LITERATURA CLÀSSICA (II)

CINC CÈNTIMS SOBRE LA LITERATURA A L’HEL·LENISME I L’IMPERI ROMÀ

El període hel·lenístic o època hel·lenística (aprox.del segle IV aC al segle I aC) és un període de decadència, ja que es tracta d’un procés històric de descomposició de l’imperi macedònic, que passa per les fases de desmembrament (adeú a  l’esplendor de la Grècia clàssica), la conquesta de Grècia per Roma i el sorgiment de l’imperi romà.
El terme “hel·lenístic” va ser utilitzat per primera vegada per l’historiador alemany Johan Gustav Droysen en el seu llibre “Geschichte des Hellenismus”, per qui la civilització hel·lenística va ser la fusió de les cultures de Grècia i l’Orient Pròxim, la qual cosa permetria que el cristianisme florís en el futur. Els principals centres culturals es van expandir fora de Grècia, a Pèrgam, Rodes, Antioquia de l’Orontes i Alexandria.
  
Altar de Zeus a Pèrgam http://www.xtec.cat/~jarrimad/grecia/altar.htm

En literatura, la tragèdia també coneix el declivi i tendeix a desaparèixer. I amb ella el cor i la paràbasi, o sia, l’intermedi que seguia la primera part de la comèdia, i la sàtira. Llavors sorgeix un gènere nou: la comèdia nova, peces de costums que es dividien en actes precedits d’un pròleg en el qual l’autor presentava les seves opinions.
El tema principal era l’amor, el final sempre feliç. Apareixen aquests nous personatges: el criat mandrós però bon servidor del seu amo, els Serfs de la gleva, és a dir, esclaus agregats a una heretat que continuaven mantenint aquest estat en canviar d’amo, la vella dida, l’home avar, el tutor lladre, la joveneta beata i la cortesana. Influí en el teatre del s.XVII. 
 Menandre, bust del s. I d.C., Museo del Prado, Madrid. (S.G.).
http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/graecia/littera/nova.htm
L’estrella de la comèdia nova fou l’atenenc MENANDRE, prolífic autor de més de cent obres de contingut i to filosòfic. Un tema clau en el gènere és la relació entre pare i fill, com ara en Dis Exapaton de Menandre. Altres comediògrafs foren: Dífilo, Filemón, Apolodoro de Caristos…
Èpoques de la literatura llatina 
República

Imperi

• Època d’August: 31 a.C. – 14 d.C.: VIRGILI, HORACI, Tibul, Properci, OVIDI
• Època postaugústea: 14 d.C -117 d.C.: Sèneca, Marcial, Juvenal, Ausoni, Estaci, Lucà, Claudià i altres.
• Imperi mitjà: 117 d.C. – 235 d.C.
• Període tardà: 235 d.C. – s. VII d.C.

De l’època arcaica són PLAUTE i TERENCI encarregats de copiar les comèdies hel·lenístiques, mentre el filòsof cordovès SÈNECA intentava revifar la tragèdia sense gaire èxit més tard.
Vegem algunes de les obres que van escriure aquests dramaturgs: 
PLAUTE ( 251 aC a Sarsina en l’antic Úmbria i mort en 184 aC.) Obres: Miles Gloriosus, en català El soldat fanfarró potser la més exitosa;  El cartaginès, El Persa,  El mercader o La comèdia del cistell , Els captius, Epídic, El Corc, Amfitrió, La comèdia de l’olla… Normalment l’acció es concentra al voltant de la disputa de diners o bé d’una noia. La disputa es resol a favor d’aquell que ha fet més mèrits per merèixer-ho. Sembla ser que les seves comèdies han inspirat molts comediògrafs com Shakespeare o Molière. Els seus personatges són estereotips, mancats de la complexitat psicològica dels de Menadre.
“Antamènides (Al Llop).- I tu, alcavot, procura’m una amiga, o ves de tornar-me aquella moneda de cent dracmes.
El Llop-Vols quedar-te la meva flautista?
Antamènides.-no em diu gran cosa una flautista: un no sap mai que els penja més: les galtes o els pits
El Llop-Te’n donaré una que serà del teu gust.
Antamènides.-Ocupa-te’n…” (Extret de la traducció en catalàde Marçal Olivar de la Col Fundació Bernat Metge)

