Autor: eteruel

iMovie per a IOS. Vídeo de la creació d’uns kahoot fets pels alumnes de 1r d’eso

Posted by

0

Com a repàs del tema de nombres enters a 1r d’ESO els alumnes han jugat i han après a crear kahoots que els ajudin a valorar el tema i aproximar-se a les matemàtiques des d’una vessant més lúdica. És molt fàcil i divertit.
Tot el procès d’aprenentatge a estat enregistrat en un seguit d’imatges editades en format vídeo. L’app  iMovie per a IOS facilita la creació del vídeo a partir de fotografies, és molt intuitiva, fàcilment editable per incorporar recursos d’edició de vídeo, efectes i noves imatges.
( Cliqueu la imatge per veure el vídeo.)

 

Determinació del període de rotació solar. Ús de Geogebra

Posted by

0

Observació de la rotació del Sol.

Determinació del període de rotació solar. Geogebra.

Si ens miréssim la Terra des de l’espai podríem observar la seva rotació en 24 h perquè veuríem com els continents, i les seves muntanyes, valls, rius es van desplaçant, van sorgint de la cara amagada, transiten per la cara visible i tornen a amagar-se. El Sol és una esfera de gas sense continents, valls i muntanyes. Amb una superfície completament llisa no seria fàcil apreciar-ne la rotació. Tanmateix, les taques que sovint hi són presents i el seu desplaçament, juguen el mateix paper i ens permeten deduir com gira el Sol.

Les observacions que proposem aquí són semblants a les que ja va fer en Galileu Galilei el 1612.

 

Objectius:

  • Observar les taques solars.
  • Determinar la trajectòria de les taques.
  • Determinar el període de rotació del Sol.

 

Observació:

L’observació del Sol es pot fer amb qualsevol telescopi col·locant a l’objectiu un filtre per protegir l’ull de la persona que observa. També es pot fer l’observació de manera més segura recollint la imatge sobre una pantalla que es col·loca darrere l’ocular.

Una altra opció és agafar les imatges diàries que envia el satèl·lit SOHO, una missió de les agències espacials americana i europea. La imatge etiquetada com “MDI Continuum”que és la que es correspon més a la imatge visual. La podeu trobar a http://sohowww.nascom.nasa.gov/data/realtime-images.html

 

Període de rotació:

Un cop fetes observacions durant uns quants dies ( quatre o cinc serà suficient ), superposem les unes amb les altres.

 

 Resultat d'imatges de taques solars  

Fig. 1 Utilitzeu un programa de tractament d’imatges; Gimp, photoshop,fireworks,etc. Superposeu les i utilitzeu l’aplicació que modifica l’opacitat .

 

Inseriu la imatge a la zona de treball del geogebra.

  1. a) Observeu que les taques recorren trajectòries rectilínies paral·leles. Traceu-les.
  2. b) Traceu la perpendicular a les trajectòries rectilínies (serà la línia pol nord – pol

sud). Dibuixeu l’equador del Sol.

  1. c) Mesureu la distància x de cada taca a la línia que passa pels pols nord i sud. Feu-ho per a cada observació. Poseu els resultats per a cada taca a la taula.

 

A la figura 2.4 hi ha representades diferents posicions d’una taca, vista per sobre del pol nord solar i vista sobre el paper. Així doncs, la posició de la taca sobre l’esfera solar, donada per l’angle α, està relacionada amb la posició sobre el paper:

 

cos α= 2x / AB

 

  1. d) Calculeu aquest angle i la distància AB i completeu la taula 2
  2. e) La velocitat de rotació de cada taca la podem calcular sabent quin angle ha

recorregut i en quin interval de temps

 

Velocitat angular = Δα ⁄ Δt

 

  1. g) Calculeu el període de rotació.

Comentaris:

A l’hora de triar les taques per dibuixar i per analitzar és recomanable triar taques més

aviat grans perquè són les que perduren més amb el temps i pràcticament ens

assegurem que els següents dies d’observació les tornarem a trobar.

