Category Archives: Parcs Naturals

Neouvielle

Leave a reply

El massís i els llacs de Neouvielle es troben en territori francés, però no gaire lluny de Bielsa, al Pirineu d’Aragó. Només cal passar el tunel de Bielsa, entrant a França, i baixar uns dotze kms. de la carretera que mena a Arreau. A mà esquerra trobareu la desviació cap als llacs de Neouvielle. Si no és temporada hivernal, o temporada turística, us hi deixaran pujar amb el vostre cotxe. Si hi ha molta neu, o molta gent, us faran deixar el cotxe i agafar un autobús. De tota manera val la pena. A més de 2000 mts d’altura, quatre preciosos llacs semblen tocar el cel. Aigües netes, blau profund o verd maragda. Completeu l’excursió baixant fins Arreau o visitant els boscos propers.  http://www.tourisme-hautes-pyrenees.com/

El macizo y los lagos de Neouvielle se encuentran en territorio francés, pero no muy lejos de Bielsa, en el Pirineo de Aragón. Sólo hace falta pasar el tunel de Bielsa, entrar en Francia, y bajar unos doce kms. de la carretera que lleva a Arreau. A mano izquierda encontraréis la desviación sube a los lagos de Neouvielle. Si no es temporada hivernal, o temporada turística, os dejarán subir con vuestro coche. Si hay mucha nieve, o mucha gente, os harán dejar el coche y coger un autobús. De todas maneras vale la pena. A más de 2000 mts de altura, cuatro preciosos lagos parecen tocar el cielo. Aguas limpias, azul profundo o verde esmeralda. Completáis la excursión bajando a Arreau o visitando los bosques próximos. http://www.tourisme-hautes-pyrenees.com/

Ciutadella de Menorca

Leave a reply

Ciutadella és una petita pàtria. Una ciutat de la que mai no voldries marxar. Se’t fica dins l’ànima, et domina. Passejar per ses voltes al capvespre, pels volts de la catedral, pels carrers plens de palaus és tornar a un temps de somni, que mai no van existir. Baixar fins es born i fer un volt pel port, ja a la nit, i sopar arran d’aigua, per exemple al cafe Balear, o qualque d’altre, veient les barques gronxar-se i les llums ballar a la mediterrània. No hi ha plaer més gran, creieu-me. Allotgeu-vos a qualsevol pensió o hotel de dins la ciutat, n’hi molts. Aneu-hi, si no us espanta la gent, per Sant Joan. Viureu unes festes que es perden en la nit del temps. Gaudireu dels cargols de Santa Clara, de la “pomada” fresca, del so del fabiol, dels cavalls. I en acabat disfruteu d’aquesta reserva de la biosfera, de les seves cales i platges, del seu camp intocat, de les masies blanques, les tanques, les vaques i el seu formatge. Viviu-la. Per dormir, en el mateix centre de Ciutadella, feu cap a l’hotel Alfonso III. El de tota la vida: http://www.hotelalfons.com/   Ara bé, si preferiu apartament o hotel a peu de platja trieu, n’hi ha molts: http://www.illesbalears.es/   http://www.menorca.org/   http://www.visitmenorca.com/   

Ciutadella es una pequeña patria. Una ciudad de la que nunca querrías marchar. Se te mete dentro el alma, te domina. Pasear por ses Voltes al atardecer, por los alrededores de la catedral, por las calles llenas de palacios es volver a un tiempo de sueño, que nunca existió. Bajar hasta Es Born y dar una vuelta por el puerto, ya de noche, y cenar al lado del agua, por ejemplo en el cafe Balear, o en cualquier otro, viendo las barcas columpiarse y las luces bailar en la mar mediterránea. No hay placer más grande, creedme. Alojaos en cualquier pensión o hotel de dentro la ciudad, hay muchos. Id, si no os asusta la gente, por San Juan. Viviréis unas fiestas que se pierden en la noche de los tiempos. Disfrutaréis de los caracoles de Santa Clara, de la “pomada” fresca, del sonido del flautín, de los caballos. Y acabando con la ciudad, salid al campo de esta reserva de la biosfera, id a sus calas y playas, a las masías blancas, con las vallas, las vacas y su queso. Vividla. Para dormir, en el mismo centro de Ciudadela id al hotel Alfonso III. El de toda la vida: http://www.hotelalfons.com/    Si preferis los apartamentos u hoteles en una playa, tranquilos, hay muchos. http://www.illesbalears.es/     http://www.menorca.org/     http://www.visitmenorca.com/

