Category Archives: Monestirs

Torreciudad

Leave a reply

Si pugeu cap al Pirineu d’Aragó, cap a Ainsa des de Barbastro, o per esteu per les rodalies de Graus, aneu cap El Grado i perdeu una mica de temps i combustible en arribar-vos fins a Torreciudad. Tot el poder de l’Opus Dei davant vostre. Un santuari de proporcions gegantines, amb un retaure de Juan de Ávalos que cal veure. Naturalment les senyores sense ensenyar res, i els demes amb molt de respecte. De tota manera val la pena fer una volta per Torreciudad. No deixa indiferent a ningú.  http://www.torreciudad.org/

Si subís al Pirineo de Aragón, hacia Ainsa, desde Barbastro, o por estáis por las cercanías de Graus, id hasta El Grado y perded algo de tiempo y combustible para llegaros hasta Torreciudad. Todo el poder del Opus Dei ante vuestros ojos. Un santuario de proporciones gigantescas, con un retablo de Juan de Ávalos que hace falta ver para creerlo. Naturalmente las señoras sin enseñar nada, y los otros con mucho respeto. De todas maneras vale la pena dar una vuelta por Torreciudad. No deja indiferente a nadie. http://www.torreciudad.org/  

Cañas

Leave a reply

A la Rioja, prop de Yuso i Suso, a tocar de Santo Domingo de la Calzada i de Nájera, un petit monestir de monges del Císter, un lloc d’art desconegut, guarda tresors que heu de visitar. La gent no ho sap, passa de llarg, ho desconeix, però l’esglèsia és guapíssima i l’abadia, encara viva, te un senzill museu on hi ha obres cabdals com un sepulcre gòtic com mai n’heu vist cap d’altre, de bonic i treballat. Aneu a Cañas, aneu-hi quan les monges canten. Aneu-hi tornant de Yuso i Suso, però aneu-hi.  http://www.abadiadecanas.com/

En la Rioja, cerca de Yuso y Suso, a tocar de Santo Domingo de la Calzada y de Nájera, un pequeño monasterio de monjas del Císter, un lugar de arte desconocido, guarda tesoros que debéis visitar. La gente no lo sabe, pasa de largo, lo desconoce, pero el monasterio es guapísimo. Una abadía, todavía viva, con un sencillo museo dónde hay obras capitales como un sepulcro gótico como nunca habéis visto otro, lindo y trabajado. Id a Cañas cuando las monjas cantan. Id volviendo de Yuso y Suso, pero id. http://www.abadiadecanas.com

Valle de los Caidos

Leave a reply

El poble que oblida la seva història està comdemnat a repetirla. Per això és molt instructiva una visita al Valle de los Caidos on, per sort, està enterrada la plana major de l’experiment feixista español. Altres dictadors europeus no van tenir tanta sort. El valle de los Caidos és una mostra que cal preservar, com la imponent estació de trens de Milà, bastida per Mussolini. Forma part d’un art grandilocuent i destinat a ser etern. El Valle de los Caidos corprén i fa meditar. Una cosa que avui dia ens cal molt a tots. http://www.patrimonionacional.es/infprac/visitas/valle.htm  Podeu anar-hi en el curs d’una estada a Madrid, una visita a El Escorial, (us ve de passada), o una ruta per madrid i voltants.

El pueblo que olvida su historia está condenado a repetirla. Por esto es muy instructiva una visita al Valle de los Caidos dónde, por suerte, está enterrado el experimento fascista español. Otros dictadores europeos no tuvieron tanta suerte. El valle de los Caidos es una muestra que hace falta preservar, como la imponente estación de trenes de Milà, obra de Mussolini. Forma parte de un arte grandilocuente y destinado a ser eterno. Visitar el Valle de los Caidos hace meditar a la gente. Una cosa que hoy en día nos hace falta mucho a todos. http://www.patrimonionacional.se/infprac/visitas/valle.htm  Podéis ir en el curso de una estancia en Madrid, una visita al Escorial, (os viene de paso), o una ruta por Madrid y alrededores.

