Category Archives: Platges

Ciutadella de Menorca

Ciutadella és una petita pàtria. Una ciutat de la que mai no voldries marxar. Se’t fica dins l’ànima, et domina. Passejar per ses voltes al capvespre, pels volts de la catedral, pels carrers plens de palaus és tornar a un temps de somni, que mai no van existir. Baixar fins es born i fer un volt pel port, ja a la nit, i sopar arran d’aigua, per exemple al cafe Balear, o qualque d’altre, veient les barques gronxar-se i les llums ballar a la mediterrània. No hi ha plaer més gran, creieu-me. Allotgeu-vos a qualsevol pensió o hotel de dins la ciutat, n’hi molts. Aneu-hi, si no us espanta la gent, per Sant Joan. Viureu unes festes que es perden en la nit del temps. Gaudireu dels cargols de Santa Clara, de la “pomada” fresca, del so del fabiol, dels cavalls. I en acabat disfruteu d’aquesta reserva de la biosfera, de les seves cales i platges, del seu camp intocat, de les masies blanques, les tanques, les vaques i el seu formatge. Viviu-la. Per dormir, en el mateix centre de Ciutadella, feu cap a l’hotel Alfonso III. El de tota la vida: http://www.hotelalfons.com/   Ara bé, si preferiu apartament o hotel a peu de platja trieu, n’hi ha molts: http://www.illesbalears.es/   http://www.menorca.org/   http://www.visitmenorca.com/   

Ciutadella es una pequeña patria. Una ciudad de la que nunca querrías marchar. Se te mete dentro el alma, te domina. Pasear por ses Voltes al atardecer, por los alrededores de la catedral, por las calles llenas de palacios es volver a un tiempo de sueño, que nunca existió. Bajar hasta Es Born y dar una vuelta por el puerto, ya de noche, y cenar al lado del agua, por ejemplo en el cafe Balear, o en cualquier otro, viendo las barcas columpiarse y las luces bailar en la mar mediterránea. No hay placer más grande, creedme. Alojaos en cualquier pensión o hotel de dentro la ciudad, hay muchos. Id, si no os asusta la gente, por San Juan. Viviréis unas fiestas que se pierden en la noche de los tiempos. Disfrutaréis de los caracoles de Santa Clara, de la “pomada” fresca, del sonido del flautín, de los caballos. Y acabando con la ciudad, salid al campo de esta reserva de la biosfera, id a sus calas y playas, a las masías blancas, con las vallas, las vacas y su queso. Vividla. Para dormir, en el mismo centro de Ciudadela id al hotel Alfonso III. El de toda la vida: http://www.hotelalfons.com/    Si preferis los apartamentos u hoteles en una playa, tranquilos, hay muchos. http://www.illesbalears.es/     http://www.menorca.org/     http://www.visitmenorca.com/

Palma de Mallorca

Palma de Mallorca mereix per si sola una visita que justifica agafar el vaixell o l’avió i anar a l’illa. Imagineu-vos, doncs, que bonica és. La catedral, el castell de S’Almudaina, els barris dins sa murada, el castell de Bellver, els parcs, el passeig de mar. Com la Meca per tot bon musulmà, tot viatger que es vanti de ser-ho ha de fer un tomb per Palma. Obvieu els hotels abarrotats i adotzenats, les platges plenes de gent i cerqueu, com un pacient investigador, aquells racons de Santa Eulàlia o d’es Born, on encara perviu el caràcter illenc. I quan acabeu amb Palma, penseu que encara us queda tota una illa. Soller, Valldemosa, Alcúdia, Pareis, Formentor… Mallorca té això. No te l’acabes. http://www.illesbalears.es/

Palma de Mallorca merece por si sola una visita que justifica coger el barco o el avión e ir a la isla. Imaginaos, pues, que guapa es. La catedral, el castillo de la Almudaina, los barrios dentro de Sa Murada, el castillo de Bellver, los parques, el paseo de mar. Como la Meca para todo buen musulmán, todo viajero que se precie de serlo debe hacer un viaje a Palma. Olvidaros de los hoteles abarrotados y adocenados, de las playas llenas de gente y buscad como un paciente investigador, aquellos rincones de Santa Eulàlia o de Es Born, dónde todavía pervive el carácter isleño. Y cuando acabeis con Palma, pensad que todavía os queda toda una isla. Soller, Valldemosa, Alcúdia, Pareis, Formentor… Mallorca tiene esto. No té la acabas. http://www.illesbalears.es/

