Gravació “Veus d’Estels”

Primer recordar-vos que podeu escoltar per la web de ràdio Granollers l’emissió del Concurs Pica Lletres que es va emetre el dia 6 de maig.

I l’1 de juny, l’alumnat de 2n d’ESO va tornar a ràdio Granollers per gravar el programa que ha estat preparant durant tot el curs en les matèries de Català i Castellà. El 3 de juny es va emetre i podeu escoltar-lo a través de la web.

Volem agrair la col·laboració en el projecte del Luís, tècnic de Ràdio Granollers, i de la Maria Marín, tècnica d’Educació de l’Ajuntament de Granollers, sense els quals el projecte no es podria dur a terme.

Aquí teniu algunes imatges de com de bé ens ho vam passar!!

IMG-20160601-WA0006 IMG-20160601-WA0007 IMG-20160601-WA0011 IMG-20160601-WA0020 IMG-20160601-WA0024 IMG-20160601-WA0033 IMG-20160601-WA0037

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Jocs Florals 2016: Iniciem Sant Jordi!

Una bona manera de començar a ambientar-nos per a la Diada de Sant Jordi és amb la jornada de Jocs Florals escolars. Aquí us pengem els guanyadors d’aquest any amb els textos narratius i poemes que han presentat, per tal que els pugueu llegir i gaudir. Moltes felicitats i bona Diada literària!

També voldríem informar-vos que els textos de la Marian Sánchez i de la Isabel Domènech han estat presentats als Jocs Florals de Catalunya. Desitgem que tingueu molta sort!

1r d’ESO: Júlia Domènech.

L’autobús acaba d’arribar, normalment a dos quarts de dues ja és aquí, però avui no ha estat així, pujo per preguntar-li al senyor Ignasi, el conductor, què ha passat perquè arribi 38 minuts i 46 segons tard, però la sorpresa me l’enduc quan veig que el vehicle és conduït per… I aquest qui és?

-Disculpi, com és que avui l’autobús s’ha retardat tant? I tu qui ets? -No dubto en preguntar-li al jove conductor que es limita a encongir-se d’espatlles com dient-me: ”No sé de què em parles”.

Quan finalment m’endinso a l’autobús, veig moltes diferències que en el que acostumo a agafar i penso que aquest no és el meu viatge. ”Hauria de baixar” em dic, però sento com s’engega el motor i corro a explicar-li al nou conductor la meva situació, però la seva resposta no és diferent a l’anterior i em nega amb el cap quan li dic cansada d’aquella situació que em deixi sortir amb un ”Obri la porta, he de tornar a casa”.

Decideixo deixar de discutir amb el noi i seure a esperar la següent parada, però veig que l’autobús surt de Granollers i pregunto a un dels passatgers a on ens dirigim.

-No ho saps? -pregunta amb incredulitat i jo nego amb el cap. -Jo tampoc.

Intento mantenir la serenitat, cosa que és difícil perquè em resulta molt estrany que res no sigui on hauria de ser i tot sigui una idea esbojarrada del que no tenia previst.

Em sento impotent davant d’aquest fet, no sé si arribaré a casa o inclús a classe, miro el rellotge: dos quarts de tres, d’aquí 30 minuts hauria d’estar a l’escola i no sé on sóc.

He acabat parlant amb el meu propi pensament, tenim unes converses ben estranyes.

Espera un moment… Jo visc al costat de casa, per què agafo l’autobús?

De sobte, deixo de veure l’interior d’aquest estrany vehicle i la meva vista s’ennuvola completament, ja no sóc a l’autobús, i quan veig el que hi ha davant els meus ulls, tinc clar que no hi he sigut mai, estic a classe, tots els companys em miren esperant una resposta i la professora de matemàtiques també, fins que se n’adona que no sé del que està parlant i passa a una altra persona. M’he adormit a classe i he tingut sort que no se n’adonés ningú més que el meu company de taula, qui em mira amb diversió i complicitat a la vegada.

2n d’ESO: Marian Sánchez.

Si la fantasia fos realitat

Deixa’m somiar que em poso la sabata de vidre

i que recorro el món dibuixant un somriure…

Deixa’m somiar que puc recórrer el fons de l’oceà

amb una cua de peix…

Deixa’m somiar que puc construir cases,

que no siguin de palla, per tots els infants…

Deixa’m somiar que puc donar vida a tots els cors de fusta

i els puc fer bategar…

Deixa’m somiar que amb una bella melodia puc endur-me

els patiments, malsons i desgràcies d’aquest món…

Deixa’m somiar que tancant els ulls i utilitzant el cor

puguem veure la bellesa dels monstres…

Deixa’m somiar un món on la innocència d’un nen

sigui l’aliment per sempre d’una fada …

Deixa’m somiar que un sol gest d’amor pot acabar

amb el mal que ens fan les paraules enverinades…

Deixa’m somiar que arribo al meu destí amb un cor pur,

un cervell sai amb un immens valor per adonar-me que

ni tan bo és viure de fantasia,

ni tan dolent és ser conscient de la realitat…

3r d’ESO: Isabel Domènech.