 http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/litterae/plautus.htm
Pel que fa a TERENCI (va viure al s. II a.C. (m. 159 a.C.)., tot i seguint també el model de la comèdia nova, la comicitat es suavitza i el model grec és més accentuat, en canvi Plaute -que mostra el gust per la rialla, l’exageració i la caricatura- conviu més amb la influència àtica. Va escriure només sis comèdies, va morir jove (no tenia els 40): Adelphoi (Els germans), Andria (La noia d’Andros),
Eunuchus (L’eunuc), Hecyra (La sogra), Heautontimorumenos (El qui es tortura a ell mateix) i Phormio (Formió).
D’època postaugustea és Luci Anneu SÈNECA (c. 4 a.C.- Roma 65 d.C.),Tragèdies: Medea, Èdip, Fedra, Agamèmnon, Hèrcules a l’Eta, Hèrcules foll, Tiestes, Fedra, Les fenícies, Les troianes. Les de Sèneca són les úniques tragèdies de la literatura llatina que han perdurat, a part d’una fabula praetexta titulada Octàvia, anònima, tot i que és atribuïda tradicionalment a Sèneca. Sèneca pren com a models els tràgics grecs i llatins anteriors, sobretot Sòfocles i Eurípides, però introduint-hi grans canvis, barrejant elements de dues tragèdies diferents (contaminatio) i alterant la finalitat mateixa dels originals per defensar-hi les seves pròpies idees filosòfiques.
Un altre gènere dramàtic, de caire popular,  conreat a l’època romana fou  LA FABULA ATELLANA

Canviem de gènere literari, però continuem a l’època arcaica: Èpica arcaica
Enni (239-169 a.C.), en els seus Annals, va anar més enllà, ja que va voler narrar tota la història de Roma, des dels seus orígens fins a les guerres púniques, però buscant les explicacions racionals dels fets i defugint la intervenció dels déus. Enni va ser l’introductor en la poesia llatina de l’hexàmetre, el vers de l’èpica homèrica.
Els annalistes eren nobles que veien la historiografia com una extensió de la seva activitat política. És el mateix cas de Marc Porci Cató (234-149 a. C.). No oblidem tampoc que a l’any 81 a.C., comença l’activitat literària de Ciceró.
A finals de la República hem de situar l’obra de Catul, el poeta de la passió, Lucreci, la filosofia feta poesia i Sal·lusti. Però sens dubte els escriptors llatins més coneguts, citats i que han exercit major influència en la literatura occidental posterior han estat Virgili, el poeta nacional, Horaci, el poeta tranquil; Ovidi, el poeta fàcil i Livi, tot una història.
Vegem alguns fragments de les obres més conegudes d’aquests autors:
 Catul: poemes d’amor a Lèsbia, d’amistat, de reflexió personal i de diatriba.
“Vivamos, Lesbia mía, y amemos, y las habladurías de esos viejos tan rectos,
todas, valorésmoslas en un solo as. Los soles pueden morir y renacer: nosotros, en
cuanto la efímera luz se apague, habremos de dormir una noche eterna.
Dame mil besos, luego cien, luego otros mil, luego cien una vez más, luego sin
parar otros mil, luego cien, luego, cuando hayamos hecho muchos miles, los
revolveremos para no saberlos o para que nadie con mala intención pueda mirarnos de
través, cuando sepa que es tan grande el número de besos.” (http://www.imperivm.org/cont/textos/txt/catulo_carmina-libro_i.html)
“A tal extrem la meva ànima ha sigut portada, Lèsbia meva, per culpa teva; i fins a tal punt s’ha destruït ella mateixa a causa de la seva lleialtat que ja no et pot voler bé, encara que esdevinguis la millor [de les dones] ni deixar d’estimar [-te], encara que ho fessis tot.” (https://wikis.uab.cat/textus/index.php/LXXV,_LXXXIII)