Formentera

Formentera és el paradís. Així, tal cual. I com en qualsevol paradís hi ha lloc per a tothom. Si arribeu al petit port de la Sabina, ja podeu començar a definir el vostre: bicicleta, bus, a peu, en moto, o un cotxe. Després podeu pensar, si us va la marxa, en les nits càlides i boges de Es Pujols, la Sodoma i Gomorra particular. O bé la familiar platja de migjorn, amb les seves onades amables i la sorra blanca. O les increibles aigües de s’Espalmador o Illetes (a la foto), un mar virginal, d’un turquesa inoblidable. O Sant Francesc Xavier, la metròpoli de l’illa, on podeu dormir a cases particulars per pocs diners i dutxar-vos amb aigua de pluja. Pujeu a la Mola a veure tota Formentera a vista d’ocell i, des del far del fi del món, abastar l’oceà. O cala Sahona, amagada i reservada pels escollits. No us perdeu la veritable Formentera però. La Formentera de les figueres, amples i plenes de potes, on les ovelles i cabres cerquen l’ombra. La Formentera pagesa de les masies blanques. És una altra història. http://www.guiaformentera.com/

Formentera es el paraíso. Así, tal cual. Y como en cualquier paraíso hay lugar para todo el mundo. Si llegáis al pequeño puerto de la Sabina, ya podéis empezar a definir el vuestro: bicicleta, bus, a pie, en moto, o un coche. Después podéis pensar, si os va la marcha, en las noches cálidas y locas de Es Pujols, la Sodoma y Gomorra particular. O bien la familiar playa de mediodía, con sus olas amables y la arena blanca. O las increibles aguas de Espalmador o Illetas (en la foto), un mar virginal, de un turquesa inolvidable. O Sant Francesc Xavier, la metrópoli de la isla, dónde podéis dormir en casas particulares por poco dinero y ducharos con agua de lluvia. Subid a la Mola para ver toda Formentera a vista de pájaro y, desde el faro del fin del mundo, abarcar el océano. O id a la cala Sahona, escondida y reservada solo para escogidos. No os perdais la verdadera Formentera. La Formentera de las higueras, anchas y llenas de patas, dónde las ovejas y cabras buscan la sombra. La Formentera labradora de las masías blancas. Es otra historia. http://www.guiaformentera.com/

Eivissa

Eivissa és diferent. És molt diferent. És un altre món. No s’assembla ni a Menorca ni a Mallorca. És ideal per joves desvagats, per amants del sol i platja, d’acord. Però Eivissa té, encara avui, racons amagats per qui els sàpiga trobar. La pròpia capital, amb els seus encantadors carrerons del Dalt la Vila, plens d’artesans i botiguetes, tancat per la murada. O les cales mig desconegudes, com ara Contra o Ses Salines, els petits poblets amb esglèsies tretes de l’Egeu, com el Puig de Missa de Santa Eularia del Riu o Sant Miquel. Agafeu un mapa d’Eivissa, oblideu sant Antoni de Portmany, i ressegiu tots els camins de l’illa. Trobareu el vostre tresor.  http://www.toteivissa.com/

Ibiza es diferente. Es muy diferente. Es otro mundo. No se asemeja en nada ni a Menorca ni a Mallorca. Es ideal para los jóvenes desvagados, para los amantes del sol y la playa, de acuerdo. Pero Ibiza tiene, todavía hoy, rincones escondidos esperando a quienes sepan encontrarlos. La propia capital, con sus encantadores callejones del Dalt Vila, rebosantes de artesanos, cercado por la muralla. O las calas medio desconocidas, como por ejemplo Contra o Ses Salines, o los pequeños pueblos blancos sacados del Egeo, como Puig de Misa de Santa Eularia del Río o Sant Miquel. Cogéis un mapa de Eivissa, os olvidáis de San Antonio, y seguiendo todos los caminos de la isla, encontraréis vuestro tesoro.  http://www.toteivissa.com/

