encenallsdeliteraturaiart

Avui donem un pas més: analitzarem un text complet. Hem escollit un text de Los niños tontos de Ana Maria Matute.:

Al hijo de la lavandera le tiraban piedras los niños del administrador porque iba siempre cargado con un balde lleno de ropa, detrás de la gorda que era su madre, camino de los lavaderos. Los niños del administrador silbaban cuando pasaba, y se reían mucho viendo sus piernas, que parecían dos estaquitas secas, de esas que se parten con el calor, dando un chasquido. Al niño de la lavandera daban ganas de abrirle la cabeza pelada, como un melón-cepillo, a pedradas; la cabeza alargada y gris, con costurones, la cabeza idiota, que daba tanta rabia. Al niño de la lavandera un día le bañó su madre en el barreño, y le puso jabón en la cabeza rapada, cabeza-sandía, cabeza-pedrusco, cabeza-cabezón-cabezota, que había que partírsela de una vez. Y la gorda le dio un beso en la monda lironda cabezorra, y allí donde el beso, a pedrada limpia le sacaron sangre los hijos del administrador, esperándole escondidos, detrás de las zarzamoras florecidas.

Identifiquem les oracions i la relació que hi ha entre elles a continuació: Com sempre, a cada forma verbal li correspon una, tenint en compte que de vegades els verbs se sobreentenen, és a dir, són el·líptics.

1. Al hijo de la lavandera le tiraban piedras los niños del administrador. 

Primera oració principal: el nucli verbal TIRABAN duu tres complements. Identifiquem el subjecte, que ha de concordar en nombre amb el verb 3ª pl: LOS NIÑOS DEL ADMINISTRADOR.

Aquest SN (S) d’un SN (art-det+N) i d’un S prep (prep-relacionant+art-determinant+N) que exerceix de complement del nom al qual es refereix, o sia, l’antecedent NIÑOS. 

Complements verbals: qué i a qui tiraban: SN-CD piedras, i qui era la víctima? S Prep. CI Al hijo de la lavandera S Prep (prep-r+art-det+N)+S Prep -CN (prep-r+art-det+N)

le PRON.-CI . Quan el CI s’anteposa al verb, es duplica amb el pronom. 

Seguim amb el text: 2. PORQUE iba siempre cargado con un balde lleno de ropa, detrás de la gorda (3. que era su madre) camino de los lavaderos. 

L’escriptora ens explica el motiu del que s’explica a la proposició principal anterior mitjançant la proposició subordinada adverbial CAUSAL introduïda per la conjunció PORQUE.

Ara bé, fixem-nos que inclou dues proposicions subordinades:

3. una PROPOSICIÓ DE RELATIU: CN de la gorda. La informació que ens aporta aquesta proposició adjectiva o de relatiu introduïda per un pronom relatiu QUE és important: aquesta gorda és la mare del nen al qual li tiren pedres. Per tant, QUE té doble funció: la nominal de subjecte respecte al verb copulatiu era complementat per un Predicat Nominal (SN: su article determinatiu possessiu que concorda en gènere i nom amb el NOM  madre.)

Mirem amb més detall la proposició causal: el subjecte és el hijo de la lavandera, però és el·líptic.

SV(P): nucli verbal IBA. Ara preguntem al verb com? D’aquí ens surt una proposició subordinada adverbial modal mitjançant el participi. Fem preguntes per veure clar quins són els complements de cada verb:

¿Cómo IBA? ¿Dónde IBA? Verboide PARTICIPI cargado amb doble funció: nominal, preguntem qui-quién iba cargado? El hijo de la lavandera, subjecte. I funció verbal: duu un complement propi (cargado con qué?) Suplement o complement regit  con un balde lleno de ropa 

prep-r+SN (un art -det+balde N+CN: lleno ADJ+ C ADJ. [prep-r+SN(N)］

Més complements de IBA:  DETRÁS DE LA GORDA  S PREP+SN (gorda: adjectiu substantivat) que seria un CC LLOC, aquest complement és el que duu a la vegada una proposició subordinada adjectiva o de relatiu com hem dit abans i ja hem analitzat.

