Author Archives: jmolar

Malgrat de Mar

Leave a reply

Malgrat de mar té una bona platja, llarga, llarga. És un poble destrossat pel turisme, sobretot a l’estiu. A l’hivern els seus habitans intenten retornar la pau als carrers mariners del centre. Però si mai hi passeu, de tornada de qualsevol lloc, detureu-vos en el parc del castell, o del croissant, o de Francesc Macià. Al·lucinareu d’un espai tan perfecte per la canalla. Tota mena de petites atraccions, regaladors, tobogans. Fem-ho fort: com un Eurodisney en petit i en pobre, sense mecanitzar però efectiu. No en voldran sortir. Necessitareu hores per pujar a tot arreu. I això que res no es mou sol!. Per dinar us recomanem el restaurant del parc: La Torreta. Menú i carta, servvei ràpid, eficiència a bon preu. Gelats de la casa!. I els vostres fills i filles controlats dins el parc, jugant, un cop s’hauran menjat el menú pensat per ells. Què més voleu?.

Malgrat de mar tiene buena playa, larga, larga. Es un pueblo destrozado por el turismo, sobretoto en verano. En invierno sus habitantes intentan retornar la paz a las calles marineras del centro. Pero si alguna vez pasais de vuelta de qualquier sitio, pararos en el parque del castillo, o del croissant, o de Francesc Macià. Alucinareis de un espacio tan perfecto para los niños. Para comer recomendamos el restaurante del parque: La Torreta. Menú y carta, servicio rápido y eficiente a buen precio. Y vuestros hijos controlados dentro del parque. ¿Que más quereis?.

Malgrat of sea has a good beach. It is a village destroyed by the tourism, but in winter the peace returns to the seaworthy streets of the center. Stop in the park of the castle. You will enjoy this perfect space for the children. To eat we recommend the restaurant of the park: The Turret. Menu fast and efficient service to good price. And your children playing inside the park. What more else?.

Montlluís

Leave a reply

Mont-Lluís està aturat en el temps. Concretament quan l’enginyer Vauvan el va bastir, allà pel segle XVII. És un poble fortalesa, una plaça forta de les d’abans, que no ha crescut gens ni ha canviat gens. El temps s’ha congelat en aquest racó de la Cerdanya Francesa. Pareu-hi si aneu a qualsevol lloc: a Prades, a Vilafranca, a Puigcerdà, al Vallespir. Està al mig de tot, allà, vigilant no res, perduda en el temps.

Vilars rurals

Leave a reply

Els Vilars Rurals són hotelets pensats per famílies amb nens. Són molt grans, amb habitacions de moltes mides, de 2 a 6 persones. Imiten un poble i intenten, amb més o menys èxit, respectar l’entorn on estan situats, en el que volen integrar-se. Disposen de totes les comoditats imaginables. Tenen restaurant self-service, (no cal estar-hi allotjat per fer-lo servir, piscina climatitzada i coberta, animació per infants, animals de granja, hort. Són com una casa rural, però són hotels de quatre estrelles, amb molt d’espai i molts nens i nenes, pilons d’infants que arrosseguen els pares i mares amunt i avall. N’hi ha, de moment, un a Sant Hilari Sacalm, recomanable a la tardor, quan els boscos del Montseny es tenyeixen de mil colors. N’hi ha un altre a Cardona, recomanable tot temps, perquè al castell i a les mines de sal no importa gaire el temps que hi fa. N’hi ha un altre a Arnes, a la Terra Alta, tocant l’Aragò, als maravellosos i desconeguts Ports de Beseit, un lloc que cal descobrir encara. Proveu Vilars Rurals al google i ja m’ho direu.

Cap Roig

Leave a reply

El castell i els jardins de Cap Roig, a Calella de Palafrugell és un d’aquells espais que mereixen una visita. Pel valor botànic, per les vistes damunt el mar, aquest mar perfecte de la Costa Brava, pel passeig assossegat pels camins plens de flors, per la flaire del bosc mediterrani a l’estiu. Calella de Palafrugell disposa de molts restaurants on anar a degustar bon peix. A nosaltres ens agraden els del Port-Bo i un de petitó a la platja, sota les voltes on abans s’hi guardaven les barques de pesca. Si és l’estiu, de cales paradisíaques on fer una remullada. Per dormir, d’hotels i càmpings dels millors d’Espanya, com ara l’hotel Sant Roc, molt recomanable, un xic car, però, o el càmping La Siesta, un clàssic, un dels millors terrenys d’acampada d’Europa.

