Category Archives: Barcelona

Castellet i la Gornal

Castellet i la Gornal està en un meandre del riu Foix, al Penedés, a la carretera que des de Vilanova i la Geltrú mena a l’Arboç, tot travessant el Parc Natural del Foix. La vila, amable, petita i senzilla, té un castell de pel·lícula, un pantà sempre ple d’aigua, i d’ocells, en una zona molt seca, i un seguit de boniques cases restaurades. I un bon restaurant. Aneu-hi per curiositat. Com una ruta diferent per anar i venir del Penedès a la costa o viceversa. Podeu completar el dia amb una visita a qualsevol altre racó d’aquesta comarca on, si més no, sempre trobareu bon vi i bon cava, i bona taula.

Castellet y la Gornal está en un meandro del rio Foix, en el Penedés, en la carretera que desde Vilanova i la Geltrú lleva hasta l’Arboç, atravesando el Parque Natural del Foix. La villa, amable, pequeña y sencilla, tiene un castillo cinematográfico y un pantano siempre con agua y pájaros. Y eso que está en una zona seca. También un buen restaurante. Ah, y buen cava…

Castellet and the Gornal is in a meander of the river Foix, in the Penedés, in the road that from Vilanova i the Geltrú goes up to l’Arboç, crossing the Nature reserve of the Foix. The town, nice, small and simple, has a cinematographic castle and a marsh always with water and birds. And it that is in a dry zone. Also a good restaurant. Ah, and good champaigne…

El Montcau

Leave a reply

Aquesta muntanya de 1053 metres no està lluny de Barcelona. De fet està només a uns 15 km de Terrassa. Pertany al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Un dels menys coneguts parcs naturals de Catalunya. Un parent pobre. I potser amb raó. No és espectacular com el Montseny, ni seductor com el Delta de l’Ebre. És un parc senzillet d’estar per casa. Amb una vegetació mediterrània, i més aviat una mica escassa. Malgrat tot, té el seu encant. Pugueu-hi des de Terrassa per la carretera de Matadepera i després per la que va a Talamanca. En arribar al Coll d’Estenalles podeu anar al centre d’interpretació i fer-vos amb bona informació. Hi ha excursions per tota la família. Curtes, llargues i molt llargues. Porteu aigua, perquè n’hi ha poca. i un bon barret i crema solar si fa sol, perquè l’ombra, en aquest Montcau (muntanya calva), no abunda. Podeu anar fins el Montcau en poc més d’una hora, sense presses. Podeu visitar també la cova Simanya, tancada d’octubre a juny. Fins podeu anar a Sant Llorenç del Munt. Si no us agrada tan caminar, després de fer un volt pel parc, aneu fins a Mura i dineu allà.

Esta montanya de 1053 metros no está lejos de Barcelona. A unos 15 km de Terrassa, dentro del Parque Natural de Sant Llorenç del Munt y Serra de l’Obac. Uno de los menos conocidos parques naturales de Cataluña. Un pariente pobre. Y quizas con razón. Es un parque senzillito. Con vegetación muy mediterrània, y escasa. A pesar de ello tiene su encanto. Al llegar al Coll d’Estenalles id al centro de interpretación y os daran información. Hay excursiones para toda la família. Cortas, largas, eso si, llevad agua, porque hay poca. Y un buen sombrero y crema solar, porque de sombra, en este Montcau (montaña calva), no abunda.

This mountain of 1053 meters it’s not far from Barcelona. To approximately 15 km from Terrassa, inside Sant Llorenç’s Nature reserve. It is a natural park but with a narrow mediterranian vegetation. In spite of this, it’s wonderful. On having the Estenalles coll’s go to the center of interpretation and get your map. There are some trips for the whole família. Take water with you, because there it is not water in Montcau. And a good hat and suntan lotion, because the shadows in this Montcau, (bald mountain), they does not abound.

