Els metres quadrats de la meva habitació

5084383-feliz-pintor-y-decorador-de-dibujos-animados-a-pie-a-su-pr-ximo-trabajo-con-un-bote-de-pintura-roja-

El meu pare pintara la meva nova habitació, per comprar la pintura necessito saber els metres quadrats de les parets.

La meva habitació te forma rectangular:
4,20m de llarg x 3 m d’ample i 2,70 d’alt.

2 parets- 4,20 x 2,70= 11,34 m. x 2 = 22,68 m2
2 parets- 3 x 2,70= 8,10 m. x 2 = 16,20 m2
22,68 + 16,20 = TOTAL 38,88 m2

Hi ha una porta i una balcó:
Porta- 0,75 m x 2,50 m = 1,87 m2
Balcó- 1,60 m x 2,5 m = 4 m2
1,87 + 4 = 5,87 m2

Ara restarem els metres quadrats de les parets dels de la porta i el balcó:
38,88 m2- 5,87 m2 = 33,01

Hem de comprar pintura per pintar 33 metres quadrats i 1 centímetre quadrat.

Tortilla de patatas

RECETA DE TORTILLA DE PATATAS.
Ingredientes:
1/2 kilo de patatas.
2 huevos.
Aceite de oliva.
Sal.
Pelar las patatas.
1-WP_20150824_004

Cortar las patatas con un cuchillo en trozos pequeños y lavarlas.
1-WP_20150824_002

Freirlas en abundante aceite en una sartén hasta que esten cocidas.
1-WP_20150824_010

Cascar los huevos en un plato y poner sal.
1-WP_20150824_006

Batirlos con un tenedor y agregar la patata cocida anteriormente.
1-WP_20150824_012

Echar la mezcla en la sartén con aceite caliente (con la ayuda de un adulto.)
1-WP_20150824_027

Dejar que se vaya friendo la tortilla, cuando este de un lado darle la vuelta con la ayuda de una tapadera. (Mejor que tambien te ayude un adulto.)
1-WP_20150824_015

Cuando este cocida por los dos lados servirla en un plato.
1-WP_20150824_018

Y A COMÉRSELA QUE ESTA RIQUÍSIMA!
1-2015-08-24 21.05.01

Que he hecho?
He hecho una receta de cocina de una comida que a mi me gusta mucho.

Como lo he hecho?
Con la ayuda de una receta de cocina y de mi tía Adela.

Que he aprendido?
A cocinar,a vigilar con el fuego, y las cantidades de la comida.

De que me ha servido?
Para conocer algo de cocina i el trabajo que supone cocinar.

Els numeros a la vida quotidiana

En aquest treball trobarem els numeros a la vida quotidiana.
a la casa, al carrer i en els jocs.
A LA CASA:

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
CALAIXOS DEL CONGELADOR

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
TECLAT DEL TELEFON

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
TECLAT DE L’ORDINADOR

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
CALENDARI

AL CARRER
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
NÚMERO DE CASA MEVA AL CARRER CATALUNYA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
AL CONTADOR DE LA LLUM

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
A LA MATRICULA D’UN COTXE (EL DEL MEU PARE)

EN ELS JOCS

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
A LA MEVA BICICLETA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
A LA CAPSA D’UN JOC DE PLAYMOBIL.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
EN UNA CALCULADORA DE JOGUINA.

Que he fet? Durant uns dies he fet fotografies a diferents llocs on surten números.

Com ho he fet? Fent fotos a diferents llocs. A la casa, al carrer, a les meves joguines que no les toco gaire.

Que he après? Que els números ens donen diferentes informacions de les coses. Com el preu, la cuantitat, pes…

Per què m’ha servit? Per aprendre, més sobre els números a la vida quotidiana.

The Girl

Aquesta cançó l’he triat perque el meu cosí me la va ensenyar i em va agradar molt. Aquí està la cançó lyrics. La cançó està escrita en anglès al vídeo.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=5107HefcGZ0[/youtube]

Aquesta és la seva traducció al català:

Cambridge a Boston, viu en un món
que ha perdut en víctima de compromís.
Ell està mirant als seus,

Aberdeen cor de Londres ulls i ossos de Glaswow.
Ella és un xiulet a les catacumbes, una paradoxa.
És en la vida en l’amor amb l’estàtua en un bloc de marbre.
Ell està enamorat de la noia que el temps va oblidar.
Ella només tanca les orelles.
Ella ha caigut massa lluny amb sal en les seves cicatrius.
No li permetrà provar les seves llàgrimes.
Ella ha caigut massa lluny.
La noia que el temps va oblidar.

