ART BARROC II

ESCULTURA BARROCA





Escultura Barroca Francesa: Girardon, Coysevox i Puget. 

Destaquen els retrats, monuments funeraris i els  palaus i jardins amb decoració mitològica i al·legòrica. Els més importants són a Versalles, a l’època de Lluís XIV.
Girardon, format a Roma,  fou un gran admirador de Bernini, però no assoleix el seu dramatisme, és més rígid..
Obres destacables: Mausoleu del Cardenal Richelieu,, “Rapte de Proserpina” i l’ “Apolo i les nimfes que veiem aquí  a baix:
 

ANTOINE COYSEVOX  traballà a Versalles,  als jardins i salons. Destaca aquesta escultura de Maria Teresa de Saboya representada com la deessa Diana. También va fer la tomba de Mazarino.

File:Tuileries Mercure 120409 1.jpgCopia del Mercurio cabalgando a Pegaso hecha por Antoine Coysevox,

PIERRE PUGET va treballar fora del cercle cortesa. Es va formar a Roma i és potser el més barroc de tots pel seu dramatisme i tensió en les figures. Per això no agradaren a Versalles i les rebutjaren. Seva és la portalada de l’Ajuntament de Tolón i el “Miló de Crotona” en què s’aprecia la influència hel·lenistica (Laocoonte) i berniniana.

 

A viquipèdia hem trobat referències a l’escultura barroca a Alemanya i Països Baixos.
“En Alemania meridional y Austria la escultura tuvo un gran auge en el siglo XVII gracias al impulso contrarreformista, tras la anterior iconoclasia protestante. En un principio las obras más relevantes fueron encargadas a artistas holandeses, como Adriaen de Vries (Aflicción de Cristo, 1607). Como nombres alemanes cabe destacar a: Hans Krumper (Patrona Bavariae, 1615); Hans Reichle, discípulo de Giambologna (coro y grupo de La Crucifixión de la Catedral de San Ulrico y Santa Afra de Augsburgo, 1605); Georg Petel (Ecce Homo, 1630); Justus Glesker (Grupo de la Crucifixión, 1648-1649); y el también arquitecto Andreas Schlüter, que recibe la influencia berniniana (Estatua ecuestre del Gran Elector Federico Guillermo I de Brandemburgo, 1689-1703). En Inglaterra se combinó la influencia italiana, presente especialmente en el dinámico dramatismo de los monumentos funerarios, y la francesa, cuyo clasicismo es más apropiado para las estatuas y los retratos. El escultor inglés más importante de la época fue Nicholas Stone, formado en Holanda, autor de monumentos funerarios como el de Lady Elisabeth Carey (1617-1618) o el de Sir William Curle (1617).[62](Toman, Rolf (2007). El Barroco. Colonia: Ullmann p. 320-336.)
 File:Devries-mercurio&psique5b.jpgAdriaen de Vries: Mercurio acarreando a Psiquê hacia el Olimpo, 1593. Louvre

Als Països Baixos: l’escultura barroca l’escultor destacat és l’arquitecte Hendrik de Keyser, format en el manierisme italià (Monument funerari de Guillem I, 1614-1622). A Flandes van sorgir nombrosos  escultores, molts dels quals s’instal·laren al país veí, com Artus Quellinus, autor de la decoració escultòrica de l’Ajuntament d’Amsterdam. Altres escultors flamencs foren: Lukas Fayd’herbe (Tomba del arquebisbe André Cruesen, 1666); Rombout Verhulst (Tumba de Johan Polyander van Kerchoven, 1663); iHendrik Frans Verbruggen (Púlpit de la Catedral de San Miguel i Santa Gúdula de Brussel·les, 1695-1699)Toman, Rolf (2007). El Barroco. Colonia: Ullmann p. 316-318)
 
Escultura d’Erasme de Rotterdam realitzada per Hendrik de Keyser

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *