Pues si vemos lo presente
cómo en un punto se es ido
y acabado, 15
si juzgamos sabiamente,
daremos lo no venido
por pasado.
No se engañe nadie, no,
pensando que ha de durar 20
lo que espera,
más que duró lo que vio
porque todo ha de pasar
por tal manera.
Nuestras vidas son los ríos 25
que van a dar en la mar,
que es el morir;
allí van los señoríos
derechos a se acabar
y consumir; 30
allí los ríos caudales,
allí los otros medianos
y más chicos,
y llegados, son iguales
los que viven por sus manos 35
y los ricos.
Aquest és un fragment de les coplas, representatiu de la visió medievalitzant que encara impera.
Iñigo López de Mendoza, Marqués de Santillana, polític fidel al rei Juan II, ja recull la influència dels italians Dante i Petrarca. Hi constatem una transformació cap a una nova època literària en algunes composicions. Obra.
- Poesía
- Lírica menor, de la que destacan las Serranillas y las Canciones y decires líricos.
- Sonetos
- Decires narrativos, entre los que destacan el Triunphete de Amor, El infierno de los enamorados y la Comedieta de Ponça.
- Poesía moral, política y religiosa, de la que la obra más conocida posiblemente sea el Bías contra Fortuna.
-
- Prosa
- Escritos morales y políticos, como la Lamentaçión de Spaña.
- Escritos literarios: el Proemio o Proemio e carta al condestable don Pedro de Portugal
- Escritos exegéticos: Glosas a los Proverbios.
- Recopilaciones: Refranes que dicen las viejas tras el fuego.
Juan de Mena (1411-1456) : L’obra més coneguda és el Laberinto de Fortuna. En aquesta obra predomina l’al·legoria i la imitació de l’èpica clàssica llatina. El tema és la sort, el destí i la intervenció de la providència divina, analitzant exemples històrics i lloant especialment els senyors castellans.
El seu estil és un castellà molt culte, amb neologismes i llatinismes que va influir fortament en els poetes renaixentistes i barrocs posteriors.(Viquipèdia)
Fragment.
| 9 | ¿Pues cómo, Fortuna, regir todas cosas | ||
| con ley absoluta, sin orden, te plaze? | |||
| ¡Tú non farías lo qu’el çielo faze, | |||
| e fazen los tiempos, las plantas e rosas? | |||
| O muestra tus obras ser siempre dañosas, | |||
| o prósperas, buenas, durables, eternas: | |||
| non nos fatigues con vezes alternas, | |||
| alegres agora e agora enojosas. |
| 10 | Mas bien acatada tu varia mudança, | |||||
| por ley te goviernas, maguer discrepante: | ||||||
| ca tu firmeza es non ser constante, | ||||||
| tu temperamento es destemperança, | ||||||
| tu más çierta orden es desordenança, | ||||||
| es la tu regla ser muy enorme, | ||||||
| tu conformidat es non ser conforme, | ||||||
tú desesperas a toda esperança.
|
||||||
Altres autors del s. XV:
Enric de Villena (Torralba, Castella, 1384 – Madrid,1434) va ser un escriptor en castellà i català del segle XV, descendent dels comtes de Barcelona. La seva obra més coneguda és Els dotze treballs d’Hèrcules (1417), una revisió del mite clàssic d’Hèrcules des d’una òptica cristianitzada, típica del període del prerenaixement, l’única obra que va escriure en català. i que va traduir posteriorment al castellà.
Va destacar també com a traductor d’obres del cànon literari, donant empenta a l’humanisme europeu.(Viquipèdia). Va traduir L’ Eneida de Virgili i La comèdia nova de Dante Alighieri. També és autor de l’Art de trovar (1433), en la qual introdueix en castellà l’art poètic dels provençals.
Quant a altres gèneres conreats al s.XV en literatura hispànica, vegem la comèdia humanística o novel·la dialogada que és La Celestina i el teatre. Del teatre, en parlarem en una altra entrada.
S’ha considerat durant molt de temps com a possible autor de La Celestina, però vegeu la hipòtesi de la catalanitat de l’obra segons Jordi Bilbeny. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| S’ha d’advertir que existeixen dues versions, la Comèdia, que té 16 actes, i la Tragicomèdia, que en té 21.Els protagonistes són Calixto, Melibea, i La mitjançera, una vella prostituta que fa servir les arts de la bruixeria, mitjans prohibits per l’amor cortès. El càstig per l’ús d’aquests mitjans i el comportament poc cristià de tots plegats és la mort. La resta de personatges són els criats sempronio i Pármeno, les prostitutes amigues de Celestina Elicia i Areusa, i els pares de Melibea. | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Conté elements de diferents gèneres: de comèdia humanística, de comèdia elegíaca, de novel·la dialogada. | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| “Alan Deyermond a fins del segle XX, van recuperar la denominació d’Aribau de novel·la dialogada, veient en La Celestina un de les precursores de la novel·la moderna i amb ella del Quixot, primera obra que mereix aquesta consideració.”(…) L’ús del temps és típic del que serà la novel·la, encara que no en sigui exclusiu.(…) Gilman resol la qüestió qualificant l’obra com agenèrica, principalment perquè conté un diàleg pur, és per a ell alguna cosa distint i anterior a la cristal·lització de la novel·la i el drama com avui els concebem. Cal assenyalar la comèdia humanística com a gènere subjacent a la constitució de la Celestina per diversos motius, com ser feta per a la lectura, amb argument simple i desenvolupament lent, la concepció del temps i del lloc, ser en prosa, el maneig del diàleg com estructura clau, la divisió en actes i l’interès pel pintoresc. No obstant això, no podem parlar de comèdia humanista pròpiament dita per dos motius principals: el no estar escrita en llatí i sobretot el final tràgic, heretat segons Deyermond de la novel·la sentimental. A més l’ús que es fa del diàleg no s’havia donat fins a llavors, la novel·la i el teatre moderns, que fan un ús similar del diàleg estan per crear; veiem un ús del diàleg en el qual els personatges prenen vida i es van creant. Gilman opina que va ser La Celestina qui va donar la base a Cervantes per a usar-la en els diàlegs del Quixot. És també destacable l’ús de l’apart (no acotat), els monòlegs i la ironia, provinents del teatre llatí. Com en la comèdia elegíaca hi ha un paper actiu de l’estimada i un ambient coetani…” (http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Celestina) |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Intenció de l’obra: La primera segueix la intenció explícita de Rojas, segons la qual l’obra va ser “compuesta en reprensión de los locos enamorados (…) y en aviso de las alcahuetas y malos y lisonjeros sirvientes”. Aquesta interpretació didàctica no explica, però, tot el que diu Pleberio al planctus que tanca la Tragicomedia. En aquest plany, el vell abomina de l’amor, del món i de la Fortuna, causant de tots els seus mals, els que li són propris i els que no. En un món en què no hi ha ordre i en què el fat ho pot dominar tot, l’individu resta totalment desprotegit. I, així, segurament és com se sentiria un jueu a la Castella del segle XV.Estructura: Hem d’assenyalar, per a començar, que la divisió externa de l’obra, en actes, no té un veritable significat estructural. En realitat, seguint l’acció, podem dir que es divideix en dues parts i un pròleg.
Realisme, fonts cultes clàssiques com ara en el carpe diem i renaixentistes italianes: Petrarca i Bocaccio, així com autors castellans medievals. |