Category Archives: Natura

Neouvielle

El massís i els llacs de Neouvielle es troben en territori francés, però no gaire lluny de Bielsa, al Pirineu d’Aragó. Només cal passar el tunel de Bielsa, entrant a França, i baixar uns dotze kms. de la carretera que mena a Arreau. A mà esquerra trobareu la desviació cap als llacs de Neouvielle. Si no és temporada hivernal, o temporada turística, us hi deixaran pujar amb el vostre cotxe. Si hi ha molta neu, o molta gent, us faran deixar el cotxe i agafar un autobús. De tota manera val la pena. A més de 2000 mts d’altura, quatre preciosos llacs semblen tocar el cel. Aigües netes, blau profund o verd maragda. Completeu l’excursió baixant fins Arreau o visitant els boscos propers.  http://www.tourisme-hautes-pyrenees.com/

El macizo y los lagos de Neouvielle se encuentran en territorio francés, pero no muy lejos de Bielsa, en el Pirineo de Aragón. Sólo hace falta pasar el tunel de Bielsa, entrar en Francia, y bajar unos doce kms. de la carretera que lleva a Arreau. A mano izquierda encontraréis la desviación sube a los lagos de Neouvielle. Si no es temporada hivernal, o temporada turística, os dejarán subir con vuestro coche. Si hay mucha nieve, o mucha gente, os harán dejar el coche y coger un autobús. De todas maneras vale la pena. A más de 2000 mts de altura, cuatro preciosos lagos parecen tocar el cielo. Aguas limpias, azul profundo o verde esmeralda. Completáis la excursión bajando a Arreau o visitando los bosques próximos. http://www.tourisme-hautes-pyrenees.com/

Ciutadella de Menorca

Ciutadella és una petita pàtria. Una ciutat de la que mai no voldries marxar. Se’t fica dins l’ànima, et domina. Passejar per ses voltes al capvespre, pels volts de la catedral, pels carrers plens de palaus és tornar a un temps de somni, que mai no van existir. Baixar fins es born i fer un volt pel port, ja a la nit, i sopar arran d’aigua, per exemple al cafe Balear, o qualque d’altre, veient les barques gronxar-se i les llums ballar a la mediterrània. No hi ha plaer més gran, creieu-me. Allotgeu-vos a qualsevol pensió o hotel de dins la ciutat, n’hi molts. Aneu-hi, si no us espanta la gent, per Sant Joan. Viureu unes festes que es perden en la nit del temps. Gaudireu dels cargols de Santa Clara, de la “pomada” fresca, del so del fabiol, dels cavalls. I en acabat disfruteu d’aquesta reserva de la biosfera, de les seves cales i platges, del seu camp intocat, de les masies blanques, les tanques, les vaques i el seu formatge. Viviu-la. Per dormir, en el mateix centre de Ciutadella, feu cap a l’hotel Alfonso III. El de tota la vida: http://www.hotelalfons.com/   Ara bé, si preferiu apartament o hotel a peu de platja trieu, n’hi ha molts: http://www.illesbalears.es/   http://www.menorca.org/   http://www.visitmenorca.com/   

Ciutadella es una pequeña patria. Una ciudad de la que nunca querrías marchar. Se te mete dentro el alma, te domina. Pasear por ses Voltes al atardecer, por los alrededores de la catedral, por las calles llenas de palacios es volver a un tiempo de sueño, que nunca existió. Bajar hasta Es Born y dar una vuelta por el puerto, ya de noche, y cenar al lado del agua, por ejemplo en el cafe Balear, o en cualquier otro, viendo las barcas columpiarse y las luces bailar en la mar mediterránea. No hay placer más grande, creedme. Alojaos en cualquier pensión o hotel de dentro la ciudad, hay muchos. Id, si no os asusta la gente, por San Juan. Viviréis unas fiestas que se pierden en la noche de los tiempos. Disfrutaréis de los caracoles de Santa Clara, de la “pomada” fresca, del sonido del flautín, de los caballos. Y acabando con la ciudad, salid al campo de esta reserva de la biosfera, id a sus calas y playas, a las masías blancas, con las vallas, las vacas y su queso. Vividla. Para dormir, en el mismo centro de Ciudadela id al hotel Alfonso III. El de toda la vida: http://www.hotelalfons.com/    Si preferis los apartamentos u hoteles en una playa, tranquilos, hay muchos. http://www.illesbalears.es/     http://www.menorca.org/     http://www.visitmenorca.com/

