No, perquè vivim en una societat amb problemes de convivència i en un sistema amb dificultats per les quals ens sentim pressionats. I el problema és sempre causat per tots nosaltres, que no hem sabut ni mai sabrem comportar-nos adequadament per poder exercir una llibertat responsable. Crec que en un entorn ordinari dins d’aquest món, ni jo ni ningú podem sentir-nos lliures de veritat. I tot es basa en l’incompliment de les normes bàsiques que tots sabem que ens permetrien tenir una vida millor i més lliure, però les passions dels humans són inevitables, prenguem com a referència les obres de Shakespeare, i per això la cosa no pot funcionar bé, si de vegades no ens sabem controlar ni amb nosaltres mateixos ni amb el pròxim.

Santi Bravo

Evidentment, l’univers shakesperià ens remet constantment a la pèrdua de responsabilitats i al descontrol de les passions; però la teva visió és molt negativa: no creus que hi ha persones que viuen en una llibertat pràcticament plena perquè són responsables de les seves actuacions? Nota: 8

Som realment lliures?

Jo crec que no sempre, per que hi ha unes normes entre mig, i alguna cosa que voldries fer no la pots fer, però també esta bé  per que sinó ens passaríem i tot seria un merder.

Per exemple:  si tota la gent circules amb els vehicles per les carreteres sense cap tipus de normes, hauria molt més accidents, en aquest cas les normes són obligatòries per la vida.

Si no hi hagués normes i sancions la gent podria fer coses contra els drets de les persones.

Ens hem de sentir lliures però amb unes limitacions, limitacions que són a favor de les persones.

Et sents lliure?

Depèn en quines coses si i en unes altres no.

Que soc lliure fins un punt, puc ser lliure però amb unes limitacions.

Per exemple: no puc anar a la escola a l’hora que vulgui.

Gerard Carmona Nieto

Molt bé, la convivència amb els altres limita la nostra llibertat, tot i això els trets Essentials de la nostra vida els podem escollir nosaltres mateixos, si no és que se’ns creua algun avatar… Nota: 8

Som realment lliures?

Crec que això de la llibertat i de si som lliures o no es molt subjectiu, ja que tot depèn de la situació i de la persona. Des del meu punt de vista ens podem sentir lliures o no partint de molts criteris com per exemple la llibertat d’un mateix, es a dir, tu ets lliure de fer tot el que et vingui de gust si només t’afecta a tu, en el moment en que la teva llibertat afecta la vida d’una altra persona,sigui qui sigui aquesta persona, ja no ets lliure de fer el que vulguis. Per tant som lliures de fer el que volem amb les nostres vides, però només amb les nostres. Si ens posem al punt de vista ”polític”, potser ja no tenim tanta llibertat com la que ens agradaria i que degut a unes certes normes que hem de complir tant com si ens agrada, com si no, fa que un mateix se senti lligat, que senti que no té la llibertat suficient. Avui en dia crec que tenim llibertat tot i que ens sembla que no, o que n’hi podria haver més, perquè a la fi la majoria acabem fent el que ens be de gust, a la nostra manera, però, també hi ha moltes normes que ens impedeixen d’alguna manera ser tan lliures com nosaltres voldríem.

Et sents lliure?

Jo ara mateix em sento bastant lliure, ja que em baso en les meves petites decisions que a la fi son importants, tinc llibertat d’expressió, que això es molt important per poder demostrar el que penso, tot i que, degut  a la meva edat, encara no puc acabar de prendre les meves pròpies decisions, i a vegades això fa que no em senti tan lliure, veure com els altres en certa manera decideixen per mi, però sincerament crec que no em puc queixar.

Monica Orasan

És difícil sentir-se lliure del tot: has de ser o molt valent o molt inconscient. El fet de viure en societat (família, escola, poble, nació…) ens dóna molts avantatges, però també ens limita en les nostres decisions i actuacions. De totes maneres, quan les normes te les fas teves, ja no són una coacció a la pròpia llibertat. Nota: 7

Jo penso que, generalment, sí que som lliures, ja que tenim llibertat per escollir, per exemple que volem fer en la vida, on volem anar, amb qui volem estar, quines coses pots fer i quines no…

Però de totes formes si ho mirem des de un altre punt de vista, tenim lleis i “lleis” morals i ètiques que ens treuen una mica d’aquesta llibertat de la que parlàvem.

