Avui donem un pas més: analitzarem un text complet. Hem escollit un text de Los niños tontos de Ana Maria Matute.:
Al hijo de la lavandera le tiraban piedras los niños del administrador porque iba siempre cargado con un balde lleno de ropa, detrás de la gorda que era su madre, camino de los lavaderos. Los niños del administrador silbaban cuando pasaba, y se reían mucho viendo sus piernas, que parecían dos estaquitas secas, de esas que se parten con el calor, dando un chasquido. Al niño de la lavandera daban ganas de abrirle la cabeza pelada, como un melón-cepillo, a pedradas; la cabeza alargada y gris, con costurones, la cabeza idiota, que daba tanta rabia. Al niño de la lavandera un día le bañó su madre en el barreño, y le puso jabón en la cabeza rapada, cabeza-sandía, cabeza-pedrusco, cabeza-cabezón-cabezota, que había que partírsela de una vez. Y la gorda le dio un beso en la monda lironda cabezorra, y allí donde el beso, a pedrada limpia le sacaron sangre los hijos del administrador, esperándole escondidos, detrás de las zarzamoras florecidas.
Identifiquem les oracions i la relació que hi ha entre elles a continuació: Com sempre, a cada forma verbal li correspon una, tenint en compte que de vegades els verbs se sobreentenen, és a dir, són el·líptics.
1. Al hijo de la lavandera le tiraban piedras los niños del administrador.
Primera oració principal: el nucli verbal TIRABAN duu tres complements. Identifiquem el subjecte, que ha de concordar en nombre amb el verb 3ª pl: LOS NIÑOS DEL ADMINISTRADOR.
Aquest SN (S) d’un SN (art-det+N) i d’un S prep (prep-relacionant+art-determinant+N) que exerceix de complement del nom al qual es refereix, o sia, l’antecedent NIÑOS.
Complements verbals: qué i a qui tiraban: SN-CD piedras, i qui era la víctima? S Prep. CI Al hijo de la lavandera S Prep (prep-r+art-det+N)+S Prep -CN (prep-r+art-det+N)
le PRON.-CI . Quan el CI s’anteposa al verb, es duplica amb el pronom.
Seguim amb el text: 2. PORQUE iba siempre cargado con un balde lleno de ropa, detrás de la gorda (3. que era su madre) camino de los lavaderos.
L’escriptora ens explica el motiu del que s’explica a la proposició principal anterior mitjançant la proposició subordinada adverbial CAUSAL introduïda per la conjunció PORQUE.
Ara bé, fixem-nos que inclou dues proposicions subordinades:
3. una PROPOSICIÓ DE RELATIU: CN de la gorda. La informació que ens aporta aquesta proposició adjectiva o de relatiu introduïda per un pronom relatiu QUE és important: aquesta gorda és la mare del nen al qual li tiren pedres. Per tant, QUE té doble funció: la nominal de subjecte respecte al verb copulatiu era complementat per un Predicat Nominal (SN: su article determinatiu possessiu que concorda en gènere i nom amb el NOM madre.)
Mirem amb més detall la proposició causal: el subjecte és el hijo de la lavandera, però és el·líptic.
SV(P): nucli verbal IBA. Ara preguntem al verb com? D’aquí ens surt una proposició subordinada adverbial modal mitjançant el participi. Fem preguntes per veure clar quins són els complements de cada verb:
¿Cómo IBA? ¿Dónde IBA? Verboide PARTICIPI cargado amb doble funció: nominal, preguntem qui-quién iba cargado? El hijo de la lavandera, subjecte. I funció verbal: duu un complement propi (cargado con qué?) Suplement o complement regit con un balde lleno de ropa
prep-r+SN (un art -det+balde N+CN: lleno ADJ+ C ADJ. [prep-r+SN(N)］
Més complements de IBA: DETRÁS DE LA GORDA S PREP+SN (gorda: adjectiu substantivat) que seria un CC LLOC, aquest complement és el que duu a la vegada una proposició subordinada adjectiva o de relatiu com hem dit abans i ja hem analitzat.
Ens queda CAMINO DE LOS LAVADEROS, que seria també un altre complement circumstancial o aditament de IBA: SN(N)+ S Prep. [-r + SN (art-det+N)］
Anem a la següent oració que es compon de diferents proposicions.
Los niños del administrador silbaban cuando pasaba, y se reían mucho viendo sus piernas, que parecían dos estaquitas secas, de esas que se parten con el calor, dando un chasquido.
Los niños del administrador és el subjecte de dos verbs: silbaban i se reían, perquè són dues proposicions coordinades copulatives que són al mateix nivell sintàctic. Per tant, som davant d’una oració composta.
