Author Archives: jmolar

Avignon

Avignon és un petit Paris del sud. Un París sense pluja. El Roine l’encercla, com una segona muralla, on s’hi reflecteix la primera, medieval. Avignon guarda com un tresor el Palau dels Papes, que foren els seus sobirans d’altra temps i la seva sort. Ara, perduda la importància, Avignon es resigna a viure de la vida dels seus carrers provençals, de l’animació de les seves places mediterrànies. Visiteu el Palau Papal, és clar, però no oblideu vagar per les avingudes plenes de plàtans d’aquesta coqueta ciutat. I feu-ne el centre d’excursions per la Camarga i per la Provença: Arles, Chateauneuf, Aix, Vaucluse, Baux… Pareu-hi anat a itàlia o a París, sortiu un moment de l’autopista. Dormiu als hotels magnífics de dins la ciutat o en els hotelets barats de les afores. Dineu o sopeu als super econòmics restaurants dels hipermercats “Casino”: http://www.casino-cafeteria.fr  Web d’Avignon: http://www.avignon-tourisme.com/

Avignon es un pequeño París del sur. Un París sin lluvia. El Roine lo rodea, como una segunda muralla, donde se refleja la primera, medieval. Avignon guarda como un tesoro el Palacio de los Papas, que fueron sus soberanos de otro tiempo y su suerte. Ahora, perdida la importancia, Avignon se resigna a vivir de la vida de sus calles provenzales, de la animación de sus plazas mediterráneas. Visitad el Palacio Papal, claro está, pero no os olvideis de vagar por las avenidas llenas de plátanos de esta coqueta ciudad. Y haced de ella el centro de excursiones por la Camarga y por la Provenza: Arles, Chateauneuf, Aix, Vaucluse, Baux… Parad si vais a itàlia o a París, saliendo un momento de la autopista. Dormid en los hoteles magníficos de dentro la ciudad o en los hotelets baratos de las afueras. Comed o cenad en los super económicos restaurantes de los hipermercados “Casino”: http://www.casino-cafetería.fr   Web de Avignon: http://www.avignon-tourisme.com  

 

Aigües Mortes

Allà on el gran riu Roine ofereix les seves aigües al mar, mort de batallar contra les onades, on l’aigua i la terra es barregen formant la inmensa Camarga, el delta infinit del riu, allà Lluis de França va aixecar un port fortificat que rebé el nom ben acertat d’Aigües Mortes. Ara, allunyat del Mediterrani, les seves muralles altives desafien prats on pasturen cavalls i toros, i vigilen canals plens d’aus aquàtiques. Dins, els carrers s’han ompler de botigues i d’artesans i el temps, quasi aturat, llisca suau sota la llum bestial de la Provença. Podeu deturar-vos-hi si visiteu la Camarga, o la Provença, i lligar la seva visita amb la de Santes Maries de la Mar, que no està gaire més enllà. http://www.ot-aiguesmortes.fr

Allá dónde el gran río Roine ofrece sus aguas al mar, muerto del batallar contra las olas, dónde el agua y la tierra se mezclan formando la inmensa Camarga, el delta infinito del río, allí Lluis de Francia levantó un puerto fortificado que recibió el nombre bien acertado de Aguas Muertas. Ahora, alejado del Mediterráneo, sus murallas altivas desafían solo los prados dónde apacientan caballos y toros, y otean canales llenos de aves acuáticas. Dentro, las calles se han llenado de tiendas y de artesanos, y el tiempo, casi parado, desliza suave bajo la luz bestial de la Provenza. Podéis parar si visitáis la Camarga, o la Provenza, y atar su visita con la de Santas Marias de la Mar, que no está demasiado más allá. http://www.ot-aiguesmortes.fr

 

 

Provença

La Provença és un tros del Mediterrà on tothom hauria d’anar, al menys, una vegada a la vida. Potser no sapigueu qui és Alphonse Daudet, ni res del seu molí, però quan torneu de provença segur que tindreu més ganes de viure, plens com estareu de sol, de llum, de mar i de poblets maravellosos. En aquesta terra és fàcil viure. Hi ha petits hotels i restaurants arreu. Recordeu que a la Provença, com a tota França, abunden les cadenes hoteleres de baix cost, que ofereixen habitacions decents i familiars per pocs diners http://www.hotel-bb.com/.  Aturevos a la Provença anant o tornant d’Itàlia, o aneu-hi expressament, perquè és un destí que no us decepcionarà. Viisteu les Baux, Arles, Aix, Roussillon, Senanque, Gordes, Avignon, Silvacane… i me’n deixo molts!. Web: http://www.provenceweb.fr/

