Category Archives: Osona

Terrassola

Sant Feliu de Terrassola és l’esforç d’un home, en Joan, que l’ha restaurat durant anys. D’un visionari que, després d’un llarg exil·li a Itàlia, retornà a casa i s’enamorà d’aquesta magnífica esglèsia romànica, llavors aterrada i desfeta, i la refeu amb les seves mans. Ell viu a la curiosa masia annexa. Val la pena fer-hi cap, des de l’Estany anant cap a l’eix transversal, camí de Santa Maria d’Oló. No té pèrdua. Enlairada dalt del seu turó, la veureu tan si veniu de Vic, de Manresa o de l’Estany.

Sant Feliu de Terrassola es el esfuerzo de un hombre, Joan, que lo ha restaurado durante años. De un visionario que, tras un largo exilio en Italia, volvió a casa y se enamoró de esta magnífica esglèsia románica, entonces arruinada. Él la rehizo con sus manos. Vive hoy en la curiosa masía aneja. Vale la pena llegarse  desde l’Estany, como si fuerais hacia el eje transversal, camino de Santa Maria d’Oló. No tiene pérdida. Encima de su cerro, la veréis tanto si venís de Vic, como de Manresa o de l’Estany.

Sant Feliu de Terrassola is the effort of a man, Joan, who has restored it for years. Of a visionary who, after a long exile in Italy, came back home and fell in love with this magnificent Romanesque, at the time ruined church. He lives today in the curious attached farmhouse.

L’Estany

El monestir de Santa Maria de l’Estany està situat al poble de L’Estany, al Moianès. S’hi arriba per Moià, per Vic o Manresa, o bé per l’eix transversal. Tot el poble és un bombonet, amb les seves cases medievals i el seu paisatge de mitja muntanya. El monestir, però, és una perla. Amb el seu claustre i els capitells historiats. Podeu dinar al celler d’en valentí, al carrer fosc. Tota una troballa. I podeu lligar l’excursió amb una volta pel Moianès… desconegut i magnífic: Terrassola, Moià, Castellterçol. Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera…

El monasterio de Santa Maria de l’Estany está sito en el pueblo de L’Estany, en el Moianès. Se llega por Moià, por Vic o Manresa, o bien por el eje transversal. Todo el pueblo es un bomboncito, con sus casas medievales y su paisaje de media montaña. El monasterio, además, es una perla. Con su claustro y los capiteles historiados. Podéis comer en el bodega de Valentí, a la calle fosca. Todo un hallazgo. Y podéis continuar la excursión con una vuelta por el Moianès… desconocido y magnífico: Terrassola, Moià, Castellterçol. Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera…

The monastery of Holy Maria de l’Estany is situated in the village of L’Estany, in the Moianès. You can go to it for Moià, for Vic or Manresa, or for the transverse axis (axle). The whole village is a jewel with its medieval houses and the landscape of half a mountain. The monastery, in addition, is a pearl. With its cloister and the storied chapitels. You can eat in Valentí’s bodega, on the dark street. And you can continue the excursion with a turn for the Moianès … unknown and magnificent: Terrassola, Moià, Castellterçol. Caves of the Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… 

Vall del Ges

El riu Ges, que passa per Torelló, baixa des del coll de Bracons tot saltironant entre un vall d’ensomni. A la tardor, la vall té mil colors. A la primavera mil tons de verd. A l’estiu, les seves aigües fresques us treuran la calor. A l’hivern és freqüent veure’l gelat en mig de la vall despullada i enfarinada. Més amunt de Torelló, el Ges, forma bassals i racons d’auna gran bellessa. Si pugeu fins Bracons perdreu de vista el riu, encaixonat sota una vegetació idílica, però guanyareu horitzons i podreu, si voleu passar a la Garrotxa.

El rio Ges, que pasa por Torelló, en Cataluña, baja des del coll de Bracons saltando entre un valle de ensueño. En otoño, el valle ofrece mil colores. En primavera mil tonos de verde. En verano sus aguas frescas os quitaran la calor. En invierno es freqüente verlo helado en mitad del valle desnudo y nevado. Aguas arriba de Torelló, el Ges, forma rincones de gran belleza. Si subís hasta Bracons perdereis de vista el rio, ahora encajado bajo una vegetación idílica, pero ganareis horitzontes y podreis, si quereis, pasar a la Garrotxa.

The river Ges, falls of Bracons’s coll jumping among a valley of dream. In autumn, the valley offers thousand colors. In spring thousand tones of green. In summer its cold waters were taking the calor of from you. In winter it is frozen in half of the nake and covered with snow valley. Upstream from Torelló, Catalonia, Spain, the Ges river, it forms corners of great beauty. If you rise up to Bracons you will lose of sight the river, now fitted under an idyllic vegetation, but you will win good seeings going to the Garrotxa.

