SEMÀNTICA: LA CIÈNCIA DELS SIGNES.
SEMÀNTICA
DEFINICIÓ
Estudi del significat dels signes lingüístics i de les seves combinacions.
EL LLENGUATGE COM A SISTEMA (O ESTRUCTURA) DE SIGNES. LA COMUNICACIÓ HUMANA ES REALITZA SEMPRE MITJANÇANT SIGNES O SENYALS.
Cal aclarir els conceptes SIGNIFICAT i SIGNE LINGÜÍSTIC
Comencem per SIGNE LINGÜÍSTIC:
Ferdinand de Saussure va definir el signe lingüístic en el seu llibre Curs de Lingüística General:
El signe lingüístic és una entitat psíquica que resulta de la combinació d’un concepte i d’una imatge acústica:
El concepte és abstracte i correspon al significat del signe lingüístic. Mentre que la Imatge acústica és la representació mental del so o “empreinte psychique” i correspon al significant del signe lingüístic. (seqüència fònica)
Tant el significat com el significant fan referència a una realitat extralingüística o referent, en aquest cas l’arbre real, no considerat per Saussure per ser una realitat extralingüística.
signe_Saussure.jpg
El signe lingüístic (Principes Généraux , Chapitre Premier § 1)
Saussure, F. (1916). Cours de linguistique générale [Publié par Charles Bally et Albert Séchehaye]. Paris – Lausanne: Payot.
http://liceu.uab.es/~joaquim/general_linguistics/gen_ling/estructura_linguistica/relacions_operacions/llenguatge_sistema_signes.html
Els signes lingüístics es caracteritzen per tenir dues propietats: Caràcter lineal del significant i la seva arbitrarietat. El significant es desenvolupa en una única dimensió al llarg del temps. Per ser de naturalesa auditiva, el significant del signe lingüístic és captat per l’oïde com una seqüència o cadena parlada, d’aquí resulta la seva linealitat. Per ex. si canviem la linealitat de la paraula AMOR dóna lloc a ROMA, RAMO, MORA en el cas de la llengua castellana. En canvi, els significants pictòrics, el significant es percep simultàniament.
La relació entre el significat i el significant és arbitrària. Queda clar que al mateix significat li corresponen diferents significants: per ex. al concepte abstracte d’arbre li corresponen “arbre” (/á//r//b//r//e/) “árbol” “albero”” tree” “baum” δέντρο … en les llengües/idiomes diferents.
“Entre els problemes que el llenguatge suscita a la filosofia, el del caràcter convencional dels signes lingüístics és també una qüestió plantejada en l’antiguitat: en el diàleg de Plató, Cràtil, un dels interlocutors sosté la convencionalitat de les paraules (veure text). En l’actualitat s’admet que precisament el fet que les paraules només adquireixin significat des del context lingüístic i vital que es pronuncien demostra que la relació entre signe lingüístic i significatum, o cosa, és convencional.”
http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/epis3c4u.htm
El procés utilitzat pel parlant que parteix del concepte per arribar al nom o imatge acústica és ONOMASIOLÒGIC.
En l’oient, el procés és a l’inrevés: consisteix en buscar el concepte que vol expressar el nom (la imatge acústica /á//r//b//r//e/) i es diu SEMASIOLÒGIC.
En una situació comunicativa ideal, a un sol significant li correspondria un sol significat i viceversa. Però la realitat lingüística és molt complexa.
POLISÈMIA
Fenomen mitjançant el qual un sol significant posseeix més d’un significat quan s’utilitza en contexts diferents. Cadascun dels significats s’anomenes accepcions i formen un camp de significacions. Segons el context, el receptor entén el significat utilitzat per l’emissor. El context (mots del voltant) i la situació (circumstàncies extralingüístiques) són fonamentals en l’acte comunicatiu perquè ajuda a copsar el significat correcte. Els mots han adquirit amb el transcurs del temps diversos significats.
Per ex. operació: matemàtica, quirúrgica, militar, Boca: obertura per on mengem, boca del metro, boca d’incendis etc.
HOMONÍMIA
Fenomen de significació múltiple també però amb la diferència, respecte a l’anterior, que eles diferents accepcions s’han originat com a conseqüència de l’evolució fonètica de diversos mots de diferent origen que arriben a coincidir en un sol significant. Per ex. “faig” nom d’arbre i forma verbal del verb fer.
Poden ser homògrafs o homòfons segons si se escriuen igual o no i es pronuncien igual. Posem exemples en castellà: ara (del verb arar) i ara (altar) varón/barón.
