Category Archives: mitjanes

Castell de Penyafort

Un xic més avall de Santa Margarida i els Monjos, vora Vilafranca del Penedès, s’alça, al costat mateix del riu Foix, aquest antic castell del segle IX, on va néixer Sant Ramon de Penyafort. Al segle XVI fou reconvertit en convent dominic i després en finca agrícola. Després fou abandonat i cedit a l’ajuntament que l’està restaurant. El seu senzill pati, l’esglèsia blanca i el jardinet modest i petit, no són gran cosa, però si passeu per allà el primer diumenge de juny, dia de l’aplec del Sant, us l’ensenyaran. (És l’únic dia que està obert mentres hi hagi obres). De tota manera el molí del Foix i els itineraris de natura vora el riu que el parc us proposa són motiu suficient per fer-hi cap.

Al sur de Santa Margarida i els Monjos, cerca de Vilafranca del Penedès, al lado del rio Foix, está el castillo que vio nacer a San Raimundo de Penyafort. En el XVI feu convertido en un convento dominico. Luego en finca agrícola. Abandonado y cedido al ayuntamiento que lo está restaurando. Su patio sencillo, el jardincillo modesto, pequeño, no són gran cosa, pero si pasais por allí el primer domingo de junio, el dia de la romeria del Santo, os lo enseñaran. Es el único dia que está abierto mientras duren las obras. Atención también a los itinerarios de naturaleza cerca del rio.

To the south of Santa Margarida i els Monjos, near Vilafranca del Penedès, next to the river Foix, there is the castle that where Saint Raimundus of Penyafort was born. In the XVIth turned into a Dominican monastery. Then in agricultural estate. Left and yielded to the town hall that is restoring it. It has a simple court, the modest, small garden. Not very great things, but if you come there on the first Sunday of June, the day of the pilgrimage of the Saint, they were showing it to you. It is the only day that is opened while the works last. Attention also to the itineraries of nature near the river.

Castellet i la Gornal

 Castellet i la Gornal està en un meandre del riu Foix, al Penedés, a la carretera que des de Vilanova i la Geltrú mena a l’Arboç, tot travessant el Parc Natural del Foix. La vila, amable, petita i senzilla, té un castell de pel·lícula, un pantà sempre ple d’aigua, i d’ocells, en una zona molt seca, i un seguit de boniques cases restaurades. I un bon restaurant. Aneu-hi per curiositat. Com una ruta diferent per anar i venir del Penedès a la costa o viceversa. Podeu completar el dia amb una visita a qualsevol altre racó d’aquesta comarca on, si més no, sempre trobareu bon vi i bon cava, i bona taula.

Castellet y la Gornal está en un meandro del rio Foix, en el Penedés, en la carretera que desde Vilanova i la Geltrú lleva hasta l’Arboç, atravesando el Parque Natural del Foix. La villa, amable, pequeña y sencilla, tiene un castillo cinematográfico y un pantano siempre con agua y pájaros. Y eso que está en una zona seca. También un buen restaurante. Ah, y buen cava…

Castellet and the Gornal is in a meander of the river Foix, in the Penedés, in the road that from Vilanova i the Geltrú goes up to l’Arboç, crossing the Nature reserve of the Foix. The town, nice, small and simple, has a cinematographic castle and a marsh always with water and birds. And it that is in a dry zone. Also a good restaurant. Ah, and good champaigne…

Vall del Ges

El riu Ges, que passa per Torelló, baixa des del coll de Bracons tot saltironant entre un vall d’ensomni. A la tardor, la vall té mil colors. A la primavera mil tons de verd. A l’estiu, les seves aigües fresques us treuran la calor. A l’hivern és freqüent veure’l gelat en mig de la vall despullada i enfarinada. Més amunt de Torelló, el Ges, forma bassals i racons d’auna gran bellessa. Si pugeu fins Bracons perdreu de vista el riu, encaixonat sota una vegetació idílica, però guanyareu horitzons i podreu, si voleu passar a la Garrotxa.

El rio Ges, que pasa por Torelló, en Cataluña, baja des del coll de Bracons saltando entre un valle de ensueño. En otoño, el valle ofrece mil colores. En primavera mil tonos de verde. En verano sus aguas frescas os quitaran la calor. En invierno es freqüente verlo helado en mitad del valle desnudo y nevado. Aguas arriba de Torelló, el Ges, forma rincones de gran belleza. Si subís hasta Bracons perdereis de vista el rio, ahora encajado bajo una vegetación idílica, pero ganareis horitzontes y podreis, si quereis, pasar a la Garrotxa.

The river Ges, falls of Bracons’s coll jumping among a valley of dream. In autumn, the valley offers thousand colors. In spring thousand tones of green. In summer its cold waters were taking the calor of from you. In winter it is frozen in half of the nake and covered with snow valley. Upstream from Torelló, Catalonia, Spain, the Ges river, it forms corners of great beauty. If you rise up to Bracons you will lose of sight the river, now fitted under an idyllic vegetation, but you will win good seeings going to the Garrotxa.