Gruta helada de Casteret

Leave a reply

Al Pirineu d’Aragó hi ha lloc fantàstics, com ara Ordesa http://www.ordesa.net/. Si sou caminadors, aquesta excursió no la oblidareu mai, però. Després de deixar el cotxe a Ordesa, o a Torla, pujeu seguint el riu del canyó d’Ordesa fins les grades de Soaso. Fins aquí cap problema. Enfileu ara, camí amunt, cap el refugi de Goriz http://www.goriz.es/. Això també ho podeu fer, si els vostres fills són prou grans i aventurers. Feu del refugi el campament base i, des d’allà, aneu fins la Gruta gelada de Casteret. Una visió màgica. Una cova plena de gel, al pic de l’estiu, a l’agost. Terra, parets, estalactites… una pista de gel accessible. Està a unes dues hores del refugi i no cal fer escalada, ni cap mena d’esport d’aventura. (Això és una pàgina de sortides familiars). Si teniu forces, més endavant us esperen la brecha de Rolando, un balcó sobre el circ francés de Gavarnie, a 3000 mts d’alçada i el Tallón, un cim bellíssim. Des de Goriz podeu dedicar un altre dia a pujar el Monte Perdido, i entrareu al vostre llibre Guiness de records particular.

En el Pirineo de Aragón hay lugar fantásticos, como por ejemplo Ordesa: http://www.ordesa.net  Si sois andarines, esta excursión no la olvidaréis nunca. Tras dejar el coche a Ordesa, o en Torla, subid siguiendo el río hasta las gradas de Soaso. Hasta aquí ningún problema.  Ahora remontais, camino arriba, hasta el refugio de Goriz http://www.goriz.es/. Esto también lo podéis hacer, si vuestros hijos son lo suficiente mayores y aventureros. El refugio puede ser el campamento base y, desde allá, subiros hasta la Gruta helada de Casteret. Una visión mágica. Una cueva llena de hielo, en verano, en agosto. Tierra, paredes, estalactitas… una pista de hielo accesible. Está a unas dos horas del refugio y no hace falta hacer escalada, ni el menor asomo de deporte de aventura. (Esto es una página de salidas familiares). Si tenéis fuerzas, más adelante os esperan la brecha de Rolando, un balcón sobre el circo francés de Gavarnie, a 3000 mts de altura y el Tallón, una cumbre bellísima. Desde Goriz podeis dedicar otro día a subir el Monte Perdido, y así entraréis en vuestro libro Guiness de recuerdos particular.

Tabarca

Leave a reply

També la costa espanyola té les seves illes tropicals, petites, de butxaca, un paradís a mida humana. Es diu Tabarca i està davant mateix de Santa Pola, a Alacant, des d’on surten les barques que en una hora fan el trajecte. http://www.islatabarca.com/  Un cop a la illa, de dos kilómetres escassos, teniu el port, la vila murada, un poble del XVII excel·lentment conservat, el camp, un bonsai mediterrà de poc més d’un km., amb un castell i un far, navegant en un mar de xumberes. I la platja. Sorra blanca i mar blava. La vila te diversos restaurants, però són més divertits el xiringuitos de la platja. En canvi, per dormir us aconsellem l’hotel “La Casa del gobernador” http://www.casadelgobernador.com/.  Ah! procureu no anar-hi en ple agost… no hi cabrieu!.

También la costa española tiene sus islas tropicales, pequeñas, de bolsillo, un paraíso a escala humana. Se llama Tabarca y está delante mismo de Santa Pola, en Alicante, desde dónde salen las barcas que en una hora hacen el trayecto. http://www.islatabarca.com/ Una vez allí, en la isla, de dos kilómetres escasos, tenéis el puerto, la villa murada, un pueblo del XVII excelentemente conservado, el campo, un bonsai mediterraneo de poco más de un km., con un castillo y un faro, navegando en un mar de chumberas. Y la playa. Arena blanca y mar azul. La villa tiene diversos restaurantes, pero son más divertidos los chiringuitos de la playa. En cambio, para dormir os aconsejamos el hotel “La Casa del gobernador” http://www.casadelgobernador.com/. Ah! procurad no ir en pleno agosto… no cabriais!.