Moments desaprofitats.
Ple de potencial i turment.
Un àngel disfressat.
Però ell no pot veure el seu cor

Aberdeen. cor de Londres ulls i ossos de Glaswow.
Ella és un xiulet a les catacumbes, una paradoxa.
És en la vida en l’amor amb l’estàtua en un bloc de marbre.
Ell està enamorat de la noia que el temps va oblidar.
Ella només tanca les orelles.
Ella ha caigut massa lluny amb sal en les seves cicatrius.
No li permetrà provar les seves llàgrimes.
Ella ha caigut massa lluny.
La noia que el temps va oblidar.
Que el temps va oblidar.
La noia que el temps va oblidar.
Que el temps va oblidar.
El teu deixar anar, catacumbes.
Deixa que se’n vagi.
La vas deixar anar, catacumbes.
Deixa que se’n vagi.
Ella només tanca les orelles.
Ella ha caigut massa lluny amb sal en les seves cicatrius.
No li permetrà provar les seves llàgrimes.
Ella ha caigut massa lluny.
La noia que el temps va oblidar.

Eudald Jiballí Arbós
21-8-2015

Reportatge

Què has fet? El meu grup i jo hem fet un reportatge sobre els xerpes. Ha sigut molt llarg però divertit. Ens hem distribuit la feina així: l’Aida i l’Aisha buscaven informació sobre els xerpes i responien unes preguntes que hi havia en un full i el Gerard i jo buscavem fotos de xerpes. Sobre la religió, la seva roba…

Com ho has fet? Jo ho fet amb l’ajuda del grup i ha partir de un full que hi ficava preguntes. Exemple: quina roba porten els xerpes?, quina es la seva religió?…

Per què t’ha servit? M’ha servit per saber moltes més coses sobre els xerpes. Exemples: la seva religió, els seus costums, com van vestits…

Què has après? He après que els xerpes no són gens iguals que nosaltres. Que tenen un pressupost més baix que nosaltres però estan igual de contents amb el que tenen.

Còmic Pixton

Què has fet? He fet un còmic.Hem estat 7 sessions fent-ho i ha costat bastant però ha sigut interesant.

Com ho has fet? Ho hem fet tots els de la classe, basant-nos en un paper que hi deia unes preguntes per basar-nos en el que teniam que fer. Exemple: qui, on, quan, perquè…

Per què t’ha servit? M’ha servit per saber les parts del còmic, per saber què un còmic no es tant difícil de fer, per saber dibuixar persones millor(no les sabia dibuixar molt bé que diguem)…

Com ho faràs la propera vegada? La propera vegada em basaré en aquest còmic. Espero que dibuixi millor, i sapigui més coses sobre el còmic.

El bosc de les Piles

SWAMP CHICKEN


Swamp chicken – Created with Haiku Deck, presentation software that inspires

L’avi Joan

L’avi Joan

Què has fet? He fet un conte sobre un avi.
En quines altres ocasions pots utilitzar-lo? En un altre concurs de contes de avis o de tema lliure.
Com ho has fet? Ho he fet seguint els pasos: prewite, draft, revise, edit i publish. Estan en inglès. Son els passos que fem
sempre per fer algun conte o redacció o text.
Com ho faràs la propera vegada? Una mica basat en aquesta història. Com una continuació.