El Escorial

Leave a reply

El escorial és imponent. La seva mole de pedra s’alça al peu del Guadarrama com destinada a perdurar pels segles dels segles. L’Escorial és gran, molt gran. Està ple d’art. Allà hi descansen tots els reis d’España que van voler ser-hi enterrats, que són la inmensa majoria, amén dels princeps, infants i altres membres de la cort. L’Escorial és un museu gegantí bastit per Felip II en el zènit de la seva glòria. Però l’Escorial també són boscos, i jardins, i petits palaus i un poble ordenat i un càmping molt bonic. http://www.campingelescorial.com/  I està a tocar de Madrid, un cop de cotxe o de tren. No us deixeu perdre l’Escorial. http://www.sanlorenzoturismo.org

El escorial es imponente. La mole de piedra se levanta al pie del Guadarrama como destinada a perdurar por los siglos de los siglos. El Escorial es grande, muy grande. Está lleno de arte. Allá descansan todos los reyes de España que quisieron ser enterrados, que son la inmensa mayoría, amén de los princepes, infantes y otros miembros de la corte. El Escorial es un museo gigantesco creado por Felip II en el zènit de su gloria. Pero El Escorial también son bosques, y jardines, y pequeños palacios y un pueblo ordenado y un càmping muy guapo. http://www.campingelescorial.com/  I está al lado de Madrid, a un golpe de volante o de tren. No os dejeis perder El Escorial. http://www.sanlorenzoturismo.org  

Silvacane

Leave a reply

Silvacane és una petita abadia del Císter situada a la part alta de la Provença, entre Manosque i Cavaillon, no lluny d’Avignon, a les vores d’un adormit riu Durance, que passa a tocar les canyes del nom del monestir. Silvacane està òrfena de monjos. Els seus humils edificis, de línies pures i clares, de pareds nues, estan plens de silenci, de sol, de llum mediterrània. Doneu una volta per la Provença més allunyada del turisme, per Rousillon, i deixeu morir la tarda a Silvacane, escoltant entre el mestral els cants d’aquest cenobi mut. http://www.ville-la-roque-d-antheron.fr/

Silvacane es una pequeña abadía del Císter sita en lo alto de la Provenza, entre Manosque y Cavaillon, no lejos de Avignon, a los bordes de un adormecido río Durance, que pasa a tocar de las cañas del nombre del monasterio. Silvacane está huérfana de monjes. Sus humildes edificios, de líneas puras y claras, de paredes desnudas, están llenos de silencio, de sol, de luz mediterránea. Daros una vuelta por la Provenza más alejada del turismo, por Rousillon, y dejad morir la tarde en Silvacane, escuchando entre el mistral los cantos de este cenobio mudo. http://www.ville-la-roque-d-antheron.fr/  

Senanque

Leave a reply

En dir Senanque diem l’abadia del Císter més bonica de tota la Provença i, si m’apureu, de tota França. Està situada al costat de Gordes, al mig de la Provença. Conserva totes les dependències tal i com les van construir els monjos al segle XIII, sense reformes, pures. Les seves línies, la seva austeritat, el paisatge que la rodeja, els cants del seus monjos, tot, col·labora a fer d’aquest monestir una etapa inexcusable en la vostra visita a la Provença. http://www.senanque.fr/

Al decir Senanque hablamos de la abadía del Císter más bella de toda la Provenza y, si me apuráis, de toda Francia. Está situada junto a Gordes, en medio de la Provenza. Conserva todas las dependencias tal y como las construyeron los monjes en el siglo XIII, sin reformas, puras. Sus líneas, su austeridad, el paisaje que la rodea, los cantos de los monjes, todo, colabora a hacer de este monasterio una etapa inexcusable en vuestra visita a la Provenza. http://www.senanque.fr/  