Ens queda CAMINO DE LOS LAVADEROS, que seria també un altre complement circumstancial o aditament de IBA: SN(N)+ S Prep.  [-r + SN  (art-det+N)］

Anem a la següent oració que es compon de diferents proposicions.

Los niños del administrador silbaban cuando pasaba, y se reían mucho viendo sus piernas, que parecían dos estaquitas secas, de esas que se parten con el calor, dando un chasquido. 

Los niños del administrador és el subjecte de dos verbs: silbaban i se reían, perquè són dues proposicions coordinades copulatives que són al mateix nivell sintàctic. Per tant, som davant d’una oració composta.

Però l’anàlisi sintàctica se’ns complica perquè els complements d’aquests verbs inclouen unes conjuncions i uns verbs, o sia, unes proposicions subordinades.

Anem pas a pas:

silbaban cuando pasaba.  Tenim un verb, per tant  també un subjecte, aquí el·líptic “hijo de la lavandera” que se sobreentén, perquè per un principi de coherència textual no pot ser cap altre. És el protagonista. El participi és el nucli del predicat i en aquest cas no duu cap complement.. Respecte a silbaban, cuando pasaba respon a la pregunta quan, per tant és una subordinada adverbial de temps, un CCT, introduït per la conjunció.

Anem per l’altra proposició coordinada: Subjecte los niños del administrador, verb se reían, (reírse, verb que es conjuga amb el se pronominal, sense funció sintàctica)

Complements verbals:

1. adverbi-S adv. de quantitat mucho, 

2. VIENDO SUS PIERNAS: Tornem a trobar un verboide o forma no personal del verb amb doble funció. En aquest cas és un gerundi. El conjunt GERUNDI en tant que verb+SN (CD)  exerceix una funció de CC Manera respecte a se reían. El subjecte de viendo és el·líptic: los niños del administrador.

Ara bé, el SN del gerundi está complementat per una proposició subordinada adjectiva o de relatiu introduïda pel pronom QUE amb doble funció: nominal- subjecte de parecían: las piernas, antecedent al qual es refereix, parecían verb copulatiu que porta com a complement dos estaquitas secas, en què el nucli és el NOM estaquitas (diminutiu de estaca en pl.). Aquest nom duu els seus complements:

S Adj. secas i de esas que se parten con el calor, dando un chasquido. 

Fixeu-vos-hi: el CN prep-r de+pron demostratiu esas+CN Subord. Adj. que se parten con el calor, dando un chasquido  QUE R-NEXE introductor de la subordinada, N-SUBJECTE estaquitas+ verb se parten +Sprep CCM con el calor+ CCM Subordinada Adverbial amb GERUNDI dando: Subjecte del verboide sobreentès las estaquitas i com a verb duu el complement directe SN un chasquido.

Continuem: Al niño de la lavandera daban ganas de abrirle la cabeza pelada, como un melón-cepillo, a pedradas; la cabeza alargada y gris, con costurones, la cabeza idiota, que daba tanta rabia.  

Localitzem els verbs com sempre fem: daban, abrir, daba.

No busqueu el subjecte de “daban” perquè no el trobareu:  és una expressió impersonal “dar ganas” o “dar gusto”. Però el mot ganas porta un complement: una proposició subordinada substantiva d’infinitiu i a aquestes alçades, ja sabem com hem d’analitzar-la: abrir+le pronom CI que duplica el complement indirecte Al niño de la lavandera i uns CD juxtaposats: la cabeza pelada, la cabeza alargada y gris, la cabeza idiota. Aquests tres complements que tenen en comú el seu nucli nominal cabeza, amb els seus complements de nom (S adj-CN) pelada, alargada, gris (units per la copulativa y), idiota, no van sols: el primer cabeza pelada va seguit d’una comparació como un melón-cepillo, per tant, es sobreentén una proposició adverbial comparativa (cabeza pelada es como un melón-cepillo). cabeza alargada y gris, con costurones S prep.+SN (N) que complementa a cabeza també, com ho fan els adjectius. I la cabeza idiota porta una proposició subordinada adjectiva o de relatiu que complementa al seu antecedent cabeza: que daba tanta rabia. El verb daba és impersonal també, com l’anterior, tanta rabia es pot considerar un SN-CD del verb dar .