I de cop, va desaparèixer…

I de cop va desaparèixer,

com els pètals d’una dent de lleó,

com la caiguda d’un peó,

i el vaig deixar de conèixer.

Vaig pensar a marxar,

amollar els lligams que ens mantenien units,

anar a un lloc remot amb carrers petits,

i mai més tornar.

Però deixar-ho tot em feia patir,

 era com si Romeu abandonés Julieta,

com si Blanca abandonésSaïd,

com si em fes por partir.

No podia creure que estigués plegant maletes,

preparant-me per anar ben lluny,

amb l’equipatge en un puny

i les il·lusions fetes.

No va ser fàcil alliberar-se d’aquell pes,

mirar cap endarrere era complicat,

els ulls tenien un mar de llàgrimes lligat,

i tot el que coneixia va passar a ser res.

Ara tenia un nou punt de vista,

ara tenia un nou lloc al món,

ara tocava conèixer a tothom,

ara tocava sortir a ballar a la pista.

4t d’ESO: Stefany Canales.

Amnèsia

 Em desperto pel so de la pluja caient. Algú agafa la meva mà fortament. La seva respiració és pesada i les seves mans són suaus i càlides. Obro els ulls, intentant acostumar-me a la llum de l’habitació. En aquell moment, la persona que es troba al meu costat s’aixeca bruscament i m’abraça. Escolto moltes veus dir coses com “quin alleujament. Has despertat” o “he resat tant perquè poguessis tornar” entre sanglots. El cap comença a donar-me voltes i no entenc res. De què parlen?

Quan tots s’aparten i per fi aconsegueixo veure les seves cares, m’adono que són tres. Una senyora gran, prima, rondarà els 40 potser, baixeta però elegant. Al costat d’ella es troba un home gran, uns 45 o més, alt i de mirada seriosa. I, finalment, un noi jove, tindrà els 20 ja complerts, alt, prim i bru. Té uns ulls negres penetrants, però d’alguna forma són captivadors. Els miro a tots tres amb cara confusa i el noi d’ulls foscos es neteja una llàgrima i parla.

-Vaig pensar que mai despertaries Kate. Estàvem tan preocupats – diu el noi, apropant-se per abraçar-me. El cap comença a fer-me mal, no entenc res i tinc tantes preguntes per dir, però no trobo les paraules. Qui són? Per què som aquí? I el més important, qui sóc?

-Nosaltres anirem a buscar el metge. Ara venim amor – la senyora s’acosta per donar-me un petó al front i després sortir per la porta, amb l’home darrera d’ella.

-Pel que veig encara estàs molt confusa. Tranquil·la, jo t’aclariré una mica la ment- dit això, el noi s’asseu al meu costat, agafa el meu cap i em fa un petó. No sé perquè no l’he rebutjat, potser de la impressió, o perquè encara estic molt confusa amb tot el que està passant.

El noi se separa i em somriu. Ara que està més a prop, puc veure millor la seva cara. Té una piga prop del seu ull dret i una arracada a l’orella. No para de preguntar-me que si em trobo millor, si sento algun dolor o si estic marejada. Intento respondre però, de sobte, el meu cap comença a donar-me voltes, les meves parpelles pesen i, quan m’he adonat, tot s’ha tornat fosc.

-Kate! M’estàs escoltant? -Obro els ulls i veig dues noies que em somriuen –Un altra vegada estàs en el teu món? -Somric com a disculpa, encara sense saber de què m’està parlant.

Caminem juntes sota un cel plujós, elles xerren animadament sobre alguna cosa d’un programa de televisió, però no les escolto molt bé. No sé què està passant, feia uns instants estava en el llit d’un hospital i ara, no sé com, he aparegut en aquest lloc, amb aquestes noies que no conec, encara que sembla que elles a mi sé. Serà un somni? No, això és real.

