Va estudiar a una escola pública o privada? Doncs mira, vaig estar en una escola concertada fent el que llavors era l’EGB, després vaig passar a l’institut a fer el batxillerat. I vaig estar internada en un col·legi tot el temps.

Va ser una bona alumna? Hoooome… Normal. Ha, ha, ha.

Per què va decidir ser professora? Perquè quan feia COU jo veia que volia ser professora o relacions públiques. Si havia de ser professora, la matèria que més m’agradava quan estudiava era el llatí i estudiaria Filologia Clàssica. Llavors relacions públiques no era carrera universitària i tenia aquest dubte i el meu pare em va dir (posa veu de pare): “Mira, fes primer aquesta carrera universitària que vols i després, si vols fer els altres estudis ja els faràs més endavant”. I suposo que també hi va influir, en el fet volgués ser professora, que els meus pares ja ho eren i que era una cosa que havia viscut molt a prop.

Quan es va incorporar al nostre institut, el Ramon Coll? Vaig arribar a l’institut al setembre del 91. Vaig arribar-hi quan encara aquest edifici no existia i estàvem en el que ara es la Casa de la Cultura. Llavors allà hi havia un edifici i era directora la María José González.

Què la va empènyer a ser directora? Doncs des que vaig arribar a aquest institut ja m’agradava el món de la gestió i vaig ser cap d’estudis un parell d’anys, però ho vaig deixar perquè em volia dedicar a la família, i ara que la família ja més o menys tira sola doncs vaig dir: “Ara és el moment de tornar-hi”. I com que ja havia sigut cap d’estudis, que era un càrrec que m’agradava, l’altre que m’agradava era aquest de directora. Jo crec que té a veure amb el que t’he dit abans, que també volia ser relacions públiques.

Li molesta que li diguin frases com “ai pobreta, no saps on t’has posat”? No, perquè la gent pot pensar-ho de bon cor i jo seguir el meu camí.

Quins són els eixos fonamentals que defineixen el projecte educatiu del centre? Doncs un, que volem una educació… Bé, el PEC com a tal no està redactat. Però és una de les feines que haurem de fer durant aquests quatre anys. El PEC no el fa només la directora sinó que ho fa tota la comunitat educativa, des de vosaltres els alumnes fins a l’equip directiu, passant per la resta de persones que som aquí al centre. Però si em demanes per coses que m’agradaria que sortissin en aquest projecte educatiu doncs m’agradaria una educació integral, que tinguéssiu una educació i uns coneixements, però també una educació com a persones, inculcar uns valors per viure en societat en pau i harmonia. M’agradaria fer de l’institut una escola innovadora que busqués metodologies que als alumnes us ajudin a aprendre més i millor, i ja et dic, sobretot cultivar també coses que us ajudin a ser persones felices.

Quin es el tret diferencial del Ramon Coll? L’oferta que tenim al centre: per una banda tenim el batxillerat artístic i per l’altra tots el cicles, bé, no els tenim tots, però en tenim tres de la branca d’hostaleria i turisme.

Compagina bé la direcció del centre amb la feina de professora?Home, costa més, eh? Costa més perquè a vegades has de canviar de xip d’una manera molt brusca. Potser estàs molt concentrat o engrescat en una problemàtica de gestió i de cop i volta estàs davant de l’aula. O sigui que costa… notes la diferència.

De qui es refia quan vol una opinió externa sobre la seva feina? A veure… doncs, evidentment, de l’equip directiu, que per això estan aquí, i també de dos o tres professors de la casa que fa molts anys que hi són i que tenen molta experiència.

Li han donat alguna vegada aquest consell: “No pots caure bé a tothom i quan més aviat ho assumeixis, millor et sentiràs”? Sí, m’ho han dit moltes vegades i, a més a més, és una cosa que jo tinc molt interioritzada des de fa molts anys, és una de les coses de les quals me’n vaig adonar jo de joveneta.

Si quedem d’aquí deu anys, creus que l’institut serà molt diferent de com que és ara? Molt, molt, jo diria que no, entre altres coses perquè moure la cultura de centre és complicat i, a més a més, jo sóc una persona que l’institut que més coneix és aquest. De fet vaig estar també en l’equip directiu que va inaugurar aquest centre i això vol dir que la cultura de centre és la que és de des de fa molts anys. Espero que millori i que avancem en molts temes i que millorem com a institut.

PERSONAL

Recorda el teu primer sou? Sí, unes classes particulars que vaig fer. Però llavors era a hores.

Que és el que la fa enfadar? Els penques. Em fa enfadar que la gent no sigui responsable i algunes actituds dels alumnes.

Que s’ha de fer per què se li passi? Poc, qualsevol persona que tingui a veure amb intentar solucionar l’enuig. La veritat és que tinc força facilitat per oblidar, més que per oblidar potser per desenfadar-me.

En què odia perdre el temps? Esperant. Mira, em sap molt greu quan tinc una cita a una hora i l’altra persona et fa esperar molta estona. Quan has quedat amb algú i has d’esperar. Això em molesta.

Té algun vici confessable? Parlar molt és un vici? Ha, ha, ha. Mira, el te. Sense el te em costa molt tirar.

Què fa si te una hora lliure? Una de les coses que més m’agraden és passejar i fruir de la natura i una bona conversa amb una amiga.

Té algun llibre de capçalera? No, a més a més crec que els llibres cadascun et diu una cosa en un moment determinat de la teva vida; és a dir, jo, més que un en concret, ara aquest, ara l’altre…

Ha llegit algun llibre d’autoajuda? Sí, molts.

No surt de casa sense… Sense un te.

Què la treu de polleguera? A vegades, alguna contestació de la meva filla. Ha, ha, ha.

No pot viure sense…La meva família.

Ha vist algun capítol de “Joc de Trons”? No.

Sap que es “Netflix”? Tampoc.

Si pogués canviar una cosa al món i només una, que canviaria?L’actitud de les persones.

Quantes vegades ha menjat al Celler de Can Roca? Cap

Qui invitaria a sopar? Qualsevol amic, i amb la família també hi dino a gust.

Canvia de canal quan veu les notícies? No.

Un viatge que voldria fer i mai ha fet. Això sí que ho sé: Nova Zelanda.

Quin es l’últim país que ha ingressat a l’ONU? Jo crec que és el Sudan del Sud.

Un desig, si us plau. El viatge aquest de la meva vida. Ha, ha, ha.

Moltes gràcies. A vosaltres, ha estat un plaer.