Encara ens queda comentar a pedradas: seria un CC Manera del verboide abrir dintre de la subordinada substantiva d’infinitiu que hem esmentat.

Seguim fins al següent punt: Al niño de la lavandera un día le bañó su madre en el barreño, y le puso jabón en la cabeza rapada, cabeza-sandía, cabeza-pedrusco, cabeza-cabezón-cabezota, que había que partírsela de una vez.

Tornem a trobar una estructura sintàctica similar : CI Al niño de la lavandera+CC un día+CI le+V bañó+ SN(S) su madre+Sprep CCL en el barreño. A continuació una conjunció copulativa uneix al mateix nivell sintàctic la proposició següent amb la qual comparteix el mateix subjecte su madre, aquí el·líptic perquè se sobreentén, el nucli verbal és en aquest cas puso i aquest verb porta complements: SN jabón+S Prep. CC Lloc prep-r+SN (art-det+N+ADJ-CN) rapada. 

Com hem vist en el fragment anterior, retrobem l’estructura sintàctica juxtaposada:

cabeza rapada+cabeza-sandía aposició: SN que fa de CN com si fos un adjectiu, recurs literari. )

+cabeza-pedrusco  aposició igualment  SN+SN(CN)

+cabeza-cabezón-cabezota aposicions, tot i que també poden ser adjectius N+N+N

en aquest cas, cabezón-cabezota són noms augmentatius derivats del primitiu cabeza. Així podem interpretar que hi ha un ús anafòric de l’aposició per voluntat estilística, d’igual manera que hem vist que es repeteix l’estructura sintàctica amb el  CI anteposat al verb per posar èmfasi en el protagonista de la història que és el niño de la lavandera i és subjecte de les mofes dels altres nens, segons comprovem en les oracions següents.

Encara ens manca el comentari de “que había que partírsela de una vez” : Una altra proposició subordinada adjectiva o de relatiu serveix per complementar el nom cabeza. El pronom QUE té doble funció: adj (partir la cabeza) y relacionant que trasposa la subordinada a la funció de CN.

En aquest cas el nucli del predicat és una perífrasi verbal “había que partírsela” constitueix una única idea verbal i unitat sintàctica, amb un significat d’obligació que es comprèn en el context de menyspreu que suscita el nen protagonista en els altres. De una vez  seria una locució adverbial amb significat de definitivament que modifica el verb intensificant la seva acció verbal.

(Veure les perífrasis en l’entrada al bloc corresponent:

https://rosamaria-rms.blogspot.com/2014/02/les-formes-no-personals-del-verb.html)

Últim fragment:

Y la gorda le dio un beso en la monda lironda cabezorra, y allí donde el beso, a pedrada limpia le sacaron sangre los hijos del administrador, esperándole escondidos, detrás de las zarzamoras florecidas.

Comencem amb una conjunció coordinada copulativa que uneix aquesta proposició amb l’anterior (le bañó): la gorda és el subjecte, un beso és el SN-CD, le PRON CI es refereix al fill: Al niño de la lavandera, el petó li fa al cap: trobem nous adjectius per descriure-la: CC lloc prep+art-det+adj monda+adj lironda+ N cabezorra, augmentatiu, derivat de cabeza.

Y allí… Una altra conjunció copulativa introdueix una proposició que té el mateix subjecte i el mateix predicat, hem de sobreentendre que ens està dient això:

Y la gorda le dio un beso en la monda lironda cabezorra

Y la gorda le dio un beso allí (en la cabeza) Aquí l’adverbi de lloc es refereix al CC, però en el text no trobem això sinó y allí donde el beso . Hem de sobreentendre el següent: allí donde la gorda le dio el beso, on s’han omès el subjecte i el verb. Donde tindria una doble funció com un pronom relatiu, però la funció nominal és de CC lloc i trasposa, en tant que Relacionant, la proposició subordinada a Complement de l’Adv. alli.  Però fixem-nos que allí es també el CC lloc del verb sacaron.