Començo a mirar al meu voltant, intentant trobar alguna cosa o algú que em faci recordar i, com si fos per art de màgia, sento com si el temps s’aturés, un noi em mira i el meu cor comença a anar més de pressa. Els seus ulls blaus, com el mar, em miren fixament. El cabell negre li degota i, tot i que es troba a l’altra banda del carrer, per un instant puc sentir com s’hi estiguéssim cara a cara i olorar el seu aroma barrejat amb la pluja, que, d’alguna manera, em fa estremir i voler córrer al seu costat. No controlo les meves accions i ho faig, encara que el semàfor es troba en vermell. El jove no aparta la mirada i sento la necessitat d’abraçar-lo, de no deixar-lo escapar. El noi murmura alguna cosa com “viu”. Tiro el paraigua i corro més ràpid. Un xiulet d’un cotxe em fa entrar en raó i quan me n’adono, tot ha desaparegut una altra vegada i em trobo en la foscor. Ell ja no hi és i no sé perquè sento com un buit al pit. Començo a plorar, sentint-me cada vegada més sola.

-Kate, tria -xiuxiueja algú en la meva oïda. Que triï?

-Què he de triar? -Dic entre sanglots.

-Això ja ho saps -Un bombardeig de records em vénen al cap en aquests moments i crido del dolor –has de triar -torna a xiuxiuejar.

No paro de plorar i sento com si algú estigués pressionant-me el cor, el mal del cap tan fort no em deixa pensar i bramo de la desesperació. Quan vull preguntar una altra vegada què he de triar, una imatge em ve al cap i ho sé. És ell.

-¿Aquesta és la teva elecció? ¿Morir? -No dic res, ja ho tinc clar -llavors, la teva petició ha estat escoltada.

Foscor. Ara ja no hi ha res més. Solitud. Ja no hi ha ningú més. Només jo. Però d’alguna manera em sento en pau, una pau que m’omple i em fa estar tranquil·la. Tanco els ulls i veig al xicot de cabell negre i preciosos ulls blaus. Ell s’acosta i m’agafa la cara dolçament.

-Et vaig dir que visquessis.

-No puc viure si no és al teu costat- dic.

FI

4t d’ESO: Marian El Kaissi (premi atorgat per l’AAVV del C/ Girona).

Desembre a Barcelona

El soroll de les seves sabates trenca el silenci de la ciutat adormida en la nit. El fred que omple els carrers de la Barcelona del 23 de desembre fa que tremoli tota ella. La brisa envaeix cada racó del seu cos i provoca en ella el desig de trobar un lloc en què poder donar una mica d’escalfor a tot el seu ésser. Desesperada per arribar a un refugi on poder fugir de l’hivern, observa al seu voltant cada botiga, cada establiment fins a trobar una petita cafeteria que li resulta coneguda.

Alleujada  per la seva trobada, afanya el pas i entra en aquell lloc deixant al seu darrere el lleu soroll d’una campaneta. Els ulls de la dona darrere la barra s’acluquen en el moment que es posen sobre ella. És en aquell moment, en aquella mil·lèsima de segon, quan s’adona d’on és i recorda tot el que va passar allà.

Sembla escoltar en la llunyania aquella veu ronca i, per un instant, aquells ulls blaus com el mar es dibuixen en el seu record. Un neguit oprimeix el seu cor i les llàgrimes li piquen els ulls desitjant ser lliures, però es mantenen allà, impotents al ser retingudes i sotmeses per una voluntat massa forta.

Incapaç de continuar en aquell lloc, deixa caure les monedes que paguen allò que ha consumit i surt corrents. Sense saber on anar continua la seva carrera fins arribar a un petit parc prop de casa seva. Esgotada i sense alè decideix descansar en un dels vells bancs que envolten el parc. Es deixa caure en el més proper que troba i baixa la mirada intentant refer-se de la correguda. En aquell instant s’adona de la marca que hi ha entre les seves cames, aquella marca que recorda tan bé i que en el seu moment li va donar tanta alegria. Reprimint les ganes de plorar, mossega el seu llavi inferior i s’aixeca començant a caminar per tornar a casa. Camina i camina sense saber on va, les ganes de tornar a la seva llar han desaparegut deixant-la sola i desorientada.

Inspira la brisa marina i deixa que aquesta remogui els seus cabells i li acariciï la pell. Observa les parelles que caminen per la vora de l’aigua i reconeix a una d’elles. Aquella rialla tan coneguda i característica que només pot pertànyer a una persona, ell.

Les seves mirades es troben per un instant, verda contra blava. Cap de les dues vol perdre aquesta petita batalla que acaba de començar. Després d’uns segons ell és el que trenca aquest contacte i és llavors quan ella s’adona que tot ha acabat, que la seva vida ja no és la mateixa que cinc anys enrere. Que no és el mateix, ni ella tampoc. I que no ha de passar pàgina, sinó tancar un llibre i començar un altre.

