L’avi Joan
Què has fet? He fet un conte sobre un avi.
En quines altres ocasions pots utilitzar-lo? En un altre concurs de contes de avis o de tema lliure.
Com ho has fet? Ho he fet seguint els pasos: prewite, draft, revise, edit i publish. Estan en inglès. Son els passos que fem
sempre per fer algun conte o redacció o text.
Com ho faràs la propera vegada? Una mica basat en aquesta història. Com una continuació.
Pseudònim: Eudigameplayer Categoria : Cicle Superior
Un dia de bon matí, un avi anomenat Joan es va despertar. Es va rentar la cara, trist com sempre i se’n va anar a esmorzar. Aquell dia era un dels pitjors dies de la seva vida, el pitjor, potser. Feia 5 anys que estava en una residència pe culpa del seu metge que el va deixar internat. El problema era que l’avi Joan no estava malalt, sinó que estava perfectament bé.
Volia marxar d’allà com fos ràpidament. Preferiria anar amb cadira de rodes que estar-se allà tancat les 24 h del dia. Només el deixaven sortir 100m tocant a la residència. Al camp de futbol. I sempre es gastava el dia que tenia a la setmana per veure jugar. Sempre li havia agradat, fins i tot, de vegades hi anava amb la seva família.
El cap de la residència, no el volia deixar marxar d’allà. A l’avi Joan el cap no li queia bé. Més ben dit , no li queia gens bé ja que tenia molt mala llet. En canvi l’àvia Maria (la dona de l’avi Joan) era molt tranquil.la, estimava molt l’avi Joan, i cada dia l’anava a veure dues hores al dia. El nou metge de l’avi Joan no era com l’altre i feia el possible per treure a l’avi Joan d’allà el més aviat possible.
L’Eudald, el seu nebot, cada dia que podia l’anava a veure, a dir-li hola i saber com estava. Ell li deia:
-I a tu què et sembla?
I el net li contestava sempre el mateix:
-Ja ho sé. Malament, no?
I així una vegada, i dos, i tres… I un dia, va canviar tota la història.
Casualment, un dijous l’Eudald es va trobar a un amic, el Blai, a la residència que li havia passat el mateix. L’Eudald estimava al seu avi, i no volia veure’l trist allà, tancat sense companyia, i per això li va explicar al Blai, qui li va donar una idea que també havia provat amb el seu avi i li havia sortit bé. Però va tardar 4 dies en fer-ho. I llavors l’Eudald va pensar: cridaré al Blai per que m’ajudi. I així va ser, el Blai va acceptar.
Aquell dia, el Blai a l’escola li havia donat les explicacions del pla a l’Eudald, i després li va explicar al seu avi quan va arribar a la residència. L’avi Joan va estar d’acord amb el pla. I van començar l’aventura.
El Blai primer va despistar al cap de la residència, i mentres l’Eudald corria amb l’avi Joan. L’avi Joan sempre havia corregut i feia esport de tota la vida. O sigui que corria igual que un nen de 6 anys. Però l’Eudald no corria gaire. El Blai després va començar a córrer pels passadissos.
Quan van estar a fora, va arribar la policia. En Blai, l’Eudald i l’avi Joan no sabien per que la policia estava allí. I van agafar l’avi Joan. L’havien denunciat.
Quan van arribar als jutjats, l’Eudald i en Blai no podien entrar a dins per que eren menors de 18 anys. L’Eudald va començar a plorar, però els policies tot i així no els van deixar entrar.
L’Eudald esperava a fora impacient. Dues hores després, va sortir l’avi Joan. Estava trist. Li va explicar a l’Eudald que el cap de la residència l’havia denunciat, però després va somriure i va dir que no tenia res de dolent i que li farien proves. Però si tenia 66 anys, com havia d’estar malalt!!!
I així va ser. El dia següent li van fer unes proves i no li van trobar res. Al cap de la residència l’anaven a ficar a la presó, pero l’avi Joan va insistir en no denunciar-lo i només li van ficar una multa. De 500 euros!!! El dia següent el cap va anar a veure a l’avi Joan perquè li donés els diners perquè ell no en tenia tants. I l’avi Joan li va deixar amb la condició de que mai tractés malament a ningú. I el cap de la residència va acceptar. Però va arribar a les orelles de l’avi Joan que el cap de la residència tractava malament als avis de la residència perquè no li donaven diners. I que havia fet amb els que li havia donat l’avi Joan??? Així que l’avi Joan va decidir fer-li una visita i li va preguntar on eren els diners que li havia donat ell. Ell va contestar:
-Havia de pagar la llum, el gas i l’aigua i no tenia diners.
I l’avi Joan li va contestar:
-No te’n donaré més, ni ningú te’n donarà.
I el cap li va contestar:
-Ja ho pagaré del meu sou.
I l’avi li va contestar:
-Tu mateix.
Però una setmana desprès l’avi Joan va rebre una carta, que deia:
Hola avi Joan,
Perdó per l’altre dia, em podries deixar 300 euros per pagar el menjar?
Contesta’m el més ràpid possible. Gràcies.
I l’avi Joan li va contestar:
Ho sento però no te’ls puc donar, perquè ja te’n vaig donar 500 i els vas desaprofitar. Per altra banda sí que et perdono.
El cap de la residència ho va entendre, al final va deixar aquell treball i va decidir seguir els estudis de metge que havia deixat penjats quan era més jove. Dos anys més tard ja treballava de metge a la mateixa residència.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat i aquest conte s’ha acabat!!!
