Una vila medieval literalment penjada entre el cel i la terra?. Això és Siurana. Des d’aquell niu d’àligues, no apte per gent amb vertígen es domina tot el Priorat. Recorreu a peu els carrers empedrats, guaiteu des de dalt del penyasegat la frenètica caiguda damunt el pantà del riu Siurana!. Podeu anar-hi en cotxe des de Cornudella de Montsant, a mig camí entre Reus i Ulldemolins. A peu i en 4×4 també s’hi arriba des de Prades. Podeu incloure la visita en una ruta per la comarca, visitant la cartoixa de Scala Dei i les vinyes. Per dinar teniu molts restaurants al mateix Siurana, a Poboleda o a Cornudella. Per dormir, i també menjar, l’hotel Sport a Falset o l’Antic Priorat a Poboleda.
Author Archives: jmolar
Gorges de la Fou
Si aneu a la Catalunya Nord, i feu un volt pel Vallespir, no deixeu de visitar aquestes gorges úniques al món. Són prop d’Arles, a mig camí de Prats de Molló i Perpinyà. Amb el cotxe s’arriba fins l’entrada. allà us donaran un casc i fareu un al·lucinant recorregut encaixonats entre parets altíssimes, per damunt de pasarel·les impossibles sobre un torrent furiòs. Una experiència per compartir. Podeu dinar a Prats de Molló o a Arles. O bé a la Catalunya Sud, a Camprodón o a Molló, que no són gaire lluny. Pugeu al Vallespir, una terra catalana molt oblidada però no gaire llunyana!.
Vilafranca de Conflent
Aquesta vila de la Catalunya Nord, a un cop de pedra de Prada de Conflent i a meitat de camí entre Perpinyà i Puigcerdà, ha quedat parada en el temps, reclosa dins les muralles de Vauban. Un passeig tranquil pels quatre carrers que la composen ens fa tornar al segle XVII. Podeu visitar-la al mateix temps que Cuixà i Prada. O bé anar-hi quant pugeu el Canigó. O baixar-hi amb el tren groc de la Cerdanya, des de La Tour de Querol, una atracció que no us podeu perdre.
Cuixà
El monestir de Cuixà, a tocar de Prada de Conflent i a uns 40 Kms a l’est de Perpinyà, és una altra de les grans fites de la Catalunya Nord. Tot i que els americans varen robar la meitat del claustre, l’abadia val una visita: l’esglèsia, la cripta, el tros de calustre que encara queda, la torre. La seva situació, al peu del Canigó, és inmillorable. Podeu fer ruta per Prada, el Canigó i Vilafranca de Conflent. Nosaltres sempre dormim al Pradotel, a Prada. I no us perdeu les vespres, cantades per monjos catalans de Montserrat, que avui donen vida a les velles pedres de Cuixà.
Cotlliure
Aquesta màgnifica població de la Catalunya nord mereix una visita pausada. És molt recomanable anra-hi en qualsevol època de l’any, excepte a l’estiu. Quan està buida de gent encara llueix més. Està a uns 20 Kms de la frontera. Podeu anar-hi des de Port-Bou, reseguint la Costa Vermella: un encant. O bé, si no us agraden les corbes, des de La Junquera, per Elna: carreteres més rectes i directes. Cal recorrer sense rumb els carrers, passejar per la platja i el port, admirar el castell i l’esglèsia dins l’aigua. I, si voleu, pujar al cementiri a rendir homenatge a Antonio Machado. Per dinar recomanem els restaurants del port, una delícia: teniu on triar.
Viladrau
Viladrau és una població d’estiueig, de les d’abans. De passeig calmat pel mig dels boscos, castanyedes i fagedes de mil colors, sobretot a la tardor. De recorrer les seves fonts, a quina més bonica. De dinar en un dels seus restaurants, nosaltres ho hem fet a la fonda del racó, molt recomanable, però ho podríem fer a Can Bofill, per exmple, on el temps es va aturar a principis del segle passat. O de dormir en acollidors hotelets, com l’hostal de la Glòria, també restaurant. Pujeu-hi per la fira de la Castanya, el darrer diumenge d’octubre, si us agraden les aglomeracions. En cas contrari qualsevol altre dia. Podeu incloure la visita en una ruta pel Montseny, pujant des de Seva o des de Santa Fe. A tocar teniu Espinelves i la seva Fira de l’avet.
Santa Fe del Montseny
No hi ha res, si parlem d’espais naturals, tan bonic a tocar de Barcelona. La Vall de Santa Fe del Montseny, amb els seus avets, la seva fageda, les rutes de natura, les esplanades… és tot l’any un encant. Al centre d’informació del parc natural, envoltat d’un parc preciòs amb autèntiques sequoies americanes altíssimes, us informaran de tot el que hi podeu fer i us passaran un audiovisual que no us podeu perdre. Aneu fins a l’escola de natura de Can Lleonart travessant el riuet. Pujeu al Turó de l’Home, 1700 mts, mig en cotxe mig a peu, o baixeu al pantà. Arribeu-vos fins a Sant Marçal, a 7Km, per la més al·lucinant de les carreteres Catalanes. Santa Fe és un centre turístic per amants de la natura i per famíles, amb zones de pic-nic, restaurants i un hotel amb encant. Sant Marçal també. Accediu-hi per Sant Celoni, (21 Km) o per Viladrau.
Boscos de Prades
Els boscos de castanyers que rodejen la vila vermella de Prades són una maravella. és com un Montseny al sud de Catalunya. S’hi fan castanyes, naturalment, però també bolets. Si ja esteu farts de Pirineus i Guilleries, descobriu la frescor dels boscos de Prades, sobretot a la tardor. Ermites, fonts, passejades. I per dinar aneu a la vila medieval de Prades, que també té alguns hostals on podeu dormir i fins i tot un càmping. Podeu fer una ruta que, passant per Poblet, us porti fins el Priorat. Descobrireu un nou món!
Nulles
No només a Barcelona hi ha modernisme: Cesar Martinell va omplir el Camp de Tarragona de cellers tan bonics com aquest. Situat a 15 Km de Tarragona, en ruta cap el Pont d’Armentera, al bell mig de l’Alt Camp, val la pena parar-se a adquirir un bon vi o un cava realment excepcional en aquesta cooperativa. I si us agafa l’hora de dinar, al restaurant Coll de Nulles us serviran. Podeu passar-hi de camí al monestir de Santes Creus o sortint de Tarragona.
Olzinelles
Probablement no havíeu sentit mai a parlar d’aquest minúscul poblet ficat ben endins de la serra del Montnegre. S’hi accedeix per una bucòlica carretera des de Sant Celoni. El poble no existeix. Són quatre masies esparses, al voltant d’una rectoria. Però fer una passejada pels seus molt ben conservats boscos d’alzina i roure val la pena. A més, podeu lligar aquesta visita amb una ruta cap a Sant Martí del Montnegre, o si sou agossarats, amb una travessa des de Vallgorgina fins Calella de la Costa per Hortsavinyà. En tot cas, us recomanem treure el nas pel massís del Montnegre, injustament desconegut. A la foto, un roure a l’esplanada de la rectoria.