Category Archives: Natura

Cap Roig

El castell i els jardins de Cap Roig, a Calella de Palafrugell és un d’aquells espais que mereixen una visita. Pel valor botànic, per les vistes damunt el mar, aquest mar perfecte de la Costa Brava, pel passeig assossegat pels camins plens de flors, per la flaire del bosc mediterrani a l’estiu. Calella de Palafrugell disposa de molts restaurants on anar a degustar bon peix. A nosaltres ens agraden els del Port-Bo i un de petitó a la platja, sota les voltes on abans s’hi guardaven les barques de pesca. Si és l’estiu, de cales paradisíaques on fer una remullada. Per dormir, d’hotels i càmpings dels millors d’Espanya, com ara l’hotel Sant Roc, molt recomanable, un xic car, però, o el càmping La Siesta, un clàssic, un dels millors terrenys d’acampada d’Europa.

El Montnegre

El Montnegre ha tingut sempre el problema de tenir al costat un vei esplendoròs i amb bona prensa: el Montseny. El Montnegre, més baix, menys conegut i menys glamuròs, s’ha quedat com empetitit pel seu company majestuòs. Però el Montnegre te racons esplèndits, com l’esglèsia de Sant Martí, a la imatge. Podeu accedir al Montnegre des de Sant Celoni, des de Vallgorguina, des d’Olzinelles o des de Pineda o Calella de la costa. I encara més: podeu travessar-lo. Els camins son bons. la senyalització acceptable. Només cal tenir una mica d’esperit aventurer. Passareu experiències dignes del París-Dakar a només 60 quilòmetres de Barcelona. Amb una mica de sort, fins i tot podeu perdre-us. Ara, això si, en indrets molt bonics. Per menjar no cal patir, per tot el Montnegre hi ha restaurants i bars, en cada poble dos o tres. Hi ha àrees de pic-nic i fins i tot algun hotel que podreu pagar!.

Les Dous a Torrelles de Foix

Les Dous és un espai humil, sense pretensions, casolà, pintoresc que dirien algunes guies. El que te de bo és que és ben a prop, al Penedès, no lluny de Vilafranca, abans d’arribar a Torrelles de Foix. Aquí, la riera de Pontons, salva uns metres de recorregut amb uns gorgs i uns salts d’aigua. Res de l’altre món. Però podeu fer-hi pic-nic, anar a les piscines de Torrelles, que són a tocar o, simplement fer-hi una ullada. La riera de Pontons, d’aci en amunt, és un indret verd i ferèstec que no dirieu mai que podieu trobar al Penedès. També podeu aprofitar per visitar Santa Maria de Foix o Sant Martí Sarroca, amb el seu castell medieval. Tot plegat una jornada senzilla, però complerta.

Santa Maria de Foix

El Santuari de Santa Maria de Foix és ben a prop de casa. Al Penedès, prop de Vilafranca, a la dreta de la carretera que mena a Torrelles de Foix. A pocs quilòmetres d’arribar-hi, pareu atenció, a mà esquerra es baixa a l’àrea recreativa de les Dous i a mà dreta surt la carretera, després camí, però bon camí, que porta a Santa Maria de Foix. En poca estona ja sereu dalt, amb bon aparcament, i podreu admirar la construcció penjada, mantenint l’equilibri inestable, sobre l’abim. D’allà dalt veure tota la comarca i, en dies clars, fins Mallorca o això diuen.

L’alta vall del Tet

El Tet, el riu que passa pel Conflent i per Perpinyà, neix al pic del Carlit, prop de l’estany de les Bulloses. Però des de l’estany fins a la població murada de Mont-Lluís, ofereix al visitant una vall bucòlica entre totes les que hagi jo vist, amb pins negres i roigs, amb herba fresca, aigües tortes i tranquil·les i molta pau. No és estrany que sigui un dels llocs preferits pels ceretans per anar-hi a passar el dia. A més les condicions són magnífiques: carretera asfaltada, àrees d’aparcament i de pic-nic amb taules i fonts. I tot això amb espais maravellosos per triar i remenar al llarg de més d’una desena de quilòmetres, entre boscos, prats i rius. Qui pot donar més?

Puigmal

El Puigmal és una muntanya senyera de Catalunya. S’hi pot pujar, bàsicament per dos llocs: des del Santuari de Núria, agafant el carrilet i després de dues hores de camí, o des de la Cerdanya Francesa, pujant amb el propi cotxe fins les pistes d’esqui del mateix nom. La foto pertany al vall de la vessant francesa. La carretera, en relatiu bon estat puja molt més enllà dels 2000 metres d’altitud. Després, un camí de terra practicable, porta els més agosarats un xic més amunt. La vista és aèria de veritat. La plana ceretana queda a vista d’ocell.

Bastanist

El Santuari de la Mare de Déu de Bastanist és un d’aquells racons privilegiats del Pirineu on el Cadí se’ns mostra amb tot el seu esplendor, amb neu, un riuet i grans prats. A Bastanist s’hi arriba des de Martinet de Cerdanya per una bona carretera. El primer diumenge de maig s’hi celebra un d’aquells aplecs d’abans, amb missa i ballada. Hi ha taules per menjar-hi, un bar i fins una casa de colònies. Des de Bastanist podeu perdre-us per racons i poblets de postal.

Estany de les Bulloses

L’estany de les Bulloses, a la Cerdanya Francesa, és a més de 2000 metres d’alçada i, per això, sovint està gelat encara que la primavera ja estigui avançada. Sorprenentment hi ha una carretera magnífica, asfaltada i en bon estat que permet arribar-hi, sortint de la població amurallada de Montlluís. Travessareu la alta vall del riu Tet, que és un petit paradís. Per dinar, allà mateix teniu un petit bar, i a tota la Cerdanya restaurants de totes les categories. D’hotels tampoc us mancaran, així com cases rurals.

Montgat

Des de fa uns anys, aquesta bonica població costanera tan propera a Barcelona s’està esforçant per adecentar-se i recuperar la seva costa. I ho està logrant. La façana marítima de Montgat ha millorat molt. Ara és un bell i curiós indret on passejar, anar amb bici o pendre banys de sol i mar. Un turó antic, i un de molt nou, verd, verd, recorden Irlanda. Unes cases blanques arran de mar, que sóm a la Mediterrània. Pels nens, jocs. En fí, descobriu Montgat un matí de sol que no vulgueu anar més lluny, val la pena!