EL TEATRE MEDIEVAL
En primer lloc hem de distingir el TEATRE RELIGIÓS, utilitzat per l’església amb una voluntat edificant; i el TEATRE CIVIL o profà, que inclou el teatre joglaresc, de finalitat lúdica i el vinculat a les cerimònies organitzades per la societat laica, que té lloc als carrers i a la cort. A l’edat mitjana, les funcions es representen en esglésies, al carrer i a les places de les ciutats.
Vegem el primer, el DRAMA LITÚRGIC, però sovint relacionat amb el teatre profà.
Els seus orígens es remunten als segles VIII i IX, moment en què l’emperador Carlemany (742-814) impulsa una important reforma litúrgica. Aquesta forma part d’un ambiciós programa cultural i polític que pretén restaurar les estructures de l’Imperi romà. Fins aleshores, a l’Imperi carolingi es poden trobar diferents variants de la litúrgia cristiana, però els canvis instaurats per l’emperador implicaran una única manera de celebrar el culte. A partir d’aleshores s’inclouran lectures dramatizades a les cerimònies religioses.
Així doncs, en el context de la missa sorgiren els nomenats trops, textos breus cantats en forma de diàleg, nascuts al voltant del cant de l’Aleluya, que començaren a ser musicats en les importants festes litúrgiques, sobretot la Pàsqua i el Nadal. Es creu que van néixer a l’ Abadía de San Galo (Suiza) des d’on es van difondre per Europa.(http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_medieval_espa%C3%B1ol)
Com a l’èpica i el “romance” hispànics, el teatre relgiós també es desenvolupa a partir d’uns cicles:
- Cicle bíblic: centrat en els personatges de l’Antic Testament.
- Cicle cristològic: sobre la vida de Jesús. Està dividit en tres cicles:
- Cicle nadalenc (precedent dels Pastorets).
- Episodis de la vida de Jesús i cicle pasqual.
- Cicle de la mort de Jesús (precedent de les Passions).
- Cicle marià: narra la vida de la Mare de Déu.
- Cicle hagiogràfic: explica les vides dels sants.
A Catalunya tenim un exemple de la relació entre un esdeveniment religiós, una processó per Corpus Christi, escenificada des dels seus principis al s. XIII, amb l’element profà i festiu (entremesos): La PATUM de Berga.
Un altre tipus de peces dramàtiques que trobem en el teatre medieval són els Misteris. Aquestes obres, interpretades pels laics en llengua romanç, es caracteritzen per tenir un argument procedent de les Sagrades Escriptures i per incloure personatges sobrenaturals. S’originen al carrer, com una festa religiosa, però més tard, puntualment, es realitzaran a l’interior dels temples, desvinculats de la litúrgia.
Algunes manifestacions sobre el cicle de Nadal que encara avui es conserven són l’Officium Pastorum, o adoració dels pastors (Pastorets), l’Ordo Prophetarum (processó del profetes), l’Officium Stellae, o adoració del Mags i el Cant de la Sibil·la, l’anunci del Judici Final, que encara es canta a les esglésies de Mallorca i de l’Alguer, a Sardenya. El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic amb cant gregorià que pertany a les celebracions de la nit de Nadal. (http://viatge.cdmae.cat/index.php?option=com_k2&view=item&id=1:teatre-religi%C3%B3s&Itemid=2&lang=ca)
El Misteri d’Elx (també anomenat localment La Festa) és una representació teatral en dos actes que recrea la Mort, l’Assumpció i Coronació de la Mare de Déu que se celebra a Elx des de l’edat mitjana. És una de les poques representacions de la litúrgia que encara es fa dins d’una església, i declarat patrimoni de la humanitat des del 2001. L’obra es divideix en dos actes, i s’escenifica cada 14 i 15 d’agost en l’interior de la Basílica de Santa Maria, en la ciutat il·licitana. Investigacions recents situen l’origen d’aquesta obra al voltant de la segona meitat del segle XV, contràriament amb les creences de la tradició local, que el relaciona, d’una banda, amb la conquesta de l’Elx musulmà en 1265 i, per una altra, amb la troballa de la imatge de la Mare de Déu, dins d’una capsa de fusta, el 29 de desembre de 1370, en la propera localitat costanera de Santa Pola.(http://ca.wikipedia.org/wiki/Misteri_d%27Elx)
Misteri d’Ex. http://www.unesco.org/culture/ich/index.php?RL=00018
L’únic fragment que es conserva en castellà es el Auto de los Reyes Magos o Representación de los Reyes Magos del s. XII del qual es conserven 147 versos de diversa mètrica, inacabat. L’ obra escenifica el paisatje cristià catòlic,amb elements d’origen alemany.
Escena de teatro medieval tomada del “Book of Days”http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_medieval
També hi havia manifestacions de teatre cortesà i teatre universitari de desenvolupament posterior.