Mont-Lluís està aturat en el temps. Concretament quan l’enginyer Vauvan el va bastir, allà pel segle XVII. És un poble fortalesa, una plaça forta de les d’abans, que no ha crescut gens ni ha canviat gens. El temps s’ha congelat en aquest racó de la Cerdanya Francesa. Pareu-hi si aneu a qualsevol lloc: a Prades, a Vilafranca, a Puigcerdà, al Vallespir. Està al mig de tot, allà, vigilant no res, perduda en el temps.
El Tet, el riu que passa pel Conflent i per Perpinyà, neix al pic del Carlit, prop de l’estany de les Bulloses. Però des de l’estany fins a la població murada de Mont-Lluís, ofereix al visitant una vall bucòlica entre totes les que hagi jo vist, amb pins negres i roigs, amb herba fresca, aigües tortes i tranquil·les i molta pau. No és estrany que sigui un dels llocs preferits pels ceretans per anar-hi a passar el dia. A més les condicions són magnífiques: carretera asfaltada, àrees d’aparcament i de pic-nic amb taules i fonts. I tot això amb espais maravellosos per triar i remenar al llarg de més d’una desena de quilòmetres, entre boscos, prats i rius. Qui pot donar més?
El Puigmal és una muntanya senyera de Catalunya. S’hi pot pujar, bàsicament per dos llocs: des del Santuari de Núria, agafant el carrilet i després de dues hores de camí, o des de la Cerdanya Francesa, pujant amb el propi cotxe fins les pistes d’esqui del mateix nom. La foto pertany al vall de la vessant francesa. La carretera, en relatiu bon estat puja molt més enllà dels 2000 metres d’altitud. Després, un camí de terra practicable, porta els més agosarats un xic més amunt. La vista és aèria de veritat. La plana ceretana queda a vista d’ocell.
Llo és un poblet de la Cerdanya Francesa que te molts atractius: hi neix el riu Segre, per exemple, formant unes boniques gorges no gens conegudes. També hi ha uns banys d’aigua termal a l’aire lliure per reparar el cos de l’estrés acumulat. El propi poble és magnífic, amb un castell dalt d’una penya i petits carrers amb encant. Hi ha un hotel de la cadena “Relais du Silence” i bons restaurants. El paisatge, per descomptat és una delícia. Es pot demanar més?.
L’estany de les Bulloses, a la Cerdanya Francesa, és a més de 2000 metres d’alçada i, per això, sovint està gelat encara que la primavera ja estigui avançada. Sorprenentment hi ha una carretera magnífica, asfaltada i en bon estat que permet arribar-hi, sortint de la població amurallada de Montlluís. Travessareu la alta vall del riu Tet, que és un petit paradís. Per dinar, allà mateix teniu un petit bar, i a tota la Cerdanya restaurants de totes les categories. D’hotels tampoc us mancaran, així com cases rurals.
Si aneu a la Catalunya Nord, i feu un volt pel Vallespir, no deixeu de visitar aquestes gorges úniques al món. Són prop d’Arles, a mig camí de Prats de Molló i Perpinyà. Amb el cotxe s’arriba fins l’entrada. allà us donaran un casc i fareu un al·lucinant recorregut encaixonats entre parets altíssimes, per damunt de pasarel·les impossibles sobre un torrent furiòs. Una experiència per compartir. Podeu dinar a Prats de Molló o a Arles. O bé a la Catalunya Sud, a Camprodón o a Molló, que no són gaire lluny. Pugeu al Vallespir, una terra catalana molt oblidada però no gaire llunyana!.
Aquesta vila de la Catalunya Nord, a un cop de pedra de Prada de Conflent i a meitat de camí entre Perpinyà i Puigcerdà, ha quedat parada en el temps, reclosa dins les muralles de Vauban. Un passeig tranquil pels quatre carrers que la composen ens fa tornar al segle XVII. Podeu visitar-la al mateix temps que Cuixà i Prada. O bé anar-hi quant pugeu el Canigó. O baixar-hi amb el tren groc de la Cerdanya, des de La Tour de Querol, una atracció que no us podeu perdre.
El monestir de Cuixà, a tocar de Prada de Conflent i a uns 40 Kms a l’est de Perpinyà, és una altra de les grans fites de la Catalunya Nord. Tot i que els americans varen robar la meitat del claustre, l’abadia val una visita: l’esglèsia, la cripta, el tros de calustre que encara queda, la torre. La seva situació, al peu del Canigó, és inmillorable. Podeu fer ruta per Prada, el Canigó i Vilafranca de Conflent. Nosaltres sempre dormim al Pradotel, a Prada. I no us perdeu les vespres, cantades per monjos catalans de Montserrat, que avui donen vida a les velles pedres de Cuixà.
Aquesta màgnifica població de la Catalunya nord mereix una visita pausada. És molt recomanable anra-hi en qualsevol època de l’any, excepte a l’estiu. Quan està buida de gent encara llueix més. Està a uns 20 Kms de la frontera. Podeu anar-hi des de Port-Bou, reseguint la Costa Vermella: un encant. O bé, si no us agraden les corbes, des de La Junquera, per Elna: carreteres més rectes i directes. Cal recorrer sense rumb els carrers, passejar per la platja i el port, admirar el castell i l’esglèsia dins l’aigua. I, si voleu, pujar al cementiri a rendir homenatge a Antonio Machado. Per dinar recomanem els restaurants del port, una delícia: teniu on triar.
Què podem dir de París. Res. Només que unes vacances a la capital de França permeten gaudir a grans i petits. Que és un clar destí familiar: parcs Disney i Astèrix. També cultural, no cal dir-ho. Allotjar la família a París no és tan car: mireu a Internet l’hotel de la Porte Dorée: el recomanem per relació preu-qualitat. Per dinar hi ha milers de llocs, però no oblideu els self-service de museus com ara el Louvre: us sorprendran segur!.