POETES METAFÍSICS ANGLESOS DEL S.XVII
ALTRES POETES METAFÍSICS: JOHN FLETCHER, WILLIAM DRUMMOND, GEORGE HERBERT, RICHARD GRASHAW, RICHARD LOVELACE, ANDREW MARVELL entre d’altres.
El concepte clau en aquesta poesia metafísica és el WIT: forma intel·ligent d’humor, enginy, lliure joc de capacitats intel·lectuals. Incompresos pels seus contemporanis, no van ser reconeguts fina a principis del XX.
Donne: Irregularitat formal, introspecció, ús de llengua col·loquial poc poètica, gran riquesa d’imatges lingüístiques. Qualificada de poesia difícil i fosca. Major religiositat en els altres poetes, visionaris, transmissors de preocupacions filosòfiques.
Donne: Irregularitat formal, introspecció, ús de llengua col·loquial poc poètica, gran riquesa d’imatges lingüístiques. Qualificada de poesia difícil i fosca. Major religiositat en els altres poetes, visionaris, transmissors de preocupacions filosòfiques.
JOHN MILTON (1608-1674)
Obres. http://johnmiltoncat.blogspot.com.es/2013/02/obra-literaria.html
Però l’autor és conegut sobretot per El paradís perdut
Rep la influència de la literatura bíblica i clàssica: Llibres del gènesi, de Job i Salms, Homer i Virgili. I influït també per Shakespeare.
“El paradís perdut és una de les obres mestres de la literatura universal, és un poema épic d’uns 10.000 versos dividits en dotze llibres.
El tema és l’història del pecat original, on recrea la història d’Adam i Eva.
L’estil de l’obra és solemne, morós, ple de figures retòriques, amb un llenguatge antiquat. L’autor barreja sense problema la mitologia clàssica amb el cristianisme, i fa referències contínues a Júpiter i tots els déus grecoromans. Amb aquesta obra, l’autor té com a objectiu justificar el comportament de Déu cap als homes.”(
http://johnmiltoncat.blogspot.com.es/2013/02/el-paradis-perdut.html)
Sinopsi a viquipèdia. https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Parad%C3%ADs_perdut
“HIgh on a Throne of Royal State, which far
Outshon the wealth of Ormus and of Ind,
Or where the gorgeous East with richest hand
Showrs on her Kings Barbaric Pearl and Gold,
Satan exalted sat, by merit rais’d [ 5 ]
To that bad eminence; and from despair
Thus high uplifted beyond hope, aspires
Beyond thus high, insatiate to pursue
Vain Warr with Heav’n, and by success untaught
His proud imaginations thus displaid. [ 10 ]
Outshon the wealth of Ormus and of Ind,
Or where the gorgeous East with richest hand
Showrs on her Kings Barbaric Pearl and Gold,
Satan exalted sat, by merit rais’d [ 5 ]
To that bad eminence; and from despair
Thus high uplifted beyond hope, aspires
Beyond thus high, insatiate to pursue
Vain Warr with Heav’n, and by success untaught
His proud imaginations thus displaid. [ 10 ]
Powers and Dominions, Deities of Heav’n,
For since no deep within her gulf can hold
Immortal vigor, though opprest and fall’n,
I give not Heav’n for lost. From this descent
Celestial vertues rising, will appear [ 15 ]” (fragment del llibre II)
For since no deep within her gulf can hold
Immortal vigor, though opprest and fall’n,
I give not Heav’n for lost. From this descent
Celestial vertues rising, will appear [ 15 ]” (fragment del llibre II)
Un altre fragment ara traduït
“El Cel no ha perdut criatura més bella (Satanàs), semblava haver estat creada per a les dignitats i els grans fets, però en ell tot era ficció i vanitat, per més que la llengua destil·làs mannà…”
“La seva sentència, tanmateix, li tenia reservat major despit, perquè el doble pensament de la felicitat perduda i d’una perpètua pena el turmentava sense treva. Passeja al voltant els seus ulls funests, on es pinten la consternació i un patiment immens, alhora que un arrelat orgull i la seva inexpugnable malícia”.
“…veié aquell indret trist, devastat i ombrívol; aquell antre horrible i clos, que cremava pertot arreu com un gran forn. Aquelles flames no enllumenaven gens; però les tenebres visibles servien tan sols per a descobrir quadros d’horror, regions de pesars, foscúria dolorosa, on la pau i el repòs no poden habitar mai, on no penetra ni tan sols l’esperança ¡l’esperança que pertot n’hi ha!; però sí turments sense fi, i un diluvi de foc, nodrit per sofre, que crema sense consumir-se. Tal és el lloc que la justícia eterna amaní per a aquells revoltats, tot ordenant que hi romanguessin empresonats en estranyes tenebres i fent-ho tres pics tan apartat de Déu i de la claror del cel quant ho està el centre de la creació del pol més enlairat. Oh, què n’és, de distint, aquest sojorn d’aquell d’on van caure!.
“-Sí, tu ets aquell!…Però, tan decaigut, tan distint d’aquell qui, revestit d’una lluentor enlluernadora en els feliços reialmes de la claror, reeixia en esplendor a milers de resplendents esperits (…) guaita des de quina altura i en quina timba hem tombat: tan poderós es mostra Ell amb els seus raigs!.
Cita extreta de http://groups.yahoo.com/group/Art_de_Viure/message/280 llibre1