Santa Maria de Lluçà

El monestir romànic de Santa Maria de Lluçà està situat a mig camí entre Gironella i Vic a una comarca preciosa que no existeix: el Lluçanès. I és una llàstima perquè poques vegades la delimitació d’una terra es veu tan clara. És una subcomarca d’Osona, ara per ara, plena d’encants. La riera de Merlès, els boscos i, entre tots, el petit Llucà, amb el seu claustre, les pintures murals, úniques a Catalunya, i la seva petita església. No podeu deixar de fer un volt pel Lluçanès, ni de parar a Santa Maria de Lluçà. I per dinar ho teniu molt fàcil: davant del monestir mateix, a l’altra costat de la carretera un petit restaurant exòtic uns ofereix la seva carta dins una ampolla. I no és la única sorpresa!. Sigueu valents…

Viladrau

novembre07-035.jpg

Viladrau és una població d’estiueig, de les d’abans. De passeig calmat pel mig dels boscos, castanyedes i fagedes de mil colors, sobretot a la tardor. De recorrer les seves fonts, a quina més bonica. De dinar en un dels seus restaurants, nosaltres ho hem fet a la fonda del racó, molt recomanable, però ho podríem fer a Can Bofill, per exmple, on el temps es va aturar a principis del segle passat. O de dormir en acollidors hotelets, com l’hostal de la Glòria, també restaurant. Pujeu-hi per la fira de la Castanya, el darrer diumenge d’octubre, si us agraden les aglomeracions. En cas contrari qualsevol altre dia. Podeu incloure la visita en una ruta pel Montseny, pujant des de Seva o des de Santa Fe. A tocar teniu Espinelves i la seva Fira de l’avet.

Santa Fe del Montseny

novembre07-040.jpg

No hi ha res, si parlem d’espais naturals, tan bonic a tocar de Barcelona. La Vall de Santa Fe del Montseny, amb els seus avets, la seva fageda, les rutes de natura, les esplanades… és tot l’any un encant. Al centre d’informació del parc natural, envoltat d’un parc preciòs amb autèntiques sequoies americanes altíssimes, us informaran de tot el que hi podeu fer i us passaran un audiovisual que no us podeu perdre. Aneu fins a l’escola de natura de Can Lleonart travessant el riuet. Pujeu al Turó de l’Home, 1700 mts, mig en cotxe mig a peu, o baixeu al pantà. Arribeu-vos fins a Sant Marçal, a 7Km,  per la més al·lucinant de les carreteres Catalanes. Santa Fe és un centre turístic per amants de la natura i per famíles, amb zones de pic-nic,  restaurants i un hotel amb encant. Sant Marçal també. Accediu-hi per Sant Celoni, (21 Km) o per Viladrau.

Tagamanent

tagamanent.jpg

Aquest turó tel·lúric s’aixeca altiu a l’entrada del congost del Figaró, entre aquesta població i Aiguafreda. S’hi puja per un camí raonable, amb fortes pendents, que surt del poble de Tagamanent, situat a l’autovia Barcelona – Vic. Seguiu les mateixes indicacions que per anar al pla de la Calma. Un cop al collet de Sant Martí, a tocar de les masies de Bellver i l’Agustí, només us quedaran vint minuts curt, de pujada mantinguda però fàcil, per accedir a aquesta ermita gòtica gegant, penjada del cel damunt la plana de Vic i el Vallés. La vista és esplèndida i abasta mig Catalunya. No deixeu de visitar el Pla de la Calma i les masies que hi ha. I si teniu prou calers, aneu a dinar o sopar al Bellver… ho recordareu. Podeu lligar aquesta excursió amb la travessa sencera del Pla de la Calma. 4×4 recomanat!.

Pla de la Calma

agusti.jpg

Amb un bon cotxe, i sense por, podeu pujar sense massa desperfectes al pla de la Calma. El més feixuc són les costes empinades que hi ha. Podeu sortir des del poble de Tagamanent, a mig camí de l’autovia Barcelona – Vic,  passat El Figaró i abans d’arribar a Aiguafreda. Deixeu l’autovia a mà dreta i seguiu les indicacions. No té pèrdua. Amb un 4×4 podeu fer la travessa fins Collformic, a la carretera entre Sant Celoni i Seva, i veure tot l’altiplà. O bé fer la travessa a la inversa. Amb un cotxe normal no m’hi vaig veure en cor. Al pla podeu visitar les masies de Ca l’Agustí, (a la foto),  i dinar a la masia Bellver, una mica cara però molt romàntica. Un d’aquells llocs que recordareu. El paisatge és molt especial i les vistes extraordinàries, d’avió: el Montseny, tot el vallès, Osona i el Pirineu. Aquesta exursió va lligada a l’ascensió del turó del Tagamanent, de forma ben natural. Conteu mig dia o un xic més.

Lluçà

Lluçà

Santa Maria de Lluçà és un encantador i desconegut monestir romànic del segle XI-XII, perdut en la immensitat de la Catalunya interior, al Lluçanès, a pocs kms. de la carretera que des de Vic porta a Gironella, passant per Prats de Lluçanès, o viceversa. Té un claustre adorable, amb capitells historiats, un petit museu i unes pintures murals molt interessants. Per dinar aneu al restaurant just al davant de l’esglèsia, a l’altra costat de la carretera. No té pèrdua, no hi ha cap altra casa!. Podeu lligar aquesta sortida amb una ruta per la riera de Merlés, que té gorgs naturals que conviden al bany.

Sant Marçal del Montseny

Sant marçal del Montseny

L’ermita de Sant Marçal, al peu de les Agudes, està a mig camí entre Sant Celoni i Viladrau, passat Santa Fe del Montseny. És un indret màgic, on neix el riu Tordera, a la Fontbona, obert a dues valls, a nord i a Sud, a tots els vents, camí de pujada l Matagalls pel coll Pregón. Si hi aneu havent nevat hi trobareu els gruixos més grans assequibles amb vehicle a motor de tot el massís. Si podeu pagar-ne el preu, l’ermita hostatja un hotel de campanetes, d’aquells romàntics, romàntics, per passar-hi una lluna de mel o el recordatori. I un restaurant en consonància. Val la pena entrar-hi ni que sigui a fer un cafetó.