Los hijos del administrador: SN (S): ART-DET+ N+ CN (prep-r+SN: art-det+N)

sacaron: nucli del SV(P)+complements: 

1.SN -CD sangre, 

2.LE Spron-CI, 

3. a pedrada limpia Sprep-CC Manera

4.allí CC lloc

5. esperándole escondidos, detrás de las zarzamoras florecidas: proposició subordinada adverbial de manera mitjançant el gerundi: Subjecte de esperar ellos-los hijos del administrador, sobreentès, le CI referint-se al hijo de la lavandera, escondidos S adj de esperar CC M, complementat a la vegada per un S PREP: locució preposicional detrás de+ SN: art-det+N las zarzamoras+ adj-SAdj-CN florecidas. 

Fins aquí l’anàlisi morfosintàctica d’aquest text en què, resumint, hem vist que se sobreentenen alguns mots, però gràcies a la coherència textual no es presta a confusió, que es repeteixen les estructures sintàctiques complexes: oracions compostes amb subordinades adjectives d’infinitiu, participi i gerundi i subordinades adverbials. També hem trobat oracions i sintagmes coordinats i juxtaposats.

Hem comentat la derivació del mot cabeza per generar complements d’aquest nom, mitjançant els augmentatius i amb matís despectiu: cabezón-cabezota-cabezorra i hem destacat les aposicions i la seva funció adjectiva per complementar aquest mot cabeza. 

En definitiva, és un text breu però ric des del punt de vista sintàctic pel tipus de proposicions emprades i l’ús sintàctic del recurs de l’anàfora (repetició de l’estructura gramatical en oracions seguides) per tal de relacionar, i no solament amb nexes, de forma coherent i congruent les diferents parts del text.

En la propera entrda us donaré la solució.

Anem a analitzar morfo-sintàcticament les següents frases, aquesta vegada sense el diagrama complet, però d’una forma que espero que sigui molt didàctica i entenedora.

Tal com us vaig dir a l’anterior entrada, us proporciono les anàlisis sintàctiques de les sis frases cèlebres:

EN MI CASA MANDO YO, PERO MI MUJER TOMA LAS DECISIONES

LA VERDADERA AMISTAD ES COMO UNA FOSFORESCENCIA, RESPLANDECE MEJOR CUANDO TODO SE HA OSCURECIDO

ES UNA GRAN RIQUEZA EL SABER SER POBRE

MOLTS CREUEN QUE TENIR TALENT ÉS UNA SORT, NINGÚ (CREU) QUE LA SORT PUGUI SER QÜESTIÓ DE TALENT

LA BELLESA QUE ATRAU RARA VEGADA COINCIDEIX AMB LA BELLESA QUE ENAMORA.

Avui us proposo l’anàlisi morfosintàctica d’un altra frase i, al final, les solucions a les preguntes dls exercicis de l’anterior entrada:

El valor que tenim radica en el que pensem de nosaltres mateixos i no en el que creiem que els altres pensen de nosaltres  (Ferran Salmurri)

Comencem per identificar les proposicions incloses, una per cada verb:

-Verbs: tenim, radica, pensem, creiem, pensen.

–Proposicions: 

L’oració es compon de dues proposicions coordinades pel nexe copulatiu I 

P1 EL VALOR QUE TENIM RADICA EN EL QUE PENSEM DE NOSALTRES MATEIXOS

P2 EL VALOR QUE TENIM NO RADICA EN EL QUE CREIEM QUE ELS ALTRES PENSEN DE NOSALTRES. En aquesta el subjecte El valor i el nucli del predicat el verb radica són el·líptics.

El verb radica que se sobreentén du un suplement igual que en la primera proposició.