Pot ser parcial si els mots pertanyen a categories gramaticals diferents: vino (substantiu)-vino (verb) o absoluta: la diferència afecta solament al significat. Ex. onda/honda.
SINONÍMIA
Fenomen pel qual un sol significat s’expressa mitjançant dos o més significants diferents (entenem que parlem d’un mateix idioma) Per ex. burlar-se: fúmer-se, befar, fer riota, riure’s, escarnir, mofar-se, trufar-se, prendre el número, rifar-se…
brau: valent, animós, intrèpid, audaç, coratjós, atrevit, gosat, decidit…
Tots ells són sinònims de burlar-se i brau respectivament.
“Sinonímia total: La coincidència és exacta. Pràcticament només es dóna en els casos de sinonímia històrica (frare antigament volia dir el que vol dir ara germà) o dialectal (noi i al·lot).
aixeta / grifó
arena / sorra
avui / hui
barret / capell
blat de les Índies / blat de moro / dacsa / panís
brossat / mató
calces / mitges
calcetins / mitjons
capvespre / horabaixa / tarda / vesprada
diners / doblers / sous
gat / moix
got / tassó / vas
escombra / granera
torcaboques / tovalló
Sinonímia parcial: La coincidència és aproximada, amb diferències de matís.
aclarir / explicar: Li he aclarit / explicat els dubtes.
Haurem d’aclarir la salsa.(Aquí no podem usar explicar)
sofrir / patir: En Bernat sofreix / pateix molt a causa de la seva malaltia.
No el puc sofrir, en Bernat. (Aquí no podem dir patir)”
http://blocs.xtec.cat/excelsior/lexic/sinonimia-i-antonimia/
ANTONÍMIA: Fenomen pel qual dos mots tenen significat contrari:
viu/mort, tou/dur, alt/baix, obrir/tancar, ric/pobre…
Tres classes distingim:
-Pròpiament dita: la negació d’un terme no implica la negació de l’altre. Per ex. gran no significa necessàriament que sigui petit.
-Complementarietat: La negació d’un terme implica l’afirmació de l’altre: malalt/sa
-Inversió: Un terme implica l’altre i viceversa, com ara comprar-vendre, donar-rebre.
EL CANVI SEMÀNTIC
Els significats experimenten unes modificacions al llarg del temps, aquestes s’anomenen canvis semàntics i es deuen a causes lingüístiques: en alguns casos per contagi semàntic, el significat d’un mot pot passar a un altre que normalment apareixen junts en el mateix context. Per ex. fumar-se un puro procedeix de “fumarse un cigarro puro”, per contagi semàntic puro (sense paper) ha passat a significar “cigarro”.
Ex. extret de ONIEVA MORALES, JUAN LUIS: FUNDAMENTOS DE GRAMÁTICA ESTRUCTURAL DEL ESPAÑOL Ed. Playor, Madrid, 1990, p. 297
“Causes històriques: l’evolució social, les transformacions de la civilització, l’evolució de la vida i l’aparició de realitats noves que fan que les paraules canviïn: ploma, república, excusat…
Causes socials: es concreten fonamentalment en la presència de determinades innovacions introduïdes per grups socials o polítics. Aquestes innovacions provoquen canvis en la semàntica de les paraules: plural – pluralisme; temi – assumpte; curtcircuit;
Causes psicològiques: el significat de certes paraules és alterat per l’home a causa de raons emotives o mentals. En tal sentit, és molt freqüent que acudim a metàfores i a analogies per a denominar certes coses i ser més expressius:
– el tabú: aquesta paraula va ser introduïda en l’anglès per Cook de la Polinèsia. Significa el sagrat, el prohibit, el que està envoltat d’un temor sant, el que és perillós o misteriós. Es parteix del fet que hi ha nombroses realitats tabús i que les paraules que les designen no es pronuncien, l’home tracta d’evitar-les ja que són paraules prohibides. D’aquí es deriva l’element sustitutori d’aquesta paraula: l’eufemisme (bé dit), que implica un vel, una dulcificació o una referència indirecta al tabú. Hi ha diferents tabús que varien d’unes cultures a unes altres. El més universal és el religiós.”