Palma de Mallorca

Palma de Mallorca mereix per si sola una visita que justifica agafar el vaixell o l’avió i anar a l’illa. Imagineu-vos, doncs, que bonica és. La catedral, el castell de S’Almudaina, els barris dins sa murada, el castell de Bellver, els parcs, el passeig de mar. Com la Meca per tot bon musulmà, tot viatger que es vanti de ser-ho ha de fer un tomb per Palma. Obvieu els hotels abarrotats i adotzenats, les platges plenes de gent i cerqueu, com un pacient investigador, aquells racons de Santa Eulàlia o d’es Born, on encara perviu el caràcter illenc. I quan acabeu amb Palma, penseu que encara us queda tota una illa. Soller, Valldemosa, Alcúdia, Pareis, Formentor… Mallorca té això. No te l’acabes. http://www.illesbalears.es/

Palma de Mallorca merece por si sola una visita que justifica coger el barco o el avión e ir a la isla. Imaginaos, pues, que guapa es. La catedral, el castillo de la Almudaina, los barrios dentro de Sa Murada, el castillo de Bellver, los parques, el paseo de mar. Como la Meca para todo buen musulmán, todo viajero que se precie de serlo debe hacer un viaje a Palma. Olvidaros de los hoteles abarrotados y adocenados, de las playas llenas de gente y buscad como un paciente investigador, aquellos rincones de Santa Eulàlia o de Es Born, dónde todavía pervive el carácter isleño. Y cuando acabeis con Palma, pensad que todavía os queda toda una isla. Soller, Valldemosa, Alcúdia, Pareis, Formentor… Mallorca tiene esto. No té la acabas. http://www.illesbalears.es/

Formentera

Formentera és el paradís. Així, tal cual. I com en qualsevol paradís hi ha lloc per a tothom. Si arribeu al petit port de la Sabina, ja podeu començar a definir el vostre: bicicleta, bus, a peu, en moto, o un cotxe. Després podeu pensar, si us va la marxa, en les nits càlides i boges de Es Pujols, la Sodoma i Gomorra particular. O bé la familiar platja de migjorn, amb les seves onades amables i la sorra blanca. O les increibles aigües de s’Espalmador o Illetes (a la foto), un mar virginal, d’un turquesa inoblidable. O Sant Francesc Xavier, la metròpoli de l’illa, on podeu dormir a cases particulars per pocs diners i dutxar-vos amb aigua de pluja. Pujeu a la Mola a veure tota Formentera a vista d’ocell i, des del far del fi del món, abastar l’oceà. O cala Sahona, amagada i reservada pels escollits. No us perdeu la veritable Formentera però. La Formentera de les figueres, amples i plenes de potes, on les ovelles i cabres cerquen l’ombra. La Formentera pagesa de les masies blanques. És una altra història. http://www.guiaformentera.com/

Formentera es el paraíso. Así, tal cual. Y como en cualquier paraíso hay lugar para todo el mundo. Si llegáis al pequeño puerto de la Sabina, ya podéis empezar a definir el vuestro: bicicleta, bus, a pie, en moto, o un coche. Después podéis pensar, si os va la marcha, en las noches cálidas y locas de Es Pujols, la Sodoma y Gomorra particular. O bien la familiar playa de mediodía, con sus olas amables y la arena blanca. O las increibles aguas de Espalmador o Illetas (en la foto), un mar virginal, de un turquesa inolvidable. O Sant Francesc Xavier, la metrópoli de la isla, dónde podéis dormir en casas particulares por poco dinero y ducharos con agua de lluvia. Subid a la Mola para ver toda Formentera a vista de pájaro y, desde el faro del fin del mundo, abarcar el océano. O id a la cala Sahona, escondida y reservada solo para escogidos. No os perdais la verdadera Formentera. La Formentera de las higueras, anchas y llenas de patas, dónde las ovejas y cabras buscan la sombra. La Formentera labradora de las masías blancas. Es otra historia. http://www.guiaformentera.com/

Eivissa

Eivissa és diferent. És molt diferent. És un altre món. No s’assembla ni a Menorca ni a Mallorca. És ideal per joves desvagats, per amants del sol i platja, d’acord. Però Eivissa té, encara avui, racons amagats per qui els sàpiga trobar. La pròpia capital, amb els seus encantadors carrerons del Dalt la Vila, plens d’artesans i botiguetes, tancat per la murada. O les cales mig desconegudes, com ara Contra o Ses Salines, els petits poblets amb esglèsies tretes de l’Egeu, com el Puig de Missa de Santa Eularia del Riu o Sant Miquel. Agafeu un mapa d’Eivissa, oblideu sant Antoni de Portmany, i ressegiu tots els camins de l’illa. Trobareu el vostre tresor.  http://www.toteivissa.com/

