A Barcelona, a Horta, a tocar de la ronda de dalt, abans d’arribar al Vall d’Hebró, hi ha, amagada, aquesta petita joia verda. El parc del laberint és un indret màgic, on la ciutat queda molt, molt lluny. Els camins, els arbres, els estanys, els riuets, els ànecs, tot el que hi ha, està disposat a la manera dels jardins francesos del segle XVIII. Tot ordenat per donar sensació d’equilibri, de serenitat. És una sortida familiar d’un matí que, de ben segur, recordareu molt de temps.
El monestir cistercenc de Santes Creus està prop de Valls. Podeu arribar-hi des de Barcelona per l’autopista A-2, en direcció Lleida, deixant-la a la sortida 11. Aneu llavors cap a Vilarodona. A uns 10 quilòmetres, en la vall riallera del riu Gaià el veureu, imponent a la vostra dreta. Pareu i feu la foto: val la pena. A més del monestir, Santes Creus té un paratge d’interès natural a tocar del poble: l’albareda. Passejar-hi una estona i veure aigua de la font, reanima els sentits. Els restaurants de Santes Creus són tots prou bons i econòmics.
En tornar, pareu a la agrobotiga de Vilarodona. Podeu comprar-hi excel·lents productes de la terra, a molt bon preu: vins i caves, oli o fruits secs.
Castelló d’Empúries fou molt important i podia haver estat molt important avui en dia, però els seus comtes van caure en l’oblit de la història i la seva capital també. Avui dia, doncs, Castelló és un poble gran i res més. Però entre els seus carrers polsosos s’hi amaguen obres d’art que recorden el passat medieval esplendoròs. Fins una catedral gòtica!. També palaus que ara són hotels glamurosos. La farinera és una fàbrica, ara museu, que cal visitar. Pels amants del segle XX hi ha, ben a prop, Empuriabrava, un complexe residencial i turístic fora mida. Canals amb vaixells, cases, discos i centres comercials, conformen aquesta Venècia vinguda a menys i posada al dia.
Podeu lligar la visita a Castelló amb la dels aiguamolls de l’Empordà i Cadaqués. La base pot ser l’hotel Mediterráneo de Roses.
Castelló d’Empúries fou molt important i podia haver estat molt important avui en dia, però els seus comtes van caure en l’oblit de la història i la seva capital també. Avui dia, doncs, Castelló és un poble gran i res més. Però entre els seus carrers polsosos s’hi amaguen obres d’art que recorden el passat medieval esplendoròs. Fins una catedral gòtica!. També palaus que ara són hotels glamurosos. La farinera és una fàbrica, ara museu, que cal visitar. Pels amants del segle XX hi ha, ben a prop, Empuriabrava, un complexe residencial i turístic fora mida. Canals amb vaixells, cases, discos i centres comercials, conformen aquesta Venècia vinguda a menys i posada al dia.
Podeu lligar la visita a Castelló amb la dels aiguamolls de l’Empordà i Cadaqués. La base pot ser l’hotel Mediterráneo de Roses.
Cadaqués és un compendi de la mediterrània a Catalunya. Un poble blanc, volcat al mar agrest del Cap de Creus, que ha sabut conservar el seu tipisme, quasi de museu. Carrers estrets, una esglèsia amb un maravellós retaure barroc, platjes d’aigues cristal·lines, tot i que la majoria són de picons. Prop del poble trobareu Port Lligat, amb la casa que fou de Dalí. Un xic més lluny el far i les cales de Cap de Creus, un paisatge salvatge. Si no heu estat mai a les illes gregues, o si les anyoreu, Cadaqués pot ser un bon destí per fer-ne passar el desig.
Per menjar i per dormir trobareu nombrosos hotels i restaurants, plens a l’estiu, però. No en recomano cap. Cadaqués fou terra de “hippies” i encara ho és. Això és nota en els allotjaments. Tots són prou bons, o prou dolents, i tot això al mateix temps. El que no és car, presenta dèficits, i al contrari. També hi ha un càmping, tan de subsistència com el seu entorn, però entranyable, prop d’una ermita blanca. Malgrat tot, passar una nit a Cadaqués no us deixarà indiferents.
Podeu lligar aquesta excursió amb una ruta per l’Empordà, fent base a Roses i visitant Sant Pere de Rodes i Port de la Selva.
Besalú és una impressionant ciutat medieval, que conserva tot l’aire de l’edat mitjana. Podeu veure-hi palaus, dos monestirs romànics, el de Sant Pere és senzillament fantàstic, diverses esglèsies i uns banys jueus. Però la joia més coneguda és el pont damunt del riu Fluvià, amb les seves torres.
Per dinar hi ha molts restaurants, alguns molt bons, i molt cars, com el Pont Vell o la Cúria, altres més arregladets.