Ell somriu i ella li pica l’ullet per després girar-se i marxar. Ell observa durant un instant i, apartant la vista, abraça a la seva nova estimada.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

13ª edició de Paraules per a vuit espais.

Ja sabem quins han estat els textos seleccionats per a la 13ª edició de Paraules per a vuit espais. Els textos de la Clàudia Gómez i de la Rània Selham de 2n d’ESO formaran part de la que malauradament serà l’última edició d’aquest projecte. I també formarà part del llibre una fotografia del Xavi Coll, també de 2n.

La presentació del llibre es farà el dia 6 de juny a la sala Tarafa a les 19h. Hi esteu tots convidats!

Aquí, però, ja podeu gaudir dels textos que descriuen Can Torrabadella i la fotografia de l’interior de la Fonda Europa!

Enhorabona als tres!

CAN TORRABADELLA

Al mig de Granollers, entre pisos i pisos, hi ha una casa que  resplendeix amb lluentor pròpia. Que per què? Doncs perquè és gran, i destaca sobre les altres, que són monòtones, però en canvi és allà amb el seu estil gòtic i roman callada, però, tot i així, crida l’atenció.

S’alça imponent, amb orgull. I és que, com no adonar-se de la seva presència, amb aquell balcó que sembla de conte de fades? Que sembla que la Rapunzel hi vagi a treure els seus llargs cabells, i amb un somriure ens convidés a passar. És tot tan màgic… I a la vegada tan misteriós, perquè, si t’hi fixes, és com si s’ocultés rere el color negre, com si fos un detectiu a l’ombra.

Potser si deixes volar la imaginació ho veuràs… Sempre serà allà, esperant-te, dreta, mostrant que ha sobreviscut a tot tipus d’esdeveniments, i que sobreviurà encara a més.

                                                                                                                         Clàudia Gómez i Ramos

Estic caminant per un carrer ple de botigues, i em paro davant d’una casa molt peculiar, sembla molt vella. Em crida l’atenció el seu exterior, ple de gravats a les parets, i amb un petit balcó amb finestres i amb vitralls de coloraines.

L’entrada té unes escales que pugen cap a una porta; hi entro i miro cap al sostre de fusta: és d’un color marró i té unes formes tallades. Les parets m’agraden molt, em produeixen tranquil·litat.

Surto de l’entrada i faig la volta a la casa. Hi ha una paret per on sobresurten unes fulles de plantes. Ensumo una olor de patates fregides i em giro; em dirigeixo a la botiga i hi entro, compro unes patates i surto, i torno a dirigir-me a la casa.

Agafo el mòbil i hi faig algunes fotos, que després pujaré al meu bloc de monuments de Granollers.

Com m’agradaria viure en aquesta casa! Segons m’han explicat, pel carrer on es troba hi passava molta gent, i qui vivia a la casa, l’observava diàriament.

Ara mateix m’encantaria entrar i sentir que visc en aquesta casa tan especial, que ha vist més gent de la que jo veuré en tota la meva vida. Aquesta casa, Can Torrabadella.

                                                                                                                 Rania Selham el Khammari.

SONY DSC

Fonda Europa, per Xavi Coll

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Emissions Pica Lletres 2016

Ja podeu veure les emissions del Pica Lletres d’aquest any a través de la web de VOTV. L’alumnat de 3r va concursar en els programes del 7 i 14 d’abril. Esperem que també lletregeu moltes paraules!

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Pica Lletres 2016

L’alumnat de 3r d’ESO va inaugurar el 12 de gener les gravacions del Concurs Pica Lletres al plató de VOTV de la Roca Umbert. Ja us anirem informant de quan seran les emissions. Fins aquest moment, paciència!!

IMG_20160112_090302 IMG_20160112_095952 IMG_20160112_090332

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Projecte Ràdio i Entorn

L’alumnat de 2n d’ESO, el 19 de gener, va assistir  al CTUG a una xerrada impartida per la Laia Coll, periodista de Granollers Audiovisual, per tal de donar-los informació i consells pel programa de ràdio que estan preparant dins del Projecte Ràdio i Entorn. El periodista Paco Monja també va compartir amb ells els seus 40 anys de professió. Moltes gràcies a tots dos per una xerrada interessant i profitosa, i a la Maria Marín, tècnica d’Educació de l’Ajuntament de Granollers, per haver-la organitzat.

