Serrabona

Serrabona és un petit monestir, com una capseta de joies. Amaga en el seu interior una bellíssima construcció, una tribuna de delicat marbre rosa, romànica, totalment esculpida i decorada. Corprèn només veure-la. La manera més fàcil d’arribar-hi és via Perpinyà – Ile sur Tet i pujar la carretera local que va cap a Boule d’Amont, poblet al que pertany. Podeu enllaçar aquesta excursió dins el marc d’una visita a Prades i al Conflent, a Vilafranca i a Cuixà. És una ruta d’uns dies, que val la pena fer. Podeu dormir a l’hotel Pradotel, de Prades, que te bones habitacions i bé de preu.

Serrabona es un pequeño monasterio, como una cajita de joyas que esconde en sus adentros una bellísima construcción, una tribuna de delicado mármol rosa, románica, totalmente esculpida y decorada. Paraliza la mirada sólo el verla. La manera más fácil de llegar es vía Perpiñán – Ile sur Tet y subir la carretera local que va hacia Boule de Amont, pueblecito al que pertenece el priorato. Podéis enlazar esta excursión dentro el marco de una visita en Prades y al Conflent, con Vilafranca y Cuixà. Es una ruta de unos días, que vale la pena hacer. Podéis dormir al hotel Pradotel, de Prades, que tiene buenas habitaciones y está bien de precio.

Castell de Mataplana

Des de Castellar de’n Hug o des de Gombreny, es pot agafar la pista forestal, ben asfaltada, que lliga aquestes dues poblacions. És una altra manera d’arribar a Castellar de’n Hug, a les fonts del Llobregat o a la Molina, diferent de la ruta de la collada de Toses o del túnel del Cadí. Aquesta carretera, a més, passa per paisatges ben desconeguts i poc tocats per la majoria del públic, amb avencs impressionants, boscos i dos grans fites: el Santuari romànic de Montgrony, on podeu dormir o dinar esplèndidament per pocs diners, i el castell de Mataplana. Les seves ruines tenen un aire romàntic. Saber que el seu propietari inspirà el comte Mal, una mena de Dràcula català, encara més. També podeu dinar a Gombreny, a la fonda de la plaça del Roser, que fa cuina creativa. En tot cas porteu una bona quantitat d’alls.

Desde *Castellar de’n *Hug o desde *Gombreny, se puede coger la pista forestal, bien asfaltada, que une estas dos poblaciones. Es otra manera de llegar a *Castellar de’n *Hug, a las fuentes del Llobregat o a Molina, diferente de la ruta de la *collada de Toses o del túnel del *Cadí. Esta carretera, además, pasa por paisajespoco idos y poco tocados por la mayoría del público, con simas impresionantes, bosques y dos grandes hitos: el Santuario románico de *Montgrony, dónde podéis dormir o comer espléndidamente por poco dinero, y el castillo de *Mataplana. Sus *ruinas tienen un aire romántico. Saber que su propietario inspiró el conde Mal, una clase de *Dràcula catalán, todavía más. También podéis comer en *Gombreny, en la fonda de la plaza del Roser, que hace cocina creativa. En todo caso traeros una buena cantidad de ajos.

Montjuic

La muntanya de Montjuic, a Barcelona, ofereix moltíssims atractius per passar una estona, un matí, una jornada o un cap de setmana, fins i tot. Un dels més grans, sobretot en dies de pluja, pot ser fer una visita al Museu d’Art de Catalunya. No és el Prado, ni ho deixa de ser, perquè és molt diferent, però us hi podeu passar molta, molta estona visitant-lo. La col·lecció de pintura romànica és la millor del món, així mateix, tal com sona. El gòtic quasi bé. Té un bon renaixement i barroc i una fantàstica secció d’art modern català: Nonell, Fortuny, Casas… Un restaurant de molt de preu i senyoriu, la sala coberta més gran d’Europa i unes vistes espectaculars sobre la ciutat de Barcelona. No us perdeu la visita d’aquest museu. Aprofiteu per donar una volta al parc. Veure les fonts lluminoses i els jardins, tan romàntics.

Sant Serni de Tavèrnoles

Del brillant i poderòs Sant Serni medieval, del monestir on nasqué l’heretgia i el pecat, no en queda gairabé res, només uns absis sense nau, ni claustre, ni edificis, en mig d’un prat, prop del riu Valira, a l’altre costat de la atrafegada carretera que mena a Andorra. La gent ho veu al passar i adonant-se de la mutilació, passa de llarg sense parar-se. Potser fan bé. Tot el que es veu és el que hi ha: una despulla. Però si teniu un minut, pareu-hi, admireu-ne el que encara queda. Si més no, el record.