https://m.arteguias.com/catedral/catedralvic.htm
https://m.arteguias.com/catedral/catedralvic.htm
FAÇANA NEOCLÀSSICA
“És un edifici d’un estil neoclàssic sever i fred, excessivament acadèmic. Combina els estils dòric i toscà, amb una façana de pedra blanca enriquida amb una balustrada. La façana de la catedral data de la remodelació de 1803, d’estil neoclàssic. A la part superior presenta una sota una rosassa central, ornamentada amb arquivoltes romàniques aprofitades de l’antiga catedral, i flanquejada per dues finestres. Té tres entrades, corresponent a les tres naus; la central és la més ornamentada, amb pilastres i frontó, i l’escultura de Sant Pere, patró del temple.”
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | Catedral catòlica i monument  |
| Arquitecte | Josep Morató i Codina |
| Primera menció escrita | 516 |
| Creació | 24 de setembre del 1781 |
| Data de finalització | 1803 |
| Consagració | 1038 i 15 de setembre de 1803 |
| Característiques | |
| Estat d’ús | Bo |
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica |
| Planta | Basilical tres naus i un absis central amb girola |
| Claustre | gòtic (1318, sobre el claustre romànic) |
| Campanar | romànic (s. XI) |
| Portal | neoclàssica (1803) |
| Retaule | gòtic de Pere Oller (1420) |
| Altres | cripta romànica (ca. 1020) |
| Bé d’Interès Cultural | |
|---|---|
| Data | 3 juny 1931 |
| Identificador | RI-51-0000432 |
| Bé Cultural d’Interès Nacional | |
| Identificador | 237-MH |
| IPAC | 262 |
| Conservació i restauració | |
| 1018–1046 | Catedral romànica (en queda la cripta i el campanar) |
| 1926-1930 | Frescos de Josep Maria Sert |
| 1940-1945 | Segons frescos de Josep Maria Sert |
Viquipèdia
https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Vic#/media/Fitxer:CatedralVic-Planta.jpg
EL PASSAT ROMÀNIC
Quan, al segle IX, el comte Guifré inicià el repoblament del territori d’Osona, després de les invasions sarraïnes, s’edificà una nova catedral, a la part baixa de la ciutat. En coneixem el seu primer bisbe, Gotmar, i també sabem que consistia en un grup d’edificis integrat per les esglésies de Sant Pere, Santa Maria i Sant Miquel. Avui podem observar, a la plaça que s’obre davant la catedral, traces de la planta de l’església de Santa Maria tal com era en època romànica. Era de planta rodona (així s’anomenava, “la Rodona”), el cercle interior correspon a la construcció del segle XI, mentre que l’exterior i més gran indica l’edifici del segle XII.
La ciutat de finals del primer mil·lenni, anomenada ara “Vicus Ausoniae”, o sigui “barri d’Osona”, anà creixent escampant-se pel turó. N’eren nuclis la mateixa catedral, l’esplanada comercial que s’anà convertint en la Plaça del Mercadal, i els voltants del temple Romà, que fou embolcallat pel castell medieval dels Montcada.”
file:///C:/Users/PC/Downloads/Ruta_Nuclear_Catedral_Vic.pdf
“La Catedral de St. Pere de Vic conserva dos esplèndids testimonis del seu passat romànic, el campanar i la cripta, que ens recorden que fou el mateix bisbe i abat Oliba qui la féu reconstruir durant la primera meitat del segle XI. Segles més tard, la nau romànica va ser substituïda per un conjunt de notable qualitat. Darrera la façana neoclàssica es descobreix un interior ample amb tres naus de voltes blanques, en els murs del qual les pintures de Josep Maria Sert impressionen per les seves composicions agosarades i pel fascinant contrast de l’or brillant amb la foscor de les ombres. Al deambulatori es pot contemplar l’extraordinari retaule gòtic de Pere Oller, antigament a l’altar major, i al costat sud es conserva, malgrat totes les aventures constructives que ha patit, un bellíssim claustre del segle XIV, centrat pel monument dedicat al filòsof Jaume Balmes. Ben a prop del conjunt es troba el Museu Episcopal de Vic, amb una de les col·leccions d’art romànic i gòtic més importants d’Europa.”
https://www.cataloniasacra.cat/llocs/catedral-de-sant-pere-de-vic/4/l_ca
CRIPTA
https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Vic#/media/Fitxer:Cripta_Vic.jpg
“Hace unas semanas el obispado de Vic presentó el descubrimiento en la parte baja de la catedral de una sala románica de principios del siglo XI, de la época del obispo Oliba (971-1046), un espacio conocido como la Canonja. Se trata del único vestigio de este estilo arquitectónico en la sede vicense, junto al campanario, una parte del primitivo claustro y la cripta. La nave, de 30 m de largo por 7 m de ancho, acogió en su primera etapa la sala capitular y el refectorio (comedor) de los canónigos.