Podeu lligar aquesta sortida amb una ruta per Girona i Banyoles, que segurament us vindran de pas.
Els aiguamolls de l’Empordà estan entre Sant Pere Pescador i Roses, prop d’Empuriabrava. Per a mi són els aiguamolls més bonics i didàctics de Catalunya. Hi ha una colònia de cigonyes que hi viu tot l’any. La vegetació és magnífica. Les basses estan plenes d’aus. Els itineraris estan ben marcats i n’hi ha per totes les edats. Aparcament a l’ombra. Informació acurada i amable. Àrea de pic-nic. Molt més pedagògics i interessants pels infants que els del delta de l’Ebre.
Si heu de quedar-vos a dormir per allà, us recomano vivament l’hotel Mediterráneo de Roses. Habitacions ben arreglades, buffet lliure, piscina i parc. Preus molt bons i els infants no paguen. Dos nens per habitació si cal. Relació qualitat-preu, immillorable!
Els aiguamolls de l’Empordà estan entre Sant Pere Pescador i Roses, prop d’Empuriabrava. Per a mi són els aiguamolls més bonics i didàctics de Catalunya. Hi ha una colònia de cigonyes que hi viu tot l’any. La vegetació és magnífica. Les basses estan plenes d’aus. Els itineraris estan ben marcats i n’hi ha per totes les edats. Aparcament a l’ombra. Informació acurada i amable. Àrea de pic-nic. Molt més pedagògics i interessants pels infants que els del delta de l’Ebre.
Si heu de quedar-vos a dormir per allà, us recomano vivament l’hotel Mediterráneo de Roses. Habitacions ben arreglades, buffet lliure, piscina i parc. Preus molt bons i els infants no paguen. Dos nens per habitació si cal. Relació qualitat-preu, immillorable!
Per anar a Beget heu d’arribar-vos fins a Ripoll, via Vic. Ripoll mateix té un monestir preciòs, que val la pena visitar.
Sortirem de Ripoll en direcció Sant Joan de les Abadesses, un altre poble amb un monestir romànic que cal veure, i arribar a Camprodón. Aquesta vila té molts atractius. Entre ells un altre monestir, una esglèsia i un pont medieval. És un centre turístic important on trobareu molts hotels, comerços i restaurants.
Des de Camprodón podeu anar a l’estació d’esquí de Vallter 2000 o bé pujar cap a Molló, on anirem.
Molló és un poblet petitó on podeu dinar de pèl·lícula a l’Hotel Calitxó. També té habitacions. Seguint la carretera tindríem accés a Espinavell i a Prats de Molló, ja en territori francés.
A mig camí entre Molló i Comprodón trobareu la carretera que va a Rocabruna i Beget. Rocabruna té un castell i Beget és un veritable poble de pessebre, amb una esglèsia romànica magnífica. Dins es conserva un Crist en majestat esplèndit.
Passejeu per Beget, gaudiu de les cases de pedra, els ponts i els riuets. Podeu menjar a l’hostal de beget. Cuina cassolana.
Per tornar us recomano que continueu carretera avall cap a Oix, un altre poblet ben bonic i Castellfollit de la Roca. Si voleu parar-vos en algún lloc, no us perdeu Besalú o el llac de Banyoles.
Aquesta és una petita sortida d’un dia. Podem començar per anar fins Sabadell o Terrassa, i des d’allà fins la població de Matadepera. Passem per les afores d’aquest poble, en direcció Talamanca i Mura, i enfilem la carretera que puja cap al parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Al cap de uns kilòmetes arrivarem al coll d’Estenalles, on hi ha el centre d’interpretació d’aquest parc natural. Des d’alla podem fer boniques excursions, aptes per a tothom o més cansades. Podeu demanar informació a l’oficina del parc.
Acabada la visita continuem la carretera, que ara ja baixa cap al Bages. Uns kilòmetres més enllà trobareu, a mà esquerra la desvició a Mura. aquest és un petit poblet, dels de pessebre. Cases de pedra, esglèsia romànica, riu d’aigua clara, un petit zoo… preciòs.
Per dinar us recomano l’Hostal de Mura. Cuina cassolana amb un toc de distinció a preus raonables.
A la tarda podeu anar a veure el Puig de la Balma, una gran masia habitada des del segle X, construida sota una balma. Si ha plogut veureu caure l’aigua des de dalt la balma. Espectacular. S’hi arriba des de la carretera de Mura a Rocafort. A uns tres kilòmetres de Mura, trobareu una pista de terra, en bones condicions, que surt a l’esquerra. Cal estar atent. La pista s’enfila i guanya alçada. Al cap d’uns kilòmetres, apareix la balma.
Podeu tornar per Rocafort cap al Pont de Vilomara, i sortir a l’autopista Manresa-Barcelona, o bé desfer el camí cap a Terrassa.