Lucreci: De rerum natura comença així “Mare dels Enéades, goig dels homes i dels déus, Venus nodridora, que sota les esteles errívoles del cel pobles d´éssers el mar portador de naus i la terra fructífera. Per tu tota mena d’animals és concebuda i veu la llum del sol en sortir de les tenebres; per tu, oh deessa, per tu, i a la teva arribada, fugen els vents; per tu els núvols del cel, per tu la terra industriosa dóna flors suaus; per tu somriuen les aigües del mar i el cel asserenat brilla amb llum escampada” (traducció Col. Bernat Metge) Representant de la filosofia epicúria.
VIRGILI:
Bucòliques: poema pastoril inspirat en l’obra homònima del grec Teòcrit de Siracusa. Està composat per deu èglogues (aquí neix el nom del gènere, la ègloga, tan conreada al Renaixement, recordem a Garcilaso de la Vega!). Els seus protagonistes són pastors que canten en paisatges propis del locus amoenus (de l’Arcàdia, se suposa) però que es veuen pertorbats pels canvis polítics i la passió amorosa. El poema està escrit en hexàmetres i va gaudir de gran èxit. S’aprecia la influència de la poesia de Valeri Catul, entre altres.

   
 http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Virgilio_Buc%C3%B3licas_esquema.png
“Muses de Sicília, elevem un poc la tonada:
no a tothom són plaents els humils tamarits i els arbustos.
Si cantem el bosc, que el bosc sigui digne d’un cbnsol.
Ja s’acosta I’edat darrera dels versos de Cumes;
íntegrament recomenca un ordre magne de segles.
Ja retorna la Verge, retorna el regne saturni:
una genera nova de dalt del cel ja davalla.
Si es només al nadó amb el qual la centúria ferrissa
finirà i per tot l’univers brillarà la daurada,
casta Lucina, propicia: el teu Apol.lo ja regna.
Sent tu consol és quan vindrà I’edat gloriosa
i emprendran, Pol.lió, llur cursa els mesos magnífics,
tu governant. Si en resten alguns, els vestigis del nostre
crim esborrats lliuraran el món de perpetua paüra.”
http://www.raco.cat/index.php/Faventia/article/viewFile/49781/55445
  
Poesia didàctica Geòrgiques
Els principals models de les Geòrgiques (Poemes consagrats al treball del camp) són Els treballs i els dies del poeta grec Hesíode (s. VII a. C.), que és igualment un poema que tracta del treball agrícola, i La natura  de Lucreci. D’aquest darrer prové una certa influència epicúria. Si les Bucòliques, el seu primer gran èxit, es desenvolupen en un ambient fantàstic i irreal en el qual els pastors canten les seves penes d’amor (o la pèrdua de les seves terres), en les Geòrgiques, el camperol itàlic canta el sofriment i l’alegria del seu treball en una atmosfera real i quotidiana (només deformada per les imatges poètiques).(http://aeneida.wikispaces.com/Les+Ge%C3%B2rgiques)
Escollim el fragment on explica la recuperació frustrada d’Eurídice de l’Hades en el mite d’Orfeu i Eurídice (per cert, us recomano l’òpera de Gluck Orfeu): “I ja, tornat sobre els seus passos, Orfeu s’havia escapolit de tots els perills; Eurididc li havia estat tornada i pujava cap als aires marxant darrera d’ell (perquè Pròserpina li havia imposat aquesta llei), quan un accés de demència s’emparà de l’amant imprudent, accés ben perdonable, si els Manes sabessin perdonar! s’aturà i, ja al caire de la mateixa llum, oblidant-se de tot, ai! i vençut en el seu cor, girà els ulls cap a la seva Eurídice. Tot d’una tot s’esfondrà tot el seu esforç…”(Trad. de Miquel Dolç, col. Bernat Metge)

L’Eneida:  L’Eneida és un poema èpic escrit el segle I aC per explicar la història d’Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma.Va quedar inclonclús a la seva mort el -19. Els primers sis llibres, que segueixen de prop el model de l’Odissea, narren el viatge del protagonista cap a la península itàlica, mentre que la segona part (llibres VII-XII), que s’inspira en la Ilíada, narra les guerres que van tenir lloc en aquest territori. El poema està escrit en hexàmetres, la mètrica tradicional de l’èpica.