Anem per passos:

1. Pressuposem la proposició Nosaltres tenim el valor   

Subjecte el·líptic+verb transitiu+SN en funció d’implement o CD. 

El subjecte és substituït per QUE, pronom relatiu amb doble funció: relacionant i funció nominal.

Com a relacionant, introdueix una proposició subordinada adjectiva o de relatiu en funció de CN en aquest cas. 

Com a nom, substitueix el subjecte de la proposició principal a la qual complementa. En tant que nom exerceix la funció nominal de CD perquè és la funció sintàctica de el valor al qual substitueix.

2.Proposició principal: 

El valor radica en (allò): Subjecte+verb intransitiu que regeix un complement regit o suplement. Aquest suplement constitueix una altra proposició.

3. Proposició: en el que pensem de nosaltres mateixos.

Es tracta d’una proposició subordinada adjectiva nominalitzada: funció de suplement del verb de la proposició principal.

La proposició realitza una funció nominal, no pas de CN. però fixem-nos: l’antecedent o nom al qual el pronom que substitueix (el valor en el cas anterior) no és present aquí.

“radica en el que= radica en allò que pensem de nosaltres mateixos.”

Nosaltres pensem en allò sería la proposició sobreentesa, en que allò seria complementat per la proposició subordinada adjectiva allò que pensem: nosaltres com a subjecte el·líptic+verb+ pronom que en funció de CD. 

Però si tota la proposició subordinada adjectiva va precedida d’un article queda nominalitzada sistemàticament: el +que   seria equivalent a “el peor de los escenarios”, o “lo feo es que…” per posar dos exemples d’adjectius substantivats.

De nosaltres mateixos és el suplement de pensem. 

4. Proposició principal coordinada amb l’anterior: El valor no radica en (allò)

5. El complement preposicional suplement de radica és una proposició subordinada adjectiva substantivada: en el que creiem

5. Encara se’ns complica més, perquè el verb creiem de la subordinada adjectiva substantivada du un complement directe en forma de subordinada substantiva completiva:

que els altres pensen de nosaltres. Què creiem, podem preguntar per saber quin complement executa la proposició introduïda per la conjunció-relacionant que, sense funció sintàctica en aquest cas: què creiem? Això, CD.

Nosaltres és el subjecte de creiem. els altres subjecte de pensen, verb intransitiu que duu un complement regit o suplement de nosaltres.

Veiem-la analitzada:

Solucions:

1. Composta Coordinada Adversativa introduïda per la conjunció-relacionant però
2. a. La fosforescencia.

b.  Aditamento Atributivo o Predicativo (respon a la pregunta com) Mejor: CCM

c. como que introdueix una subordinada adverbial comparativa i cuando que             introdueix una subordinada adverbial temporal.

3. a. El saber ser padre

b. Una gran riqueza i   pobre

4. a. creuen que tenir talent       Ningú creu que pugui ser

b. talent CD.  Una sort Predicat Nominal/Atribut   Que la sort pugui ser qüestió de talent  CD  i Predicat Nominal/Atribut.

5. a. RN pronom relatiu amb doble funció: relacionant i funció nominal, com a relacionant introdueix una subordinada d’adjectiu.

b. Suplement o complement regit

6. a. SI relacionant que introdueix una subordinada adverbial condicional, que que introdueix una subordinada substantiva completiva.

b. que el món  CD      s’acaba demà CCT          una flor CD          encara ara CC

En la següent entrada us proporcionaré les anàlisis sintàctiques de les oracions.

Avui us proposo uns exercicis d’anàlisi sintàctica d’altres frases. A la següent entrada us donaré les solucions, les anàlisis morfosintàctiques completes tal com he fet amb la frase de Sèneca.

1. “EN MI CASA MANDO YO, PERO MI MUJER TOMA LAS DECISIONES” (Woody Allen)
Pregunta:
Quin tipus d’oració tenim davant des del punt de vista sintàctic (simple, composta, coordinada, subordinada…)

2. “LA VERDADERA AMISTAD ES COMO UNA FOSFORESCENCIA, RESPLANDECE MEJOR CUANDO TODO SE HA OSCURECIDO” (Rabindranath Tagore)

Preguntes:

a.Quin és el subjecte de resplandece.

b. Digues quina funció sintàctica exerceixen “como una fosforescencia” i “mejor”.

c. Assenyala els nexes o relacionants de la frase i quin tipus de proposició introdueixen.

3. “ES UNA GRAN RIQUEZA EL SABER SER POBRE” (André Chener)

Preguntes:

a. Assenyala el subjecte de la frase.

b. Quants predicats nominals/atributs hi veus?

4. MOLTS CREUEN QUE TENIR TALENT ÉS UNA SORT, NINGÚ QUE LA SORT PUGUI SER QÜESTIÓ DE TALENT (Jacinto Benavente)

Preguntes:

a. Quantes proposicions hi trobes? Justifica-ho.

b. Identifica els complements verbals i digues quina funció exerceixen.

5. “LA BELLESA QUE ATRAU RARA VEGADA COINCIDEIX AMB LA BELLESA QUE ENAMORA” (J. Ortega y Gasset)

Preguntes:

a. Explica quina és la funció del nexe QUE (n’hi ha dos).

b. Explica quin és el complement del verb coincideix. 

6. “SI SABÉS QUE EL MÓN S’ACABA DEMÀ, JO, ENCARA AVUI, SEMBRARIA UNA FLOR”(Martin Luther King)

Preguntes:

a. Quin tipus de proposició introdueixen els nexes SI i QUE.

b. Localitza els complements verbals i digues la funció sintàctica que exerceixen.

Avui us proposo un exercici sintàctic de frases dites, o atribuïdes, a polítics, filòsofs, escriptors o artistes cèlebres: L’anàlisi la farem en català i en castellà, les funcions sintàctiques són les mateixes.

https://www.wikisofia.cat/wiki/Autor:S%C3%A8neca

Comencem en aquesta primera part per una frase atribuïda a l’escriptor i filòsof estoic cordovès Luci Anneu SÈNECA que va viure a Roma a les corts de Cal·lígula i Claudi i fou preceptor i conseller de Neró. Ja veureu com dóna molt de joc! Aquesta és la frase:

NO ENS ATREVIM A MOLTES COSES PERQUÈ SÓN DIFÍCILS, PERÒ SÓN DIFÍCILS PERQUÈ NO ENS ATREVIM A FER-LES.

Fixem-nos primer en quina mena d’oració és: Hi ha dos adverbis de negació NO, per tant es tracta d’oracions negatives. A més, veiem una conjunció adversativa: PERÒ i una conjunció causal PERQUÈ. Es tracta, doncs, d’una oració composta copulativa adversativa “però són difícils“, i també hi ha proposicions subordinades circumstancials (o adverbials) causals: “perquè són difícils” i “perquè no ens atrevim a fer-les”. I encara més: si us hi fixeu, hi trobareu un infinitiu, és a dir, que també hem d’analitzar una proposició subordinada substantiva d’infinitiu en funció, en aquest cas, de complement preposicional SUPLEMENT O COMPLEMENT REGIT (segons la nomenclatura que utilitzeu)

Per últim, quins tipus de verbs copsem en aquesta oració composta? Verb copulatiu: són. Per la qual cosa, som davant, en primer lloc, d’una oració copulativa que duu un Predicat Nominal o Atribut (substituït per LO en castellà “lo” i en català pel pronom feble”ho”. I, en segon lloc, som davant d’un verb intransitiu que necessita d’un complement amb preposició: “atrevir-se a ” tant en català com en castellà. És un dels verbs que regeix un complement, per això es diu així tradicionalment: complement regit o ,en gramàtica estructuralista, suplement. +

Ah, no ens oblidem del verb fer que és transitiu, com explicaré després.