La Provenza es un trozo del Mediterraneo donde todo el mundo deberia ir, al menos, una vez en la vida. Quizás no sepáis quien es Alphonse Daudet, ni nada de su molino, pero cuando volvais de Provenza seguro que tendréis más ganas de vivir, llenos como estaréis de sol, de luz, de mar y de pueblos maravellisos. En esta tierra es fácil vivir. Hay pequeños hoteles y restaurantes por todas partes. Acordaros que en la Provenza, como toda Francia, abundan las cadenas hoteleras de bajo coste, que ofrecen habitaciones decentes y familiares por poco dinero http://www.hotel-bb.com/. Parad en la Provenza yendo o volviendo de Italia, o id expresamente, porque es un destino que no os decepcionarà. Viistad los Baux, Arles, Aix, Roussillon, Senanque, Gordes, Avignon, Silvacane… y me dejo muchos más!. Web: http://www.provenceweb.fr

 

Cala Romana

A tocar de Tarragona, per la part nord, venint d’Altafulla, també trobareu platges i cales boniques. Com ara Cala Romana, o la Savinosa, o Capellans i tantes d’altres. Tenen una aigua neta, bon aparcament i un entorn no massa degradat. Si no podeu anar gaire lluny de Tarragona, però voleu evitar la masificació de Salou o Cambrils, gireu els ulls cap el nord: cales i platges molt familiars us esperen.

Al lado de Tarragona, por la parte norte, viniendo de Altafulla, también encontraréis playas y calas guapas. Como por ejemplo Cala Romana, o la Savinosa, o Capellans y tantas otras. Tienen una agua limpia, buen aparcamiento y un entorno no demasiado degradado. Si no podéis ir muy lejos de Tarragona, pero quereis evitar la masificación de Salou o Cambrils, girad los ojos al norte: calas y playas muy familiares os esperan.

Rocagrossa

La primera cala, prop de Barcelona, la trobareu a mig camí entre Sant Pol i Calella de la Costa, al Maresme. Abans tot son platges amb alguna roca. Si teniu mono de Costa Brava, però no voleu anar gaire lluny, Rocagrossa, a la vora de la carretera N-II, passat Sant Pol és el vostre destí. L’aparcament és limitat, a banda i banda de la carretera, però si sou matiners podreu trobar-ne. A la cala, si ho intenteu, mirant l’illot que la parteix en dos meitats, oblidareu que sou a Barcelona. Xiringuito a la mateixa sorra.

La primera cala, cerca de Barcelona, la encontraréis a medio camino entre Sant Pol y Calella de la Costa, en el Maresme. Antes todo son playas con alguna roca. Si tenéis mono de Costa Brava, pero no quereis ir demasiado lejos, Rocagrossa, a orillas de la carretera N-II, pasado Sant Pol es vuestro destino. El aparcamiento es limitado, en ambos lados de la carretera, pero si sois madrugadores podréis encontrar sitio. Ya en la cala, si lo intentáis, mirando el islote que la parte en dos mitades, olvidaréis que estais aún en Barcelona. Chiringuito en la misma arena.

Siresa

Els valls del Pirineu d’Osca amagen joies com aquesta impressionant esglèsia romànica de Siresa, al Vall d’Hecho. Podeu complementar la seva visita amb una volta pels valls veïns d’Ansó i Roncal, o arribar-vos fina a la Selva de Oza. Per menjar i dormir aneu a Casa Blasquico, a Hecho o quedeu-vos a Siresa, al Castillo de Acher. http://www.castillodacher.com/

Los valles del Pirineo de Huesca esconden joyas como esta impresionante iglesia románica de Siresa, en el Valle de Hecho. Podéis complementar su visita con una vuelta por los valles vecinos de Ansó y Roncal, o llegaros hasta a la Selva de Oza. Para comer y dormir vais a Casa Blasquico, en Hecho o quedaos aquí en Siresa, en el Castillo de Acher. http://www.castillodacher.com 

Monestir de Pedra

El monestir de Pedra és aigua. És el triomf de l’aigua en un entorn ben sec. A uns 25 km. al sudoest de Calatayud, a l’Aragó, el monestir de Pedra és un destí clar per a tots aquells que feu una volta amb la família per terres aragoneses. Podeu visitar el propi monestir, ara un hotel amb un restaurant prou interessant i, naturalment el parc que, al segle XIX es va construir tot domesticant els rius Pedra i Mesa. Llacunes romàntiques, cascades misterioses, coves, jardins. Podeu complementar-ho amb una visita a Calatayud, a Daroca, Molina de Aragón o Alhama. En tot cas veureu com la zona te prou atractius com per perdre-hi un cap de setmana. Web. http://www.monasteriopiedra.com/