Ibiza es diferente. Es muy diferente. Es otro mundo. No se asemeja en nada ni a Menorca ni a Mallorca. Es ideal para los jóvenes desvagados, para los amantes del sol y la playa, de acuerdo. Pero Ibiza tiene, todavía hoy, rincones escondidos esperando a quienes sepan encontrarlos. La propia capital, con sus encantadores callejones del Dalt Vila, rebosantes de artesanos, cercado por la muralla. O las calas medio desconocidas, como por ejemplo Contra o Ses Salines, o los pequeños pueblos blancos sacados del Egeo, como Puig de Misa de Santa Eularia del Río o Sant Miquel. Cogéis un mapa de Eivissa, os olvidáis de San Antonio, y seguiendo todos los caminos de la isla, encontraréis vuestro tesoro.  http://www.toteivissa.com/

Gruta helada de Casteret

Al Pirineu d’Aragó hi ha lloc fantàstics, com ara Ordesa http://www.ordesa.net/. Si sou caminadors, aquesta excursió no la oblidareu mai, però. Després de deixar el cotxe a Ordesa, o a Torla, pujeu seguint el riu del canyó d’Ordesa fins les grades de Soaso. Fins aquí cap problema. Enfileu ara, camí amunt, cap el refugi de Goriz http://www.goriz.es/. Això també ho podeu fer, si els vostres fills són prou grans i aventurers. Feu del refugi el campament base i, des d’allà, aneu fins la Gruta gelada de Casteret. Una visió màgica. Una cova plena de gel, al pic de l’estiu, a l’agost. Terra, parets, estalactites… una pista de gel accessible. Està a unes dues hores del refugi i no cal fer escalada, ni cap mena d’esport d’aventura. (Això és una pàgina de sortides familiars). Si teniu forces, més endavant us esperen la brecha de Rolando, un balcó sobre el circ francés de Gavarnie, a 3000 mts d’alçada i el Tallón, un cim bellíssim. Des de Goriz podeu dedicar un altre dia a pujar el Monte Perdido, i entrareu al vostre llibre Guiness de records particular.

En el Pirineo de Aragón hay lugar fantásticos, como por ejemplo Ordesa: http://www.ordesa.net  Si sois andarines, esta excursión no la olvidaréis nunca. Tras dejar el coche a Ordesa, o en Torla, subid siguiendo el río hasta las gradas de Soaso. Hasta aquí ningún problema.  Ahora remontais, camino arriba, hasta el refugio de Goriz http://www.goriz.es/. Esto también lo podéis hacer, si vuestros hijos son lo suficiente mayores y aventureros. El refugio puede ser el campamento base y, desde allá, subiros hasta la Gruta helada de Casteret. Una visión mágica. Una cueva llena de hielo, en verano, en agosto. Tierra, paredes, estalactitas… una pista de hielo accesible. Está a unas dos horas del refugio y no hace falta hacer escalada, ni el menor asomo de deporte de aventura. (Esto es una página de salidas familiares). Si tenéis fuerzas, más adelante os esperan la brecha de Rolando, un balcón sobre el circo francés de Gavarnie, a 3000 mts de altura y el Tallón, una cumbre bellísima. Desde Goriz podeis dedicar otro día a subir el Monte Perdido, y así entraréis en vuestro libro Guiness de recuerdos particular.

Tabarca

També la costa espanyola té les seves illes tropicals, petites, de butxaca, un paradís a mida humana. Es diu Tabarca i està davant mateix de Santa Pola, a Alacant, des d’on surten les barques que en una hora fan el trajecte. http://www.islatabarca.com/  Un cop a la illa, de dos kilómetres escassos, teniu el port, la vila murada, un poble del XVII excel·lentment conservat, el camp, un bonsai mediterrà de poc més d’un km., amb un castell i un far, navegant en un mar de xumberes. I la platja. Sorra blanca i mar blava. La vila te diversos restaurants, però són més divertits el xiringuitos de la platja. En canvi, per dormir us aconsellem l’hotel “La Casa del gobernador” http://www.casadelgobernador.com/.  Ah! procureu no anar-hi en ple agost… no hi cabrieu!.

También la costa española tiene sus islas tropicales, pequeñas, de bolsillo, un paraíso a escala humana. Se llama Tabarca y está delante mismo de Santa Pola, en Alicante, desde dónde salen las barcas que en una hora hacen el trayecto. http://www.islatabarca.com/ Una vez allí, en la isla, de dos kilómetres escasos, tenéis el puerto, la villa murada, un pueblo del XVII excelentemente conservado, el campo, un bonsai mediterraneo de poco más de un km., con un castillo y un faro, navegando en un mar de chumberas. Y la playa. Arena blanca y mar azul. La villa tiene diversos restaurantes, pero son más divertidos los chiringuitos de la playa. En cambio, para dormir os aconsejamos el hotel “La Casa del gobernador” http://www.casadelgobernador.com/. Ah! procurad no ir en pleno agosto… no cabriais!.