Però l’anàlisi sintàctica se’ns complica perquè els complements d’aquests verbs inclouen unes conjuncions i uns verbs, o sia, unes proposicions subordinades.
Anem pas a pas:
silbaban cuando pasaba. Tenim un verb, per tant també un subjecte, aquí el·líptic “hijo de la lavandera” que se sobreentén, perquè per un principi de coherència textual no pot ser cap altre. És el protagonista. El participi és el nucli del predicat i en aquest cas no duu cap complement.. Respecte a silbaban, cuando pasaba respon a la pregunta quan, per tant és una subordinada adverbial de temps, un CCT, introduït per la conjunció.
Anem per l’altra proposició coordinada: Subjecte los niños del administrador, verb se reían, (reírse, verb que es conjuga amb el se pronominal, sense funció sintàctica)
Complements verbals:
1. adverbi-S adv. de quantitat mucho,
2. VIENDO SUS PIERNAS: Tornem a trobar un verboide o forma no personal del verb amb doble funció. En aquest cas és un gerundi. El conjunt GERUNDI en tant que verb+SN (CD) exerceix una funció de CC Manera respecte a se reían. El subjecte de viendo és el·líptic: los niños del administrador.
Ara bé, el SN del gerundi está complementat per una proposició subordinada adjectiva o de relatiu introduïda pel pronom QUE amb doble funció: nominal- subjecte de parecían: las piernas, antecedent al qual es refereix, parecían verb copulatiu que porta com a complement dos estaquitas secas, en què el nucli és el NOM estaquitas (diminutiu de estaca en pl.). Aquest nom duu els seus complements:
S Adj. secas i de esas que se parten con el calor, dando un chasquido.
Fixeu-vos-hi: el CN prep-r de+pron demostratiu esas+CN Subord. Adj. que se parten con el calor, dando un chasquido QUE R-NEXE introductor de la subordinada, N-SUBJECTE estaquitas+ verb se parten +Sprep CCM con el calor+ CCM Subordinada Adverbial amb GERUNDI dando: Subjecte del verboide sobreentès las estaquitas i com a verb duu el complement directe SN un chasquido.
Continuem: Al niño de la lavandera daban ganas de abrirle la cabeza pelada, como un melón-cepillo, a pedradas; la cabeza alargada y gris, con costurones, la cabeza idiota, que daba tanta rabia.
Localitzem els verbs com sempre fem: daban, abrir, daba.
No busqueu el subjecte de “daban” perquè no el trobareu: és una expressió impersonal “dar ganas” o “dar gusto”. Però el mot ganas porta un complement: una proposició subordinada substantiva d’infinitiu i a aquestes alçades, ja sabem com hem d’analitzar-la: abrir+le pronom CI que duplica el complement indirecte Al niño de la lavandera i uns CD juxtaposats: la cabeza pelada, la cabeza alargada y gris, la cabeza idiota. Aquests tres complements que tenen en comú el seu nucli nominal cabeza, amb els seus complements de nom (S adj-CN) pelada, alargada, gris (units per la copulativa y), idiota, no van sols: el primer cabeza pelada va seguit d’una comparació como un melón-cepillo, per tant, es sobreentén una proposició adverbial comparativa (cabeza pelada es como un melón-cepillo). cabeza alargada y gris, con costurones S prep.+SN (N) que complementa a cabeza també, com ho fan els adjectius. I la cabeza idiota porta una proposició subordinada adjectiva o de relatiu que complementa al seu antecedent cabeza: que daba tanta rabia. El verb daba és impersonal també, com l’anterior, tanta rabia es pot considerar un SN-CD del verb dar .
Encara ens queda comentar a pedradas: seria un CC Manera del verboide abrir dintre de la subordinada substantiva d’infinitiu que hem esmentat.
Seguim fins al següent punt: Al niño de la lavandera un día le bañó su madre en el barreño, y le puso jabón en la cabeza rapada, cabeza-sandía, cabeza-pedrusco, cabeza-cabezón-cabezota, que había que partírsela de una vez.
Tornem a trobar una estructura sintàctica similar : CI Al niño de la lavandera+CC un día+CI le+V bañó+ SN(S) su madre+Sprep CCL en el barreño. A continuació una conjunció copulativa uneix al mateix nivell sintàctic la proposició següent amb la qual comparteix el mateix subjecte su madre, aquí el·líptic perquè se sobreentén, el nucli verbal és en aquest cas puso i aquest verb porta complements: SN jabón+S Prep. CC Lloc prep-r+SN (art-det+N+ADJ-CN) rapada.
