L’ART DEL S. XVIII. EL NEOCLÀSSIC
L’ESCULTURA NEOCLÀSSICA
LA PINTURA NEOCLÀSSICA
ROCOCÓ: N’és un exemple l’obra de Boucher. La Madame Pompadour en fou mecenes.
Compareu-la amb aquesta altra que pertany a l’estil neoclàssic:
Greuze: Setè-Sever retraient a Caracalla l’haver atemptat contra la seva vida (1769).
Les pintures idíl·liques i voluptuoses de temes mitològics, les al·legories sobre pastors, l’estil galant i aristocràtic ha deixat pas a la pintura d’història, didàctica, burgesa, que reflecteix els postulats de la Il·lustració.
DAVID és un dels pintor més representatius del Neoclassicisme.
Autoretrat
En la dècada del 1780 la seva cerebral aproximació a la pintura històrica va marcar el canvi de gust, que es va allunyar de la frivolitat del rococó i va evolucionar cap a la severitat i l’austeritat, connectant amb el clima moral dels darrers anys de l’Antic Règim.
 La coronació de Napoleó. 1805-07
|
|
Hi predomina el dibuix, la grandiloqüència i l’academicisme, és a dir, observació estricte de les normes que respecten el classicisme, és un estil que peca sovint de fred i teatral.
|
http://tom-historiadelarte.blogspot.com.es/2007/05/la-pintura-neoclsica-jl-david_11.html
Altres pintors francesos destacats:
REGNAULT, neoclàssic: referències mitològiques i pintura d’història, l’heroi pertany a l’antiguitat grecollatina. Retrats.
Socrate arrachant Alcibiade du sein de la Volupté
Retrat de Jean-Pierre Bachasson, comte de Montalivet (1766-1823)
Maurice Quentin Delatour. Retratista. Vegeu el retrat de la Mme. Pompadour.
Joseph Vernet: Es dedica als paisatges decoratius sobretot.
Paisatge de muntanya amb tempesta, 1775, Dallas Museum of Art.
De la sèrie dels ports de França.
El somni d’Endymió.1791INGRES: Jean Auguste Dominique Ingres (1780 -1867) va ser un pintor francès d’estètica neoclàssica. Tot i que es considerava a si mateix un pintor de temes històrics, en la tradició de Nicolas Poussin i Jacques-Louis David, destacaren sobretot els retrats de final de la seva carrera professional, ja foren dibuixats o pintats. Napoleó en el seu tro imperial 1805
    La banyista de Valpinçon, 1808, realitzadada Itàlia on va continuar el seu aprenentatge. Va a ser a Roma i a Florència. els pintors renaixentistes i manieristes el van influir força. Ofereix el seu model de bellesa femenina.Èdip i l’esfinx, 1808 |
|||||||||
|
El somni d’Ossian, 1813
 |
| Roger alliberant Angèlica, 1819, Louvre, retrata un episodi de l’ Orlando Furioso de Ludovico Ariosto. Refinament. |
 |
|||||
| La gran odalisca, 1814. Ingres aspirava a la puresa dormal dels seus models. Cos desproporcionat expressament, ens recorda el manierisme renaixentista. Dibuix perfecte, propi de l’estil neoclàssic. |
Louise de Broglie, Contesse d’Haussonville, 1845
Retrat de Princess Albert de Broglie 1853
EL PALAU DE CASERTA DE VANVITELLI. FOTOS EN UNA ALTRA ENTRADA.
L’ART NEOCLÀSSIC A ESPANYA I CATALUNYA EN UNA ALTRA ENTRADA