Per a fer les mesures és recomanable triar les taques que estan més centrades a l’eix,

perquè un mateix desplaçament Δα es tradueix en un desplaçament Δx més gran

 

Taca Dia Hora x AB α ω PERÍODE ROTACIÓ

 

Envieu el quadre de resultats a la tasca “ Taula període de rotació del sol”.

Les possibilitats d’aprenentatge dels mòbils comencen a aparcar les prohibicions als instituts

Posted by

0

Molts centres veuen potencial educatiu en els mòbils: es tracta d’una eina que porten tots a la butxaca, amb el qual hi tenen una relació molt personal, i que els connecta amb l’univers informatiu en qüestió de segons.

Origen: Les possibilitats d’aprenentatge dels mòbils comencen a aparcar les prohibicions als instituts

Sistema de numeració binari. Una aplicació senzilla.

Posted by

0

Edu3.cat
Sistema de numeració binari aplicat a la imatge i el so.

 El sistema binario  es un sistema de numeración en el que los números se representan utilizando solamente las cifras cero y uno (0 y 1). La palabra binario viene de “bi-” que significa dos. Tenemos “bi-” en otras palabras como “bicicleta” (dos ruedas) o “binoculares” (dos ojos). Los agrupamientos se realizan de 2 en 2: dos unidades de un orden forman la unidad de orden superior siguiente. Este sistema de numeración es sumamente importante ya que es el utilizado por las computadoras para realizar todas sus operaciones, debido a que trabajan internamente con dos niveles de voltaje, por lo que su sistema de numeración natural es el sistema binario (encendido 1 apagado 0). En una cifra binaria, cada dígito tiene distinto valor dependiendo de la posición que ocupe. El valor de cada posición es el de una potencia de base 2, elevada a un exponente igual a la posición del dígito menos uno. Se puede observar que, tal y como ocurría con el sistema decimal, la base de la potencia coincide con la cantidad de dígitos utilizados (2) para representar los números. De acuerdo con estas reglas, el número binario 1011 tiene un valor que se calcula así: 1*23 + 0*22 + 1*21 + 1*20 , es decir:                                   8 + 0 + 2 + 1 = 11      y para expresar que ambas cifras describen la misma cantidad lo escribimos así: 10112 = 1110 Decimal a binario Convertir un número decimal al sistema binario es muy sencillo: basta con realizar divisiones sucesivas por 2 y escribir los restos obtenidos en cada división en orden inverso al que han sido obtenidos. Entonces, se divide el número del sistema decimal entre 2, cuyo resultado entero se vuelve a dividir entre 2, y así sucesivamente hasta que el dividendo sea menor que el divisor, 2. Es decir, cuando el número a dividir sea 1 finaliza la división. A continuación se ordenan los restos empezando desde el último al primero, simplemente se colocan en orden inverso a como aparecen en la división, se les da la vuelta. Este será el número binario que buscamos.
Ejemplo Transformar el número decimal 131 en binario. El método es muy simple: 131 dividido entre 2 da 65 y el resto es igual a 1 65 dividido entre 2 da 32 y el resto es igual a 1 132 dividido entre 2 da 16 y el resto es igual a 0 16 dividido entre 2 da 8  y el resto es igual a 0 8 dividido entre 2 da 4  y el resto es igual a 0 4 dividido entre 2 da 2  y el resto es igual a 0 2 dividido entre 2 da 1  y el resto es igual a 0 1 dividido entre 2 da 0  y el resto es igual a 1 -> Ordenamos los restos, del último al primero: 10000011
Font: https://www.geogebra.org/m/qyVF4evc

Qui sóc

Posted by

0

Hola, sóc l’Eduard, professor de matemàtiques de secundària. Visc a Barcelona, la ciutat on vaig néixer. Treballo a Montcada i Reixac, on vaig cada dia seguint el mateix recorregut, ronda-autopista, que faig en vint minuts aproximadament. Ja fa deu anys que el faig.
Una de les meves aficions és jugar a tennis, intento mantenir-me en forma i també menjar bé i saludable. Sense portar-ho massa a l’extrem, llegeixo articles, escolto podcasts i miro algun vídeo  del youtube, tot relacionat amb la salut.