IMG-20160119-WA0012 IMG-20160119-WA0013 IMG-20160119-WA0009

Publicat dins de General | Deixa un comentari

2n d’ESO ja ha gravat el seu programa de ràdio.

El passat dilluns dia 1 de juny, l’alumnat de 2n d’ESO va gravar el programa que ha anat preparant durant tot el curs, Ready for ràdio, a Ràdio Granollers. Podreu escoltar-lo aquest dissabte dia 6 de juny cap a les 9.30h a Ràdio Granollers dins de Ràdio i Entorn.

Podreu escoltar sencera la versió de Mar i Cel que ha fet l’alumnat a l’optativa de castellà en el bloc d’aquesta matèria.

I aquí teniu l’enllaç per escoltar l’entrevista que no s’ha emès per problemes tècnics.

Volem fer un agraïment a la Maria Marín, tècnica d’Educació de l’Ajuntament de Granollers, per la seva implicació en el projecte. I també al Lluís, tècnic de Ràdio Granollers, per la seva ajuda en la gravació.

díptic1

díptic2

IMG_20150601_153409IMG_20150601_154241IMG_20150601_160723IMG_20150601_163947

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Jocs Florals de Catalunya en imatges.

Aquí teniu les imatges de l’entrega de diplomes de dijous passat. A més, podeu llegir els dos poemes seleccionats en la fase territorial!

IMG-20150521-WA0004 IMG-20150521-WA0001 IMG-20150521-WA0006

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Amics en la distància

Amics en la distància,

sembla que va ser cosa del destí,

però jo crec que estem al mateix camí.

Tu sempre m’has donat suport,

m’has fet riure,

m’has fet somriure,

si el meu dia estava gris,

tu el pintaves de color Arc de Sant Martí.

I quan estava enfadada,

tu sempre em calmaves,

i a la nit,

amb un somriure anava al llit.

M’agradaria veure’t,

m’agradaria abraçar-te,

m’agradaria veure’t somriure,

m’agradaria estar amb tu.

La vida no és un camí de roses,

però jo he tingut sort,

perquè tu ets perfecte,

ets el millor.

Gràcies, gràcies pels bons moments,

gràcies per fer-me somriure,

gràcies per fer-me riure,

però, sobretot, gràcies per estar amb mi.

                                                           El Monstre dels llibres (Clàudia Gómez).

L’amor perdut

“Per a la meva benvolguda estimada,

Sé que et trobes molt lluny, amb un gran dolor.

Han passat anys i encara recordo el nostre amor,

en el qual encara hi tinc raons per creure.

L’únic que desitjo és tornar-te a veure.

Trobo a faltar els moments en què estàvem junts,

rodejats de carícies, d’abraçades, de petons

mentre dèiem bajanades o comentàvem il·lusions…

O quan els únics que parlaven eren els nostres ulls.

Molts ens deien que aquest amor no podia tirar endavant.

És clar, ens tenien enveja de com ho estàvem portant.

Volien fer-nos creure que aquesta relació no era possible,

creien que així es desfarien d’aquell sentiment inamovible.

Però ara he escrit això sense parar de pensar en tu,

sense ni haver descansat, no volia donar-me per vençut.

Sé que et trobes en alguna part, només que no sé on buscar;

així que espero que el que he escrit sigui a les teves mans.

Segurament ara tens una nova vida i no penses en mi.

Tot i així si vols que tornem a trobar-nos,

el dissabte estaré sota l’arbre on ens vam fer amics,

on vam fer-nos el primer petó i on vam estimar-nos.

                                                               Espero trobar-te aviat, ( ja saps qui sóc)”.

Va dir la noia, repetint la carta en veu alta

 mentre deixava caure una llàgrima sobre la signatura.

                                                                                             SXG4 (Xavier Trillo)

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Jocs Florals Escolars de Catalunya 2015

Us volem comunicar que la nostra escola ha estat preseleccionada per a passar a la Fase Territorial dels Jocs Florals Escolars de Catalunya 2015 amb els textos de la Clàudia Gómez de 1r d’ESO i del Xavi Trillo de 3r d’ESO. El proper dijous 21 de maig es lliuren els diplomes als participants i comunicaran qui passa a la Fase Nacional. Us mantindrem informats! Bona sort!

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Emissions Pica Lletres

El passat 13 de maig es va emetre a les 20.30h per VOTV el concurs Pica Lletres en el qual hi va participar l’alumnat de 3r d’ESO. La propera emissió serà el 27 de maig a la mateixa hora. Si no ho heu pogut veure en directe, entreu en la web de VOTV.

Publicat dins de General | Deixa un comentari