Category Archives: mitjanes

Cardona

Cardona

Cardona és una tranquil·la vila de l’interior de Catalunya, entre Manresa i Solsona, al cor del Bages. Ara ha perdut molta de la importància que tingué fa segles, però gens del seu atractiu. Les mines de sal han parat, però s’han obert al turisme. És emocionant fer un vol per les seves galeries plenes d’estalagmites i estalactites de sal. També ho és pujar fins el castell dels Ducs de Cardona, avui parador, i visitar la magnífica col·legista romànica. El poble també ofereix racons evocadors, i els voltants estan plens d’ermites i poblets que amaguen joies dels temps passats. La natura encara és prou verge en aquestes contrades i, els boscos, espesos. Per dinar i dormir disposeu d’un Vilar Rural a la sortida del poble en direcció al Monestir del Miracle, que val la pena visitar. O bé, si us ho podeu permetre, hostatjar-vos en una de les medievals cambres del castell parador.

Vall del Brugent

La vall del riu Brugent és com un oasi dins el sud de Catalunya. Ningú no pot imaginar-se que, arribats a La Riba, a les comarques del Camp de Tarragona, la petita carretera que va cap a Farena amagui un lloc on la natura està tan ben conservada. El Brugent, que aigües avall va ben sec, en aquesta vall ofereix el regal de les seva corrent impol·luta. La vegetació l’acompanya, intocada també.  Val la pena banyar-se en algun dels gorgs que forma el  riu. Podeu enllaçar aquesta sortida amb un tomb per les muntanyes de Prades. Podeu acabar a Farena, petit poblet de postal, o pujar fins Montral. Per menjar, a Farena mateix trobareu l’hostal.

Bellmunt

Ermita de Bellmunt

L’ermita de Bellmunt domina mitja Catalunya. Des de dalt es veu el Pirineu, el pre-pirineu, tota la plana de Vic, amb les Guilleries i el Montseny al fons. Es una talaia natural. I, en canvi, podeu arribar-hi en cotxe fins al mateix peu, i assolir l’ermita en uns minuts. Està situada al nord de Torelló i la carretera que s’hi enfila surt d’aquesta població. Els boscos dels voltants, de roure i pi, a la tardor són una simfonia de color. Podeu completar l’excursió amb una volta per la vall del riu Ges.

Pas de barca

Només queden dos llocs on podeu passar l’Ebre en barca: Miravet i Deltebre. A qualsevol dels dos llocs és una experiència difícilment oblidable. Els infants s’ho passen d’allò més bé. Per dinar, a Benifallet o a Deltebre trobareu bons restaurants. Si passar l’Ebre us ha sabut a poca cosa, podeu complementar amb una visita al Delta, on potser veureu flamencs o bé, si sou prop de Miravet, podeu pujar al castell o bé anar fins la cova de les maravelles, a Benifallet, espectacular.

Banyoles

El més gran estany de Catalunya mereix una visita calmada. Mereix que hi remeu en barca, que en visiteu les ribes, en un passeig calmat, que us hi banyeu si hi aneu a l’estiu. No podeu oblidar l’esglèsia romànica de Porqueres, a tocar de l’aigua. Admireu les aus, els milers d’ànecs, els elegants cignes. També el poble guarda tresors amagats, com el monestir o el renovat museu Darder.

Vilabertran

A l’Empordà. a tocar de Figueres, Vilabertran és un petit poble amb una canònica agustiniana romànica. El conjunt monàstic, amb l’esglèsia i el claustre és deliciós. Podeu perdre alguns minuts visitant aquesta petita joia si aneu o veniu per l’Empordà, aprofitant una banyada a Cadaqués, una visita als museus de Figueres, o una estada als aiguamolls.

Rupit

pict0644.jpg

Rupit és d’aquells pobles de Catalunya que han sabut conservar tot el seu sabor d’abans. És un encant de poble. Ho té tot: un paisatge verd, impressionant, ple de cingles i penyasegats. Carrers estrets, cases pairals amb portals adovellats i balcons de fusta. Una església amb un retaure barroc. Les restes d’un castell dalt d’un turó. Botigues d’embotits, bars i restaurants a quin millor. Hotelets, cases de pagés i cases rurals. I, naturalment, un riuet preciòs i un pont de fusta que es mou quan hi passes i fa un xic de besarda. Els diumenges pot haver-hi molta, molta gent. Però també hi ha un bon aparcament.

El trobareu a mig camí entre Vic i Olot. El podeu visitar quan feu la ruta del Collsacabra.

Santes Creus

santes.jpg

El monestir cistercenc de Santes Creus està prop de Valls. Podeu arribar-hi des de Barcelona per l’autopista A-2, en direcció Lleida, deixant-la a la sortida 11. Aneu llavors cap a Vilarodona. A uns 10 quilòmetres, en la vall riallera del riu Gaià el veureu, imponent a la vostra dreta. Pareu i feu la foto: val la pena. A més del monestir, Santes Creus té un paratge d’interès natural a tocar del poble: l’albareda. Passejar-hi una estona i veure aigua de la font, reanima els sentits. Els restaurants de Santes Creus són tots prou bons i econòmics.

En tornar, pareu a la agrobotiga de Vilarodona. Podeu comprar-hi excel·lents productes de la terra, a molt bon preu: vins i caves, oli o fruits secs.

Castelló d’Empúries

castemp.jpg

Castelló d’Empúries fou molt important i podia haver estat molt important avui en dia, però els seus comtes van caure en l’oblit de la història i la seva capital també. Avui dia, doncs, Castelló és un poble gran i res més. Però entre els seus carrers polsosos s’hi amaguen obres d’art que recorden el passat medieval esplendoròs. Fins una catedral gòtica!. També palaus que ara són hotels glamurosos. La farinera és una fàbrica, ara museu, que cal visitar. Pels amants del segle XX hi ha, ben a prop, Empuriabrava, un complexe residencial i turístic fora mida. Canals amb vaixells, cases, discos i centres comercials, conformen aquesta Venècia vinguda a menys i posada al dia.

Podeu lligar la visita a Castelló amb la dels aiguamolls de l’Empordà i Cadaqués. La base pot ser l’hotel Mediterráneo de Roses.

Castelló d’Empúries

castemp.jpg

Castelló d’Empúries fou molt important i podia haver estat molt important avui en dia, però els seus comtes van caure en l’oblit de la història i la seva capital també. Avui dia, doncs, Castelló és un poble gran i res més. Però entre els seus carrers polsosos s’hi amaguen obres d’art que recorden el passat medieval esplendoròs. Fins una catedral gòtica!. També palaus que ara són hotels glamurosos. La farinera és una fàbrica, ara museu, que cal visitar. Pels amants del segle XX hi ha, ben a prop, Empuriabrava, un complexe residencial i turístic fora mida. Canals amb vaixells, cases, discos i centres comercials, conformen aquesta Venècia vinguda a menys i posada al dia.

Podeu lligar la visita a Castelló amb la dels aiguamolls de l’Empordà i Cadaqués. La base pot ser l’hotel Mediterráneo de Roses.