Vall del Ges

Leave a reply

El riu Ges, que passa per Torelló, baixa des del coll de Bracons tot saltironant entre un vall d’ensomni. A la tardor, la vall té mil colors. A la primavera mil tons de verd. A l’estiu, les seves aigües fresques us treuran la calor. A l’hivern és freqüent veure’l gelat en mig de la vall despullada i enfarinada. Més amunt de Torelló, el Ges, forma bassals i racons d’auna gran bellessa. Si pugeu fins Bracons perdreu de vista el riu, encaixonat sota una vegetació idílica, però guanyareu horitzons i podreu, si voleu passar a la Garrotxa.

El rio Ges, que pasa por Torelló, en Cataluña, baja des del coll de Bracons saltando entre un valle de ensueño. En otoño, el valle ofrece mil colores. En primavera mil tonos de verde. En verano sus aguas frescas os quitaran la calor. En invierno es freqüente verlo helado en mitad del valle desnudo y nevado. Aguas arriba de Torelló, el Ges, forma rincones de gran belleza. Si subís hasta Bracons perdereis de vista el rio, ahora encajado bajo una vegetación idílica, pero ganareis horitzontes y podreis, si quereis, pasar a la Garrotxa.

The river Ges, falls of Bracons’s coll jumping among a valley of dream. In autumn, the valley offers thousand colors. In spring thousand tones of green. In summer its cold waters were taking the calor of from you. In winter it is frozen in half of the nake and covered with snow valley. Upstream from Torelló, Catalonia, Spain, the Ges river, it forms corners of great beauty. If you rise up to Bracons you will lose of sight the river, now fitted under an idyllic vegetation, but you will win good seeings going to the Garrotxa.

Malgrat de Mar

Leave a reply

Malgrat de mar té una bona platja, llarga, llarga. És un poble destrossat pel turisme, sobretot a l’estiu. A l’hivern els seus habitans intenten retornar la pau als carrers mariners del centre. Però si mai hi passeu, de tornada de qualsevol lloc, detureu-vos en el parc del castell, o del croissant, o de Francesc Macià. Al·lucinareu d’un espai tan perfecte per la canalla. Tota mena de petites atraccions, regaladors, tobogans. Fem-ho fort: com un Eurodisney en petit i en pobre, sense mecanitzar però efectiu. No en voldran sortir. Necessitareu hores per pujar a tot arreu. I això que res no es mou sol!. Per dinar us recomanem el restaurant del parc: La Torreta. Menú i carta, servvei ràpid, eficiència a bon preu. Gelats de la casa!. I els vostres fills i filles controlats dins el parc, jugant, un cop s’hauran menjat el menú pensat per ells. Què més voleu?.

Malgrat de mar tiene buena playa, larga, larga. Es un pueblo destrozado por el turismo, sobretoto en verano. En invierno sus habitantes intentan retornar la paz a las calles marineras del centro. Pero si alguna vez pasais de vuelta de qualquier sitio, pararos en el parque del castillo, o del croissant, o de Francesc Macià. Alucinareis de un espacio tan perfecto para los niños. Para comer recomendamos el restaurante del parque: La Torreta. Menú y carta, servicio rápido y eficiente a buen precio. Y vuestros hijos controlados dentro del parque. ¿Que más quereis?.

Malgrat of sea has a good beach. It is a village destroyed by the tourism, but in winter the peace returns to the seaworthy streets of the center. Stop in the park of the castle. You will enjoy this perfect space for the children. To eat we recommend the restaurant of the park: The Turret. Menu fast and efficient service to good price. And your children playing inside the park. What more else?.

Montjuic

Leave a reply

La muntanya de Montjuic, a Barcelona, ofereix moltíssims atractius per passar una estona, un matí, una jornada o un cap de setmana, fins i tot. Un dels més grans, sobretot en dies de pluja, pot ser fer una visita al Museu d’Art de Catalunya. No és el Prado, ni ho deixa de ser, perquè és molt diferent, però us hi podeu passar molta, molta estona visitant-lo. La col·lecció de pintura romànica és la millor del món, així mateix, tal com sona. El gòtic quasi bé. Té un bon renaixement i barroc i una fantàstica secció d’art modern català: Nonell, Fortuny, Casas… Un restaurant de molt de preu i senyoriu, la sala coberta més gran d’Europa i unes vistes espectaculars sobre la ciutat de Barcelona. No us perdeu la visita d’aquest museu. Aprofiteu per donar una volta al parc. Veure les fonts lluminoses i els jardins, tan romàntics.

