Monthly Archives: febrer 2013

Dijous gras

El dia de dijous gras al matí vam fer classe normal, però a primera hora els nens de cicle superior vam anar a portar les truites que havíem fet  perquè el jurat les miressin i les provessin. A la tarda vam anar al gimnàs per saber els guanyadors i ens van dir el típic: “totes les truites que hem provat i mirat estaven molt bé però només hi pot haver un guanyador…”.

Van començar per la truita millor presentada que era La Marieta, la més original era El Petit Príncep, el millor gust Els Jocs de la Fam, la millor de cinquè Els Barrufets i el millor de sisè Rapunzel.

Després de l’ entrega de premis vam provar les truites i com cada any, la truita que havia guanyat el premi de millor gust es va acabar ràpid i llavors vam anar a jugar al pati.

Pau B.  6èB

 

 

GOL! LA UNIÓ FA LA FORÇA

 

Comentari d’un llibre que he llegit: GOL! LA UNIÓ FA LA FORÇA de Luigo Carlandi

Hi ha uns nens que formen un equip de futbol, en Tomi davanter centre,en Tirant migcampista,en Nyicris el porter,la Lara i la Sara defenses,en Bojan lateral dret,en Joao lateral esquerre i en Rafa reserva i l’entrenador es diu Gaston champignon aquest es l’equip de les Cebetes.Les Cebetes són els segons de la classificació i estan a un pas d’arribar a la final del campionat.Això ja és un èxit per a l’equip d’en Tomi.I ho han aconseguit perquè estan units.  Almenys fins ara…perquè en Nyicris ha decidit fer judo i els companys l’han de convèncer de tornar a la porteria.

QUERALT PEY NASARRE

 

Sortida al Parlament

Dimarts 22 de gener els nens i nenes de 5è vam anar al Parlament de Catalunya.

En arribar ens van donar un quadern i seguidament vam entrar. Vam passar pel saló dels canelobres, que és un passadís amb columnes als costats; també vam passar per la rotonda, que es diu així perquè comunica tres camins: el saló gris (que es diu així pel seu color), el saló rosa (que també es diu així pel seu color) i el saló dels canelobres.

El llarg passadís que s’estén entre el saló gris i el rosa es diu el camí del passos perduts, i serveix perquè els politics parlin sobre alguna votació o una altra cosa mentre caminen sense destí.

Finalment vam arribar al Saló de Sessions, el que veiem per la tele (que em va semblar molt més petit del que sembla a la tele).  No vam poder seure als escons dels diputats, sinó que vam fer-ho des dels llocs dels periodistes. Tot i així, vam poder veure el sistema de votacions, on cada diputat des de la seva cadira té uns botons per poder triar si vota: sí, no o abstenció.

Quan vam sortir fora ens vam col·locar davant el Parlament i el vam dibuixar.

Em va agradar molt aquesta experiència.

Elna Ballesta