A partir del siglo XIV, coincidiendo con la construcción del claustro gótico superior, la estancia tuvo otros usos; hasta que en el siglo XVII se convirtió en un espacio donde se enterraba a los canónigos y, más tarde, en una bodega y un lapidario. El obispado tiene previsto abrir la sala al público una vez que se hayan hecho las obras de adecuación y convertirla en un espacio de divulgación cultural.”
El bisbat de Vic
“El primer bisbe de Vic, Cinidi, es troba documentat el 516. No hi ha massa informació més en el període posterior, entre altres la que ens diu que arran de la invasió sarraïna (718) el temple fou destruït. El bisbat es va restaurar amb el repoblament de la comarca portada a terme pel comte Guifré el Pelós (878). Vic va quedar dividit en dos sectors, un sota el domini comtal, a la part alta i centrada pel castell-palau, i l’altre que va quedar sotmès al poder episcopal. El bisbat, en certa manera depenent de Narbona, es va restaurar el 886.
“Una nova catedral dedicada a Sant Pere fou aixecada de nou i consagrada el 1038 pel bisbe Oliba, en aquesta operació va desaparèixer l’església de Sant Miquel. Aquesta església de Sant Pere fou reconstruïda entre el 1140 i 1180, deixant un edifici de nau única, amb creuer i campanar independent.”
Campanar independent
https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Vic#/media/Fitxer:Catalonia-Campanar_catedral_de_Vic,_Osona.jpg
L’ampliació barroca.
“En segles barrocs s’havia començat a ampliar la catedral antiga construint noves capelles en el costat nord de la nau central. Aquestes capelles no foren enderrocades en la remodelació neoclàssica, i avui les podem veure. Una d’elles, la més fonda, protegida per una magnífica reixa de forja, és la capella de Sant Bernat Calbó. Guarda, dins una extraordinària urna de plata –obra de Joan Matons acabada l’any 1728-, les despulles del sant.”
Reformes després de la Guerra Civil
“Durant aquestes mateixes obres de reparació de la catedral després de la Guerra Civil es construí el deambulatori, un àmbit arquitectònic que no existia. En el seu centre s’hi col·locà el magnífic retaule gòtic dedicat a Sant Pere, que era el retaule de l’altar major de la catedral; s’havia col·locat l’any 1426 al presbiteri de la remodelada catedral gòtica. Obra en alabastre de l’escultor gironí Pere Oller, el retaule ens parla de les vides de Sant Pere i la Mare de Déu.
Continuant pel deambulatori, en direcció al claustre, trobarem la Sala capitular amb la petita capella de l’Esperit Sant. És, amb el claustre, l’únic espai gòtic conservat després de la construcció de la catedral actual, tot i que ambdós foren desplaçats uns metres de lloc. Aquí es reunia el Capítol de Canonges de la Catedral en les seves sessions ordinàries.Presenta dos espais diferenciats: el primer, reservat a sala de reunió del ca catedral, té planta quadrada i volta vuitavada; l’altre, una petita capçalera, acull la capella de l’Esperit Sant, consagrada el 1360 pel bisbe Ramon de Bellera (1354-1377) (…)
EL CLAUSTRE.
“Pel que fa al claustre primitiu, aquest es divideix en dos pisos, un inferior romànic del segle xii i un de superior gòtic del segle xiv edificat pels mestres Despuig, Lardenosa i Valls. De gran bellesa, presenta una singular galeria amb finestrals dobles, oberta cap a l’interior del claustre i cap enfora, a la ciutat. També conserva la porta gòtica que mena a la sala capitular.
El claustre de baix obre la sala capitular consagrada l’any 1360, de planta rectangular coberta per una volta octogonal amb un petit absis quadrat al fons. Al centre del claustre trobem la sepultura del filòsof català nascut a Vic Jaume Balmes, coronada per una estàtua realitzada l’any 1853 per Josep Bover, per al cementiri de la ciutat, i traslladada al claustre el 1865.”
“Entre el 1323 i 1400 es va construir un claustre nou, gòtic, sobre l’antic d’època romànica. Molt més endavant, el 1782, hom va decidir ampliar la catedral que s’havia fet petita. Finalment es va optar per aixecar-la de bell nou, operació que va implicar també la destrucció de l’església rodona de Santa Maria situada al davant.”
