Jo, en la meva opinió, penso que no. Perquè no pots fer coses per aconseguir una meta teva, si per això perjudiques als demès d’alguna manera. Cadascú ha de lluitar pel que vol, però sempre s’ha de tenir present que has d’anar pel teu camí, i no invadir el dels demés.

HISTÒRIA

Són les sis de la tarda i em paro a pensar en el sentit de la meva vida, el perquè de què jo estigui aquí, i quina és, verdaderament, la meva funció a la terra. De petita sempre deia que volia ser metge, després volia ser professora i més tard em va venir la idea de ser model. Però ara als meus 17 anys penso que és hora d’escollir bé el que vull fer a la meva vida, el meu futur.

Et pares a pensar i amb sort se t’encendrà la llumeta i tindràs una idea. Els dies passaven i el temps s’acabava… havia de prendre una decisió ja. De sobte, aquella llumeta de la qual us he parlat va arribar al meu cap i em vaig dir:

– Podria ser advocada!

Proves de selectivitat, tothom s’esforça molt… alguns ho aconsegueixen i altres no. Em sentia estranya, sentia una sensació que mai havia sentit… unes ganes boges d’aconseguir-ho fos com sigui, hagués de fer el que hagués de fer. Li vaig explicar a la meva amiga i em va dir:

– Tranquil·la, el fi justifica els mitjans, fes el que hagis de fer, però que d’aquí dos mesos ja estiguis a la universitat.

Sabia que no m’anirien del tot bé aquelles proves, perquè no havia estudiat tot el que hauria d’haver estudiat. I, efectivament, el primer examen no em van anar gens bé. Al segon vaig fer una cosa que mai havia fet abans, vaig copiar, i la nota va merèixer la pena. I anava fent-ho així, però el dimarts tenia un examen encara més difícil i el més important i sabia que ni que copiés me’n sortiria, així que ho vaig fer. Va tocar el timbre, i la meva companya va anar al lavabo i em va demanar que li entregués jo l’examen per ella, quina millor oportunitat que aquella?

Vaig canviar els noms als exàmens i els vaig entregar.

Com era d’esperar em vaig sentir una mica malament després de veure les meves notes i el meu certificat dient que tenia plaça a la universitat de Barcelona, i veient una mica més enllà aquella companya plorant, perquè no entenia què havia passat, havia estudiat molt i ara no li havia servit de res.

Va ser aleshores quan en el meu primer dia de treball al bufet del meu pare, em vaig dir:

“La Carla no tenia raó, el fi no justifica els mitjans, perquè mentre que jo estic aquí amb la meva vida resolta, per culpa meva aquella noia deu estar encara a la universitat, quan ja podria estar treballant.”

La culpa m’envaïa, em sentia molt malament, i no hi havia res que ara em compensés. Sentin-ho molt vaig tenir que deixar el meu treball, no era capaç de continuar tenint aquest càrrec de consciència. Aleshores va ser quan me’n vaig adonar que mai més ho tornaria a fer, i que aquella famosa frase no servia de res.

Gisela Maguillo

Bé, la història està ben trobada. Tu abordes, sobretot, el fet que utilitzar segons quins mitjans pot afectar negativament els altres. La moral sovint s’entrellaça amb les relacions personals. Nota: 8

Jo, sincerament penso que no es així, ja que no crec que hagis d’actuar de mala manera, fer mal a les persones, etc, com a mitjà ni que sigui perquè el fi es bo.

I cadascú ja ha de saber el que es bo i es dolent, si per aconseguir un bon fi has de passar per sobre de tothom, fer-ho tot malament, no té sentit arribar-hi.

Al fi i al cab no justifica que els mitjans siguin dolents, sempre acabarà sent un fi no gaire bo.

