VEUREM EN AQUESTA ENTRADA DE FORMA RESUMIDA LES NOVETATS ORTOGRÀFIQUES I GRAMATICALS DEL CATALÀ
Hem consultat les webs següents com a punt de partida:
“Presentem esquemàticament les modificacions introduïdes a l’
a partir de la publicació de l’OIEC i la GIEC (“Ortografia catalana” i “Gramàtica de la llengua catalana” de l’Institut d’Estudis Catalans, 2016).
Remetem als enllaços per a més informació:
NOVETATS ORTOGRÀFIQUES
- Es redueix a 15 la llista de paraules amb accent diacrític:
- bé/be Li ha sortit bé. Bé ha dit que vindria. Bé, bé!/ be=anyell, be lletra
- déu (divinitat) /deu (font):
- és del verb ésser/es pronom: es diu, art. salat (es teu poble)
- mà extremitat /ma pronom ma mare.
- món (terra)/mon pronom mon pare.
- pèl (no em prenguis el pèl)/pel (per+el)
-
què Relatiu (precedit de preposició), interrogatiu, exclamatiu, nom [pl.quès]
-
El títol amb què s’ha traduït. Què ha fet avui? Explica’m què ha fet. Què dius ara! Voler saber el què./ sense accent:
Altres usos (relatiu, conjunció, quantitatiu) El càrrec que ara té. Sembla que plou. Que bonic!
-
-
sé de saber/ se pronom desfer-se
-
sí afirmatiu/si condicional si vens, m’alegraré.
- Sense accent: Altres usos (pronom; conjunció; nom masculí, “nota musical” [pl.sis]; nom masculí, “interior” [pl. sins]):
Només pensa en si mateix. Si que triga!
Un quintet en si menor. Duia un infant dins el si. - sòl terra/Nom masculí [pl. sols], “astre”, “nota musical”, adjectiu sols.
- són verb ésser/altres usos nom quina son que tinc! son pare.
- té verb/infusió pren-te el te, que es refredarà. Te la té jurada. Lletra.
- ús Mocador d’un sol ús/us pronom Us recordo que no us podeu recolzar a la paret.
- vós Parlen de vós/vos Vestiu-vos.
2. Es modifica l’ús del guionet en alguns casos:
“En l’ús del guionet en mots prefixats i compostos. S’hi escriu un guionet quan el prefix precedeix un sintagma lexicalitzat, una locució o bé un mot que ja porta guionet (ex-directora general, manifestació pro-dret de vaga, actitud anti-nord-americana); quan el prefix precedeix cometes o mots en cursiva (un ex-«hippy»), de la mateixa manera que es feia davant majúscules, xifres i símbols; en els conjunts formats per un nom o un adjectiu precedits de l’adverbi no, s’escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats (per exemple, el no-alineament, la no-bel·ligerància, però la no confessionalitat de l’Estat; art no-figuratiu ‘abstracte’, però arma no reglamentària); s’escriuen aglutinades i sense guionet expressions lexicalitzades, principalment nominals, com un sensepapers o una contrarellotge (però, amb guionet, cotó-en-pèl, déu-n’hi-do, més-enllà, amb accent gràfic en el primer component), i també compostos no reduplicatius com ara a cuitacorrents, a matadegolla, sucamulla o clocpiu; se n’admet l’ús en aquells compostos a la manera culta formats per dos o més adjectius amb la terminació -o llevat del darrer, sempre que no responguin a un concepte unitari i es vulgui remarcar la independència dels conceptes expressats per cada constituent (el tractat hispano-americà ‘d’Espanya amb Amèrica’; cf. els països hispanoamericans ‘d’Hispanoamèrica’). Finalment, es posa en relleu l’ús discrecional del guionet en casos d’homonímia (co-rector, ex-portador, per a diferenciar-los de corrector i exportador) o per a evitar formes gràfiques detonants (ex-exiliat, ex-xa, en comptes de *exexiliat o *exxà).
3. Algunes paraules passen a doblar la r. Exemples: arrítmia, corresponsable, erradicar.
Més informació: OIEC, p. 22.
4. Se suprimeix la dièresi en alguns derivats amb el sufix -al. Exemples: laical, trapezoidal.
Més informació: OIEC, p. 76.
5. Algunes paraules passen a escriure’s amb e epentètica.
Exemples: arterioesclerosi, termoestable.
Més informació: OIEC, p. 84.
“En els mots compostos i prefixats amb el segon formant començat per s seguida de consonant. S’hi escriu una e epentètica quan aquest segon formant coincideix formalment i semànticament amb un mot català començat per e: angioespasme (espasme), arterioesclerosi (esclerosi), bioespeleologia (espeleologia), corticoesteroide (esteroide), cronoestratigrafia (estratigrafia), endoesquelet (esquelet), feldespat (espat), ORTOGRAFIA.indb 15 28/4/17 10:50 16 Introducció Introducció geoestacionari (estacionari), hidroestàtic (estàtic), termoestable (estable). Aquest canvi comporta una modificació de l’acord pres el 19 de febrer de 1996. Amb l’addició d’aquesta e epentètica es facilita la coneixença de l’ortografia d’aquests compostos, perquè els assimila a la resta de compostos i prefixats (autoescola, infraestructura, poliesportiu, preescolar).”