Porquerolles

Leave a reply

Les illes d’Or són tres, però només Porquerolles es pot visitar sense gaires entrebancs. Les altres són parc natural protegit. Un barquet fa l’hora de trajecte de La Tour Fondue, prop de Hyeres, a la Costa Blava de Provença, fins Porquerolles, diverses vegades al dia. Un cop allà, des de la seva diminuta capital, només podeu caminar o llogar unes bicis. Cap al nord, a la costa de plata. Cap al Sud, on boscos i platges us d’ensomni us esperen. Porquerolles és un petit paradís, de pocs kilòmetres, però és molt bonic i l’experiència d’un dia sense cotxes també cal tenir-la en compte. http://www.porquerolles.com/  Nosaltres varem dormir en un càmping de La Tour Fondue.

Las islas de Oro son tres, pero sólo Porquerolles se puede visitar sin demasiados estorbos burocraticos. Las otras son parque natural protegido. Un barquito hace la hora de trayecto entre La Tour Fondue, cerca de Hyeres, en la Costa Azul de Provenza, hasta Porquerolles, varias veces al día. Una vez allá, desde su diminuta capital, sólo podéis andar o alquilar unas bicis. Rumbo al norte, a la costa de plata, o al sur, dónde bosques y playas de ensueño os esperan. Porquerolles es un pequeño paraíso, de pocos kilómetros, pero es muy lindo y la experiencia de un día sin coches también hace falta tenerla en cuenta. http://www.porquerolles.com/  Nosotros dormimos en un càmping de La Tour Fondue.

Ordesa

Leave a reply

El Pirineu, i l’aragonès per descomptat, te pocs racons on la natura es mostri tan apabullant com a Ordesa. La vall glaciar encaixonada entre altíssimes parets de pedra, el riu saltant en mil cascades, els prats, les àligues, els boscos. Pugeu a Ordesa per Lleida, Barbastre, Ainsa i Broto. Deixeu el cotxe on us manin, depén de l’època de l’any hi ha autocars per arribar al parc, i endavant!. Els infants disfrutaran de cada racó. Els més grans tenen desenes de travesses i ascencions a fer: Mont Perdut, Gruta gelada de Casteret, Tallón… Les famílies es comformaran amb arribar a les maravelloses grades de Soaso, que no és poc, (foto). Vinga, la muntanya en estat pur us espera!. http://www.ordesa.net/   Dormiu a Broto o a Torla, a l’hotel Los Abetos: http://www.ordesa.net/hotel-abetos/

El Pirineo, y el aragonés desde luego, tiene pocos rincones dónde la naturaleza se muestre tan apabullante como Ordesa. El valle glaciar encajonado entre altísimas paredes de piedra, el río saltando en mil cascadas, los prados, las aguilas, los bosques. Subid a Ordesa via Lleida, Barbastre, Ainsa y Broto. Dejáis el coche dónde os manden, depende de la época del año hay autocares para acceder al parque, y ¡adelante!. Los niños disfrutaran de cada rincón. Los mayores tienen ascenciones para hacer: Monte Perdido, Gruta helada de Casteret, Tallón… Las familias se comformaran con llegar a las gradas de Soaso, que no es poco, (foto). ¡Venga, la montaña en estado puro os espera!. http://www.ordesa.net  Dormid en Broto o Torla, en el hotel Los Abetos: http://www.ordesa.net/hotel-abetos/

Gavarnie

Leave a reply

El circ de Gavarnie és, probablement, el millor paisatge de tots els Pirineus per la banda de França. És l’altra cara d’Ordesa. Per arribar-hi heu d’anar per Formigal, la Vall d’aran o Bielsa i fer cap a Lourdes. Des d’allà pujar cap a Luz. Luz és un bon centre per dormir-hi amb bons hotels. Des d’allà podeu fer Cauterets, Gavarnie i els mítics ports ciclistes de Aubisque, Tourmalet o pujar al pic de Midi, on veureu tot el Pirineu. Si us voleu refrescar i descansar, ja ho sabeu, a l’altra costat, els Pirineus tenen una altra cara. http://www.luz.org/es/

El circo de Gavarnie es, probablemente, el mejor paisaje de todos los Pirineos de Francia. Es la otra cara de Ordesa. Para llegar podeis ir por Formigal, por el Valle de aran o Bielsa y ir hacia Lourdes. Desde allá subir hacia Luz. Luz es un buen centro para dormir, con buenos hoteles. Desde allí podéis subir a Cauterets, Gavarnie y a los míticos puertos ciclistas de Aubisque, Tourmalet o bién subir al pico del Midi, dónde veréis todo el Pirineo. Si os quereis refrescar y descansar, ya lo sabéis, al otro lado, los Pirineos tienen otra cara. http://www.luz.org/es  

