LA COL·LEGIATA DE ORREAGA-RONCESVALLES
Podeu consultar la pàg. oficial http://www.roncesvalles.es/ per a més informació.
SANTA MARIA DE RONCESVALLES antic hospital de pelegrins i escenari de la narració èpica La Chanson de Roland del s. XI-XII que explica la derrota dels francs al seu pas per Roncesvalles, fets que remunten al s. VIII (778)
“Narra les aventures de Rotllan, un cavaller a les ordres del seu oncle l’emperador Carlemany, a la batalla de Roncesvalls.
Rotllan (Roland) és enviat a combatre els sarraïns amb el seu company Oliver i la seva espasa Durandal. Però un traïdor avisa l’enemic de les seves intencions i els carolingis són arraconats a Roncesvalls. Rotllan combat durament i no vol fer sonar l’olifant per demanar ajuda per no perdre el seu honor, malgrat la insistència dels companys. Només el fa sonar quan creu que està a punt de morir. Carlemany arriba amb les seves tropes al lloc del parany, però Rotllan ha aconseguit fer fugir un exèrcit quatre vegades més nombrós que el seu. Malferit, mor als braços del seu senyor i parent, que llavors parteix a reconquerir Saragossa i fa que els àngels que aturin el curs del sol per aconseguir-ho en record del cavaller mort.
La cançó té trets propis de l’èpica, com poden ser les descripcions del combat i la hipèrbole. Era un poema oral, com es veu en les interpel·lacions al públic, les fórmules de memorització del joglar (la barba florida de Carlemany, la repetició de l’escena de l’olifant, les invocacions al cavaller…). Té molta influència del Mio Cid en la composició, però la llengua reflecteix la parla normanda.
Sembla que és una ficcionalització, ja que a Roncesvalls en realitat hi van combatre els bascos i no els musulmans i Rotllan era un senyor feudal menor, i no pas parent de l’emperador. Aquesta exageració heroica és típica de les cançons de gesta, centrades en els nobles. Els personatges són arquetípics i plans.
És un poema compost en estances de rima assonant o irregular. El ritme narratiu és força ràpid i hi destaquen les escenes que es narren diverses vegades des del punt de vista de personatges oposats, recurs que demostra una gran modernitat a l’època.
És una de les cançons de gesta més conegudes, fins al punt que el personatge protagonista ha entrat a les narracions i llegendes de diferents països (el Rotllà català, el Roldán castellà, l’Orlando italià…). Rotllan és el model del cavaller cristià, fidel al seu senyor, valent fins a la mort en combat. La cançó s’usava per entretenir el públic oient, però també per animar a unir-se a les croades, a causa de la seva temàtica de lluita contra els sarraïns.(http://www.xtec.cat/~fmota/lit.%20cat.%20batx/04%20la%20literatura%20medieval.htm)

Vuit etapes de la Cançó de Rotllan en una imatge, dins les Grans Cròniques de França (segle XV), en un exemplar conservat al Museu de l’Ermitage de Sant Petersburg (Viquipèdia)
CCIV
“En Rencesvals en est Carles venuz.
Des morz qu’il troevet cumencet a plurer.
Dist a Franceis: «Segnu[r]s, le pas tenez;
Kar mei meïsme estoet avant aler
Pur mun nev[ol]d que vuldreie truver.
A Eis esteie, a une féste anoel:
Si se vant(t)[er]ent mi vaillant chevaler
De granz batailles, de forz esturs pleners.
D’une raisun oï Rollant parler:
Ja ne (ne) murreit en estrange regnet
Ne trespassast ses hume[s] e ses pers;
Vers lur païs avreit sun chef turnet;
Cunquerrantment si finereit li bers.»
Plus qu’en ne poet un bastuncel jeter,
Devant les altres est en un pui muntet.” text extret de
http://www.hs-augsburg.de/~harsch/gallica/Chronologie/11siecle/Roland/rol_ch05.html
El s. IX comença el culte a Santiago i les pelegrinacions. Es construeixen esglésies amb el fi d’acollir els pelgrins al llarg del camí. Es consolida amb l’establiment de la monarquia cristiana el s. X.
“En 1127 el obispo de Pamplona, el prelado Sancho de la Rosa, decidió crear una cofradía de clérigos y laicos que se encargara del cuidado de los peregrinos en las cercanías de Orreaga-Roncesvalles. Circunstancias políticas contribuyeron a que lo que en principio se pensaba que fuera un pequeño hospital, se desarrollara como un centro de atención de mucha mayor entidad.”(http://www.roncesvalles.es/indice.asp?sec=2&lg=spa)
Capella de l’Esperit Sant “Silo de Carlomagno” Les fotos són pròpies.
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/11/26/la-catedral-de-santiago-de-compostel%C2%B7la/
Avui Orreaga-Roncesvalles és un conjunt històric-monumental atès per una petita comunitat de canonges.