Ja coneixeu les meves novel·les?

LA CREACIÓ NARRATIVA
Fa molts anys, des de ben joveneta -encara que sigui un tòpic- que escric històries, inventades totes, però basades en experiències i sensacions pròpies, en lectures, en cavil·lacions i en coneixements adquirits al llarg del temps. No són narracions fantàstiques, increïbles o sorprenents, ben al contrari: són breus relats amarats de vida, de vida quotidiana, els protagonistes de les quals estan mancats d’heroïsme. Són persones normals com vosaltres, lectors. Per aixó són versemblants.
A l’hora de crear una història i uns personatges hem de respectar, en primer lloc, la versemblança, de manera que allò que llegim sigui creïble. Hem de situar els personatges en un context plausible, i en ell es desenvoluparan els personatges com si es tractessin de persones que aprenen amb les seves pròpies experiències. El seu comportament vers les circumstàncies, a les quals l’autor el sotmet, ha d’ésser creïble.
No és fàcil aconseguir-ho i encara menys ensenyar a fer-ho a un aprenent d’escriptura. Tampoc ho pretenc.
Als personatges hem de donar-los vida i ha de semblar que s’espavilen sols, que decideixen per ells mateixos, que es van formant i pateixen per la seva existència com si realment fossin éssers vius, encara que el seu comportament no sigui heroic. El personatge té èxits i fracassos com qualsevol de nosaltres.
Quant a la temàtica, serveixen una anècdota, un pensament, una angoixa, per explicar amb més o menys complexitat tot un món. Una experiència docent de l ‘autor -em poso d’exemple- abocada en el protagonista pot justificar el tractament més o menys explícit del tema educatiu.
En el cas concret de les meves novel·les, el tema de l’educació és molt present, juntament amb reflexions filosòfiques sobre Déu, el destí, o la relacions humanes, la manca de comunicació… i reflexions estètiques, sobre l’art i el procés de creació artística i literària.
Us convido a llegir les meves novel·les i cercar aquestes temàtiques en elles.
En seguirem parlant un altre dia…