Vallbona de les Monges és el menys conegut dels monestirs de la Ruta del Cister. Injustament. Potser perquè és més petit, perquè està en terres lleidetanes, perquè és femení?. No ho sabem. En tot cas us el recomano. Està viu. Les monges el mantenen viu amb els seus cants, amb el seu treball. Escolteu-les cantar vespres, a la posta de sol. Tot el cenobi és un bombó. Una obra mestre del gòtic. Hi arribareu per Tàrrega i Maldà, o per Montblanc en direcció a Tàrrega.
Olèrdola és una grata sorpresa per a qui mai no l’ha visitada. Enlairada dalt d’una posició estratègica, aquest poblat iber, que fou ciutat romana i medieval, impressiona. Cal veure les muralles, les cases romanes, les tombes i l’ermita medievals. Sorprén també per les vistes sobre el Penedés. Podeu arribar-hi per la carretera que va de Vilafranca del Penedés a Sitges i Vilanova, per Sant Pere de Ribes. Un lloc on la història us parla en primera persona.
El coll de la Creueta és un dels llocs més asequibles per anar a tocar neu amb la família. S’hi arriba perfectament en cotxe des de Castellar d’en Hug, pujant en direcció a La Molina, o bé a l’inrevés, des de La Molina en direcció Castellar d’en Hug. En tot cas és un espai sense esquiadors, sense cues, sense aglomeracions gaire grans, on sempre hi ha neu i on els infants poden jugar sense perills, i sense molestar ni ser molestats. La ruta és molt bonica, les vistes sobre Catalunya: Montserrat, Montseny, Pedraforca, d’un costat, i sobre el Pirineu i la Cerdanya de l’altre, són senzillament impressionants. Podeu dinar a Castellar, a La Molina o a Alp. Si us decidiu per aquest darrer lloc us recomanem un restaurant deliciòs i amb una relació qualitat preu única: El Mesón de Alp, al carrer sant Pere 9. Val la pena!. (També n’hi ha un altre més de campanetes: Casa Patxi, que diuen està molt bé).
Tavascan, al final del vall de Cardós, és un bonic poble d’estiueig i un centre d’excursions d’alta muntanya, per exemple, la que porta fins el llac de Certascan. Tota la Vall de cardós mereix una detinguda visita. A Tavascan trobareu infinitat d’allotjaments i bons restaurants. S’hi arriba per Sort, fins a Llavorsí i, des d’allà per la carretera que porta a les valls Ferrera i de Cardós.
La vall d’Isil, primera que recorre la Noguera Pallaresa des del seu naixement al Pla de Beret, és accessible en cotxe des d’Esterri d’Àneu, via Sort, fins força més amunt d’Alòs d’Isil. Tota ella és una petita joia. Al final de la vall, quan ja no es aconsellable anar més amunt sino és en 4×4, el riu es mostra deliciós, i la natura verge. Pels que disfrutin caminant o els que tinguin un bon tot terreny, uns quilòmetres més enllà trobareu el poblet abandonat de Montgarri, avui reconstruït, i l’accés a la Vall d’Aran per Beret, és adir per la porta del darrera. Hi ha moltíssims hotels i restaurants, a tota la vall i a la veïna d’Àneu.
La vall d’Isil, primera que recorre la Noguera Pallaresa des del seu naixement al Pla de Beret, és accessible en cotxe des d’Esterri d’Àneu, via Sort, fins força més amunt d’Alòs d’Isil. Tota ella és una petita joia. Al final de la vall, quan ja no es aconsellable anar més amunt sino és en 4×4, el riu es mostra deliciós, i la natura verge. Pels que disfrutin caminant o els que tinguin un bon tot terreny, uns quilòmetres més enllà trobareu el poblet abandonat de Montgarri, avui reconstruït, i l’accés a la Vall d’Aran per Beret, és adir per la porta del darrera. Hi ha moltíssims hotels i restaurants, a tota la vall i a la veïna d’Àneu.
Els boscos de castanyers que rodejen la vila vermella de Prades són una maravella. és com un Montseny al sud de Catalunya. S’hi fan castanyes, naturalment, però també bolets. Si ja esteu farts de Pirineus i Guilleries, descobriu la frescor dels boscos de Prades, sobretot a la tardor. Ermites, fonts, passejades. I per dinar aneu a la vila medieval de Prades, que també té alguns hostals on podeu dormir i fins i tot un càmping. Podeu fer una ruta que, passant per Poblet, us porti fins el Priorat. Descobrireu un nou món!
Probablement no havíeu sentit mai a parlar d’aquest minúscul poblet ficat ben endins de la serra del Montnegre. S’hi accedeix per una bucòlica carretera des de Sant Celoni. El poble no existeix. Són quatre masies esparses, al voltant d’una rectoria. Però fer una passejada pels seus molt ben conservats boscos d’alzina i roure val la pena. A més, podeu lligar aquesta visita amb una ruta cap a Sant Martí del Montnegre, o si sou agossarats, amb una travessa des de Vallgorgina fins Calella de la Costa per Hortsavinyà. En tot cas, us recomanem treure el nas pel massís del Montnegre, injustament desconegut. A la foto, un roure a l’esplanada de la rectoria.
Portaventura?. Perquè no!. Un parc de casa, prop de Barcelona, i de Tarragona, amb atraccions per a totes les edats. Amb espectacles per a tots els gustos, alguns de prou qualitat, com els de la Xina, amb restaurants per a totes les butxaques i tots els paladars. No hi heu anat?. Doncs és tota una opció… encara que no sigueu amants dels parcs temàtics. Ah! i, a més, està ple de botigues, algunes prou exòtiques!.
Aquest turó tel·lúric s’aixeca altiu a l’entrada del congost del Figaró, entre aquesta població i Aiguafreda. S’hi puja per un camí raonable, amb fortes pendents, que surt del poble de Tagamanent, situat a l’autovia Barcelona – Vic. Seguiu les mateixes indicacions que per anar al pla de la Calma. Un cop al collet de Sant Martí, a tocar de les masies de Bellver i l’Agustí, només us quedaran vint minuts curt, de pujada mantinguda però fàcil, per accedir a aquesta ermita gòtica gegant, penjada del cel damunt la plana de Vic i el Vallés. La vista és esplèndida i abasta mig Catalunya. No deixeu de visitar el Pla de la Calma i les masies que hi ha. I si teniu prou calers, aneu a dinar o sopar al Bellver… ho recordareu. Podeu lligar aquesta excursió amb la travessa sencera del Pla de la Calma. 4×4 recomanat!.