Com hem vist en el fragment anterior, retrobem l’estructura sintàctica juxtaposada:
cabeza rapada+cabeza-sandía aposició: SN que fa de CN com si fos un adjectiu, recurs literari. )
+cabeza-pedrusco aposició igualment SN+SN(CN)
+cabeza-cabezón-cabezota aposicions, tot i que també poden ser adjectius N+N+N
en aquest cas, cabezón-cabezota són noms augmentatius derivats del primitiu cabeza. Així podem interpretar que hi ha un ús anafòric de l’aposició per voluntat estilística, d’igual manera que hem vist que es repeteix l’estructura sintàctica amb el CI anteposat al verb per posar èmfasi en el protagonista de la història que és el niño de la lavandera i és subjecte de les mofes dels altres nens, segons comprovem en les oracions següents.
Encara ens manca el comentari de “que había que partírsela de una vez” : Una altra proposició subordinada adjectiva o de relatiu serveix per complementar el nom cabeza. El pronom QUE té doble funció: adj (partir la cabeza) y relacionant que trasposa la subordinada a la funció de CN.
En aquest cas el nucli del predicat és una perífrasi verbal “había que partírsela” constitueix una única idea verbal i unitat sintàctica, amb un significat d’obligació que es comprèn en el context de menyspreu que suscita el nen protagonista en els altres. De una vez seria una locució adverbial amb significat de definitivament que modifica el verb intensificant la seva acció verbal.
(Veure les perífrasis en l’entrada al bloc corresponent:
https://rosamaria-rms.blogspot.com/2014/02/les-formes-no-personals-del-verb.html)
Últim fragment:
Y la gorda le dio un beso en la monda lironda cabezorra, y allí donde el beso, a pedrada limpia le sacaron sangre los hijos del administrador, esperándole escondidos, detrás de las zarzamoras florecidas.
Comencem amb una conjunció coordinada copulativa que uneix aquesta proposició amb l’anterior (le bañó): la gorda és el subjecte, un beso és el SN-CD, le PRON CI es refereix al fill: Al niño de la lavandera, el petó li fa al cap: trobem nous adjectius per descriure-la: CC lloc prep+art-det+adj monda+adj lironda+ N cabezorra, augmentatiu, derivat de cabeza.
Y allí… Una altra conjunció copulativa introdueix una proposició que té el mateix subjecte i el mateix predicat, hem de sobreentendre que ens està dient això:
Y la gorda le dio un beso en la monda lironda cabezorra
Y la gorda le dio un beso allí (en la cabeza) Aquí l’adverbi de lloc es refereix al CC, però en el text no trobem això sinó y allí donde el beso . Hem de sobreentendre el següent: allí donde la gorda le dio el beso, on s’han omès el subjecte i el verb. Donde tindria una doble funció com un pronom relatiu, però la funció nominal és de CC lloc i trasposa, en tant que Relacionant, la proposició subordinada a Complement de l’Adv. alli. Però fixem-nos que allí es també el CC lloc del verb sacaron.
Los hijos del administrador: SN (S): ART-DET+ N+ CN (prep-r+SN: art-det+N)
sacaron: nucli del SV(P)+complements:
1.SN -CD sangre,
2.LE Spron-CI,
3. a pedrada limpia Sprep-CC Manera
4.allí CC lloc
5. esperándole escondidos, detrás de las zarzamoras florecidas: proposició subordinada adverbial de manera mitjançant el gerundi: Subjecte de esperar ellos-los hijos del administrador, sobreentès, le CI referint-se al hijo de la lavandera, escondidos S adj de esperar CC M, complementat a la vegada per un S PREP: locució preposicional detrás de+ SN: art-det+N las zarzamoras+ adj-SAdj-CN florecidas.
Fins aquí l’anàlisi morfosintàctica d’aquest text en què, resumint, hem vist que se sobreentenen alguns mots, però gràcies a la coherència textual no es presta a confusió, que es repeteixen les estructures sintàctiques complexes: oracions compostes amb subordinades adjectives d’infinitiu, participi i gerundi i subordinades adverbials. També hem trobat oracions i sintagmes coordinats i juxtaposats.
Hem comentat la derivació del mot cabeza per generar complements d’aquest nom, mitjançant els augmentatius i amb matís despectiu: cabezón-cabezota-cabezorra i hem destacat les aposicions i la seva funció adjectiva per complementar aquest mot cabeza.
En definitiva, és un text breu però ric des del punt de vista sintàctic pel tipus de proposicions emprades i l’ús sintàctic del recurs de l’anàfora (repetició de l’estructura gramatical en oracions seguides) per tal de relacionar, i no solament amb nexes, de forma coherent i congruent les diferents parts del text.