“Amic de les Muses, lliuraré tristesa i pors als vents impetuosos perquè se les emportin a la mar de Creta, més indiferent que ningú per saber quin rei d’una regió glaçada es fa témer sota la constel·lació de l’Óssa o què és el que esfereeix Tiridates. Oh, tu, que t’adelites en les fonts intactes, entrelliga flors obertes al sol, entrelliga una corona per al meu estimat Làmia, dolça Piplea. res no valen sense tu els meus elogis: fer-lo immortal amb una lira nova, fer-lo immortal amb el plectre de Lesbos és a tu que escau i a les teves germanes” (Trad. de Miquel Dolç Col. Fundació Bernat Metge. vol 1)

Horacio, Epodos, 2, 1.Ainhoa Marcos (24-11-2007). «Beatus ille (http://culturaclasicaylatin.wordpress.com/2007/11/24/beatus-ille/)

 Fragment de la traducció d’Antoni M. Fàbregas. Rev. Ilustració catalana. 1a època, núm. 307 (30 abr. 1893)
Anem ara per OVIDI
 http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Latin_Poet_Ovid.jpg
 La seva poesia, molt imitada durant el final de l’Edat Antiga i l’Edat Medieval, va tenir una influència decisiva en l’art i literatura d’Europa durant molts segles. Ovidi escrivia en dístics elegíacs amb només dues excepcions: la seva Medea perduda, els dos fragments de la qual que es conserven estan en trimetres iàmbics i en anapests, respectivament, i les seves grans Metamorfosis, que va escriure en hexàmetres dactílics, el metre de l’Eneida de Virgili i l’èpica d’Homer.
Obres:  (10 aC) Amores (‘Els Amors’), 5 llibres, sobre “Corinna”, anti-matrimoni (revisat en 3 llibres al voltant de l’any 1), (5 aC) Heroides (‘Les Heròides’), o Epistulae Heroidum (‘Cartes de les Heroïnes’), 21 cartes (les cartes de la 16 a la 21 van ser composades entre l’any 4 i el 8), (5 aC) Remedium Amoris (‘El remei de l’amor’), 1 llibre, (5 ac) Medicamina Faciei Femineae (‘Els cosmètics facials femenins’ o ‘L’art de la bellesa’), en queden 100 versos, (2 aC) Ars Amatoria (‘L’art d’estimar’), 3 llibres (el tercer dels quals escrit una mica més tard), (8) Les Metamorfosis o Metamorphoseon Libri XV, en 15 llibres, (9) Ibis, un únic poema, (10) Tristia o Tristieum libri V, 5 llibres, (10) Epistolarum ex Ponto Libri IV (‘Cartes des del Pont’), 4 llibres ,(12) Fasti (‘Festes’), 6 llibres que tracten els sis primers mesos de l’any i ofereixen informació única sobre el calendari romà.El llegat d’Ovidi ha estat intens, especialment a partir del Renaixement, amb la revalorització dels temes clàssics i la literatura amorosa. Potser l’episodi d’Apol·lo i Dafne de Les Metamorfosis ha estat un dels que més repecursions ha tingut, tant en literatura com en les arts plàstiques.
 
Apol·lo i Dafne de Bernini.Galleria Borghese, Roma
Vegem alguns fragments: 
Les Metamorfosis, de gran difusió, sobretot a partir del s. XI. S’hi inspiren Shakespeare, Roís de Corella, Góngora… Així comença: La Gènesi
“Em porta l’esperit a dir els canvis de les formes en nous cossos. Oh, deus, ja que vosaltres també les heu canviades, afavoriu els meus designis i descabdelleu el meu cant seguidament, des del primer origen del món fins al meu temps.
Abans de la mar i les terres, i el cel que ho cobreix tot,er a la mateixa en l’univers sencer la faç de la natura, que van anomenar caos, massa grossera i en desordre, no res sinó pes inert i, amuntegades en el mateix lloc, sements discordants de coses mal aparellades. Cap Tità no donava encara llum al món, no renovava Febe els seus corns, ni en l’aire ambient era suspesa la terra, quilibrada pel seu propi pes, ni havia estès els seus braços Amfitrite pels llargs marges de les terres”…(traducció d’Adela Mª trepat. fundació Bernat Metge)


