L’IMPRESSIONISME PICTÒRIC
Escola pictòrica nascuda a França que es manifesta, sobretot, de 1874 a 1886 i marca la ruptura de l’art modern amb l‘academicisme. És el moviment més important a la pintura de les últimes dècades del s. XIX.
Mostra la tendència a recollir les impressions fugitives, la mobilitat dels fenòmens més que l’aspecte estable i conceptual de les coses.
La major part de la generació impressionista neix entre 1830 i 1844, però no es troben a París fins a la dècada del 1860. L’esdeveniment decisiu esdevé el 1869, quan RENOIR i MONET pinten junts a La Grenouillère -restaurant de banys sobre el Sena que era freqüentat per la petita burgesia parisenca. Descobreixen que les ombres són acolorides a la seva perifèria, i que el color local dels objectes queda modificat per la llum que els il·lumina, per reflexos d’altres objectes i per contrasts de colors juxtaposats.
Precedents: Corot i l’Escola de Barbizon. MANET i la tercera revolució pictòrica a França.
ÉDOUARD MANET (1832-1883) un dels precursors del impressionisme.
La 1ª revolució pictòrica a França la du a terme Delacroix, precursor del realisme. La 2ª Rousseau i l’Escola de Barbizon, per la defensa de la pintura del natural, l’abandonament dels interessos dramàtics en la pintura i trencament amb el paisatge romàntic academicista, així com la recerca del color real del paisatge depenent de la llum.
Manet dóna un pas més en Le Déjeuner sur l’Herbe (L’esmorzar sobre l’herba) de 1863, clarament inspirat en la Festa campestre de Giorgione, fou rebutjat al Saló de París. El que va escandalitzar no va ser el nu en si, sinó la manera de presentació amb vestimentes modernes i un cos femení vulgar, lluny de la perfecció. Es va fer evident la hipocresia moral de l’època, potser ?
Més escandalosa encara resultà Olímpia. Aquest quadre va resultar xocant per ser una clara paròdia d’una obra renaixentista (La Venus d’Urbino de Tiziano), i també una flagrant descripció dels hàbits sexuals moderns. Manet substitueix en ell a una deessa veneciana de l’amor i la bellesa per una refinada prostituta parisenca. A més no la sentimentalitza ni la idealitza, i Olímpia no sembla ni avergonyida ni insatisfeta amb el seu treball. No és una figura exòtica o pintoresca. És una dona de carn i os, presentada amb una il·luminació enlluernadora i frontal, sobre la qual el pintor mostra un pertorbador distanciament que no li permet moralitzar sobre ella.`
Sense voler, amb aquests nus, Manet es convertí en l’epicentre d’un grup de joves artistes: Monet, Renoir, Bazille, Morisot, Sisley, Cézanne… S’abandona el pintoresc i es centra en captar el moment i la llum sobre els objectes.
Noves idees que afecten al paisatge:
-Necessitat de pintar a l’aire lliure
-Recerca del color real mitjançant la llum
-Anàlisi de la llum de forma real sobre el model: ombres afectades pels colors que les rodegen
-Durs contrastos en comptes de modelat dels objectes a través de gradacions per tons.
-Interès per plasmar el moviment i la velocitat.
-Es concedeix especial importància al paisatge urbà com a banc de proves de la llum: la reverberació dels colors per la seva proximitat, efectes atmosfèrics com boira, fum…
El bar del Folies: Manet mostra el desig de tractar els fenòmens llumínics en introduir un mirall al fons que reflecteix la profunditat de la sala. La llum difosa és més difícil de pintar.
Rue Mosnier amb banderes
L’impressionisme va trencar definitivament la il·luminació directa que produeix el clarobscur i, amb això, va anul·lar tot el sentit dramàtic que fins ara imperava en l’art i del que tant havia abusat la pintura immediatament anterior. L’impacte de la ciència sobre els pintors va ser fonamental, sobretot en el camp de la investigació òptica i, en especial, referent als colors i a l’estructura de la llum.
Al seu torn, els impressionistes van treure també partit del descobriment que els colors complementaris juxtaposats, si s’usen en zones prou grans, s’intensifiquen de manera recíproca, mentre que, usats en petites quantitats es fonen, reduint-se a un to neutre.
Es tracta de descompondre la forma en pinzellades amples i escarides que necessiten forçosament la participació del qui mira.
És palesa la influència de l’enquadrament fotogràfic: Primers plans tallats, perspectiva aèria o cenital
Profunditat del camp que varia el punt d’enfocament del quadre.
També la influència de l’estampa japonesa: anul·lació de les regles de la perspectiva occidental, escenes quotidianes.
-Traços curts i gruixuts per capturar ràpidament l’essència del subjecte.
-Empastament.
-Ús de colors purs i sense barreja, sobretot els tres colors primaris i els seus complementaris, prescindeixen de negres, bruns i tons terrosos creant un a superfície vibrant. La barreja òptica de colors es produeix en l’ull de l’espectador. Aprenen a manejar la pintura més lliure i soltament, sense tractar d’ocultar les seves pinzellades fragmentades i la llum es va convertint en el gran factor unificador de la figura i el paisatge.
-Els grisos i els tons foscos es produeixen mitjançant la combinació dels colors complementaris. El negre s’evita en el pur impressionisme.
-La pintura fresca es col·loca sobre la pintura fresca, sense esperar a què se sequin les aplicacions successives, es produeixen més suaus els contorns i una barreja de color.
-Superfície opaca.