6. Algunes expressions passen a escriure’s aglutinades.
Exemples: sensepapers, sensesostre.
Més informació: OIEC, p. 87.
NOVETATS GRAMATICALS:
|
1. |
https://esadir.cat/entrades/fitxa/node/prepcancaig |
|
2. |
“La nova gramàtica de l’IEC (GLC) admet que la caiguda de la preposició ‘a’ i ‘en’ davant una oració introduïda per la conjunció ‘que’ pot originar construccions molt forçades. A més de reiterar alguns recursos per evitar el contacte (intercalar-hi un sintagma tipus ‘el fet’ o un infinitiu tipus ‘fer’; o canviar l’oració introduïda per ‘que’ per una altra construcció), també afirma que el contacte de la preposició i la conjunció és habitual en els registres informals i, per tant, adequat en aquests registres. Altres exemples de frases que considera habituals i, per tant, correctes en registres informals serien: “Sóc contrari a que m’obliguin a fer-ho” o “Tinc dret a que l’Estat em parli en la meva llengua”. |
|
3. |
|
|
4. |
“Al costat de la construcció de la preposició en seguida d’infinitiu amb valor temporal de seqüenciació (En entrar ell, tots s’han alçat), a la qual s’ha donat preferència en els registres formals, hi ha també la construcció amb al seguida d’infinitiu que en la llengua antiga tenia valor duratiu, el qual s’ha conservat en parlars valencians (Al discutir la qüestió, alguns perderen els nervis) (§ 31.4.2.1f). b) La construcció temporal de seqüenciació ha pres en la llengua moderna un valor causal que s’ha generalitzat en els parlars que no conserven la distinció tradicional entre la construcció temporal amb en i amb al (En llegir les teves cartes, li passen tots els mals; § 29.2.5a). També en aquest cas la llengua formal ha donat preferència a en.” https://www.iec.cat/llengua/documents/GIEC-Presentaci%C3%B3_MostraDeNovetats.pdf p.6 |
|
5. |
1. El verb haver-hi porta el pronom hi incorporat (no es pot elidir). Ahir hi va haver un altre incendi a l’Empordà Més informació: GIEC (22.3.2.2). 2. Optem per considerar igualment acceptable, en tots els registres, fer la concordança com no fer-la. Hi ha dos homes Hi han dos homes Si hi hagués més voluntaris, se’n sortirien Si hi haguessin més voluntaris, se’n sortirien Més informació: GIEC (21.4e i 21.4.3). |
|
6. |
“L’ús de les preposicions per i per a. La llengua oral i espontània presenta usos diferenciats segons el parlar: el valencià, el tortosí i el nord-occidental més ponentí distingeixen per i per a, i la resta de parlars usen per. La llengua formal manté la distinció entre per i per a, però les dues s’accepten indistintament i en tots els registres segons el parlar en certs casos: a) davant sintagma nominal si indica orientació o intenció (Estudia per / per a metge; § 19.3.5.4a) o opinió o punt de vista (Per / Per a tu, permetre’ls-ho seria un escàndol; Per / Per a l’Església el matrimoni és un sagrament; § 19.3.5.4c) o quan forma part d’un adjunt concessiu (Per / Per a l’edat que té, es conserva molt bé; § 30.3.4b) b) en les formes lexicalitzades no haver-n’hi per / per a tant i no donar per / per a gaire (§ 19.3.5.4a) i l’expressió temporal per / per a sempre (§ 19.3.5.4b) c) en construccions finals d’infinitiu (Ho fa per / per a viure; Serveix per a / per tallar; Ja som prou gent per / per a pintar la tanca; §§ 29.3.3 i 17.3.1b)” |
|
7. |
En registres informals podem mantenir l’estructura sintàctica hauria o optar per l’alternativa si (no) hagués… hagués…: |
|
8. |
Una estructura com Porto tres dies sense fumar, tradicionalment substituïda per Fa tres dies que no fumo, és considerada una “construcció temporal relativament recent”. https://cat.elpais.com/cat/2016/11/23/actualidad/1479928999_546956.html?rel=mas |
|
9. |
“Les construccions causals amb degut i donat. Els participis degut i donat, semblantment a d’altres com atès o vist, s’han lexicalitzat i formen construccions causals: a) degut, que pot seleccionar un complement encapçalat per a i concordar en gènere i nombre amb el subjecte (La seva enemistat és deguda a uns deutes de joc), ha donat lloc a l’expressió causal degut a seguit d’un sintagma nominal o una oració finita precedida per el fet (No ve degut al mal temps; Degut al fet que ara mateix no hi ha prou personal, hem hagut de deixar de servir les comandes menys urgents) (§§ 19.9.3.3c i 29.2.5d) b) donat forma una construcció causal seguit d’un sintagma nominal o una oració finita (Donada la força amb què baixava l’aigua, van preferir no travessar la riera; Donat que tothom hi està a favor, s’aprova la moció; § 29.2.5c)” |
10. ” El connector concessiu no obstant. La construcció no obstant s’usa com a connector concessiu, si bé en els registres formals és més habitual amb això anteposat o posposat (Sabia que no hi tenia res a fer i, no obstant, hi insistia; § 30.3.3g)”.