Tabarca

També la costa espanyola té les seves illes tropicals, petites, de butxaca, un paradís a mida humana. Es diu Tabarca i està davant mateix de Santa Pola, a Alacant, des d’on surten les barques que en una hora fan el trajecte. http://www.islatabarca.com/  Un cop a la illa, de dos kilómetres escassos, teniu el port, la vila murada, un poble del XVII excel·lentment conservat, el camp, un bonsai mediterrà de poc més d’un km., amb un castell i un far, navegant en un mar de xumberes. I la platja. Sorra blanca i mar blava. La vila te diversos restaurants, però són més divertits el xiringuitos de la platja. En canvi, per dormir us aconsellem l’hotel “La Casa del gobernador” http://www.casadelgobernador.com/.  Ah! procureu no anar-hi en ple agost… no hi cabrieu!.

También la costa española tiene sus islas tropicales, pequeñas, de bolsillo, un paraíso a escala humana. Se llama Tabarca y está delante mismo de Santa Pola, en Alicante, desde dónde salen las barcas que en una hora hacen el trayecto. http://www.islatabarca.com/ Una vez allí, en la isla, de dos kilómetres escasos, tenéis el puerto, la villa murada, un pueblo del XVII excelentemente conservado, el campo, un bonsai mediterraneo de poco más de un km., con un castillo y un faro, navegando en un mar de chumberas. Y la playa. Arena blanca y mar azul. La villa tiene diversos restaurantes, pero son más divertidos los chiringuitos de la playa. En cambio, para dormir os aconsejamos el hotel “La Casa del gobernador” http://www.casadelgobernador.com/. Ah! procurad no ir en pleno agosto… no cabriais!.

Porquerolles

Les illes d’Or són tres, però només Porquerolles es pot visitar sense gaires entrebancs. Les altres són parc natural protegit. Un barquet fa l’hora de trajecte de La Tour Fondue, prop de Hyeres, a la Costa Blava de Provença, fins Porquerolles, diverses vegades al dia. Un cop allà, des de la seva diminuta capital, només podeu caminar o llogar unes bicis. Cap al nord, a la costa de plata. Cap al Sud, on boscos i platges us d’ensomni us esperen. Porquerolles és un petit paradís, de pocs kilòmetres, però és molt bonic i l’experiència d’un dia sense cotxes també cal tenir-la en compte. http://www.porquerolles.com/  Nosaltres varem dormir en un càmping de La Tour Fondue.

Las islas de Oro son tres, pero sólo Porquerolles se puede visitar sin demasiados estorbos burocraticos. Las otras son parque natural protegido. Un barquito hace la hora de trayecto entre La Tour Fondue, cerca de Hyeres, en la Costa Azul de Provenza, hasta Porquerolles, varias veces al día. Una vez allá, desde su diminuta capital, sólo podéis andar o alquilar unas bicis. Rumbo al norte, a la costa de plata, o al sur, dónde bosques y playas de ensueño os esperan. Porquerolles es un pequeño paraíso, de pocos kilómetros, pero es muy lindo y la experiencia de un día sin coches también hace falta tenerla en cuenta. http://www.porquerolles.com/  Nosotros dormimos en un càmping de La Tour Fondue.

Cala Romana

A tocar de Tarragona, per la part nord, venint d’Altafulla, també trobareu platges i cales boniques. Com ara Cala Romana, o la Savinosa, o Capellans i tantes d’altres. Tenen una aigua neta, bon aparcament i un entorn no massa degradat. Si no podeu anar gaire lluny de Tarragona, però voleu evitar la masificació de Salou o Cambrils, gireu els ulls cap el nord: cales i platges molt familiars us esperen.