Crec que una persona s’ha de sentir lliure, però també ha de donar llibertat a les persones que té al seu voltant.

Personalment jo em sento lliure, però no del tot. Encara tinc una edat que no em permet sentir-me lo lliure que es poden sentir altres persones més grans. Però segons avanci el temps agafaré noves llibertats que amb elles inclouran noves responsabilitats.

És important saber quina llibertat tens i saber-la utilitzar de forma responsable.

Gisela Maguillo

Exacte, la llibertat i la responsabilitat han de ser directament proporcionals, no s’hi val a voler tenir més llibertat sense assumir les responsabilitats que se’n deriven. Nota: 8

Yo no me siento realmente libre porque mis padres me han dado la libertad o mejor dicho han tenido la confianza en mí. Por ejemplo conmigo mis padres han tenido la confianza en mí como por ejemplo en dejarme salir hasta más tarde o dejarme que yo mismo me responsabilice de mis estudios aunque el año pasado me ha ido un poco mal pero al final reaccione y a partir de ese momento mis padres confían más en mi

Yo creo que no somos realmente libres porque cuando las personas de nuestra edad nos dan libertad yo creo que tenemos mas libertad porque tenemos miedo a que nuestros padres nos quiten la libertad que nos han dado

Pavel Macutela Villarreal

Hi ha contradiccions en el teu text: no et sents lliure perquè els teus pares t’han donat llibertat? El darrer paràgraf també és molt embolicat. La llibertat també va molt relacionada amb la confiança, i la confiança amb la responsabilitat, sobretot en les relacions pares-fills. Nota: 5

Tot i que existeixen mil i un casos diferents pel que fa la llibertat, penso que, almenys jo, tenim la llibertat que ens mereixem. Aquesta llibertat penso que ve donada per les responsabilitats que ens pertoquen a cadascun de nosaltres. Sembla que no, però tot el què fem pot tenir alguna repercussió futura, ja sigui positiva o bé negativa. Penso que una persona responsable, que compleixi amb els seus deures i obligacions i que sigui una persona en la qual puguem dipositar la nostra confiança tindrà més llibertat respecte els seus actes que no pas una persona que no compleixi aquestes actituds. A vegades no es així. La gent sovint no respon als nostres actes com nosaltres esperàvem i a vegades desitjaríem tenir més llibertat vers alguns aspectes però des del meu punt de vista tenim una mala interpretació del que realment vol dir el mot llibertat. Segons l’Enciclopèdia Catalana, podem definir llibertat com: possibilitat de decidir per si mateix sobre la pròpia conducta i sobre el sentit o la configuració del propi ésser, la qual comporta alhora una capacitat d’elecció entre diverses alternatives i una facultat per a transcendir aquelles determinacions que hom considera com a alienes, extrínseques i indegudes . Per l’anterior definició tenim molts casos on aplicar la paraula llibertat i penso que moltes vegades en fem un mal ús. Un gest molt típic de la gent de la nostra edat és, per exemple, dir que no ens deixen sortir gaire sovint fins a gaire tard i que els pares sovint no ens donen totes les llibertats que nosaltres voldríem. Penso que aquesta aplicació de la paraula llibertat no té gaire sentit. Penso que aquesta paraula té una aplicació molt més apropiada en altres casos. Penso que no hem de fer l’ús de la paraula llibertat per l’exemple que he posat abans. Crec que realment estem parlant de llibertat o de manca de llibertat quan en un estat subdesenvolupat les dones viuen en un estat d’opressió, on no poden fer res sense l’autorització d’un home ja sigui el seu marit, germà etc. També podríem parlar de manca de llibertat quan un país viu oprimit per una dictadura, fet que encara afecta molts països en l’actualitat. Sense anar més lluny, penso que un exemple de llibertat seria qualsevol de nosaltres, jo per exemple. Em sento una persona lliure, ja que noto que tinc la llibertat de poder fer el que vulgui tenint la consciència de fer les coses amb cap, sense excessos i sense perjudicar els que m’envolten. Crec que sí que som lliures, tot i que no conec la realitat que viuen les altres persones del meu voltant. Som lliures d’escollir quins camins agafar per confeccionar el nostre futur (tot i que hi ha persones que no han tingut tanta sort i viuen condicionades per molts factors, els quals no els permeten ser lliures), som lliures de viure la vida al nostre gust, això sí, sempre complint amb les obligacions que ens pertoquen encara que no ens agradi fer-les i sapiguem que s’han de fer. També he de dir que hi ha molta gent que no té aquesta llibertat d’elecció, sinó que viuen condicionats per altres factors com la família, l’estatus social. Malgrat aquests elements que posen entrebancs en la nostra lliure elecció de les coses sempre podem gaudir de petites llibertats, encara que ens semblin que no existeixen.

