Category Archives: Catalunya

Santa Maria de Lluçà

El monestir romànic de Santa Maria de Lluçà està situat a mig camí entre Gironella i Vic a una comarca preciosa que no existeix: el Lluçanès. I és una llàstima perquè poques vegades la delimitació d’una terra es veu tan clara. És una subcomarca d’Osona, ara per ara, plena d’encants. La riera de Merlès, els boscos i, entre tots, el petit Llucà, amb el seu claustre, les pintures murals, úniques a Catalunya, i la seva petita església. No podeu deixar de fer un volt pel Lluçanès, ni de parar a Santa Maria de Lluçà. I per dinar ho teniu molt fàcil: davant del monestir mateix, a l’altra costat de la carretera un petit restaurant exòtic uns ofereix la seva carta dins una ampolla. I no és la única sorpresa!. Sigueu valents…

Santa Coloma de Queralt

Santa Coloma de Queralt forma part de la Conca de Barberà, però sembla més de la Segarra. Pertany a Tarragona, però te un aire lleidetà. És una petita vila, però fa de capital d’una vasta zona i senyoreja el seu pla i les rodalies. Ara no és gaire important, però a l’edat mitjana i durant els segles XIV a XVII fou el centre del comtat de Santa Coloma. Per això guarda tanta història en el seus carrers i places porticades. Per això té un castell-palau com poques poblacions catalanes. Per això les seves esglèsies gòtiques us deixaran embadalits, com la font dels comtes, com la plaça major. En resum: una vila plena d’història i d’art que us sorprendrà. Podeu anar-hi des de La Panadella, per l’autovia A2 de Barcelona a Lleida. Potser és la millor ruta, la carretera més bona. De serveis quedareu ben servits: restaurants i un preciòs hotel de tres estrelles. Podeu lligar la visita amb la ruta del císter o els castells de la vall del riu Corb, com Guimerà.

El Montnegre

El Montnegre ha tingut sempre el problema de tenir al costat un vei esplendoròs i amb bona prensa: el Montseny. El Montnegre, més baix, menys conegut i menys glamuròs, s’ha quedat com empetitit pel seu company majestuòs. Però el Montnegre te racons esplèndits, com l’esglèsia de Sant Martí, a la imatge. Podeu accedir al Montnegre des de Sant Celoni, des de Vallgorguina, des d’Olzinelles o des de Pineda o Calella de la costa. I encara més: podeu travessar-lo. Els camins son bons. la senyalització acceptable. Només cal tenir una mica d’esperit aventurer. Passareu experiències dignes del París-Dakar a només 60 quilòmetres de Barcelona. Amb una mica de sort, fins i tot podeu perdre-us. Ara, això si, en indrets molt bonics. Per menjar no cal patir, per tot el Montnegre hi ha restaurants i bars, en cada poble dos o tres. Hi ha àrees de pic-nic i fins i tot algun hotel que podreu pagar!.

Les Dous a Torrelles de Foix

Les Dous és un espai humil, sense pretensions, casolà, pintoresc que dirien algunes guies. El que te de bo és que és ben a prop, al Penedès, no lluny de Vilafranca, abans d’arribar a Torrelles de Foix. Aquí, la riera de Pontons, salva uns metres de recorregut amb uns gorgs i uns salts d’aigua. Res de l’altre món. Però podeu fer-hi pic-nic, anar a les piscines de Torrelles, que són a tocar o, simplement fer-hi una ullada. La riera de Pontons, d’aci en amunt, és un indret verd i ferèstec que no dirieu mai que podieu trobar al Penedès. També podeu aprofitar per visitar Santa Maria de Foix o Sant Martí Sarroca, amb el seu castell medieval. Tot plegat una jornada senzilla, però complerta.

Santa Maria de Foix

El Santuari de Santa Maria de Foix és ben a prop de casa. Al Penedès, prop de Vilafranca, a la dreta de la carretera que mena a Torrelles de Foix. A pocs quilòmetres d’arribar-hi, pareu atenció, a mà esquerra es baixa a l’àrea recreativa de les Dous i a mà dreta surt la carretera, després camí, però bon camí, que porta a Santa Maria de Foix. En poca estona ja sereu dalt, amb bon aparcament, i podreu admirar la construcció penjada, mantenint l’equilibri inestable, sobre l’abim. D’allà dalt veure tota la comarca i, en dies clars, fins Mallorca o això diuen.

Sant Serni de Tavèrnoles

Del brillant i poderòs Sant Serni medieval, del monestir on nasqué l’heretgia i el pecat, no en queda gairabé res, només uns absis sense nau, ni claustre, ni edificis, en mig d’un prat, prop del riu Valira, a l’altre costat de la atrafegada carretera que mena a Andorra. La gent ho veu al passar i adonant-se de la mutilació, passa de llarg sense parar-se. Potser fan bé. Tot el que es veu és el que hi ha: una despulla. Però si teniu un minut, pareu-hi, admireu-ne el que encara queda. Si més no, el record. 

La Seu d’Urgell

La Seu d’Urgell és una ciutat per on es passa per anar a molts llocs: a Andorra, a Puigcerdà, a Lleida… però també és una ciutat que mereix una bona visita. Per exemple per veure el seu casc antic i passejar pels seus carrers comercials. O per anar fins el modern parc del Segre a gaudir de la natura i els esports. O per degustar el romànic maravellòs de la seva catedral, del claustre i de les obres del museu episcopal, el Beatus entre elles. De veritat que imposa tan d’art en un soc lloc.

L’alta vall del Tet

El Tet, el riu que passa pel Conflent i per Perpinyà, neix al pic del Carlit, prop de l’estany de les Bulloses. Però des de l’estany fins a la població murada de Mont-Lluís, ofereix al visitant una vall bucòlica entre totes les que hagi jo vist, amb pins negres i roigs, amb herba fresca, aigües tortes i tranquil·les i molta pau. No és estrany que sigui un dels llocs preferits pels ceretans per anar-hi a passar el dia. A més les condicions són magnífiques: carretera asfaltada, àrees d’aparcament i de pic-nic amb taules i fonts. I tot això amb espais maravellosos per triar i remenar al llarg de més d’una desena de quilòmetres, entre boscos, prats i rius. Qui pot donar més?

Puigmal

El Puigmal és una muntanya senyera de Catalunya. S’hi pot pujar, bàsicament per dos llocs: des del Santuari de Núria, agafant el carrilet i després de dues hores de camí, o des de la Cerdanya Francesa, pujant amb el propi cotxe fins les pistes d’esqui del mateix nom. La foto pertany al vall de la vessant francesa. La carretera, en relatiu bon estat puja molt més enllà dels 2000 metres d’altitud. Després, un camí de terra practicable, porta els més agosarats un xic més amunt. La vista és aèria de veritat. La plana ceretana queda a vista d’ocell.

Puigcerdà

Puigcerdà, la capital ceretana, és una vila bonica. A més de ser el centre de referència per tot, a la comarca i un punt comercial de primer ordre, resulta agradable passejar pels carrers del centre o pujar fins el llac a tirar pa a les oques. És molt reconfortant després d’un dia de neu o d’excursió anar, a no fer res, a Puigcerdà.