http://www.wikilingua.net/ca/articles/c/a/m/Cambio_l%C3%A9xico-sem%C3%A1ntico.html
Vegeu ara exemples d’eufemismes. Per parlar de la mort per ex. n’utilitzem molts:
Abandonar el cos. Abandonar el món. Anar a l’altre barri. Anar al sot. Anar-se’n al calaix
Anar-se’n (o Anar) al canyet. Anar-se’n al cel. Anar-se’n del món. Arribar al darrer son. Arribar l’hora
Arribar la darrera hora…
http://vpamies.dites.cat/2010/11/eufemismes-i-fraseologia-sobre-el-fet.html
Altres eufemismes del llenguatge políticament correcte: centre penitenciari (presó), tercera edat (vellesa), discapacitat o minusvàlid (esguerrat), llarga malatia (neoplàsia maligna, càncer), magribí (moro), subsaharià (negre), nouvingut (migrant encara no integrat plenament), dany col·lateral (baixes civils o no bel·ligerants), països en via de desenvolupament (països pobres), països desenvolupats (països rics), reajuste de plantilla (despedir), neteja ètnica (genocidi)…
TIPUS D’ASSOCIACIONS ENTRE EL SIGNIFICAT VELL I EL NOU:
Transferència de significant: Per semblança entre els significats anomenada METÀFORA o per contigüitat entre els significats anomenada METONÍMIA.
Exemples:
Transferència de significat: Per semblança entre els significants (etimologia popular) o per contigüitat entre els significants que es coneix amb el nom d’ELIPSIS.
Exemples: metàfores
Ella és (tan bonica com) una rosa. –> Ella és una rosa.
El meu marit és (com / tan fort com) un bou. –> El meu marit és un bou.
En la metàfora hi ha dos plans o termes: el real (el meu marit) i l’evocat o imaginari (bou). Hi ha, doncs, una relació de similitud entre tots dos termes. Si només apareix el pla evocat, ens trobem amb una metàfora pura: El pirata del seu cor li va destrossar l’ànima (és a dir, el seu amor), i si ixen tots dos plans, impura: El seu amor fou el pirata del seu cor, que li va destrossar l’ànima.
Exemples extrets de http://www.polseguera.com/writers/writing-2_met-fora–meton-mia-i-sin-cdoque.html
Metonímies
” En la metonímia, tenim una relació de contigüitat, de possessió, de grau o proximitat, de pertinença a un mateix grup, a una mateixa espècie… La sinècdoque, la podem incluore dins la metonímia, i consisteix en la substitució de la part pel tot, o del tot per la part.
Vegem alguns exemples de metonímia per concloure :
Té vint primaveres. (= anys)
Quan vàrem veure les veles… (= vaixell)
Es va beure un xerés (o xerès). (= lloc on es fa)
Catalunya (el país representat a través de l’equip de futbol) ha guanyat França.
L’hereu al tron. (= regnat)
No m’agraden els tricornis. (= guardia civil castellana)
Escriure (o fer) quatre ratlles. (= carta)”
Elipsis
“Lo bueno, si breve, dos veces bueno → se omite el verbo “ser” (Lo bueno, si es breve, es dos veces bueno)” de Gracián.
Més exemples en castellà: http://www.retoricas.com/2009/06/10-ejemplos-de-elipsis.html
“El carrer desert. Les pedres humides. L’asfalt, lluent com un mirall.” de Salvador Espriu.
EL CAMP SEMÀNTIC
El camp semàntic és un grup de paraules pertanyents a la mateixa llengua i a la mateixa categoria gramatical (substantiu, verb, adjectiu…) que comparteixen un significat comú de tal manera que cadascuna s’oposa a les altres per trets semàntics o “semes”, unitats mínimes de significació. Un conjunt de semes s’anomena semema, que es correspon formalment al lexema.
Per ex. camp semàntic de les “qualificacions escolars tradicionals” està format pels mots “suspès, suficient, aprovat, notable, excel·lent” s’oposen per ser “qualificació positiva” o “qualificació negativa” i els matisos les diferencien entre sí. Per ex. excel·lent ve determinada pels semes “qualificació positiva” i “superior al notable”.
Exemple de semes de cadira: 1. moble, 2. per seure’s, 3. amb potes, 4. per a una persona, 5. amb respatller.
palabra sema compartido semas distinguidores
pared [+obstáculo][+vertical] [+alto]
tapia [+obstáculo][+vertical] [+alto][+piedra][+delgado]
muro [+obstáculo][+vertical] [+alto][+piedra][+grueso]
pretil [+obstáculo][+vertical] [-alto][+piedra]
cerca [+obstáculo][+vertical] [-alto][+rústico]
verja [+obstáculo][+vertical] [+metálico]
muralla [+obstáculo][+vertical] [+defensivo]
http://es.wikipedia.org/wiki/Campo_sem%C3%A1ntico
Cada llengua posseeix una organització diferents dels camps semàntics, ja que la parcel·lació lingüística d’una determinada substància semàntica dependrà de la particular visió del món que posseeixen els parlants de dita llengua.