[slideshare id=343467&doc=indexpps1-1207727974783190-8&w=425]

Article escrit per la Pilar Belloc

Tipologia de l’alumnat

Era un projecte inclòs dins del crèdit comú d’anglès de 4rt ESO, amb l’ objectiu d’aprendre la llengua anglesa mitjançant comunicació real. Faríem servir les TIC per difondre les nostres tradicions i festes i conèixer les de Dinamarca. Tot això, amb el suport del treball cooperatiu, en grups de tres a l’ aula, i col·laborant i intercanviant la informació amb adolescents de la mateixa edat. Els alumnes buscarien informació a Internet i entrevistarien a gent del poble i família. Així inclouríem als pares, avis i veïns.

Metodologia

Primer vam començar amb presentacions PowerPoint, presentant-se i buscant un col·laborador. Després vam presentar els pobles i escoles i vam poder aprofundir els nostres coneixements geogràfics.

Els alumnes haurien de crear el seu material, fent anar les seves càmeres digitals, escanejant fotos que tenien, buscant informació oral de les festes… Es a dir, conèixer bé la nostra cultura, per poder difondre-la.

La comunicació amb les professores daneses ha estat constant i també la dels alumnes, que quan no entenien una cosa, enviaven correus demanat a l’alumnat danès que els aclarissin els seus dubtes. Tota les informacions que ens van fer arribar sobre les festivitats daneses han estat llegides i comentades a classe. Això ha incrementat la motivació per conèixer Europa. Hem de tenir present, que són adolescents que viuen en pobles petits, i que no tenen grans oportunitats de sortir a l’estranger. La llàstima ha sigut que el projecte no ha pogut acabar amb un intercanvi. Els danesos sí que vam venir a conèixer-nos, i va ser emocionant, però els vols cap a Dinamarca són molt cars i no hem pogut tornar-los la visita.

Voldria remarcar la funció meva en aquest projecte. He après dels meus alumnes. Jo m’he limitat a coordinar el projecte, distribuir les tasques, temporalitzar-les, coordinar amb les professores daneses, a fer de “facilitatora” o de guia, com diuen els anglesos, i corregir la redacció en anglès. Però els alumnes han treballat de forma autònoma, han negociat qui faria cada cosa, s’ han ajudat, respectat (cosa difícil en principi en aquest grup) i he de dir que mai a l’escola els hem vist treballar tant entusiasmats, no els importava si s’havien de reunir a casa d’algú a la tarda.

Per suplir les meves mancances informàtiques vaig anomenar un grup amb un coordinador informàtic (l’ alumne Carles Borràs) qui va formar un grup de responsables amb 4 alumnes més, que ensenyaven als altres.

Tot el material en PowerPoint que anaven elaborant el penjàvem en el portal eTwinning i un cop acabades totes les presentacions, els alumnes van decidir fer un calendari a on anirien incloent segons el mes, les festes en PowerPoint dels alumnes danesos i els millors dels nostres.

La visita dels alumnes danesos

Quan l’alumnat del centre danès va venir a conèixer-nos, vam ensenyar-los els nostres pobles i les alcaldesses vam oferir-los una recepció formal en els respectius Ajuntaments. A l’Ajuntament de Sant Vicenç ens van convidar a esmorzar i van donar-los regals i uns gegants de record (ja que som un poble de fama gegantera) juntament amb les galetes típiques que simbolitzen el martiri de Sant Vicenç, el nostre patró. Les professores van quedar bocabadades. L’equip directiu del centre els va donar una cordial acollida i vàrem visitar les instal·lacions de l’ escola i al migdia vàrem anar a Torrelles on l’ Alcaldessa ens va rebre molt cordialment i ens va convidar a un pícnic i a visitar “Catalunya en miniatura”. El proper dia vàrem anar a ensenyar-los Barcelona, i els alumnes vam quedar amb els seus twins per ensenyar-les aquells llocs que els professors no ensenyen (bars i discos de moda) i comprar souvenirs. Quan varen estar a l’escola, les professores ens vam reunir en el Departament d’anglès per acabar de perfilar els últims punts del projecte.

El més destacable

Aquests grups de quart havien plantejat molts problemes quan feien tercer, ja que hi havia uns quants que eren poc tolerants amb els nous alumnes i professors, havent arribat a dir: ”no volem estranys”. Aquest projecte els ha fet canviar. S’ han adonat que no avançaven en el projecte sense l’ajuda de tots, que només podríem acabar-lo si tots ens posàvem a treballar seriosament. Ara són molt més tolerants, accepten altres cultures i volent tenir amics, no només dels seus pobles, sinó de tot arreu.