El monasterio de Piedra es agua. Es el triunfo del agua en un entorno bien seco. A unos 25 km. al sudoeste de Calatayud, en Aragón, el monasterio de Piedra es un destino claro para todos aquellos que dais una vuelta con la familia por tierras aragonesas. Podéis visitar el propio monasterio, ahora un hotel con un restaurante muy interesante y, naturalmente el parque que, en el siglo XIX se construyó domesticando los ríos Piedra y Mesa. Lagunas románticas, cascadas misteriosas, cuevas, jardines. Podéis complementarlo con una visita a Calatayud, a Daroca, Molina de Aragón o Alhama. En todo caso veréis como la zona ofrece suficientes atractivos como por pasar un fin de semana. Web. http://www.monasteriopiedra.com

Teruel

Teruel existeix i, a més, és molt bonica. Teruel és art. És la seva catedral mudejar i les altres esglèsies que l’acompanyen, totes del seu mateix art. Quedareu fascinats per la seva bellessa. Teruel és ciència. És Dinòpolis, i els seus dinosaures, http://www.dinopolis.com/ un parc que els vostres infants no poden deixar de veure. Teruel és natura. És una regió quasi inexplorada, amb rius i boscos antics. Teruel existeix i és un destí ideal per pasar un cap de setmana diferent. http://www.teruel.org/

Teruel existe y, además, es muy bonita. Teruel es arte. Es su catedral mudejar y las otras iglesias que la acompañan, todas de su mismo arte. Quedaréis fascinados por su belleza. Teruel es ciencia. Es Dinòpolis, y sus dinosaurios: http://www.dinopolis.com un parque que vuestros niños no pueden dejar de ver. Teruel es naturaleza. Es una región casi inexplorada, con ríos y bosques muy antiguos. Teruel existe y es un destino ideal para pasar un fin de semana diferente. http://www.teruel.org

 

Sa Tuna

Entre les moltes cales i platges a les que es pot accedir des de la vila de Begur, a la Costa Brava de Girona, Sa Tuna és de les més discretes. Una petita cala, mig de sorra, mig de pedres, enclotada al final d’un torrent, amb aires de poblet aturat al temps. Sa Tuna, lluny del soroll de la costa, és un destí ideal per famílies amb nens. No hi ha discoteques, ni bars musicals, ni xivarri, només aigua i pins.

Entre las muchas calas y playas a las que se puede acceder desde la villa de Begur, en la Costa Brava de Girona, Sa Tuna es de las más discretas. Una pequeña cala, medio de arena, medio de piedras, encajonada al final de un torrente, con aires de aldea parada en el tiempo. Sa Tuna, lejos del ruido de la costa, es un destino ideal por familias con niños. No hay discotecas, ni bares musicales, ni jaleo, sólo agua y pinos.

Taballera

A Taballera s’hi va en barca, o caminant un parell d’hores, des de Port de la Selva. Taballera està al mig del Cap de Creus. I és una cala verge. Potser la darrera. També s’hi pot arribar des de la carretera del far de Cap de Creus, venint de Cadaqués. Cal seguir el sender de gran recorregut fins el mas dela Birba i baixar a la cala. Allà només hi ha pedres, uns refugis de pescadors, un bosc on podeu acampar i un pou d’aigua fresca. L’entorn natural és brutal. Sereu Robinsons sense voler-ho, per unes hores, o per uns dies si sou prou valents. La riera Taballera acaba aquí. A la llacuna, i més endins, hi ha tortugues salvatges. Més enllà qui sap què hi ha. És un dels encants del lloc. S’està sol amb la natura.

A Taballera se va en barca, o andando un par de horas, desde Puerto de la Selva. Taballera está en medio del Cabo de Creus. Y es una cala virgen. Quizás la última. También se puede llegar desde la carretera del faro de Cabo de Creus, viniendo de Cadaqués. Hace falta seguir el sendero de gran recorrido hasta el mas de la Birba y bajar a la cala. Allá sólo hay piedras, unos refugios de pescadores, un bosque dónde podéis acampar y un pozo de agua fresca. El entorno natural es brutal. Seréis Robinsons sin quererlo, por unas horas, o por unos días si sois lo suficientemente valientes. La riera Taballera acaba aquí. En la laguna, y más adentro, hay tortugas salvajes. Más allá quien sabe qué hay. Es uno de los encantos del lugar. Se está a solas con la naturaleza.