Pseudònim: Eudigameplayer Categoria : Cicle Superior
Un dia de bon matí, un avi anomenat Joan es va despertar. Es va rentar la cara, trist com sempre i se’n va anar a esmorzar. Aquell dia era un dels pitjors dies de la seva vida, el pitjor, potser. Feia 5 anys que estava en una residència pe culpa del seu metge que el va deixar internat. El problema era que l’avi Joan no estava malalt, sinó que estava perfectament bé.
Volia marxar d’allà com fos ràpidament. Preferiria anar amb cadira de rodes que estar-se allà tancat les 24 h del dia. Només el deixaven sortir 100m tocant a la residència. Al camp de futbol. I sempre es gastava el dia que tenia a la setmana per veure jugar. Sempre li havia agradat, fins i tot, de vegades hi anava amb la seva família.
El cap de la residència, no el volia deixar marxar d’allà. A l’avi Joan el cap no li queia bé. Més ben dit , no li queia gens bé ja que tenia molt mala llet. En canvi l’àvia Maria (la dona de l’avi Joan) era molt tranquil.la, estimava molt l’avi Joan, i cada dia l’anava a veure dues hores al dia. El nou metge de l’avi Joan no era com l’altre i feia el possible per treure a l’avi Joan d’allà el més aviat possible.
L’Eudald, el seu nebot, cada dia que podia l’anava a veure, a dir-li hola i saber com estava. Ell li deia:
-I a tu què et sembla?
I el net li contestava sempre el mateix:
-Ja ho sé. Malament, no?
I així una vegada, i dos, i tres… I un dia, va canviar tota la història.
Casualment, un dijous l’Eudald es va trobar a un amic, el Blai, a la residència que li havia passat el mateix. L’Eudald estimava al seu avi, i no volia veure’l trist allà, tancat sense companyia, i per això li va explicar al Blai, qui li va donar una idea que també havia provat amb el seu avi i li havia sortit bé. Però va tardar 4 dies en fer-ho. I llavors l’Eudald va pensar: cridaré al Blai per que m’ajudi. I així va ser, el Blai va acceptar.
Aquell dia, el Blai a l’escola li havia donat les explicacions del pla a l’Eudald, i després li va explicar al seu avi quan va arribar a la residència. L’avi Joan va estar d’acord amb el pla. I van començar l’aventura.
El Blai primer va despistar al cap de la residència, i mentres l’Eudald corria amb l’avi Joan. L’avi Joan sempre havia corregut i feia esport de tota la vida. O sigui que corria igual que un nen de 6 anys. Però l’Eudald no corria gaire. El Blai després va començar a córrer pels passadissos.
Quan van estar a fora, va arribar la policia. En Blai, l’Eudald i l’avi Joan no sabien per que la policia estava allí. I van agafar l’avi Joan. L’havien denunciat.
Quan van arribar als jutjats, l’Eudald i en Blai no podien entrar a dins per que eren menors de 18 anys. L’Eudald va començar a plorar, però els policies tot i així no els van deixar entrar.
L’Eudald esperava a fora impacient. Dues hores després, va sortir l’avi Joan. Estava trist. Li va explicar a l’Eudald que el cap de la residència l’havia denunciat, però després va somriure i va dir que no tenia res de dolent i que li farien proves. Però si tenia 66 anys, com havia d’estar malalt!!!
I així va ser. El dia següent li van fer unes proves i no li van trobar res. Al cap de la residència l’anaven a ficar a la presó, pero l’avi Joan va insistir en no denunciar-lo i només li van ficar una multa. De 500 euros!!! El dia següent el cap va anar a veure a l’avi Joan perquè li donés els diners perquè ell no en tenia tants. I l’avi Joan li va deixar amb la condició de que mai tractés malament a ningú. I el cap de la residència va acceptar. Però va arribar a les orelles de l’avi Joan que el cap de la residència tractava malament als avis de la residència perquè no li donaven diners. I que havia fet amb els que li havia donat l’avi Joan??? Així que l’avi Joan va decidir fer-li una visita i li va preguntar on eren els diners que li havia donat ell. Ell va contestar:
-Havia de pagar la llum, el gas i l’aigua i no tenia diners.
I l’avi Joan li va contestar:
-No te’n donaré més, ni ningú te’n donarà.
I el cap li va contestar:
-Ja ho pagaré del meu sou.
I l’avi li va contestar:
-Tu mateix.
Però una setmana desprès l’avi Joan va rebre una carta, que deia:
Hola avi Joan,
Perdó per l’altre dia, em podries deixar 300 euros per pagar el menjar?
Contesta’m el més ràpid possible. Gràcies.
I l’avi Joan li va contestar:
Ho sento però no te’ls puc donar, perquè ja te’n vaig donar 500 i els vas desaprofitar. Per altra banda sí que et perdono.
El cap de la residència ho va entendre, al final va deixar aquell treball i va decidir seguir els estudis de metge que havia deixat penjats quan era més jove. Dos anys més tard ja treballava de metge a la mateixa residència.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat i aquest conte s’ha acabat!!!

David Bisbal