SANTA LLÚCIA

Santa Llúcia és una fira que es fa en ciutats i pobles cada any pels voltants de Nadal. Són paradetes de figuretes per fer el pessebre o guarniments de Nadal.

La M. i la D. hem anat a la fira de Santa Llúcia i hem preguntat als botiguers i a la gent que passejava amb les següents preguntes:

1-Què es ven més?
(Resposta dels botiguers)
1. El caganer.
2. Cintes.
3. Portals, parets.
4. El neixament del nen Jesus .
5. Bola de dibuixos de pupurina
6. La Punsetia i el ram de la sort

-Que és el ram de la sort?
El ram de la sort és tradició regar-lo per Santa Llúcia. Antigament hi havien moltes modistes. Que feien, una misa després d‘anar a la fira Santa Llúcia. Quan les modistes estaven a la fira Santa Llúcia compraven un ram de la sort. A l’any següent compreven un ram nou i el vell el cremaven.

2-A quina hora obriu i a quina tanqueu?
(Resposta dels botiguers)
1. Obren a de 10 a 2/4 de 2 i tornen a obrir, de 5 a 2/4 de 9.

3-T’agrada la teva feina? Per qué?
(Resposta dels botiguers)
1.Sí, perquè estic amb contacte amb la gent.
2.Molt, perquè ho faig cada any.
3.Sí, perquè veig a molta gent.
4.Sí, perquè passo tot l’any fent figuretes i quan arriba la fira de Santa Llúcia veig que, l’esforç de tot l’any ha valgut la pena.

4-Quina figura t’agrada més?
(Resposta dels botiguers)
1.El Pastor
2.El caganer
3.El dimoni
4.Un nino de peluix de Canadà

5-Què canviaria de la fira de santa llúcia?
(Resposta de la gent)
1.Res
2.M’agradaria més que fessin com dos rengletes

6-Quina figureta t’agrada mes?
(Resposta de la gent)
1.El tio i el caganer
2.Tot
3.Tot allò que és clàssic

7-Ve cada any a la fira santa llucia?
(Resposta de la gent)
1.Si

El dia dels innocents: 28 de desembre

Les celebracions que s’escauen el dia dels Innocents són hereves tant de la llegenda dels infants degollats per Herodes com de les antigues Festes de Folls medievals i també de les Saturnals romanes. Es tracta d’un dia carnestoltenc en què preval i es tolera la disbauxa, el desordre festiu i l’inversió dels rols socials. Aquest dia de “món al revés” forma part de les anomenades “llibertats de desembre” que comencen per Sant Nicolau, el 6 de desembre i acabaven el 28 de desembre. Aquests dies de disbauxa, burles, provocació i inversió dels rols socials sorgeixen durant els dies d’avorriment i impas que segueixen a la fi de les tasques agrícoles de la sembra, durant el moment en què la terra està adormida i el temps lliure és ben abundant. És durant aquest temps sense feina al camp que el jovent utilitza per esplaiar-se de valent, relacionar-se amb tothom i divertir-se. Totes aquestes bretolades estan socialment permeses aquest dia amb el convenciment de que, en el fons, el desordre efímer garanteix l’ordre permanent.

La llegenda dels nens desgollats

En la tradició cristiana, la història conta que quan el rei Herodes va conèixer la notícia del naixement de Jesucrist va fer matar tots els infants menors de 2 anys que havien nascut a Betlem. La veu popular diu que aquest cruel mètode de persecució del nounat va comportar el sacrifici de milers d’infants innocents que van ser degollats. La notícia d’aquesta massacre va córrer per tota la Cristiandat i en alguns indrets va generar manifestacions de caire festiu per recordar-la. L´Església també va contribuir-hi establint una festa anual en record a l’efemèride. Per altra banda, la relació entre les bromes i burles generalitzades i la llegenda dels infants degollats s’estableix a partir de les enganyifes que els pares dels infants es van haver d’empescar per tal de protegir els seus petits de l’assassinat i allunyar-los dels perseguidors enviats per Herodes.

Bromes
Una altra de les característiques de la Festa dels Innocents en molts indrets del país és la realització de gamberrades i bromes més o menys agosarades, sovint perpetrades pels joves. Les bromes es fan a determinades persones amigues o familiars que “s’ho han guanyat durant l’any”. Trucades telefòniques absurdes o de mal gust anunciant catàstrofes inexistents, llançament de bombes fètides en indrets com cinemes i l’interior dels transports públics i altres bromes de tot tipus, com tapiar la porta de la casa d’algú amb toxtanes, llançar detergent a les fonts públiques, etc

Falses noticies
Aquest dia també és costum que els mitjans de comunicació, diaris, televisions i ràdios creïn una notícia falsa, falsa i errònia que els lectors, oients i telespectadors miren d’endevinar aquest dia, no sempre amb encert. L’endemà els mateixos mitjans s’encarreguen de divulgar quina ha estat la “innocentada” que van difondre.