Lídia Badia

Et falta la història, inventada o real, que vaig demanar. Pel que fa a la reflexió, està bé perquè et bases en la pròpia moral per decidir si uns determinats mitjans es poden utilitzar o no. Nota: 5

Jo crec que els fins justifiquen el resultata de les nostres accions , encara que la molta gent no entengui perquè ho fas o la manera que ho has resolt.
Per exemple quan intentes ajudar un poble de esclaus , potser que la resta del món no entengui perquè ho fas.
Però tens que tenir en compte la manera de ajudar-los, sense utilitzar la força o la violència, ela pots

Cristina Vidal

El text sembla incomplet, potser hi ha hagut algun problema. També, com els teus companys, creus que és important fer-se responsable dels mitjans. L’exemple no és massa bo: ajudar i violència són termes força contradictoris. Nota : 6

Jo crec que l’objectiu no justifica de cap manera els mitjans perquè aquest poden ser terribles, immorals, dolents… , i no es poden comparar, ni molt menys justificar, pel bé que pugui ocasionar l’objectiu final. Perquè llavors més val no fer res i es farà menys mal. Perquè no té sentit voler fer el bé si fas mal. I ni tan sols si el mal és inferior al bé crec que es pugui justificar ja que tot això és relatiu i dependrà de cadascú la valoració del balanç del bé i del mal que s’hagi ocasionat.

-Exemple de gran magnitud: si tu ets el cap d’una empresa multinacional i en una reunió o qualsevol acte important i amb la presència dels periodistes dius que vols fer un acte de caritat destinant milions d’euros a l’Àfrica per lluitar contra la pobresa i la injustícia. Llavors tots aplaudiran la teva decisió i la teva caritat. Però tots aquest milions els treus dels beneficis de les teves fàbriques de pilotes de futbol a l’Àsia on hi tens explotació infantil, salaris mísers, condicions inhumanes i on els treballadors no tenen drets. Per tant, el teu objectiu de contrarestar la pobresa no justifica la manera d’aconseguir-lo.

-Exemple de petita magnitud: tu vols fer uns nous amics que et cauen molt bé però, per ser-ho, rebutges i critiques els altres amics que tens. Llavors, guanyes uns nous amics, però per aconseguir-ho has causat mal als teus d’abans, que, òbviament, deixen de ser-ho.

Joan Casas

La reflexió inicial és molt encertada i ambdós exemples fan referència al mal que ocasiones als altres amb l’elecció de determinats mitjans Per tant, una moral basada en la relació amb els altres. Nota: 9

Jo penso que la humanitat al llarg de la història ha intentat en nombroses ocasions aconseguir moltes coses al preu que fos, amb actuacions que han resultat ser perjudicials per altra gent, tan sols pel seu interès. En aquest cas podríem considerar que el fi és immoral i per tant qualsevol mitjà seria dolent, així que el fi no justificaria els mitjans.

En canvi hi hauria d’altres casos en què hi apareixeria un fi necessari en benefici per a la nostra pròpia convivència, llavors jo crec que molts mitjans estarien justificats si aquest problema es fes persistent, ja que ningú té per què aguantar-lo. Evidentment, allò generdor del problema és qui ha de ser aturat per la via que calgui, mai passant per sobre de ningú innocent. Per exemple, el problema que hi ha ara amb els talibans amb aquests països tan hostils com són l’Afganistan o el Pakistan, i que hi ha soldats de tots els països del món per intentar aturar-ne l’expansió. Aquí l’únic mètode és eliminar-los, cosa que afortunadament estan fent els exèrcits. Aquests éssers l’únic que saben fer és cometre més i més atemptats, on cada dia surt a les notícies que hi ha hagut un cotxe bomba que ha ocasionat desenes o centenars de morts i tants ferits més, o atemptats tan salvatges com podrien ser el dels trens de Madrid o el Wall Street Centre a Nova York ( aquí la xifra de morts es va atansar als 3000). Fets que resignen a tota la població mundial, no deixarem que destrueixin el món.

Però deixant de banda casos tant extrems, que tota persona humana hauria de ser incapàs de fer, en un cas més simple el mitjà sempre ha de ser pacífic, l’unic justificable, i anant-se endurint en cas de que es repeteixi.

En front d’un problema, només determinats fins justificarien determinats mitjans, qualsevol mitjà en un cas com els que acabo d’esmentar, mai amb la implicació d’innocents ni d’interès propi que perjudiqués d’altres éssers.

Per tant, s’arriba a la conclusió de que la frase ”el fi justifica els mitjans” no és aplicable a tots els casos, i la meva resposta seria que depèn.