Cap Roig

El castell i els jardins de Cap Roig, a Calella de Palafrugell és un d’aquells espais que mereixen una visita. Pel valor botànic, per les vistes damunt el mar, aquest mar perfecte de la Costa Brava, pel passeig assossegat pels camins plens de flors, per la flaire del bosc mediterrani a l’estiu. Calella de Palafrugell disposa de molts restaurants on anar a degustar bon peix. A nosaltres ens agraden els del Port-Bo i un de petitó a la platja, sota les voltes on abans s’hi guardaven les barques de pesca. Si és l’estiu, de cales paradisíaques on fer una remullada. Per dormir, d’hotels i càmpings dels millors d’Espanya, com ara l’hotel Sant Roc, molt recomanable, un xic car, però, o el càmping La Siesta, un clàssic, un dels millors terrenys d’acampada d’Europa.

Santa Maria de Lluçà

El monestir romànic de Santa Maria de Lluçà està situat a mig camí entre Gironella i Vic a una comarca preciosa que no existeix: el Lluçanès. I és una llàstima perquè poques vegades la delimitació d’una terra es veu tan clara. És una subcomarca d’Osona, ara per ara, plena d’encants. La riera de Merlès, els boscos i, entre tots, el petit Llucà, amb el seu claustre, les pintures murals, úniques a Catalunya, i la seva petita església. No podeu deixar de fer un volt pel Lluçanès, ni de parar a Santa Maria de Lluçà. I per dinar ho teniu molt fàcil: davant del monestir mateix, a l’altra costat de la carretera un petit restaurant exòtic uns ofereix la seva carta dins una ampolla. I no és la única sorpresa!. Sigueu valents…

Santa Coloma de Queralt

Santa Coloma de Queralt forma part de la Conca de Barberà, però sembla més de la Segarra. Pertany a Tarragona, però te un aire lleidetà. És una petita vila, però fa de capital d’una vasta zona i senyoreja el seu pla i les rodalies. Ara no és gaire important, però a l’edat mitjana i durant els segles XIV a XVII fou el centre del comtat de Santa Coloma. Per això guarda tanta història en el seus carrers i places porticades. Per això té un castell-palau com poques poblacions catalanes. Per això les seves esglèsies gòtiques us deixaran embadalits, com la font dels comtes, com la plaça major. En resum: una vila plena d’història i d’art que us sorprendrà. Podeu anar-hi des de La Panadella, per l’autovia A2 de Barcelona a Lleida. Potser és la millor ruta, la carretera més bona. De serveis quedareu ben servits: restaurants i un preciòs hotel de tres estrelles. Podeu lligar la visita amb la ruta del císter o els castells de la vall del riu Corb, com Guimerà.

Les Dous a Torrelles de Foix

Les Dous és un espai humil, sense pretensions, casolà, pintoresc que dirien algunes guies. El que te de bo és que és ben a prop, al Penedès, no lluny de Vilafranca, abans d’arribar a Torrelles de Foix. Aquí, la riera de Pontons, salva uns metres de recorregut amb uns gorgs i uns salts d’aigua. Res de l’altre món. Però podeu fer-hi pic-nic, anar a les piscines de Torrelles, que són a tocar o, simplement fer-hi una ullada. La riera de Pontons, d’aci en amunt, és un indret verd i ferèstec que no dirieu mai que podieu trobar al Penedès. També podeu aprofitar per visitar Santa Maria de Foix o Sant Martí Sarroca, amb el seu castell medieval. Tot plegat una jornada senzilla, però complerta.

Santa Maria de Foix

El Santuari de Santa Maria de Foix és ben a prop de casa. Al Penedès, prop de Vilafranca, a la dreta de la carretera que mena a Torrelles de Foix. A pocs quilòmetres d’arribar-hi, pareu atenció, a mà esquerra es baixa a l’àrea recreativa de les Dous i a mà dreta surt la carretera, després camí, però bon camí, que porta a Santa Maria de Foix. En poca estona ja sereu dalt, amb bon aparcament, i podreu admirar la construcció penjada, mantenint l’equilibri inestable, sobre l’abim. D’allà dalt veure tota la comarca i, en dies clars, fins Mallorca o això diuen.

Blanes

Blanes és una ciutat que se’ns escapa. A l’estiu massificada. Massa a prop de Barcelona. Però encara té racons molt interessants, espais per gaudir, que mereixen una visita, i no, potser, a l’estiu. Com el passeig marítim, amb Sa Palomera i el port, i la platja. Com el castell de sant Joan. Com el casc antic amb el palau dels Cabrera i l’esglèsia gòtica. o els carrers mariners. O la cala de Sant Francesc i el camí de ronda que mena a Lloret passant per cales i caletes. O el magnífic Jardí Botànic “Mar i Murtra” o el “Pinya de Rosa”, entre els millors d’Europa, sobretot a la primavera. Aneu a Blanes i dineu al port, a Can Flores, degustant el peix ben cuinat.

Empúries

Si us agrada la història. Si us agrada la platja. Si voleu conèixer com era una gran ciutat grega i romana… el vostre destí és Empúries. A tocar de La Escala, en plena Costa Brava, arran de les aïgues clares, a tocar de la platja, s’aixeca una colosal colònia grega, un mar de ruines, on poder imaginar naus, temples, mercats, cases i carrers plens de vida. Visiteu el museu. Admireu la més maravellosa estatua grega del mediterrani occidental: l’Esculapi. I si voleu, en acabar aneu a la platja, i a dinar a La Escala o a fer un volt per l’Empordà. Si disposeu de més dies, lligueu aquesta visita amb la d’Ullastret, poblat iber o amb la de Peratallada o Pals.