Santa Maria de Lluçà

Leave a reply

El monestir romànic de Santa Maria de Lluçà està situat a mig camí entre Gironella i Vic a una comarca preciosa que no existeix: el Lluçanès. I és una llàstima perquè poques vegades la delimitació d’una terra es veu tan clara. És una subcomarca d’Osona, ara per ara, plena d’encants. La riera de Merlès, els boscos i, entre tots, el petit Llucà, amb el seu claustre, les pintures murals, úniques a Catalunya, i la seva petita església. No podeu deixar de fer un volt pel Lluçanès, ni de parar a Santa Maria de Lluçà. I per dinar ho teniu molt fàcil: davant del monestir mateix, a l’altra costat de la carretera un petit restaurant exòtic uns ofereix la seva carta dins una ampolla. I no és la única sorpresa!. Sigueu valents…

El Montnegre

Leave a reply

El Montnegre ha tingut sempre el problema de tenir al costat un vei esplendoròs i amb bona prensa: el Montseny. El Montnegre, més baix, menys conegut i menys glamuròs, s’ha quedat com empetitit pel seu company majestuòs. Però el Montnegre te racons esplèndits, com l’esglèsia de Sant Martí, a la imatge. Podeu accedir al Montnegre des de Sant Celoni, des de Vallgorguina, des d’Olzinelles o des de Pineda o Calella de la costa. I encara més: podeu travessar-lo. Els camins son bons. la senyalització acceptable. Només cal tenir una mica d’esperit aventurer. Passareu experiències dignes del París-Dakar a només 60 quilòmetres de Barcelona. Amb una mica de sort, fins i tot podeu perdre-us. Ara, això si, en indrets molt bonics. Per menjar no cal patir, per tot el Montnegre hi ha restaurants i bars, en cada poble dos o tres. Hi ha àrees de pic-nic i fins i tot algun hotel que podreu pagar!.

Les Dous a Torrelles de Foix

Leave a reply

Les Dous és un espai humil, sense pretensions, casolà, pintoresc que dirien algunes guies. El que te de bo és que és ben a prop, al Penedès, no lluny de Vilafranca, abans d’arribar a Torrelles de Foix. Aquí, la riera de Pontons, salva uns metres de recorregut amb uns gorgs i uns salts d’aigua. Res de l’altre món. Però podeu fer-hi pic-nic, anar a les piscines de Torrelles, que són a tocar o, simplement fer-hi una ullada. La riera de Pontons, d’aci en amunt, és un indret verd i ferèstec que no dirieu mai que podieu trobar al Penedès. També podeu aprofitar per visitar Santa Maria de Foix o Sant Martí Sarroca, amb el seu castell medieval. Tot plegat una jornada senzilla, però complerta.

Santa Maria de Foix

Leave a reply

El Santuari de Santa Maria de Foix és ben a prop de casa. Al Penedès, prop de Vilafranca, a la dreta de la carretera que mena a Torrelles de Foix. A pocs quilòmetres d’arribar-hi, pareu atenció, a mà esquerra es baixa a l’àrea recreativa de les Dous i a mà dreta surt la carretera, després camí, però bon camí, que porta a Santa Maria de Foix. En poca estona ja sereu dalt, amb bon aparcament, i podreu admirar la construcció penjada, mantenint l’equilibri inestable, sobre l’abim. D’allà dalt veure tota la comarca i, en dies clars, fins Mallorca o això diuen.

Montgat

Leave a reply

Des de fa uns anys, aquesta bonica població costanera tan propera a Barcelona s’està esforçant per adecentar-se i recuperar la seva costa. I ho està logrant. La façana marítima de Montgat ha millorat molt. Ara és un bell i curiós indret on passejar, anar amb bici o pendre banys de sol i mar. Un turó antic, i un de molt nou, verd, verd, recorden Irlanda. Unes cases blanques arran de mar, que sóm a la Mediterrània. Pels nens, jocs. En fí, descobriu Montgat un matí de sol que no vulgueu anar més lluny, val la pena!