FRASE CÈLEBRE ANALITZADA SINTÀCTICAMENT (2)

Avui us proposo l’anàlisi morfosintàctica d’un altra frase i, al final, les solucions a les preguntes dls exercicis de l’anterior entrada:


El valor que tenim radica en el que pensem de nosaltres mateixos i no en el que creiem que els altres pensen de nosaltres  (Ferran Salmurri)


Comencem per identificar les proposicions incloses, una per cada verb:

-Verbs: tenim, radica, pensem, creiem, pensen.


Proposicions: 

L’oració es compon de dues proposicions coordinades pel nexe copulatiu I 

P1 EL VALOR QUE TENIM RADICA EN EL QUE PENSEM DE NOSALTRES MATEIXOS

P2 EL VALOR QUE TENIM NO RADICA EN EL QUE CREIEM QUE ELS ALTRES PENSEN DE NOSALTRES. En aquesta el subjecte El valor i el nucli del predicat el verb radica són el·líptics.

El verb radica que se sobreentén du un suplement igual que en la primera proposició.

Anem per passos:

1. Pressuposem la proposició Nosaltres tenim el valor   

Subjecte el·líptic+verb transitiu+SN en funció d’implement o CD. 

El subjecte és substituït per QUE, pronom relatiu amb doble funció: relacionant i funció nominal.

Com a relacionant, introdueix una proposició subordinada adjectiva o de relatiu en funció de CN en aquest cas. 

Com a nom, substitueix el subjecte de la proposició principal a la qual complementa. En tant que nom exerceix la funció nominal de CD perquè és la funció sintàctica de el valor al qual substitueix.

2.Proposició principal: 

El valor radica en (allò): Subjecte+verb intransitiu que regeix un complement regit o suplement. Aquest suplement constitueix una altra proposició.

3. Proposició: en el que pensem de nosaltres mateixos.

Es tracta d’una proposició subordinada adjectiva nominalitzada: funció de suplement del verb de la proposició principal.

La proposició realitza una funció nominal, no pas de CN. però fixem-nos: l’antecedent o nom al qual el pronom que substitueix (el valor en el cas anterior) no és present aquí.

“radica en el que= radica en allò que pensem de nosaltres mateixos.”

Nosaltres pensem en allò sería la proposició sobreentesa, en que allò seria complementat per la proposició subordinada adjectiva allò que pensem: nosaltres com a subjecte el·líptic+verb+ pronom que en funció de CD. 

Però si tota la proposició subordinada adjectiva va precedida d’un article queda nominalitzada sistemàticament: el +que   seria equivalent a “el peor de los escenarios”, o “lo feo es que…” per posar dos exemples d’adjectius substantivats.

De nosaltres mateixos és el suplement de pensem. 

4. Proposició principal coordinada amb l’anterior: El valor no radica en (allò)

5. El complement preposicional suplement de radica és una proposició subordinada adjectiva substantivada: en el que creiem

5. Encara se’ns complica més, perquè el verb creiem de la subordinada adjectiva substantivada du un complement directe en forma de subordinada substantiva completiva:

que els altres pensen de nosaltres. Què creiem, podem preguntar per saber quin complement executa la proposició introduïda per la conjunció-relacionant que, sense funció sintàctica en aquest cas: què creiem? Això, CD.

Nosaltres és el subjecte de creiem. els altres subjecte de pensen, verb intransitiu que duu un complement regit o suplement de nosaltres.


Veiem-la analitzada:

Solucions:

  1. Composta Coordinada Adversativa introduïda per la conjunció-relacionant però
  2. a. La fosforescencia.

b.  Aditamento Atributivo o Predicativo (respon a la pregunta com) Mejor: CCM

c. como que introdueix una subordinada adverbial comparativa i cuando que             introdueix una subordinada adverbial temporal.

3. a. El saber ser padre

b. Una gran riqueza i   pobre

4. a. creuen que tenir talent       Ningú creu que pugui ser

b. talent CD.  Una sort Predicat Nominal/Atribut   Que la sort pugui ser qüestió de talent  CD  i Predicat Nominal/Atribut.

5. a. RN pronom relatiu amb doble funció: relacionant i funció nominal, com a relacionant introdueix una subordinada d’adjectiu.

b. Suplement o complement regit

6. a. SI relacionant que introdueix una subordinada adverbial condicional, que que introdueix una subordinada substantiva completiva.

b. que el món  CD      s’acaba demà CCT          una flor CD          encara ara CC

En la següent entrada us proporcionaré les anàlisis sintàctiques de les oracions.

Aquest article ha estat publicat en LLENGUA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *