Les lletres b i la v són dues grafies que en alguns dialectes catalans es poden confondre fàcilment perquè fonèticament no presenten cap diferència. No obstant això, hi ha una normativa ortogràfica que ens ensenyarà quan cal escriure la b i quan la v.
En castellà també hem de recórrer a les normes ortogràfiques per distingir-los gràficament.
I els que fem servir les dues llengües, sabem que no sempre coincideixen i la confusió encara es fa més gran.
Per ex, cavall-caballo, covard-cobarde, abogado-advocat, savi-sabio…
Són exemples de la diferent grafia de paraules de significat idèntic en una llengua o altra.
Vegem ara quan escrivim b alta o v baixa en català i hi compararem en castellà:
Escriurem B davant L o R:
Llibre, bròquil, blanc, possible…
I en castellà? Doncs també!
Libro, brócoli, blanco, posible…
Escriurem B davant M, V davant N.
Canvi, embut, envàs, embolicar, també, tombar, invent, obrir, ablanir, carbó, abraçar… Però tramvia, triumvirat, Vladimir i circumval·lació, en serien excepcions. Són cultismes.
I en castellà? Doncs sí i no, de vegades
ho farem a la inversa.
Fixeu-vos, embudo, envase, también, abrazar, invento, abrir, ablandar, carbón… però escrivim b i no v: cambio, i els seus derivats, com recambio.
En el cas de tranvia, circunvalación, segueixen norma general de b i v en castellà.
En castellà, de fet, s’usa la B davant de qualsevol consonant: abdomen, abdicar, obvio, obsesión.
Però en català, darrera D escrivim v, per això advocat, adverbi, inadvertit.
Escriurem la b quan, en mots d’una mateixa família, alterni amb la p:
Cap, cabell, capil·lar…
Llop, lloba, llobató…
Saber, sap, sàpiga, sabem…
A final de síl·laba quan soni com una [p] o una [b], fonèticament:
Absolut, dissabte, sobte, Jacob, adob, àrab, cub, calb… En castellà, en canvi, diem calvo-calvicie.
Cal escriure v davant de vocal si, en mots d’una mateixa família, alterna amb la u:
Blau, blavós, blava…
Escriure, escrivim, escrivia…
Nou, nova, novetat…
En castellà, escribir amb b,
Però nuevo, novedad, novato… amb v.
Escrivim V en les terminacions de l’imperfet d’indicatiu de la primera conjugació:
Portava, parlava, buscàvem, miraven…
En castellà, la desinència del pretèrit imperfet són amb b: amaba, cantaba, buscaba, mirábamos, mirábamos…
En canvi, sí que coincideixen les dues llengües en la grafia de les formes del verb ANAR vaig-voy, vas-va-vamos-vaia-van, anàvem- però íbamos, ibais.
Hi ha alguns mots que, tot i ser d’una mateixa família, s’escriuen de manera diferent. Realment, no podem parlar d’excepcions perquè hi ha una raó per la qual s’escriuen diferent i és que són paraules cultes i amb d’origen patrimonial que s’han volgut conservar:
Resumint:
Extret de Renaixença.cat.
En castellà, tenim més normes: algunes ja les hem dit i comparat amb català.
1. Se escribe b después de m.
Ejemplos: tambor, mambo, temblor
2. Cuando una sílaba termina con el sonido “b” se escribe con b.
Ejemplos: objetivo, club, subjuntivo
3. Se escriben con b los verbos terminados en -bir.
Ejemplos: escribir, describir, inscribir
Excepciones: hervir, vivir, servir
4. Se escriben con b todos los verbos conjugados en pretérito imperfecto del modo indic-ativo, cuyos infinitivos terminen en -ar así como el verbo ir conjugado en este tiempo.
Ejemplos: terminaba, caminábamos, amabas iba, ibas, iba, íbamos, iban
5. Se escribe b siempre que ésta va seguida de las consonantes l ó r.
Ejemplos: blanco, amable, brisa, costumbre
6. Se escriben con b los compuestos y derivados de palabras que llevan esta misma letra.
Ejemplos: cabeza y cabezal tubo y entubado borracho y borrachera
7. Se escriben con b los vocablos que empiezan con bibli- o con las sílabas bu-, bur-,
Ejemplos: bíblico, Buda, burguesía, busto
Ejemplos: bíblico, Buda, burguesía, busto
(En català, també)
8. Se escribe b después de las sílabas ca-, ce-, co-, cu-.
Ejemplos: cabello, cebada, cobarde, cubo
Excepciones: caverna, cavar, cavilar, cavidad, caviar
9. Se escriben con b después de las sílabas al-, ar-, ur-, cuando éstas empiecen una palabra.
Ejemplos: alba, árbitro, urbe.
10.Se escribe con b después de las sílabas sa-, si-, so-, su-.
Ejemplos: sabor, Siberia, soberbia, subasta
Excepciones: savia, soviético
11.Se escriben con b las palabras que comienzan con el bo y que van seguidas de las consonantes d, ch, f, n, r, t.
Ejemplos: boda, bofetada, bonachón, borde, botón, bochinche
Excepciones: voraz, votar, vorágine
12.Cuando los sonidos bi, bis, biz, tienen el significado de dos o doble, se escriben con b.
Ejemplos: bisílaba, bisabuelo, bizco
13.Se escriben con b las sílabas ab, ob, sub, al inicio de una palabra.
Ejemplos: abdomen, obsequio, subrayar
14.Se escriben con b las terminaciones -bundo, -bunda, -bilidad, -ble.
Ejemplos: meditabundo, abunda, agradable, disponibilidad.
Excepciones: movilidad, civilidad.
Extret de Manual de Reglas Ortográficas
Reglas Básicas. Interware.
Recordem, per acabar, el llistat de mots comuns en les dues llengües que s’escriuen diferent:
Podem aprendre’ns el llistat, les excepcions, fer molts exercicis (a internet n’hi ha moltíssims interactius) però, siguem realistes, la millor manera d’aprendre a escriure correctament és llegint i escrivint. Antigament, en l’educació tradicional, copiàvem textos. Potser està relacionada en desús o mal vist, en part perquè alguns mestres ho han fet servir com a càstig, no com a tècnica pedagògica, però és una forma d’aprendre també. No solament copiar textos, sinó llegir-los i fer-ne resums, quadres sinòptics.
Podem fer servir les noves tecnologies, és clar, però crec que no hem de renunciar a altres metodologies més tradicionals i que funcionaven.
Depèn de qui aprèn i en quin context, evidentment, farem servir unes i altres.