COMPLEMENTS VERBALS

Un substantiu, un pronom, un adjectiu substantivat, un substantiu adjectivat, un adverbi, una locució adverbial o una oració (més ben dit una proposició substantiva) poden completar el significat de l’acció verbal: se’n diuen complements. En castellà, en català, en la resta de llengües romàniques i germàniques com l’alemany, el verb de vegades és complementat. Vegem les possibles estructures:

VERB+CD/OD/IMPLEMENT  amb verbs transitius  (Acusatiu)  Quan es tracta d’un pronom, s’escriu davant del verb en català i en castellà. També en italià. En anglès la postura és fixa.
Amb diferents denominacions, el complement directe del verb s’escriu normalment darrera d’ell, tret d’excepcions com ara el pronom que el substitueix i que serveix per identificar-lo. Posem un exemple: El bebé reconoció a su madre. El bebé la reconoció. Si un COMPLEMENT es pot substituir per lo-la-los-las, és que es tracta d’un CD. El bebé reconoció a sus abuelos-as: El bebé los/las reconoció.
Però en català, el CD NO DUU PREPOSICIÓ: El nen reconegué sa mare.
Quan el CD és una proposició subordinada substantiva, aquesta equival a un substantiu:
Quiero que vengan mañana.  Voldria que demà vinguessin els teus fills. Recordem que en aquest cas el que és una conjunció, un nexe.
En altres llengües: Il bambino mangia l’arancio.  The child eats the orange.  Das Kind isst die Apfelsine.

VERB+CD/OD/IMPLEMENT+CI/OI/COMPLEMENT (Datiu) amb verbs transitius o intransitius,
El català es reserva l’ús de la preposició per al CI. En castellà també s’utilitza. El pronom correcte qie el substitueix es LE-LES, no pas LA (LA DIJO). Seria un “laísmo”. s’accepta en la llengua parlada col·loquial com a tret dialectal de la zona septrentional (de Madrid cap amunt) però no és pas correcte en la llengua escrita. Per tant, hem de dir La madre dio un caramelo a su hija. Le dio un caramelo. I en el cas que substituïm tots dos complements: La madre se lo dio.
En el cas del català, els pronoms febles utilitzats són LI-ELS  Vull dir-li una cosa. Vull dir-los una cosa.  Però en una altra entrada aclarirem la qüestió complexa dels pronoms febles.
Lo digo a quienes me escuchen  (=Se lo digo) Ho dic a qui m’escolti.

VERB+CD/OD/IMPLEMENT+CI/OI/COMPLEMENT (Datiu) +CC/ADITAMENT
L’aditament o tradicional complement circumstancial pot col·locar-se lliurement davant o darrera del verb. Demà vindrem. Vindrem demà. Morgen kommen Sie. Pot realitzar aquesta funció circumstancial un sintagma nominal o un complement preposicional (prep.+SN) com Aquesta tarda vénen els meus cosins a casa.; o pot ser un adverbi de lloc, de temps, de manera… o tota una proposició subordinada adverbial (temporals, locals, modals, quantitatives, qualitatives) com ara: demà, ahir, mañana, morgen, ayer, gestern, domani, ara, ahora, adesso, lluny, a prop, massa, poc, etc. i en el cas de la proposició:  Vaig on tu vulguis (=allí), Voy donde tú quieras. Lo hago como el jefe me ha indicado (=así, de esta manera)

VERB+ COMPLEMENT REGIT/C REGIDO O SUPLEMENTO
Hi ha verbs que regeixen una preposició, verbs com parlar de, alegrarse de, reírse de, burlarse de, dependre de, arrepentirse de, confiar en, atreverse a, influir en… llavors el complement preposicional es diu regit o suplement. No confío en ella. Sempre parla de política.  Te acuerdas de mí? No te burles de mi aspecto.

VERB COPULATIU+ATRIBUT o predicat nominal.
Els verbs copulatius ser estar parecer i equivalents en altres llengües són uns verbs especials que no porten un CD sinó un altre conegut amb el nom d’Atribut que concorda amb el subjecte en nombre i persona. Pot ser un SN (o un infinitiu, o una proposició substantiva), un Pron, un adjectiu, o un substantiu adjectivat, un adverbi o un C.prep. substituïbles per LO en castellà, HO/EN en català.  El meu pare és metge i jo també ho sóc. Tu madre es enfermera y tu hermana también lo es. El meu amic és de Equador. El meu pare està bé de salut. Viure és prendre decisions. El més sa és riure sovint. Que en sembles, de llesta! Pareces lista. Io sono italiano. I am the most important person in my life. .Ich bin zufrieden.

VERB COPULATIU+PREDICATIU
Alguns verbs, que no són copulatius, porten un complement adjectiva, nominal o preposicional que es diu predicatiu i és substituïble per un adverb de manera: així. Las aguas bajan turbias. ( Cómo bajan?)
El predicatiu expressa una qualitat ,propietat  o estat, com l’atribut, del subjecte o del  CD amb el qual concorda en gènere i nombre.  Las niñas salieron contentas del examen. El nomenaren alcalde/La nomenaren alcaldessa. El/la són els CD. Els alumnes van entrar en silenci.

COMPLEMENT AGENT, complement de la veu passiva.
L’exemple clàssic per entendre el complement és aquest
Colom va descobrir Amèrica en veu activa, en veu passiva Amèrica fou descoberta per Colom on el CD es converteix en subjecte pacient perquè rep l’acció verbal, mentre que el subjecte de l’activa passa a ser el complement agent a la passiva. Ve introduït per la prep. per/por o de: Mi amigo es conocido de todos. Fixeu-vos que també el verb es transforma en utilitzar-se la veu passiva amb el verb ser+participi passat.

http://delenguayliteratura.com/El_complemento_predicativo_(funcion_sintactica)__definicion,_explicacion_y_ejemplos.html
https://lenguaespanola.wikispaces.com/Cuadro-resumen+de+los+complementos+del+verbo
http://www.auladecatala.com/sintaxi-3/el-sintagma-verbal/