Aquest castell, dalt del seu inaccessible puig, desferma tota la imaginació que tinguem amagada sobre l’edat mitjana a casa nostra. Vist des del tètric Prat dels Cremats, tota la virulenta història dels Càtars ens ve de sobte al cap. El paisatge que l’envolta és magnífic.
Lligueu aquesta visita amb la dels altres castells càtars o amb la del sud de França, Carcassonne o Foix.
Heu llegit el Còdigo da Vinci?. Potser la investigació anterior d’aquells historiadors britànics?. De tota manera sabreu que és la Tour Magdalene i qui és el capellà de Rennes, oi?. Si voleu veure amb els vostres ulls el lloc on tot aquest embolic va començar, no ho dubteu, enfileu-vos fins Rennes. Està al sud de França més proper, a uns 60 quilòmetres de Puigcerdà, baixant des de la Cerdanya, o a uns 60 de Perpinyà, anant cap a Foix.
Podeu enllaçar aquesta sortida amb una estada a Carcassonne, que no és gaire lluny, o una volta pels castells càtars.
A l’Empordà. a tocar de Figueres, Vilabertran és un petit poble amb una canònica agustiniana romànica. El conjunt monàstic, amb l’esglèsia i el claustre és deliciós. Podeu perdre alguns minuts visitant aquesta petita joia si aneu o veniu per l’Empordà, aprofitant una banyada a Cadaqués, una visita als museus de Figueres, o una estada als aiguamolls.
Rupit és d’aquells pobles de Catalunya que han sabut conservar tot el seu sabor d’abans. És un encant de poble. Ho té tot: un paisatge verd, impressionant, ple de cingles i penyasegats. Carrers estrets, cases pairals amb portals adovellats i balcons de fusta. Una església amb un retaure barroc. Les restes d’un castell dalt d’un turó. Botigues d’embotits, bars i restaurants a quin millor. Hotelets, cases de pagés i cases rurals. I, naturalment, un riuet preciòs i un pont de fusta que es mou quan hi passes i fa un xic de besarda. Els diumenges pot haver-hi molta, molta gent. Però també hi ha un bon aparcament.
El trobareu a mig camí entre Vic i Olot. El podeu visitar quan feu la ruta del Collsacabra.
Pitons i penyasegats impossibles?. Boscos de roures i faig?. Petits rierols i molta gespa?. Poblets de pessebre, grans masies medievals?. Vistes sobre mitja Catalunya, a vol d’ocell?. Si cerqueu tot això, i més, heu de pujar fins el Collsacabra. A meitat de camí entre Vic i Olot, a uns 80 quilòmetres de Badalona, el Collsacabra ofereix al visitant natura i art, tipisme i paisatges d’ensomni. Pugeu fins a Vic i preneu després l’eix transversal en direcció a Girona. Sortiu a Roda de Ter i seguiu cap a Olot. Passat Santa Maria del Corcó, entrereu al Cabrerès.
Us recomano que visiteu el santuari de Santa Maria de Cabrera, enfilat dalt d’una plana inabastable. El camí per arribar-hi és molt dolent, però s’hi pot passar. Surt de la carretera entre Santa Maria del Corcó i Cantonigròs i, en vuit quilòmetres, que semblen vint, us porta per boscos esplendorosos, fins al peu d’un pitó que haureu d’enfilar per una escala tallada a la roca. La pujada és de vertígen, però la vista s’ho val. A la primavera, a més, mil flors tapissen els prats.
Per dinar hi ha molt bons restaurants, a Cantonigròs o a Rupit. Nosaltres hem anat a Cal Carreter de Cantonigròs. Val la pena. Relació preu – qualitat, inmillorable.
Vallderoures és un bonic poble, capital de la Matarranya, de l’Aragó, concretament de Terol. Està siyuat al peu dels Ports de Beseit. Conserva un esplèndid castell, una fenomenal esglèsia i tot el sabor medieval en els seus carrers estrets. L’ajuntament, renaixentista, i el pont sobre el riu matarraya, mereixen menció a part. Si amb la vila no en teniu prou, una volta per la comarca, desconeguda i poc explotada, encara, us deixarà sense alè. Rius i torrents d’aigües cristal·lines, espais naturals, voltors, pobles medievals, palaus renaixentistes, castells, ermites i una via verda. Aneu fins Beseit mateix. Visiteu la Freixeneda o Arnes.
Si, a més, disposeu de dies, lligueu aquesta sortida amb la d’Horta de Sant Joan o Alcanyís.
Per dormir i menjar recomanem l’Hotel El Salt, nou, i amb una relació qualitat preu fantàstica. Als poblets, i a Vallderoures mateix, hi ha restaurants fabulosos. Prop, a Arnes, s’ha inaugurat un Vilar Rural, un xic més car, però amb les atencions a les famílies i la qualitat dels Vilars.
La muntanya de sant Mateu queda a tocar de Badalona. De fet, tot i ser una gran desconeguda, domina per complert l’horitzó est badaloní. És un gran pulmó verd que ningú no s’imaginaria a només 20 quilòmetres de Barcelona. S’hi pot accedir des de Tiana, per la carretera que va a Granollers. També des de Teià, de Vilassar de Dalt, de Cabrils, Vallromanes o d’Òrrius. El seu punt culminant és l’ermita de Sant Mateu, prop de la font del mateix nom. La vista damunt el Barcelonès, el Maresme o el Vallès és espectacular. L’indret, a més, convida a la passejada dominical en família. No us el perdeu.
Vilabella del Camp, del Camp de Tarragona. és un petit poblet pagès que conté un museu d’art religiòs català dels segles XVI al XIX, inaudit i desconegut. S’hi arriba per l’autopista A-2, sortida 11, Vilarodona i Valls, per prendre seguidament la direcció cap a Bràfim i Tarragona. La visita la podeu complementar amb una passada pel celler modernista de Nulles, a tres quilòmetres de Vilabella. A més d’amirar de dalt a baix l’obra de Cèsar Martinell, podeu adquirir bon vi i cava a preus d’escàndol, a la cooperativa. Podeu lligar l’excursió amb la ruta de Santes Creus, o la de Tarragona.
A Barcelona, a Horta, a tocar de la ronda de dalt, abans d’arribar al Vall d’Hebró, hi ha, amagada, aquesta petita joia verda. El parc del laberint és un indret màgic, on la ciutat queda molt, molt lluny. Els camins, els arbres, els estanys, els riuets, els ànecs, tot el que hi ha, està disposat a la manera dels jardins francesos del segle XVIII. Tot ordenat per donar sensació d’equilibri, de serenitat. És una sortida familiar d’un matí que, de ben segur, recordareu molt de temps.
El monestir cistercenc de Santes Creus està prop de Valls. Podeu arribar-hi des de Barcelona per l’autopista A-2, en direcció Lleida, deixant-la a la sortida 11. Aneu llavors cap a Vilarodona. A uns 10 quilòmetres, en la vall riallera del riu Gaià el veureu, imponent a la vostra dreta. Pareu i feu la foto: val la pena. A més del monestir, Santes Creus té un paratge d’interès natural a tocar del poble: l’albareda. Passejar-hi una estona i veure aigua de la font, reanima els sentits. Els restaurants de Santes Creus són tots prou bons i econòmics.
En tornar, pareu a la agrobotiga de Vilarodona. Podeu comprar-hi excel·lents productes de la terra, a molt bon preu: vins i caves, oli o fruits secs.
