SERGI

1.- Què es la ètica? La etica té l’objectiu de l’estudi de la moral de tota persona i les accions que realitza. Tant la moral com l’ètica, termes que en la pràctica solen identificar-se, tenen una funció pràctica: es refereixen, encara que no exclusivament, a situacions conflictives de la vida de les persones. Des del punt de vista de la moral, cal prendre una decisió pràctica; des del punt de vista de l’ètica, ha de formar-se la consciència en el hàbit de saber decidir moralment. En ambdós casos, es tracta d’una tasca de fonamentació moral. 2.- Temes dels que tracta l’ètica l’etica parla d’uns temes molt quotidians, com ara la moral i les accions de les persones tant en situacions normals com en situacions límit.  3.- Persones que han destacat en a ètica 
Aristòtil va escriure dues obres sobre ètica: Ètica de Nicómaco, consta de deu llibres. Ètica de Eudemo que consta de quatre llibres.  La Gran Ètica probablement no és obra seva, sinó d’un recopilador. Segons el filòsof, tota activitat humana tendeix cap a alguna fi/bé. L’ètica d’Aristòtil és una ètica de béns perquè ell suposa que cada vegada que l’home actua ho fa en recerca d’un determinat bé. El bé suprem és la felicitat i la felicitat és la saviesa (el desenvolupament de les virtuts, en particular la raó).  Aristòtil divideix la part racional en dues: Quan l’intel·lecte està bé amatent per a allò al que la seva naturalesa apunta, és a dir per al coneixement o possessió de la veritat, diem que aquest intel·lecte és virtuós i bo.  Les virtuts intel·lectuals perfeccionen a l’home en relació al coneixement i la veritat i s’adquireixen mitjançant la instrucció.  Existeixen dues classes de virtuts: virtuts ètiques i virtuts dianoéticas. Ambdues expressen l’excel·lència de l’home i la seva consecució produeix la  felicitat, ja que aquesta última és “l’activitat de l’home conforme a la virtut”.  A través de les virtuts l’home domina la seva part irracional. Les virtuts ètiques són adquirides a través del costum o l’hàbit i consisteixen, fonamentalment, en el domini de la part irracional de l’ànima (sensitiva) i regular les relacions entre els homes.  Les virtuts ètiques més importants són: la fortalesa, la templança, la justícia