 
Primera pàgina d’un manuscrit en llatí fet per al cardenal Joan d’Aragó (segle XV) http://ca.wikipedia.org
 /wiki/Les_Metamorfosis
 Fragment de l’Art d’estimar (Ars amatòria).
“No siguis tímid a prometre: són les promeses que captiven les dones; pren tots els déus com a testimonis dels teus engatjaments. Júpiter, de dalt del cel, se’n riu dels perjuris dels amnats i ordena als Notus (vent de migjorn) súbdits d’Eòl d’emportar-se’ls invalidats.Per l’Estix (un dels cinc rius de l’Avern, o sia, L’Infern) mateix Júpiter solia fer falsos juraments a Juno: ara ell mateix afavoreix els qui segueixen el seu exemple…”(Llibre I, trad. de Jordi Pérez i Durà, Fundació Bernat Metge)
 Per acabar, dos poetes més de l’època postaugústea:
 MARCIAL poeta llatí, d’origen hispà, cèlebre pels seus llibres d’epigrames, composicions poètiques breus en la qual s’expressa, amb precisió i agudesa, un sol pensament principal, habitualment festiu o satíric..
 Tenen valor documental: ens ofereixen gran quantitat d’informació sobre la vida, els costums socials i domèstics i les festes dels habitants de la capital de l’imperi Romà al segle I dC.
 62
De fer-te depilar el pit     i també cames i braços
     i voltar un pèl moixí     la polla tota afaitada,
en fas present, Labiè    -¿qui no ho sap?-, a la fulana.
     ¿A qui, Labiè, en fas     present, de pelar-te el cul?
          (Trad. Albert Mestres)
89
Quan t’agrada allargar la nit amb excés de vi
     t’ho perdono, Gaure: tens el vici de Cató.
Quan escrius poemes sense Apol.lo i sense les Muses,
     t’hem de lloar: tens el vici de Ciceró.
Quan vomites, el d’Antoni, quan t’atipes, el d’Apici,
     quan fas una mamada, digue’m… De qui tens el vici?
     (Trad. Antoni Cobos)
LLIBRE TERCER
64
Diuen que el mentider Ulisses es va escapar
     de les sirenes –càstig dolç dels navegants,
mort deliciosa i goig cruel-
     que, un cop escoltades, ningú no podia deixar.
No m’impressiona. M’impressionaria, Cassià
     que s’hagués escapat del pesat d’en Cani.
     (Trad. Antoni Cobos)
Extret de  http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poesiallatina/index.html#Marcial

JUVENAL: LES SÀTIRES. Retrat àcid i despiadat dels seus contemporanis. Autor molt popular al Baix Imperi i a l’Edat Mitjana.

 “Desde que Deucalión, cuando las lluvias torrenciales elevaron las aguas,
escaló con su nave la cima para consultar el oráculo,
desde que los peñascos se ablandaron y recibieron poco a poco el calor de la vida
y Pirra exhibió a los hombres las muchachas desnudas,
lo que desde entonces ocupa a los hombres, el deseo, el temor, la ira, el placer,
los goces, los discursos, todo ello se revuelve en este libro”
Trad. de Manuel Balasch.  http://es.wikipedia.org/wiki/D%C3%A9cimo_Junio_Juvenal 
Poesia postclàssica. Faula de Fedre
Pel que fa a la prosa, a l’època clàssica destaquen: 
-Prosa històrica
Juli Cèsar: La Guerra de las Galias, Les Guerres Civils
Nepote: Sobre els homes il·lustres
Salusti: La conjuració de Catilina
-Oratòria
Ciceró: Catilinaries, Filípiques. 
De l’època d’August: en concret. Prosa històrica i didàctica de Titus Livi: Des de la fundació de la ciutat
De l’Època Postclàssica (S.I – S.III) Prosa didáctica: Sèneca: De la vida Feliç Cartes a Lucili
i Quintilià
Prosa histórica: Tàcit, Seutoni, Plini el jove
Novel·la:
Petronio: Satiricón
Apuleyo: L’ase d’or
Literatura llatina cristiana: Sant Agustí: Confesions, La ciutat de Déu; San Jeroni: Vulgata;  Boeci: El consol de la filosofia, San Isidoro de Sevilla: Etimologia, Sant Tomas de Aquino…Però de la literatura cristiana, en parlarem en una altra entrada.
Bibliografia
Textos de la Fundació Bernat Metge
Viquipèdia
http://www.xtec.cat/web/recursos/culturaclas
http://ca.wikipedia.org/wiki/Eneida
http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/litterae/horatius.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mitologia_grega 
 http://alexliteraturauniversal.blogspot.com.es/2008/11/literatura-latina.html