A finals del 1869 els principals pintors impressionistes ja es coneixien bé els uns als altres. El Cafè Guerbois, a la Rue de Batignolles, prop del taller d’Edouard Manet (que sembla que en aquell moment era la personalitat dominant) es converteix en la caserna general d’aquest cercle artístic.
http://es.wikipedia.org/wiki/Impresionismo en castellà:
Línea del tiempo de los impresionistas franceses
Camille PISSARRO (Saint Thomas, 1830 – París, 1903) EXPO AL CAIXAFÒRUM DE BCN!
Abans d’establir-se a França, va viatjar a Caracas (1852), acompanyat del seu mestre, el pintor danès Fritz Melbye, on va dedicar-se plenament a la pintura, realitzant paisatges i escenes de costums. Però va tornar a Saint-Thomas per a ajudar en el comerç dels seus pares.
L’any 1855 es trasllada a París, on ingressa a l’Escola de Belles Arts i a l’Acadèmia de Jules Suisse. Estudia amb el paisatgista francès Camille Corot, i fa amistat amb Claude Monet, Cézanne i Guillaumin.
Claude Monet i Pissarro van coincidir a Londres, on van conèixer Durand-Ruel (1831-1922), qui va esdevenir a partir d’aquest moment el marxant “oficial” del grup. Pissarro i Monet van fer a Londres estudis d’edificis embolcallats de boires.
En tornar a França després de la seva estada a Londres, participa plenament en el moviment impressionista, sent cofundador del mateix i l’únic que participa en les vuit exposicions del grup (1874-1886).
El Jardí de Pontoise, 1877
Châtaignier à Louveciennes v. 1870
Boulevard Montmartre, primavera
Edgar, DEGAS (París, 1834 – 1917) Pintor i escultor.
És conegut per la seva visió particular sobre el món del ballet, en què capturà escenes subtils i belles, reconegut per les seves obres en pastel i considerat un dels fundadors de l’impressionisme. Fou molt afeccionat a la fotografia.
Influït perDominique Ingres Eugène Delacroix
InfluíMary Cassatt, Jean-Louis Forain, Walter Sickert, Henri de Toulouse-Lautrec
De 1874 a 1886, va promoure la primera exposició d’art impressionista, on Degas va mostrar els seus treballs. Tenia llavors nombrosos contactes amb pintors de la seva generació, sobretot Pissarro, però també amb artistes d’avantguarda més joves. Els impressionistes farien fins a set mostres més, l’última el 1886. Degas prenia un paper principal organitzant-les, i va presentar els seus treballs en totes llevat d’una, malgrat els seus conflictes reiteratius amb altres membres del grup. Tenia poc en comú amb Monet i els altres pintors paisatgistes, de qui es burlava per pintar a l’exterior. Conservador en les seves actituds socials, odiava l’escàndol creat per les mostres, així com la publicitat que els seus col·legues buscaven.(Robert Gordon; Andrew Forge. Degas (en anglès). H.N. Abrams, 1988.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Edgar_Degas#Gordon)
Col·leccionista d’estampes japoneses, els principis de composició dels qual influïren en el seu treball, com també ho va fer el realisme vigorós d’il·lustradors populars com Daumier i Gavarni.
http://es.wikipedia.org/wiki/Degas
Roseta Mauri representada a La Primaballerina, un pastel de 1878 . A la dreta, L’absenta, 1873
Miss La La al Circ Fernando 1879, (National Gallery de Londres) Jockeys davant la Tribuna 1869-1872
Pierre-Auguste RENOIR (1841-1919)
Posa èmfasi en la joventut i la vitalitat. La seva més gran obra durant aquest període és Le Déjeuner des canotiers (1880-1881)(1). D’aquesta època data la seva Retrat de Madame Charpentier (1876-1877)(2).
Alltres obres: Le moulin de la Galette (1876) (3), El gronxador (1876)(4) que tenen molts punts en comú. Gustave Caillebotte va comprar ambdues obres.Com en el Ball, Renoir ha buscat sobretot traduir els efectes del sol que il·luminen l’escena, filtrats pels fullatges, en particular sobre la roba i el terra. Això va desagradar particularment als crítics de l’exposició impressionista de 1877
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pierre-Auguste_Renoir en castellà: més obres i més imatges.
(1)
(2)
(3)
(4)
SISLEY
CÉZANNE
MORISOT
BAZILLE
GUILLAUMIN
CAILLEBOTTE
Mary Stevenson Cassatt, anomenada Mary Cassatt, (Allegheny City(Pennsilvània), 22 de maig de 1844[ – Mesnil-Théribus (França), 14 de juny de1926), va ser una pintora americana del període impressionista.
Amiga de Degas, és sovint vinculada amb l’impressionisme, que va tenir una gran influència sobre la seva obra inicial. Les seves pintures i els seus dibuixos de maduresa han de ser comparats més aviat amb els produïts per la generació de pintors postimpressionistes: Toulouse-Lautrec o inclús els Nabis.
Petita noia en una butaca blava, 1878, National Gallery of Art, Washington D.C.
Lydia Leaning on Her Arms (in a theatre box), 1879
BIBLIOGRAFIA
Tamsin Pickeral: Impresionismo, Edimat Libros, S. A., 2010
Ramón de Jesús Rodríguez, Jordi Vigué: El Impresionismo. Manuales Parramón
Editorial Paidotribo, 1996
Nicole Tuffelli, Joaquim Soler Llopis, Marta Masafret Seoane: El impresionismo y otros ismos del s. XIX
Grupo Anaya Comercial, 2007.
Daniel Suárez Relaiza, Jaime Valencia Villa: Impresionismo. Panamericana Editorial, 2007.
POSTIMPRESSIONISME: GAUGUIN, VAN GOGH. EL PUNTILLISME. EN LA SEGÜENT ENTRADA