“El claustre és una magnífica construcció del segle XIV, si bé lleugerament modificat: en motiu de la construcció de la nova catedral, es desmuntà i es féu córrer cap a llevant, modificant un xic la seva composició, i se li afegí també un pis superior amb balconada, on el bisbe Francisco de Veyan (1784-1815) fundà la Biblioteca Episcopal. Les arcades que s’obren al mur exterior de la galeria de llevant foren ubicades en aquest espai sota el pontificat del bisbe Morgades (1882-1899), en què s’afegiren tres arcades de nova factura a dues de sobrants del claustre original. De l’escultura del claustre cal remarcar-ne els capitells on es representen temes relacionats amb Sant Pere; es troben en l’angle proper a la porta que comunica el claustre amb la nau de l’església.”
“Girola
Al mur de la girola s’hi conserva el retaule major primitiu d’alabastre, datat entre el 1420 i el 1427, obra de Pere Oller i dedicat a la Mare de Déu i Sant Pere. Va ser donat al principi del segle quinzè, per Bernard Despujol.
Al costat hi trobem el sepulcre del fundador, el bisbe Oliba.
Capelles
Al costat nord de la seu hi ha un seguit de capelles barroques, que són l’única part construïda d’un projecte de començament del segle XVII per a una nova catedral. El pla general va ser del tracista fra Josep de la Concepció (1679).
En destaca la capella de Sant Bernat Calbó, sota el campanar, obra de l’arquitecte de Mataró Jaume Vendrell (1633). Sant Bernat Calbó havia estat bisbe de Vic entre 1233 i 1243 i va participar amb Jaume el Conqueridor en la conquesta de València; el seu cos reposa en una gran urna d’argent repussat, obra de l’orfebre Joan Matons elaborada entre 1700 i 1728.
A la capella de la Mare de Déu de Montserrat es troba la tomba del bisbe Josep Torras i Bages i un Crist jacent de Josep Llimona.”
LES PINTURES DE SERT
“Josep Maria Sert dugué a terme una nova decoració, que és la que podem contemplar avui, entre 1939 i 1945, quan va morir, reinterpretant algunes de les antigues i fent-ne d’altres noves. En general, l’estil de la segona versió és menys colorista, de major austeritat i, potser, més solemne.
Absis amb les pintures.
Com la primera versió, són enormes llenços fixats a les parets de la catedral. Amb l’estil característic de Sert, predominen les masses i figures voluminoses, de gran força, amb un gran contrast de clarobscurs. Gairebé monocroma, destaca en la pintura els colors daurat i les gammes de marró i ocre, amb tocs de vermell. El joc de volums i aquest tractament cromàtic fa sensació de profunditat.
El programa iconogràfic respon a un cicle del misteri de la redempció (en la primera versió, se centrava en l’exaltació de Crist i l’Església). En el políptic de l’absis, que en ressegueix la planta poligonal, es veu la crucifixió del Senyor, entre les escenes del seu enterrament i de l’ascensió. Segueixen, en les parets del creuer, les quatre escenes del cicle relatiu a la pèrdua de la justícia original i a la caiguda d’Adam i Eva. Sobre els arcs de les capelles laterals es desenvolupen escenes del martiri dels apòstols i dels evangelistes. En el tríptic format pels murs dels peus de la catedral, es contraposen els temes que representen Jesús expulsant els mercaders del temple, i ell mateix sortint amb la creu a l’espatlla, flanquejant l’escena central que representa la condemna pronunciada per Pilat, que es renta les mans.
A les llunetes de la sobrecornisa, un cop mort Josep Maria Sert, el seu auxiliar Miquel Massot i Tetas reproduí els temes de les Benaurances que el seu mestre havia realitzat en la decoració destruïda per la crema del 1936.[2] El 1947 el pintor Felip Vall guanyà el concurs per decorar les voltes de la catedral, que encara estaven pendents de decoració. El projecte no s’arribà a materialitzar per manca de finançament. D’aquest projecte se’n conserva una maqueta i diversos esbossos i dibuixos preparatoris.[3][4]“
Més bibliografia
– BARRAL, Xavier. La catedral romànica de Vic. Astestudi Edicions. Barcelona, 1979
– PLADEVALL, Antoni; BARRAL, Xavier. Catalunya Romànica. Vol. III, Osona II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1986
– PLADEVALL, Antoni; VILA, Rafael. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 2002
– VALERO MOLINA, Joan. Pere Oller. A L’art gòtic a Catalunya. Escultura II. De la plenitud a les darreres influències foranes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007