Montjuic

Leave a reply

La muntanya de Montjuic, a Barcelona, ofereix moltíssims atractius per passar una estona, un matí, una jornada o un cap de setmana, fins i tot. Un dels més grans, sobretot en dies de pluja, pot ser fer una visita al Museu d’Art de Catalunya. No és el Prado, ni ho deixa de ser, perquè és molt diferent, però us hi podeu passar molta, molta estona visitant-lo. La col·lecció de pintura romànica és la millor del món, així mateix, tal com sona. El gòtic quasi bé. Té un bon renaixement i barroc i una fantàstica secció d’art modern català: Nonell, Fortuny, Casas… Un restaurant de molt de preu i senyoriu, la sala coberta més gran d’Europa i unes vistes espectaculars sobre la ciutat de Barcelona. No us perdeu la visita d’aquest museu. Aprofiteu per donar una volta al parc. Veure les fonts lluminoses i els jardins, tan romàntics.

Santa Maria de Lluçà

Leave a reply

El monestir romànic de Santa Maria de Lluçà està situat a mig camí entre Gironella i Vic a una comarca preciosa que no existeix: el Lluçanès. I és una llàstima perquè poques vegades la delimitació d’una terra es veu tan clara. És una subcomarca d’Osona, ara per ara, plena d’encants. La riera de Merlès, els boscos i, entre tots, el petit Llucà, amb el seu claustre, les pintures murals, úniques a Catalunya, i la seva petita església. No podeu deixar de fer un volt pel Lluçanès, ni de parar a Santa Maria de Lluçà. I per dinar ho teniu molt fàcil: davant del monestir mateix, a l’altra costat de la carretera un petit restaurant exòtic uns ofereix la seva carta dins una ampolla. I no és la única sorpresa!. Sigueu valents…

Santa Coloma de Queralt

Leave a reply

Santa Coloma de Queralt forma part de la Conca de Barberà, però sembla més de la Segarra. Pertany a Tarragona, però te un aire lleidetà. És una petita vila, però fa de capital d’una vasta zona i senyoreja el seu pla i les rodalies. Ara no és gaire important, però a l’edat mitjana i durant els segles XIV a XVII fou el centre del comtat de Santa Coloma. Per això guarda tanta història en el seus carrers i places porticades. Per això té un castell-palau com poques poblacions catalanes. Per això les seves esglèsies gòtiques us deixaran embadalits, com la font dels comtes, com la plaça major. En resum: una vila plena d’història i d’art que us sorprendrà. Podeu anar-hi des de La Panadella, per l’autovia A2 de Barcelona a Lleida. Potser és la millor ruta, la carretera més bona. De serveis quedareu ben servits: restaurants i un preciòs hotel de tres estrelles. Podeu lligar la visita amb la ruta del císter o els castells de la vall del riu Corb, com Guimerà.

El Montnegre

Leave a reply

El Montnegre ha tingut sempre el problema de tenir al costat un vei esplendoròs i amb bona prensa: el Montseny. El Montnegre, més baix, menys conegut i menys glamuròs, s’ha quedat com empetitit pel seu company majestuòs. Però el Montnegre te racons esplèndits, com l’esglèsia de Sant Martí, a la imatge. Podeu accedir al Montnegre des de Sant Celoni, des de Vallgorguina, des d’Olzinelles o des de Pineda o Calella de la costa. I encara més: podeu travessar-lo. Els camins son bons. la senyalització acceptable. Només cal tenir una mica d’esperit aventurer. Passareu experiències dignes del París-Dakar a només 60 quilòmetres de Barcelona. Amb una mica de sort, fins i tot podeu perdre-us. Ara, això si, en indrets molt bonics. Per menjar no cal patir, per tot el Montnegre hi ha restaurants i bars, en cada poble dos o tres. Hi ha àrees de pic-nic i fins i tot algun hotel que podreu pagar!.

Les Dous a Torrelles de Foix

Leave a reply

Les Dous és un espai humil, sense pretensions, casolà, pintoresc que dirien algunes guies. El que te de bo és que és ben a prop, al Penedès, no lluny de Vilafranca, abans d’arribar a Torrelles de Foix. Aquí, la riera de Pontons, salva uns metres de recorregut amb uns gorgs i uns salts d’aigua. Res de l’altre món. Però podeu fer-hi pic-nic, anar a les piscines de Torrelles, que són a tocar o, simplement fer-hi una ullada. La riera de Pontons, d’aci en amunt, és un indret verd i ferèstec que no dirieu mai que podieu trobar al Penedès. També podeu aprofitar per visitar Santa Maria de Foix o Sant Martí Sarroca, amb el seu castell medieval. Tot plegat una jornada senzilla, però complerta.

Santa Maria de Foix

Leave a reply

El Santuari de Santa Maria de Foix és ben a prop de casa. Al Penedès, prop de Vilafranca, a la dreta de la carretera que mena a Torrelles de Foix. A pocs quilòmetres d’arribar-hi, pareu atenció, a mà esquerra es baixa a l’àrea recreativa de les Dous i a mà dreta surt la carretera, després camí, però bon camí, que porta a Santa Maria de Foix. En poca estona ja sereu dalt, amb bon aparcament, i podreu admirar la construcció penjada, mantenint l’equilibri inestable, sobre l’abim. D’allà dalt veure tota la comarca i, en dies clars, fins Mallorca o això diuen.