LA CANÒNICA DE SANTA MARIA DE SOLSONA. RIQUESA ESCULTÒRICA.
Avui us faré cinc cèntims d’una de les nostres catedrals: la CATEDRAL DE SANTA MARIA DE SOLSONA, romànica, gòtica, barroca… com veureu tot seguit. Us explico el més destacable, com sempre, perquè us vinguin ganes d’anar a visitar-la. Aneu-hi, val la pena.
Origen: “La primera notícia que hom té de l’església de Santa Maria de Solsona és a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell (819), pel que fa a la canònica, sembla que ja existia a començament del segle següent. Tot fa pensar que en aquella època es devia iniciar la construcció d’una església nova. Hi ha una acta de consagració amb la data de 977.
Al segle XI hom té constància d’una època de prosperitat. Al 1084 els canonges ja seguien la regla de sant Agustí i tot fa pensar que anteriorment havia estat una canònica aquisgranesa.
El 1070 es va consagrar un nou temple, en aquesta època hi depenien una dotzena d’esglésies, nombre que es va incrementar considerablement més endavant. El 1163 va tenir lloc la tercera consagració de l’església, bastida amb la intervenció d’Ermengol VII d’Urgell, aquesta casa comtal protegia la canònica, alhora que rebia també el favor dels papes, unes butlles d’Alexandre III i Climent III confirmen les possessions de Solsona.
Els segles XIII i XIV foren de continuïtat, la comunitat era nombrosa i els seus béns considerables i estesos arreu.“
https://www.monestirs.cat/monst/solso/so15mari.htm
L’actual catedral de Solsona és el resultat de la imbricació de diferents edificis construïts entre finals del s. XII i el s. XVIII. producte de reconstruccions i afegits. Per la qual cosa, hem de parlar de diferents estils arquitectònics: ROMÀNIC, GÒTIC I BARROC.
L’Edifici romànic de Santa Maria: L’Església
Les restes romàniques que encara es conserven corresponen a l’edifici consagrat el 1163:
capçalera, algun fragment del mur del claustre -construït a instàncies de Bernat de Pampe però molt reformat al llarg del temps, i el campanar ornat amb arcuacions.
A més dels tres absis, l’església primitiva constava de tres naus amb volta de canó i un creuer molt estret. “
L’absis central i l’absidiola sud es conserven prou bé i actualment són utilitzats com a sagristia.
El central presenta planta semicircular i a l’interior s’obre mitjançant un arc que arrenca de dues semicolumnes adossades a un mur petit que mig insinua el presbiteri. Interiorment és decorat amb una sèrie d’arcs que arrenquen de curtes columnes situades sobre un podi que es troba a la mateixa alçada que les finestres, solució de gran originalitat dins el romànic català. L’absidiola de migjorn presenta una planta semicircular poc passada que que s’obre directament a un tram de planta quadrada amb volta de creuria sense clau. Hem de suposar que l’absis del cantó de tramuntana, que es conserva parcialment, devia ser igual”
BARRAL I ALTET, Xavier: Les Catedrals de Catalunya. Edícola-62. Barcelona, 2002 (3ª ed.)
https://www.catalunyamedieval.es/catedral-de-santa-maria-solsona-solsones/
“La canònica estava dotada d’un claustre d’època romànica, que es va refer gairebé completament al segle XVIII. D’aquella primera construcció en resten alguns elements que es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Aquell claustre es trobava a un nivell més elevat en relació amb l’església i en aquell moment es va aprofitar per refer-lo en una posició inferior. És per això que el bell portal d’escola lleidatana que comunicava amb el claustre ara es troba enlairat a manera de gran finestral.” https://www.monestirs.cat/monst/solso/so15mari.htm
“És la portalada que donava accés a una escala de caragol de l’absis de l’església de Santa Maria de Solsona. El timpà és ocupat per la figura d’un griu, emmarcat per una motllura, a manera d’arquivolta, de mig punt.