Porquerolles

Les illes d’Or són tres, però només Porquerolles es pot visitar sense gaires entrebancs. Les altres són parc natural protegit. Un barquet fa l’hora de trajecte de La Tour Fondue, prop de Hyeres, a la Costa Blava de Provença, fins Porquerolles, diverses vegades al dia. Un cop allà, des de la seva diminuta capital, només podeu caminar o llogar unes bicis. Cap al nord, a la costa de plata. Cap al Sud, on boscos i platges us d’ensomni us esperen. Porquerolles és un petit paradís, de pocs kilòmetres, però és molt bonic i l’experiència d’un dia sense cotxes també cal tenir-la en compte. http://www.porquerolles.com/  Nosaltres varem dormir en un càmping de La Tour Fondue.

Las islas de Oro son tres, pero sólo Porquerolles se puede visitar sin demasiados estorbos burocraticos. Las otras son parque natural protegido. Un barquito hace la hora de trayecto entre La Tour Fondue, cerca de Hyeres, en la Costa Azul de Provenza, hasta Porquerolles, varias veces al día. Una vez allá, desde su diminuta capital, sólo podéis andar o alquilar unas bicis. Rumbo al norte, a la costa de plata, o al sur, dónde bosques y playas de ensueño os esperan. Porquerolles es un pequeño paraíso, de pocos kilómetros, pero es muy lindo y la experiencia de un día sin coches también hace falta tenerla en cuenta. http://www.porquerolles.com/  Nosotros dormimos en un càmping de La Tour Fondue.

Rousillon

Rousillon no està al Roselló, està a la Provença. Està al nord de la Provença, en un paisatge que mai no heu vist. Un paisatge fet de canteres d’on s’extreu l’ocre que els pintors fan servir, que les industries necessiten. Tons grocs, marrons, carbasses, taronges, vermells, tenyeixen els turons del voltant d’aquest bonic poble provençal, de carrers medievals estrets i costeruts. Tons com els de les cases de Rousillon, que evoquen el millor i més conegut de la Provença i la Mediterrània. http://www.roussillon-provence.com/ 

Rousillon no está en el Rosellón, está en la Provenza. Está al norte de la Provenza, en un paisaje que nunca habéis visto. Un paisaje hecho de canteras de dónde se extrae el ocre que los pintores usan, que las industries necesitan. Tonos amarillos, marrones, carbasses, naranjas, rojos, tiñen los cerros de este bello pueblo provenzal, de calles medievales estrechas. Tonos como los de las casas de Rousillon, que evocan el mejor y más conocido poster de la Provenza y el Mediterráneo. http://www.roussillon-provence.com

Ordesa

El Pirineu, i l’aragonès per descomptat, te pocs racons on la natura es mostri tan apabullant com a Ordesa. La vall glaciar encaixonada entre altíssimes parets de pedra, el riu saltant en mil cascades, els prats, les àligues, els boscos. Pugeu a Ordesa per Lleida, Barbastre, Ainsa i Broto. Deixeu el cotxe on us manin, depén de l’època de l’any hi ha autocars per arribar al parc, i endavant!. Els infants disfrutaran de cada racó. Els més grans tenen desenes de travesses i ascencions a fer: Mont Perdut, Gruta gelada de Casteret, Tallón… Les famílies es comformaran amb arribar a les maravelloses grades de Soaso, que no és poc, (foto). Vinga, la muntanya en estat pur us espera!. http://www.ordesa.net/   Dormiu a Broto o a Torla, a l’hotel Los Abetos: http://www.ordesa.net/hotel-abetos/

El Pirineo, y el aragonés desde luego, tiene pocos rincones dónde la naturaleza se muestre tan apabullante como Ordesa. El valle glaciar encajonado entre altísimas paredes de piedra, el río saltando en mil cascadas, los prados, las aguilas, los bosques. Subid a Ordesa via Lleida, Barbastre, Ainsa y Broto. Dejáis el coche dónde os manden, depende de la época del año hay autocares para acceder al parque, y ¡adelante!. Los niños disfrutaran de cada rincón. Los mayores tienen ascenciones para hacer: Monte Perdido, Gruta helada de Casteret, Tallón… Las familias se comformaran con llegar a las gradas de Soaso, que no es poco, (foto). ¡Venga, la montaña en estado puro os espera!. http://www.ordesa.net  Dormid en Broto o Torla, en el hotel Los Abetos: http://www.ordesa.net/hotel-abetos/