Santi Bravo

Sovint, en l’ètica s’ha de recórrer al “depèn”. Fas una bona reflexió, mirada des de les dues posicions, però és difícil no fer mal a cap “innocent” en els exemples que poses. Nota: 8

Personalment, crec que la fi no justifica els mitjans, ja que d’aquesta manera qualsevol de nosaltres per poder aconseguir allò que vol o s’ha proposat, podria fer-ho sense cap problema encara que per a conseguir-ho hagués de trepitjar, maltractar, resumint fer qualsevol cosa sense importar-li els altres simplement per a aconseguir allò que vol.

D’aquesta manera vull dir que, evidentment, hi ha algun cas puntual que el fi si que justifica els mitjans, sempre i quan aquests mitjans no siguin inhumans, es a dir, que no atentin contra l’altra persona… per exemple: seria quan un pare castiga al seu fill per contestar malament sense poder sortir de festa amb els seus amics, el fi si que justifica els mitjans ja que al fi i al cap aquests mitjans són perquè la pròpia persona pugui apendre alguna cosa, en aquest cas, a ser respectuós, es a dir, a ser millor persona.

Tot i així crec que si la fi justifica o no els mitjans varia segons la situació, tot i que penso que la majoria de vegades el fi no justifica els mitjans.

Un altre exemple clar que el fi no justifica els mitjans seria: una filla li demana a la seva mare diners per comprar-se unes botes que li han encantat i la seva mare li diu que no, la filla quan la mare està distreta i com que no van justos de diners, se’n va al seu moneder i agafa diners sense que se’n adoni, la filla es compra les botes i diu a la seva mare que li han regalat entre uns quants amics… (i s’inventa una excusa).

Els dos exemples són exemples quotidians que en han pogut passar a nosaltres, amics, coneguts… no fa falta anar tampoc més lluny.

Referent a la guerra d’Irak, evidentment opino que un fi tan noble com la pau continua sense ser justificació per la mort d’innocents.

Si m’hagués de posicionar optaria per dir que: el fi no justifica els mitjans.

Tot i que crec que és un posicionament una mica relatiu segons la situació. Ja que si parlem d’exemple quotidians com els que he posat varien força, però si parlem de coses més “importants”, greus… com seria la guerra d’Irak, dic que el fi no justifica els mitjans.

Flors Navarro

Està bé la reflexió que has fet, perquè tot i que d’entrada creus que el fi NO justifica els mitjans, també t’adones que tampoc és un principi universal i que cal qualificar cada cas. Nota : 9

Crec que depèn de la situació, per que no es el mateix que tu vulguis anar a Barcelona i el teu cotxe no funciona i facis parar el del radere i mates el conductor i li robes el cotxe i tu ten vas a Barcelona, que si tu vols anar a Barcelona i el teu cotxe no va i pares el del radere i li supliques que sisplau et porti.

I tampoc el justifica quan per exemple tu estàs malalt i apuntes amb una pistola al metge per què et visiti.

Montse Martín

Per tant, per a tu és important tenir en compte els mitjans, que es regeixin per una conducta moral. Bé, tot i que els exemples són massa extrems, de ben segur que tots ens hem trobat en dilemes morals entre fi i mitjans sense trobar-nos amb pistoles pel mig. Nota: 6

Moltes persones es justifiquen diàriament dient que el que van fer era per arribar a un fi, sense tenir en compte les normes.

Crec que el fi no justifica els mitjans, no hem de permetre tot tipus de conductes ni anar contra les normes, la etica i les lleis per aconseguir un fi.

Per exemple, si una persona té com a fi arribar a tenir uns estudis, aquest fi no justificaria que es passes tot el curs copiant els exàmens.

Una persona que vol arribar a ser milionària i no té els suficients guanys mensuals per exemple per comprar-se un cotxe luxós, un xalet….., veu que la seva finalitat no arribarà mai. Un dia decideix roba una entitat bancària pel aconseguir el seu fi, el robatori no justificaria en cap moment el fi.