Al lado de Tarragona, por la parte norte, viniendo de Altafulla, también encontraréis playas y calas guapas. Como por ejemplo Cala Romana, o la Savinosa, o Capellans y tantas otras. Tienen una agua limpia, buen aparcamiento y un entorno no demasiado degradado. Si no podéis ir muy lejos de Tarragona, pero quereis evitar la masificación de Salou o Cambrils, girad los ojos al norte: calas y playas muy familiares os esperan.

Rocagrossa

La primera cala, prop de Barcelona, la trobareu a mig camí entre Sant Pol i Calella de la Costa, al Maresme. Abans tot son platges amb alguna roca. Si teniu mono de Costa Brava, però no voleu anar gaire lluny, Rocagrossa, a la vora de la carretera N-II, passat Sant Pol és el vostre destí. L’aparcament és limitat, a banda i banda de la carretera, però si sou matiners podreu trobar-ne. A la cala, si ho intenteu, mirant l’illot que la parteix en dos meitats, oblidareu que sou a Barcelona. Xiringuito a la mateixa sorra.

La primera cala, cerca de Barcelona, la encontraréis a medio camino entre Sant Pol y Calella de la Costa, en el Maresme. Antes todo son playas con alguna roca. Si tenéis mono de Costa Brava, pero no quereis ir demasiado lejos, Rocagrossa, a orillas de la carretera N-II, pasado Sant Pol es vuestro destino. El aparcamiento es limitado, en ambos lados de la carretera, pero si sois madrugadores podréis encontrar sitio. Ya en la cala, si lo intentáis, mirando el islote que la parte en dos mitades, olvidaréis que estais aún en Barcelona. Chiringuito en la misma arena.

Sa Tuna

Entre les moltes cales i platges a les que es pot accedir des de la vila de Begur, a la Costa Brava de Girona, Sa Tuna és de les més discretes. Una petita cala, mig de sorra, mig de pedres, enclotada al final d’un torrent, amb aires de poblet aturat al temps. Sa Tuna, lluny del soroll de la costa, és un destí ideal per famílies amb nens. No hi ha discoteques, ni bars musicals, ni xivarri, només aigua i pins.

Entre las muchas calas y playas a las que se puede acceder desde la villa de Begur, en la Costa Brava de Girona, Sa Tuna es de las más discretas. Una pequeña cala, medio de arena, medio de piedras, encajonada al final de un torrente, con aires de aldea parada en el tiempo. Sa Tuna, lejos del ruido de la costa, es un destino ideal por familias con niños. No hay discotecas, ni bares musicales, ni jaleo, sólo agua y pinos.

Taballera

A Taballera s’hi va en barca, o caminant un parell d’hores, des de Port de la Selva. Taballera està al mig del Cap de Creus. I és una cala verge. Potser la darrera. També s’hi pot arribar des de la carretera del far de Cap de Creus, venint de Cadaqués. Cal seguir el sender de gran recorregut fins el mas dela Birba i baixar a la cala. Allà només hi ha pedres, uns refugis de pescadors, un bosc on podeu acampar i un pou d’aigua fresca. L’entorn natural és brutal. Sereu Robinsons sense voler-ho, per unes hores, o per uns dies si sou prou valents. La riera Taballera acaba aquí. A la llacuna, i més endins, hi ha tortugues salvatges. Més enllà qui sap què hi ha. És un dels encants del lloc. S’està sol amb la natura.

A Taballera se va en barca, o andando un par de horas, desde Puerto de la Selva. Taballera está en medio del Cabo de Creus. Y es una cala virgen. Quizás la última. También se puede llegar desde la carretera del faro de Cabo de Creus, viniendo de Cadaqués. Hace falta seguir el sendero de gran recorrido hasta el mas de la Birba y bajar a la cala. Allá sólo hay piedras, unos refugios de pescadores, un bosque dónde podéis acampar y un pozo de agua fresca. El entorno natural es brutal. Seréis Robinsons sin quererlo, por unas horas, o por unos días si sois lo suficientemente valientes. La riera Taballera acaba aquí. En la laguna, y más adentro, hay tortugas salvajes. Más allá quien sabe qué hay. Es uno de los encantos del lugar. Se está a solas con la naturaleza.