En l’escultura d’època romànica el griu és sinònim de vigilància. És lògic, doncs, que esculpissin la seva figura a les portes. Tècnicament defineix les formes amb nitidesa i perfecció.
Arrancada de darrere del cadirat del cor de la catedral, aquesta porta donava accés, com dèiem, a una escala de cargol que comunicava el presbiteri amb el terrat.”
https://museusolsona.cat/visita/edat-mitjana/romanic/206-2/
La canònica de Santa Maria de Solsona va ser en el seu moment un punt de producció d’escultura romànica comparable al de Ripoll, Vic o d’Urgell, però la producció s’estén gairebé mig segle i s’esgota per ella mateixa. Les restes conservades ja són de la segona meitat del XII i una mica entrat el XIII.
Escultura romànica:
-Decoració arquitectònica:
Podem trobar-la en la capçalera, en els capitells de les finestres dels absis i pels situats a l’interior del temple. Cal afegir les mènsules de la façana meridional de l’edifici i de la part externa de la capçalera.
Decoració de la capçalera: destaca la finestra de doble esqueixada de l’absis central. Decoració vegetal dels capitells de les columnetes. (2ª meitat XII) Ménsules amb ornamentació animal, monstres i personatges, situades sota la cornisa del mateix estil.
Aquesta és una foto d’un monument declarat en el registre de Béns Culturals d’Interès Nacional del patrimoni català i en el registre de Béns d’Interès Cultural del patrimoni espanyol amb el codi RI-51-0000691.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Solsona#/media/Fitxer:Solsona,_catedral-PM_23649.jpg
A l’interior de l’absis: arcades cegues alternen amb finestres, formant un fris sota la volta, damunt una cornisa decorada amb motius que imiten els frisos de l’antiguitat clàssica. Decoració que ens recorda a la d’edificis com Sant Pere de Galligants (Girona), Sant Miquel de Fluvià o la capçalera de Sant Joan de les Abadeses.
Façana septentrional: A la banda de tramontana, l’església presenta encara elements d’una façana monumental. Podem veure encara la imatge d’un arcàngel nimbat amb les ales desplegades, en posició una mica de perfil i amb alçada gairebé humana. als seus peus, un monstre. Organització en dos frisos superposats que recorda els arcs de triomf romans o, més directament, a les façanes de Ripoll o de Vic.
En el Museu es conserva el que podria ser un Pantocràtor i un lleó en alt relleu.
Capitells com el del Museu.
-Verge de la Mare de Déu del Claustre
Foto de la capella:
“A la dreta del temple hi ha la capella del Claustre, on es venera la imatge de la Marededéu del Claustre, patrona de la ciutat. És una talla de pedra de finals del segle XII, considerada una de les escultures més importants del romànic català. Fou feta pel mestre Gilabert de Tolosa, un dels més importants de l’època. La imatge mesura 105 cm. d’alçada. Està asseguda en un tron, amb l’Infant a la falda, i sota els peus hi ha representats dos monstres. La imatge és de pedra i els anys l’han ennegrit.”
La relació amb els tallers tolosans és molt possible, que fos el mateix Gilabertus l’escultor ja és molt més hipotètic, segons Barral i Altet, en op. cit p. 155. Era una tendència general dels tallers de l’escultura que treballaren a la Catalunya septentrional durant la segona meitat del s. XII.
Des del 2018 s’hi pot accedir mitjançant un ascensor.
-Portalada conservada en el claustre actual. (veure més avall, en apartat del Claustre)
Antic portal del claustre. https://www.monestirs.cat/monst/solso/so15mari.htm
Vegeu-ne imatges inserides en el treball de recerca:
http://www.francescribalta.cat/joomla/images/stories/estudis/batxillerat/recerca/TR_Ton_Padulles.pdf“
CAPITELL
- Atribuït al taller de Gilabert de Tolosa
- Escultura de pedra
- 29 x 29 x 29 cm
- Entre 1161 i 1195
- Procedència: Claustre de la Catedral de Santa Maria, Solsona (el Solsonès)
MDCS 173
Capitell de forma de tronc de piràmide invertida, amb figuració vegetal i humana. Dos joves ocupen els perfils de les arestes del capitell. Els vestits, arrapats al cos, ressalten llur anatomia, amb plecs a base d’acanalats, tractats amb destresa i seguretat. Amb les mans agafen les tiges que arranquen del centre de la part inferior.