Però moltes persones creuen que per arribar a un fi suposa un sacrifici molt gran, com per exemple la guerra d’Iraq, per arribar a la pau van haver-hi de morir moltes persones innocents, la pregunta és si realment feia falta la mort de tanta gent per poder aconseguir una pau. Crec que no, aquest fi no justifica la mort de tantes persones innocents.

Gerard Carmona

Hi ha fins més valuosos que altres: no és el mateix l’exemple que poses tu sobre la persona que vol ser milionària o la pau a l’Orient Mitja, no? La reflexió està bé, el fi ha de ser bo, però el mitjà, també. Nota: 7

1- Jo crec que la fi no justifica els mitjans .

2- Jo crec que no per que els mitjans de fer o aconseguir la pau de Espanya a vaser declara la guerra als països àrabs per evitar així el terrorisme. Però la gent que va morir no so mereixia hi ha més a més moltes famílies encara deuen de estar patín ara per els seus fills , homes , germans , pares o amics… I una cosa així no justifica la suposada pau per la que és va començar aquesta guerra.

2-b) Doncs per exemple una història podria ser aquesta :

Era un noi que li agradava molt els avions de les guerres . Un dia un amic seu li va dir que si podia i volia que a la tarda següent anés a casa seva que li explicaria moltes coses interessants sobre els avions . El noi va anar a casa del seu amic i es va trobar a el seu amic i el seu avi a al cantó de la llar de foc , com cada dia , es va assentar a seu cantor i van parlar sobre les guerres que va viure el avi. Li va explicar que el seu avi va ser un pilot de avions bastant bo i que el seu avi li ensenyaria una magnifica col·lecció de avions de joguina. Després li va ensenyar però el seu amic li va dir que el seu avi li faltava un avio per acabar la col·lecció . E nen va sentir per rumors que al avi del seu amic estava bastant malalt i el nen va pensar que si trobava el avió que li faltava que li agrairia molt . El va trobar a una tenda . El noi va agafar tos els seus diners de la guardiola per comprar-li . El nen sense pensar-s’ho va emportar-se el avió i li regala el avio a el avi. Quan el noi de la botiga se’n entera que a més a més de robar-lo va trencar un gerro de la mare de el dependent i això el posar molt trist.

Josep Farré

La reflexió és encertada: fas refèrència als danys col·laterals que pot suposar l’elecció d’un determinat mitjà. En l’exemple, caus en el sentimentalisme per justificar els mitjans que usa el nen… cosa que, en la vida real, també pot passar. Nota: 7

Des del meu punt de vista he de dir que no em sembla correcta l’afirmació la qual diu que el fi justifica els mitjans. La frase esmentada abans ens diu que encara que els mitjans per obtenir els objectius no siguin correctes i no siguin respectuosos amb la gent que ens envolta, si el resultat final és positiu, no cal contemplar la manera a la qual s’hi ha arribat. Un objectiu, una finalitat o un fi es pot aconseguir de moltes maneres molt diverses, entre les quals sempre hi ha una opció èticament correcta.
Un cas evident seria l’educació d’un infant català en la nostra societat actual. Posem per cas que els pares del nen/a creuen convenient castigar al seu fill cada vegada que comet un acte dolent amb càstigs físics com seria una bufetada, per exemple, per molt tolerant que sigui el que hagi fet, sense que es tracti de un acte realment greu. Imaginem que els hi diem que no és moralment correcte aquest tipus d’ensenyament que apliquen al seu fill/a. Ells ens podrien respondre amb total seguretat que l’infant, quan sigui més gran sabrà diferenciar el que està bé del que està malament i mitjançant aquest mètode tindrà un bon comportament (en alguns casos pot funcionar però depèn de la personalitat de cadascú i no té perquè donar bons fruits). Per mi, aquest fi no justifica els mitjans ja que apliques uns procediments incorrectes èticament, mentre que hi ha un munt d’altres mètodes per arribar al mateix resultat.

Martí Vila

Potser de vegades l’òpció correcta moralment no hi és o és inviable. Si l’aplicació de la moral sempre fos clara, no existirien l’ètica ni els dilemes morals… ni molts problemes en general. L’exemple està bé, perquè en aquest cas sí que trobem diversos mitjans per arribar a un mateix fi. Nota: 8