Desglossem l’oració en proposicions perquè quedi clar i les anem analitzant morfo-sintàcticament:

1. NO ENS ATREVIM A MOLTES COSES    2. PERQUÈ SÓN DIFÍCILS  

proposició principal                                    proposició subordinada circumstancial o adverbial causal

subjecte: NOSALTRES perquè el verb està ens primera persona del plural. El verb és atrevir-se, amb la forma pronominal SE inclosa, es conjuga així, per tant aquest pronom no té funció sintàctica. Nosaltres ens atrevim. A què? El verb regeix un complement amb la prep a, per tant, com hem dit abans, el complement regit o suplement és ” a moltes coses”, sintagma preposicional compost per un relacionant: prep. a, adj determinatiu moltes que concorda en gènere i nombre amb el nom substantiu fem. pl coses.

Anem ara a analitzar la proposició subordinada:  perquè és un nexe o relacionant perquè uneix o relaciona la proposició principal amb la que ve a continuació de tal manera que aquesta explica el contingut de l’anterior, explica el motiu del que es diu en la principal.

Per què no ens atrevim a moltes coses? Resposta: proposició subordinada: perquè són difícils.

Fixem-nos que se sobreentén el subjecte. “Moltes coses són difícils” és el que en realitat estem pensant, però no cal repetir per un principi d’economia expressiva. No cal, ja ens entenem.

Així doncs, el subjecte de la subordinada és el·líptic (elles=moltes coses), el verb ser és copulatiu i,per tant, difícils és un atribut, perquè es tracta d’un Adjectiu en aquest cas que concorda en gènere i nombre amb el subjecte el·líptic (elles=moltes coses  femení plural)

3. Anem per la tercera proposició: PERÒ SÓN DIFÍCILS

El relacionant PERÒ ens introdueix una proposició coordinada (al mateix nivell sintàctic que l’anterior) ADVERSATIVA. El subjecte i el predicat són els mateixos que els anteriors. L’únic que canvia és el relacionant, el perquè causal depèn sintàcticament de la principal, en canvi l’adversativa no, està al mateix nivell sintàctic.

4. PERQUÈ NO ENS ATREVIM  Una altra proposició subordinada causal que depèn de l’adversativa. El subjecte torna a ser “nosaltres” el·líptic i el verb “ens atrevim” regeix un suplement.

5. A FER-LES   Posem una cinquena proposició per tal que us adoneu que tractant-se d’un infinitiu, som davant d’una proposició subordinada substantiva en funció de suplement. La diferència és que en tractar-se d’un infinitiu, és un verboide amb doble funció: nominal i verbal. Com a nom, realitza la funció de suplement de atrevir.se que és la principal,  com a verb duu un complement LES que és un pronom feble en funció de complement directe perquè “fer” és un verb transitiu. El subjecte se sobreentén.

Veiem doncs ara com podem representar l’anàlisi complet: dues proposicions principals que inclouen a la vegada una de pral. i una subordinada causal.

Ja vaig explicar què era la sintaxi en un altre article on vaig posar exemples d’anàlisi sintàctica de la oració simple (subjecte+predicat) utilitzant una combinació d’anàlisi estructuralista i de la gramàtica generativa.

Quan intentem fer una anàlisi sintàctica de les oracions compostes, és a dir aquelles que es componen de dues o més proposicions, les coses se’ns compliquen una mica.

Us remeto a la meva entrada de l’oració composta.

Comencem pel tipus d’oració composta més fàcil: la coordinació

Primer exemple: Vegem una oració composta per dues proposicions coordinades copulatives. Tenim dos subjectes (en negreta) i dos predicats al mateix nivell sintàctic.

Els predicats consten del verb, el nucli, i de dos complements: directes (francès- futbol) i dos complements circumstancials o aditaments de temps (els divendres i els dissabtes)

En totes les oracions compostes de coordinades faríem aquesta mena d’anàlisi, només canviaria la conjunció: en el cas de les disjuntives, per exemple seria la conjunció o, o bé. Ara em preguntareu… i si n’hi ha més d’una? Molt senzill: Vinculeu per dalt les conjuncions. Vegeu:

Continua llegint →