Encara que la llibertat sigui un dret que ens pertoca a tots, no crec que existeixi, realment, la plenitud d’aquesta llibertat en qüestió. No crec que tothom sabés trobar el límit o punt d’equilibri entre la llibertat i fer el que volem. Per això, crec que s’han de posar uns límits a la llibertat tot i que encara s’han de perfeccionar en molts àmbits. S’ha de trobar un punt equilibrat entre l’estat d’opressió i la llibertat absoluta.

Martí Vila Pérez

Magnífica reflexió sobre el veritable significat de la paraula llibertat. Nota: 10

Jo penso que no estem del tot lliures, ja que no podem fet el que ens sembli quan volem fer-ho, per exemple el cas de molts companys meus i altres nois de 4t ESO , ens consideren prou grans per algunes coses; com ser més responsable, madur, …., però per l’altra banda encara ens consideren com  nens xics per no deixar-nos fer altres coses com; votar a quin president volem, anar a la discoteca por major de 18 anys,…

Sincerament podem ser “lliures” però sempre amb normes ideals o  obligades, com les lleis de l’estat.

És com un ocell que intenta volar però està agafa’t d’un cordill per la pota, amb això vull dir que no em sento gaire lliure perquè em sento lligada amb les normes i l’autoritat que encara tenen els meus pares sobre meu.

Cristina Vidal

Per la teva experiència personal, sents la teva llibertat limitada; però, de fet, sempre la tenim limitada d’una manera o altra. Has de millorar la redacció perquè costa d’entendre què vols dir. Nota: 6

Penso que no som lliures perquè per a cada cosa tenim unes normes que ens regulen el comportament prohibint-nos o obligant-nos a l’hora de fer-ho. Seriem lliures quan ningú ens digues el que hem de fer. Però com que no és així i la responsabilitat està lligada amb la llibertat, deduïm que no som lliures perquè no tenim la responsabilitat suficient com per ser-ho. Perquè si no hi hagués cap tipus de regulació normativa voldria dir que som completament responsables del que fem i per tant no faríem res incorrecte, de manera que les normes no farien falta. I ara ets preguntaries, quina diferència hi ha en tenir normes o ser lliures però fer el que és correcte, si en principi acabes fent el mateix? Doncs la diferència és que sent responsable fas el que és correcte lliurement i amb normes ho fas obligadament.

Pel que fa a la segona pregunta, no ho sé ben bé. Diria que ni em sento lliure ni em sento “empresonat” perquè estem delimitats per unes normes però al mateix temps tenim un ampli ventall de coses que podem fer i de possibilitats que podem dur a terme.