Lagrasse

Leave a reply

No cal anar-hi expressament. la humilitat d’aquesta abadia en zona càtara, les poques restes conservades, no en fan un objectiu turistic de primer ordre. Però si aneu a Carcassonne, a Fontfroide o passeu prop de Narbonne, o bé esteu rodant per la zona dels castells càtars, podeu fer-hi una ullada. No us penseu trobar-hi res de l’altre món, només molta pau i una llum molt, molt especial. http://www.lagrasse.com/  o bé la web del país càtar: http://www.payscathare.org/

No hace falta ir expresamente. la humildad de esta abadía en zona càtara, los pocos restos conservadas, no hacen de ella un objetivo turistico de primer orden. Pero si vais a Carcassonne, a Fontfroide o pasáis cerca de Narbonne, o bien estáis viajando por la zona de los castillos càtars, podéis echarle una ojeada. No os penseis encontrar nada del otro jueves, sólo mucha paz y una luz muy, muy especial. http://www.lagrasse.com/ o bien la web del país càtar: http://www.payscathare.org/  

Fontfroide

Leave a reply

No gaire lluny de la frontera, a pocs kilòmetres de la ciutat de Narbonne, camps endins, trobareu l’abadia de Frontfroide. Si passeu per allà, camí de parís, d’Itàlia, o perquè aneu a Carcassonne o a veuire els castells càtars, doneu-li una ullada. Tot i mutilada, tot i reformada en el segle XVIII, el que en resta mereix que us atureu. http://www.fontfroide.com/. Per dormir penseu en Novotel o en en els hotels BB, ja descrits en aquesta web.

No muy lejos de la frontera, a pocos kilòmetres de la ciudad de Narbonne, encontraréis la abadía de Frontfroide. Si pasáis por allá, camino de París, o de Italia, o porque vais a Carcassonne o a ver los castillos cátaros, dadle una ojeada. Aún mutilada, aun reformada en el siglo XVIII, lo que queda merece que os pareis. http://www.fontfroide.com/. Para dormir pensad en Novotel o en los hoteles BB, ya descritos en esta web.

Fontevraud

Leave a reply

Fontevraud és l’abadia de la vall del Loira. L’abadia dels Plantagenet, on està enterrat Ricard Cor de Lleó. Fontevraud és un monestir del Císter amb tot el que s’espera d’un monestir i una mica més. Preciosa l’esglèsia amb els sepulcres reials. Curiosa la cuina. No pot faltar en una ruta dels castells del Loira. Està prop de Chinon, prop de Saumur, entre Tours i Angers.  http://www.abbaye-fontevraud.com/web/

Fontevraud es la abadía del valle del Loira. La abadía de los Plantagenet, dónde está enterrado Ricardo Corazón de León. Fontevraud es un monasterio del Císter con todo lo que se espera de un monasterio y algo más. Preciosa la iglesia con los sepulcros reales. Curiosa la cocina. No os puede faltar en una ruta por los castillos del Loira. Está cerca de Chinon, cerca de Saumur, entre Tours y Angers. http://www.abbaye-fontevraud.com/web/

Canigó

Leave a reply

Sant Martí del Canigó queda just a sota, a mig camí de la muntanya sagrada dels catalans. Aneu-hi per Pardes i Vilafranca de Conflent, per Perpinyà o per Puigcerdà. Quan arribeu al mig del Conflent, a Vilafranca, gireu cap a la muntanya, cap a Vernet les Bains. Un cop allà cal pujar fins el poblet de Casteil, on us caldrà bandonar el cotxe. Una forta pujada, d’una mitja hora a una hora, us portarà fins les portes d’aquest maravellòs cenobi. Si ho preferiu, des de Vernet o Casteil, uns taxis us poden pujar fins dalt sense esforç. Ningú no hauria de marxar d’aquest món sense fer una ullada a aquesta joia del romànic català. Podeu lligar l’excursió amb una pujada, ara si, molt forta, fins el pic del Canigó, o una ruta per Prada de Conflent, Vilafranca i Cuixà. Per dormir recomanem l’hotel Pradotel a Prada, amb habitacions familiars comunicades dos a dos, o un hotelet qualsevol de Vernet les Bains. Web: http://www.prades-tourisme.com  o  http://www.ot-vernet-les-bains.fr