Es recuperà, també, del Turó de Sant Magí (v. MDCS 141).”
https://museusolsona.cat/visita/edat-mitjana/romanic/173-2/
https://www.monestirs.cat/monst/solso/so15mari.htm
En l’enderrocament de part del claustre es van eliminar unes columnes amb personatges. En una s’ha identificat una Anunciació sense l’arcàngel Gabriel, acompanyada d’una altra figura que podria ser sant Josep o Isaïes. L’escultor va donar-li un caràcter narratiu a la columna, característica d’origen borgonyà normalment. La relació estilística que presenta la vincula amb el mestre Gilabertus, qui va treballar a Sant Esteve de Tolosa.
Es conserva la portalada antiga del claustre que s’inscriu dins el conjunt romànic de les portades de l’escola de Lleida. Es basa en una porta atrompetada esglaonada amb profusió de columnes i arquivoltes i amb una decoració de temes geomètrics d’una qualitat difícil de trobar en altres exemples.
L’ESTIL GÒTIC: Ponç de Vilaró va prendre la iniciativa a l’últim terç del XIII de renovar el temple amb l’ajut econòmic del compte d’Urgell i el vescomte de Cardona.
Inicien les obres per la banda de ponent per fer una basílica de traces gòtiques coberta amb volta de creueria i capelles laterals entre els contraforts, de nau única i més alta que l’antiga. Durant un temps les obres van quedar paralitzades i la capçalera continuà essent la romànica.
El resultat final és del XVII.
El 1623 el capítol catedralici contracta el servei del mestre d’obres barceloní Claudi Casals per continuar la nau i acabar la capçalera en estil gòtic. Continuïtat, per tant, de les formes elaborades als s. XIII i XIV en l’arquitectura catalana.
– Solsona, nau principal catedral RI-51-0000691
https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Solsona#/media/Fitxer:Solsona,_nau_principal_catedral.jpg
El 1768 es va fer una portalada barroca.
Façana de ponent. – Treball propi.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Solsona#/media/Fitxer:CATEDRAL_DE_SOLSONA_-_IB-166.JPG
Podeu veure més informacions i imatges a les webs de Viquipèdia,
https://www.monestirs.cat/monst/solso/cso15mari.htm
https://www.cataloniasacra.cat/llocs/catedral-de-santa-maria-de-solsona/6/l_ca
Per ampliar també podeu consultar el llibre Les Catedrals de Xavier Barral i Altet i la seva bibliografia, amb fotos de Jordi Gumí.
Hi ha altres estudis de recerca, a més de l’esmentat sobre l’escultura, sobre Gilabertus i la seva relació amb la catedral.
http://www.museuepiscopalvic.com/gilabertus/cast/gcat.php
CAMPS i SÒRIA, Jordi: Toulouse, Gilabertus i el seu reflex en l’escultura romànica a Catalunya.
Quaderns del Museu Episcopal de Vic, iIII, 2009, p. 29-41.
“R E S U M: L’anomenat mestre Gilabertus de Toulouse i la seva obra, datada a l’entorn de 1120, fou un punt de referència significatiu d’un dels moments més importants de l’escultura romànica catalana. Recents aproximacions a la matèria permeten oferir un balanç d’aquesta influència reconeguda, testimoni d’unes relacions entre els tallers escultòrics tolosans i catalans que no s’exhaureix en la consideració del cercle productiu d’aquest mestre. ” p. 1
Web del museu;