HISTÒRIA DE L’EDIFICI: AMFITEATRE, BASÍLICA PALEOCRISTIANA, ESGLÉSIA ROMÀNICA, CONVENT I PENAL.
LA BASÍLICA PALEOCRISTIANA: Monumentalització de l’espai sagrat a finals del s. VI que originà una petita àrea funerària al voltant. Possible ment per memòria martirial es va voler construir la basílica dins les fosses del vell Amfiteatre, s’hi excavà al seu interior.
http://cdatarragona.net/wp-content/uploads/6874_web1.jpg
“La basílica visigòtica de l’Amfiteatre de Tarragona: una nova revisió del seus espais litúrgics” elaborat per l’Andreu Muñoz.
“Al 1923, es descobrí un dels cementiris més extensos i rics de l’occident romà, en superar els dos mil enterraments, situat fora muralla (suburbium) i al costat d’una via, ja que la normativa romana així ho establia. La necròpolis paleocristiana s’inicià a partir del segle III i s’abandonà en un moment indeterminat de l’època visigoda. Un cop executats els primers màrtirs cristians se’ls inhumà en una mateixa zona, contigua al riu Francolí. Buscant la proximitat dels màrtirs, aviat es configuren la qual configurà grans àrees funeràries, amb mausoleus, criptes, basíliques i un baptisteri…-, convertits en centres de peregrinació a la recerca de favors i miracles. A la fi del segle IV o a inici del V, es bastí una basílica cristiana que aixoplugaria les restes dels sants.” http://cdatarragona.net/el-campthe-camp/la-nostre-ciutat/monuments-paleocristians/la-necropolis-paleocristiana/
ESGLÉSIA ROMÀNICA:
Durant el segle XII es va edificar l’església romànica de Santa Maria del Miracle sobre la primitiva basílica paleocristiana.
El 716, la invasió musulmana arribà a Tarragona, ciutat que va quedar abandonada i pràcticament sense població. La basílica visigòtica roman abandonada i desprotegida durant quatre segles.
L’església romànica de creu llatina i absis quadrat, cedida als trinitaris el 1576 per fer-hi un convent. El 1780 ca passar a mans estatals i poc després va esdevenir una presó, fins el 1908.:
L’església tenia planta de creu llatina amb absis quadrat. L’any 1576 va ser cedida als trinitaris, que hi fundaren un convent. El 1780 va passar a mans estatals i poc després va esdevenir presó, funció que va mantenir fins al 1908. Des del 2009 es fan tasques de conservació arquitectònica i documentació arqueològica.
a.