Joan Casas

És evident que tenim moltes normes que pertanyen als diferents estrats de la societat on vivim (família, escola, poble, nació…), però els que ens fa realment lliures (o el que ens allunya de l’esclavitud) és poder decidir opcions personals importants. Nota: 8

La majoria de nosaltres creuen o creiem que la llibertat significa no tenir cap tipus de responsabilitat, i que això comporta no tenir cap obligació, és a dir limitar-nos a fer allò que volem i quan ens ve de gust, sense cap tipus de norma o de imposició, que cadascú decideix que fa i com, i que ningú li pugui dir o retreure res…

Si analitzem d’una manera més profunda que significa llibertat i si les persones podem ser realment lliures, per la definició i la associació que fem de la llibertat amb el que he escrit a dalt; significa que cap de nosaltres pot arribar a ser realment lliure, és a dir, que ningú pot ser, i mai serà lliure…

De veritat creieu que una persona que passa de tot, que no fa res, que no respecta cap tipus de norma i que es limita a fer allò que vol (que no sempre ho podrà fer…) és més lliure que una persona amb responsabilitats i feliç amb ella mateixa? Doncs jo crec que no, crec que una persona amb responsabilitats pot ser, i és més lliure que qualsevol altra que no en té de cap tipus, perquè la llibertat va lligada amb la responsabilitat i que quan més responsable ets, més llibertat tens… Un clar exemple que ja vaig explicar a casa és: quan vaig començar a sortir amb els amics, els meus pares no em deixaven sortir gaire, i ara que han vist que sóc responsable em deixen més llibertat, ja que si tu ets més responsable no només amb aquest tema sinó amb qualsevol altre, et donen més llibertat, ja que confien més amb tu, és a dir que des del meu punt de vista la llibertat, la confiança i la responsabilitat van lligades, per això dic que una persona que no té cap tipus de responsabilitat no té perquè sé més lliure.

També crec que amb un nombre de responsabilitats aprenem a fer-nos més grans i a complir i assumir les conseqüències de no complir-les, i si aconseguim ser més responsables també es crear un ambient  molt més agradable i no hi ha problemes, ni discussions, per tant vius en un ambient molt més tranquil i per conseqüència vius més feliç amb tu mateix (satisfet amb els resultats) i més feliç amb els altres que també es important, perquè la llibertat, des del meu punt de vista, no només és fer el que tens ganes de fer, sinó que la llibertat també és ser feliç amb tu mateix i està bé amb els que t’envolten. Crec que realment si que podem arribar a ser lliures, tot i que considero que molt poca gent ho aconsegueix, ja que és molt difícil.

Personalment em considero una persona més aviat lliure, crec que qualsevol de nosaltres pot arribar a ser. Una persona pot arribar a ser lliure pel simple fet de aconseguir a la vida allò que s’ha proposat, de estar bé amb ell mateix, de ser feliç… això per altra banda no significa no tenir responsabilitats, ja que jo em considero una persona lliure però com tothom tinc responsabilitats com a filla i com a estudiant, entre altres coses… aquestes responsabilitats no fan que deixi de ser més lliure ja que puc ser una persona lliure i responsable perquè considero que quan més responsable ets, també ets més lliure, ara en aquest moment de la meva vida, les coses no em van gens malament i si, em considero bastant lliure, i m’encantaria poder ser com una de les poques persones que conec que són lliures.

Flors Navarro

La clau està en assumir responsabilitats lliurement. Tenir aquest tipus de responsabilitats és més una sort que una càrrega: la responsabilitat de ser filla, estudiant, amiga… Malgrat això, les responsabilitats sempre impliquen esforç i més d’una dificultat, però, en general, compensen. Nota: 9

• Crec que tothom es lliure d’alguna manera, clar que amb responsabilitat.

Tothom ha de saber acceptar les conseqüències dels seus actes, ja que s’han pres la llibertat d’actuar així amb o sense responsabilitat.

Molta gent diu que no se sent lliure, té molt a veure amb la responsabilitat, ja que o se’n senten massa o no ho són res.

• Jo em sento lliure, clar que també em sento amb responsabilitats, i les compleixo a canvi de ser cada vegada més lliure. Així a part de ser més lliure i fer més el que tu vols aprens a ser més responsable, ja que em servirà molt en un futur.

Lídia Badia

L’exercici de la llibertat té les seves conseqüències i , com molt bé dius tu, cal assumir-les. Nota: 7