Canigó

Leave a reply

Sant Martí del Canigó queda just a sota, a mig camí de la muntanya sagrada dels catalans. Aneu-hi per Pardes i Vilafranca de Conflent, per Perpinyà o per Puigcerdà. Quan arribeu al mig del Conflent, a Vilafranca, gireu cap a la muntanya, cap a Vernet les Bains. Un cop allà cal pujar fins el poblet de Casteil, on us caldrà bandonar el cotxe. Una forta pujada, d’una mitja hora a una hora, us portarà fins les portes d’aquest maravellòs cenobi. Si ho preferiu, des de Vernet o Casteil, uns taxis us poden pujar fins dalt sense esforç. Ningú no hauria de marxar d’aquest món sense fer una ullada a aquesta joia del romànic català. Podeu lligar l’excursió amb una pujada, ara si, molt forta, fins el pic del Canigó, o una ruta per Prada de Conflent, Vilafranca i Cuixà. Per dormir recomanem l’hotel Pradotel a Prada, amb habitacions familiars comunicades dos a dos, o un hotelet qualsevol de Vernet les Bains. Web: http://www.prades-tourisme.com  o  http://www.ot-vernet-les-bains.fr

Taballera

Leave a reply

A Taballera s’hi va en barca, o caminant un parell d’hores, des de Port de la Selva. Taballera està al mig del Cap de Creus. I és una cala verge. Potser la darrera. També s’hi pot arribar des de la carretera del far de Cap de Creus, venint de Cadaqués. Cal seguir el sender de gran recorregut fins el mas dela Birba i baixar a la cala. Allà només hi ha pedres, uns refugis de pescadors, un bosc on podeu acampar i un pou d’aigua fresca. L’entorn natural és brutal. Sereu Robinsons sense voler-ho, per unes hores, o per uns dies si sou prou valents. La riera Taballera acaba aquí. A la llacuna, i més endins, hi ha tortugues salvatges. Més enllà qui sap què hi ha. És un dels encants del lloc. S’està sol amb la natura.

A Taballera se va en barca, o andando un par de horas, desde Puerto de la Selva. Taballera está en medio del Cabo de Creus. Y es una cala virgen. Quizás la última. También se puede llegar desde la carretera del faro de Cabo de Creus, viniendo de Cadaqués. Hace falta seguir el sendero de gran recorrido hasta el mas de la Birba y bajar a la cala. Allá sólo hay piedras, unos refugios de pescadores, un bosque dónde podéis acampar y un pozo de agua fresca. El entorno natural es brutal. Seréis Robinsons sin quererlo, por unas horas, o por unos días si sois lo suficientemente valientes. La riera Taballera acaba aquí. En la laguna, y más adentro, hay tortugas salvajes. Más allá quien sabe qué hay. Es uno de los encantos del lugar. Se está a solas con la naturaleza.

Platja de Pals

Leave a reply

La platja de Pals, a quatre quilòmetres d’aquesta bellíssima població de l’Empordà, és una platja llarga, de sorra molt gruixuda, si la preneu en sentit nord. Cap aquella direcció no te aturador. Ressegeix tota la plana arrossera, quasi deltàica. Si aneu en sentit sud, llavors la cosa canvia. Els darrers espadats de la serra de Begur us saluden. És la platja de l’illa roja, a la foto, amb el seu tascó de pedra característic, amb Sa Riera al fons. Una platja sovint nudista. La carretera cap al mar, des de Pals, travessa urbanitzacions, càmpings, un golf i un poblat anomenat els Massos de Pals. Part del territori on es sembrava arròs ara és un espai protegit, amb aiguamolls on niuen aus aquàtiques. Per dormir, si us agrada anar de càmping, mireu-vos el cypsela http://www.cypsela.com. Web de Pals: http://www.pals.es/

La playa de Pals, a cuatro kilómetros de esta bellísima población de l’Empordà, es una playa larga, de arena muy gruesa, si la tomáis en sentido norte. En aquella dirección no tiene final. Resigue toda la llanura arrocera, casi deltaica. Si vais en sentido sur, entonces la cosa cambia. Los últimos farallones de la sierra de Begur os saludan. Es la playa de la isla roja, la de la foto, con su isla de piedra característica, y Sa Riera al fondo. Una playa a menudo nudista. La carretera al mar, desde Pals, atraviesa urbanizaciones, càmpings, un golf y un poblado denominado los Masos de Pals. Parte del territorio dónde se sembraba arroz ahora es un espacio protegido, con humedales dónde hay aves acuáticas. Para dormir, si os gusta ir de càmping, miraos el cypsela http://www.cypsela.com . Web de Pals: http://www.palos.es