El dia dels innocents: 28 de desembre
Les celebracions que s’escauen el dia dels Innocents són hereves tant de la llegenda dels infants degollats per Herodes com de les antigues Festes de Folls medievals i també de les Saturnals romanes. Es tracta d’un dia carnestoltenc en què preval i es tolera la disbauxa, el desordre festiu i l’inversió dels rols socials. Aquest dia de “món al revés” forma part de les anomenades “llibertats de desembre” que comencen per Sant Nicolau, el 6 de desembre i acabaven el 28 de desembre. Aquests dies de disbauxa, burles, provocació i inversió dels rols socials sorgeixen durant els dies d’avorriment i impas que segueixen a la fi de les tasques agrícoles de la sembra, durant el moment en què la terra està adormida i el temps lliure és ben abundant. És durant aquest temps sense feina al camp que el jovent utilitza per esplaiar-se de valent, relacionar-se amb tothom i divertir-se. Totes aquestes bretolades estan socialment permeses aquest dia amb el convenciment de que, en el fons, el desordre efímer garanteix l’ordre permanent.
La llegenda dels nens desgollats
En la tradició cristiana, la història conta que quan el rei Herodes va conèixer la notícia del naixement de Jesucrist va fer matar tots els infants menors de 2 anys que havien nascut a Betlem. La veu popular diu que aquest cruel mètode de persecució del nounat va comportar el sacrifici de milers d’infants innocents que van ser degollats. La notícia d’aquesta massacre va córrer per tota la Cristiandat i en alguns indrets va generar manifestacions de caire festiu per recordar-la. L´Església també va contribuir-hi establint una festa anual en record a l’efemèride. Per altra banda, la relació entre les bromes i burles generalitzades i la llegenda dels infants degollats s’estableix a partir de les enganyifes que els pares dels infants es van haver d’empescar per tal de protegir els seus petits de l’assassinat i allunyar-los dels perseguidors enviats per Herodes.
Bromes
Una altra de les característiques de la Festa dels Innocents en molts indrets del país és la realització de gamberrades i bromes més o menys agosarades, sovint perpetrades pels joves. Les bromes es fan a determinades persones amigues o familiars que “s’ho han guanyat durant l’any”. Trucades telefòniques absurdes o de mal gust anunciant catàstrofes inexistents, llançament de bombes fètides en indrets com cinemes i l’interior dels transports públics i altres bromes de tot tipus, com tapiar la porta de la casa d’algú amb toxtanes, llançar detergent a les fonts públiques, etc
Falses noticies
Aquest dia també és costum que els mitjans de comunicació, diaris, televisions i ràdios creïn una notícia falsa, falsa i errònia que els lectors, oients i telespectadors miren d’endevinar aquest dia, no sempre amb encert. L’endemà els mateixos mitjans s’encarreguen de divulgar quina ha estat la “innocentada” que van difondre.